Bon Nadal i Bon Any 2012 !!!!

Bon Nadal i Bon Any 2012 !!!!

**_██_*。*.  /★\ .˛* .˛.*.★* *★ 。*
˛.  (´• ̮•)*˛°*   /.♫.♫\*˛.* ˛  _Π_____. * ˛*
.° ( . • . ) ˛°. /• '♫ ' •\.˛*.   /______/~＼*. ˛*.。˛* ˛. *。
* (...'•'.. ) *˛╬╬╬╬╬˛°. ｜田田 ｜門｜╬╬╬╬ .
¯˜"*°••°*"˜¯`´¯˜"*°••°*"˜¯` ´¯˜"*°´¯˜"*°••°*"˜¯`´¯˜"*°

Daniel Dalmases i Piquet

Arxiu Municipal de Les Corts

A l'Arxiu Municipal del districte de Les Corts hi ha dues caixes amb el fons privat que va fer donació en Daniel Dalmases i Piquet (1921-1992), en una de les caixes hi ha un volum anomenat 'Daniel Dalmases. Les Corts 1921-1992' on hi ha relatada la seva vida i la d'alguns dels seus familiars.

El més interessant és que podem trobar el text d'una conferència que va donar a Les Corts que s'anomena : "Texto de la charla pronunciada en la concejalía-Delegada del Distrito XI (Plaza Comas) el día 15 de noviembre de 1958" del qual destaquem un petit fragment :

"...Bajo este aspecto, me ha sido muy grata mi presentación como descendiente de una de las familias antiguas de la barriada. Efectivamente, por línea materna mi abuelo se llamó Piquet i Piera y mi bisabuelo Piquet i Cuyàs. De manera que en tres generaciones reuno los apellidos Piquet, Piera y Cuyàs, profusamente reiterados a través de la pequeña historia del pueblo de Las Corts. Me ha sido posible comprobar también la ascendencia remota de varios línajes de Sarriá y Las Corts, como procedientes de la Segarra : El mismo linaje Piera, antes de su permanencia de siglos en el viejo Sarriá, procedía de la Segarra..."

Ara queda esbrinar si el seu avi matern estava emparentat amb els Piera d'aquest bloc. Però, sobretot que vol dir amb això de que "me ha sido posible comprobar la ascendencia remota como procedientes de la Segarra...". Si la dada més antiga que tenim és la del matrimoni entre Antoni Piera i Marianna Duró del 11 de juny de 1645 a Sarrià.

 

Pau Farinetes a la xarxa

En Pau Farinetes s'està convertint en una figura mediàtica en la xarxa i com a mostra he recullit un petit mostrari de fotografies personalitzades que existeixen sobre ell....

Cal recordar també que en Pau Farinetes és :

• El protagonista del passseig virtual per Les Corts.
• Va ser part important de la campanya de les darreres eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona en el Districte de Les Corts per la CUP amb el lema "revoluciona LES CORTS".
• A més de diversos perfils en el Facebook.

I per acabar un vídeo penjat al YouTube :

Esposalles, l'arxiu de matrimonis de la Catedral de Barcelona

Durant aquesta setmana, he rebut un missatge de correu de la llista de GenCatalana de la Mª Lluïsa Paytubí i Aparicio, on es parla de la digitalització de les esposalles de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona per l'equip de l'Anna Cabré, directora del Cenre d'Estudis Demogràfics de la UAB.

Aquest projecte anomenat "Five Centuries of Marriage" té el suport econòmic de IDEAS Programme de la Comissió Europea. Concretament es digitalitzarà els matrimonis de les 250 parròquies de la diòcesis de Barcelona en el període de 1451 fins 1905.

"Cinco siglos de bodas. El menos tecnológico, en apariencia, de los proyectos españoles financiados es el de Anna Cabré, de la Universidad Autònoma de Barcelona, llamado Cinco siglos de matrimonios. Pero solo apariencia. Sin tecnología -ordenadores- sería imposible analizar la información contenida en un registro continuo de los matrimonios celebrados en una diócesis catalana a lo largo de 450 años, una auténtica mina de oro para los investigadores. "No hay nada igual", dice Cabré. "En 1408 Benedicto XIII, el Papa Luna, visitó Barcelona y se encontró con que faltaba dinero para acabar de construir la catedral. Les otorgó entonces una tasa de matrimonios, con ocho categorías, desde los nobles hasta los pobres de solemnidad, que no pagaban nada. La tasa siguió aplicándose hasta bien entrado el siglo XIX". Entre 1451 y 1906, noventa parroquias enviaron los registros de sus matrimonios a la catedral de Barcelona, donde eran copiados por amanuenses. Estas copias sobrevivieron así a la quema de archivos de parroquias en Cataluña y "se han conservado milagrosamente", señala Cabré.

Así, ahora hay 244 gruesos libros con información sobre 700.000 uniones, que a menudo incluyen la procedencia de los contrayentes, oficio, edad... Los documentos son manuscritos y en gran parte en paleografía, así que hace falta expertos para descifrarla. El primer objetivo de Cabré es construir una base de datos que ponga la información a disposición de toda la comunidad científica. Ya esto presenta "un reto de enorme dificultad", explica la investigadora. Por eso colaborarán con el Centro de Visión por Computador, que desarrollará técnicas de análisis de textos para el vaciado de los libros."

Text extret del reportatge del diari de 'El País' del 27 de febrer de 2010. 

Per saber-ne més :
Blog "Els Piera de Les Corts": Anna Cabré i Pla
Article La Vanguardia sobre els ERC Adwards.

Altres vídeos a la xarxa d'Anna Cabré

Conferència d'Anna Cabré en el marc del cicle "Catalunya 2050" a l'Ateneu  

Entrevista a Anna Cabré i Plà, Catedrática de Geografía Humana de la UAB, a "La tertulia"

   

Anna Cabré en la "Agenda Ciudadana"

Reforma de Barcelona

En el diari Nuevo Mundo, del dia 12 de març de 1908, podem trobar aquesta fotografia. L'home de més a la dreta és segons el peu de pàgina : Antoni Piera. En aquest grup de persones es pot veure entre d'altres a : Josep de Sentmenat o Bonaventura Bassegoda... 

Si la data de la fotografia és de l'any 1908, només  es pot tractar de : Antoni Piera Jané. Ja que el seu pare Antoni Piera Sagués va morir l'any 1904 i el seu fill, Antoni Piera Comas, va nèixer l'any 1897 per tant encara era un nen. 

La fotografia pertany a l'article titulat : 'La Reforma de Barcelona' que tracta sobre l'obertura d'una avinguda a la part vella de Barcelona : la Gran Via de Les Corts Catalanes per part de l'empresa Sociedad de Fomento de Obras y Construcciones,  que implicava la destrucció de més de 450 edificis.

Per saber-ne més :
Diari Nuevo Mundo del dia 12 de març de 1908

Entrada al blog 'Els Piera de Les Corts' : Junta General de Fomento y Obras 

Web sobre La internacionalitzacion de dos grandes empresas constructoras españolas : FCC y Dragados
Article a La Vanguardia sobre : El lobby constructor

Arborar - La veu humana

El passat 18 d'octubre de 2011, l'Enric Gomà va tornar a explicar una anècdota lingüística de la família, concretament de la seva mare, Carme Ribas Piera, en la seva secció del programa de ràdio de 'El Cafè de la República, La veu humana. 

Aquest cop ens parla del Moviment 15M i les manisfestacions dels indignats, el que serveix per explicar-nos com la paraula arborats és sinònim de indignats. També ens diu que la seva tia Carmen, germana gran de la seva mare, utilitzava la paraula volat per referir-se a indignat.

Una curiositat més és la no-paraula desarborar, i utilitzo "no-paraula" perquè no apareix en cap diccionari, però en tot cas el seu significat sembla força evident. Simplement el contrari d'arborar.

Les entrades del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans de les dues paraules comentades :

Arborar

1 v. tr. [LC] [TRA] Posar l’arbre o els arbres (a una nau).
2 1 tr. [TRA] Hissar al cim d’un arbre d’una nau (una bandera o alguna altra cosa).
2 2 tr. [LC] Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur.
2 3 intr. pron. [LC] [AGR] Alzinar-se .
3 1 tr. [LC] Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava el foc. Arboraren tot el poble.
3 2 tr. [TRA] per ext. Un vent de tempesta arborava les onades.
3 3 intr. pron. [LC] Arborar-se el foc. Arborar-se de set. Arborar-se d’indignació. Arborar-se el mar.

Volat -ada

1 adj. [LC] Que s’ha irritat, enutjat, molt.
2 adj. [AF] En tip., que apareix a la part superior de la ratlla. El punt volat.

Per saber-ne més : 

Entrada a la wikipèdia del Moviment 15M
Programa de ràdio 'La Veu humana'.

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=arborar&operEntrada=0
http://ca.wiktionary.org/wiki/arborar

Casa Piera (II)

Ara farà cosa d'uns dies vaig rebre un missatge de correu d'en Sergi Rodríguez, on explicava que en l'últim número de la Revista : "Crònica de Sarrià" havien publicat un artícle sobre la Casa Piera, escrit per ell mateix.

Tant ràpid com vaig poder, vaig dirigir-me a la llibreria Artos del c/ Major, 6 de Sàrria a comprar la revista. Concretament, el número 10 del mes de juliol de 2011. L'article és una ampliació de l'entrada de la wiquipèdia que ja vam parlar-ne en el bloc, el passat 25 d'abril de 2010. 

Podem trobar més informació també en el web sobre l'Historia de Sarrià de Joaquim Margenat i Padrós, en l'entrada número 33 : La casa d'Antoni Piera Rosès, l'autor del qual també és en Sergi Rodríguez. 

La finca està situada en el c/ Sagrat Cor, 4 de Sarrià i va ser construida per l'Arquitecte Antoni Valls i Galí l'any 1867 per encàrrec d'Antoni Piera Rosès, fill de Grau Piera Pagès i Madrona Rosès.

Per saber més :
Revista Crònica de Sarrià  - Sergi Rodríguez - Periodista i filòsof. Professor de la UAO. Juliol 2011 pàgina 23.
Entrada en wikipèdia sobre La Casa Piera. 
Entrada en el web Història de Sarrià : La casa d'Antoni Piera Rosès 
Entrada al Blog 'Els Piera de Les Corts' : Casa Piera.

Heaven d'Àurea Bellera

Benvolguts amics,

Us informem de la propera exposició que tindrem a la nostra galeria.

Del 2 de setembre fins el 2 d'octubre exposició individual de l'artista guanyadora de l'edició d'enguany del PREMI TELAX - Àurea Bellera
Títol de l'exposició "Heaven"
Inauguaració dia 2 de setembre a les 20h.
(Anhelant els teixits del cel)

L'artista escriu

La meva praxi artística ( de caràcter multidisciplinari: pintura, collages, instal·lacions) es centra bàsicament en una reflexió sobre la relació entre home i natura, entre art i natura i neix d’una profunda necessitat de dotar de significat a tot el que m’envolta i al mateix temps em conforma. Esquinçar el vel de les aparences, anar sempre més enllà en un exercici poètic, i finalment intentar d’arribar a l’essència de les coses, això és el que em mou.

En la present exposició mostro una sèrie de pintures inspirades en un poema de William Butler Yeats, He wishes for a cloths of heaven, que ha actuat com a catalitzador de totes aquestes inquietuds abans esmentades. La meva pintura d’arrels cosmològiques ja de per se hi ha trobat un especial ressò, primer en la evocació d’espais físics i alhora metafísics, després en la figura del Poeta com a intermediari entre el cel i la terra.

Es pot dir que HEAVEN estrena una fèrtil connexió que seguirà donant els seus fruits i em permetrà d’aprofundir encara més en la meva recerca personal i artística.

Si tingués els teixits brodats del cel, obrats amb llum d’or i de plata, les blaves i les tèrboles i les obscures teles de la nit i del dia i de la mitja llum estendria les teles als teus peus: però jo, que sóc pobre, només tinc els meus somnis;he escampat els meus somnis als teus peus;trepitja blanament, perquè trepitges els meus somnis W.B.Yeats

Més informació a www.antonipinyol.com

Ens agradarà comptar amb la vostra presència.

Salutacions cordials.

La Gran Panxada

Avui he anat a l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts al C/Dolors Masferrer i Bosch, 29. He pogut consultar diferents documents que va fer-ne donació en Bonaventura Batlle Piera. El document que més m'ha cridat l'atenció, i per tant li dedico una entrada al bloc, ha estat un que s'anomenava 'Gran Panxada en honor d'en Vicens Piera'.

Aquest acte d'homenatge cap en Vicenç Piera es va celebrar a l'Hotel España el 22 de febrer de 1923 per part de la "Peña Belmonte de Barcelona". En la invitació podem llegir: "La Peña Belmonte de Barcelona que encara que aficionats a la festa de braus, son per excelencia entusiastas del foot-ball, en recort a l'homenatge a en Vicens Piera, insustituible ala dreta del Barcelona" .

Suposo que ho festejaven al voltant d'una gran menja. Si més no, podem veure que el menú va ser del tot original :

• Encortits Kick-off
• Ous al free-kick
• Peix al shoot
• Fiambres al corner
• Filet amb patates a la panadera
• Enciam al referée
• Biscuit glacée al goal-kick
• Pastisserie al penalty i al tortell
• Fruits melée
• Café carregat
• Licors al goal
• Vi i xampany, al ¿Hip,Hip,Hurra?

Per saber-ne més :
Arxiu Municipal del Districte de Les Corts : Fonts Privats. Personals. Vicenç Piera i Pañella (1922-1964). 2 caixes.
Vicenç Piera i Pañella : Entrada al bloc del 5 de desembre del 2009.
Vicenç Piera i Pañella (II) : Entrada al bloc del 20 de febrer de 2010.
Vicenç Piera i Pañella (III) : Entrada al bloc del 25 d'abril de 2010.
Patadura - Carlos Gardiel : Entrada al bloc del 17 de juliol de 2011.

La branca Piera Esteve

Aquest cop ens centrem amb les diferents cerques trobades a la xarxa sobre la branca de la família Piera Esteve.

Concretament parlem de dos dels fills del matrimoni entre Pau Piera Mans i Rosa Esteve, en Francesc i l'Enric.

Durant la matinada del 6 al 7 d'octubre de l' any 1934, Francesc Piera i Esteve es va unir al comboi que va sortir de L'Hospitalet de Llobregat cap a Barcelona per a anar a defensar la Generalitat de Catalunya. Durant aquell dia Lluis Companys havia realitzat la declaració de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, cosa que va comportar la declaració de l'estat de guerra per part del govern central. Francesc Piera va morir durant el trajecte per la carretera del Morrot, a conseqüència que soldats van disparar contra el dos camions del comboi a prop de l'aeronàutica. La seva mort va ser publicada a La Vanguardia dies després. Els seus amics li rendiren homenatge publicant diversos escrits en els diaris Espill i Llibertat.

El seu germà Enric Piera Esteve va formar part de la lleva de la quinta del biberó tal com ens explica la seva nèta Ester Piera González, en el seu treball que va guanyar el I Premi de recerca per la Pau l'any 2006.

Per saber-ne més :
Treball de Ester Piera González sobre La quinta del biberó.
Noticia Universitat Barcelona : I Premi de Recerca de la Pau.
La Vanguardia, 21 d'octubre de 1934, publicació de la mort de Francesc Piera Esteve.
Entrada a la wikipèdia : La quinta del biberó.
Blog sobre la Guerra Civil Espanyola : Banderas de nuestros abuelos.

Can Grau

Fa temps que en el bloc ja havíem parlat de Can Bruixa i de Can Farinetes, dues de les masíes de Les Corts on van viure la família Piera, però ens faltava la masia a on va començar tot : Can Grau.

Fent una cerca per Internet he pogut trobar el número 6 dels Quaderns d'estudi. "Coneguem Les Corts : Materials per al coneixement del districte. El món rural a Les Corts."

"Un mas establert emfitèuticamnet : Can Grau.
Al bell mig de Les Corts Velles, a l'actual carrer de Les Corts i en el solar que avui ocupen els edificis Trade, s'alçava un dels masos més emblemàtics del terme : Can Grau. Del primitiu edifici hi ha molt poques dades; se sap, però que l'antiga casa fou refeta el 1736, tal com constava a la façana, i que l'última restauració datava de l'any 1901.

En més de 6.000m2., Can Grau comprenia una gran era i un edifici de dos cossos : una de planta baixa, pis i golfes destinat a l'habitatge, i un altre de planta baixa més pis destinat a habitatge i quadra. Una gran palmera creixia tot just davant del cos de la dreta i n'amagava la porta i el balcó de la planta situats entre dos finestrals gòtics decorats amb uns petits caps esculpits. Per sobre s'hi obria una galeria de solana d'onze arcs que havien estat tapiats o tancats amb finestres. La façana es decorà amb un senzills plafons i amb l'escut de les quatre barres de Catalunya i la creu de Sant Jordi. Entre els dos cossos de casa sobresortia una torre quadrada rematada amb balustrada, torre que alguns interpretaren com el bastió d'un clos enmurallat o reducte defensiu de l'antic terme.
El mas, amb la seva gleva de deu mujades, era un alou en domini directe de la catedral de Barcelona, a la qual pagava anualment uns censos de 25 sous i de 14 lliures, respectivament.
Propietat de la família Corts des de meitat del segle XV, es treballava mitjançant arrendataris. L'última hereva Corts, Maria Antònia Corts i Balaguer, professà al monestir de les Jerònimes de Barcelona, al qual intituí com a hereu. Com que ni ella ni el monestir podien atendre directament l'heretat, l'any 1739, Antònia Corts, amb el permís de l'abadessa del convent, va posar-la en mans de tercers : a canvi de censos va transferir a Vicenç Piera i Amat, membre d'una família establerta a la parròquia de Sarrià des de mitjan segle XVI, el domini útil del mas (que es trobava en un estat lamentable) i de totes les propietats que conformaven l'heretat.

El cens anual es fixà en 275 lliures la meitat de les quals havien de ser pagades per Sant Joan i la resta per Nadal. A més, en un termini de tres anys, calia invertir unes 200 lliures en la rehabilitació de la casa. Aquestes quantitats van ser ràpidament recuperada perquè Piera i els seus hereus, sots-establiren peces de terra que els proporcionaren importants rendes anuals, com les sis mujades i mitja que establiren a Tomàs Dolsa i Pau Llorach i on fundaren l'Institut Frenopàtic (1870).
El cens que pertanyia a les monges jerònimes va passar a mans de l'estat com a conseqüència de les lleis desamortitzadores. Posteriorment, l'any 1872, fou comprat pels Piera. D'aquesta manera els que havien estat emfiteutes s'havien transformat en propietaris. L'any 1943 es van vendre la plena propietat de l'edifici, que vint anys més tard (1963) va ser enderrocat."

Cal també fer esment que l'any 1759 : Els Piera de Can Grau sotestableixen la peça de terra al seu parent 9 : Bonaventura Piera amb la condició d'edificar un mas (Can Farinetes).

Per saber-ne més :

Quaderns d'estudi número 6: Coneguem Les Corts
Fotografia Finestra renaixentista de Can Grau. Autor : no identificat (AMDC).

La Branca dels Piera a Terrassa

I continuem amb la recerca de més informació per la xarxa de la branca Piera a Terrassa.

I la sorpresa ha vingut del Bloc de la família Freixa de Terrassa, el divendres 1 de juliol van fer l'entrada al seu bloc sobre la Branca de la Maria.

En aquest arbre podem veure que la mare de la Maria Matalonga Piera és Maria Piera i Alegre, així com els seus avis materns Bonaventura Piera i Carme Alegre. Dels avantpassats d'aquesta branca ja n'haviem parlat anteriorment en altres entrades en aquest bloc : "Els descendents de Bonaventura Piera".

Bonaventura Piera Torras i Carme Alegre Pila van tenir tres filles :

• Ramona Piera Alegre casada amb Jaume Soler. Propietaris de la Pastisseria Soler i Piera, antigament Pastisseria Piera o Xocolates Piera.
  

Pastisseria Soler Piera, Terrassa
C/ Periodista Grané, 192 - 08226 Terrassa
93 785 1840

• Maria Piera i Alegre casada amb Ramon Matalonga Cortés pares de Maria Matalonga Piera que es casarà amb Oriol Freixas Vaucells. Dels quals en parlen en el bloc dels Freixa.

• Antònia Piera i Alegre casada amb Francesc Boladeras Carmona.

Per saber-ne més :
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera l'octubre de 2009.
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera el novembre de 2009.
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera el gener de 2010.
Entrades sobre la Pastisseria Piera al Bloc : Records de Terrassa. Recull de vivències i records de la ciutat de Terrassa.
Entrada sobre Maria Matalonga Piera al Bloc : Els Freixa.

Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera

Si fullegem la revista del Barça número 41, de l'octubre de 2009, en la pàgina 48 podem trobar la solució de l'enigma del mes anterior.

Quin personatge del barcelonisme va néixer a la Masia ?
Pista : Era conegut com "l'home del milió d'amics".

Com fàcilment es pot deduir, pel títol de l'entrada del bloc, la solució era : Pere Cusola Piera.

Llegint detingudament l'article podem saber que va néixer l'any 1919 i que era fill de la família de masovers establerts a Can Planes. Seguidament ens parlen de la venta de la masia per part dels propietaris al FC Barcelona per poc més de 6 milions de pessetes, del diàleg entre el president del Barça, Agustí Montal Galobart, i el masover, antic atleta del club. Ens expliquen la vida d'en Pere Cusola al servei del club posteriorment, així com la seva mort el dia 27 d'agost de 1987. Però de la família Cusola - Piera ben poca cosa ens diu.

En canvi si que podem trobar més informació sobre els Piera a la Masia de Can Planes en el llibre en el llibre : Masies de Les Corts de Imma Navarro Molleví :
 

" Els fets succeïren entre 1843 i 1847, quan Manuel Pavía y Lacy fou cap polític interí de Barcelona i, trobant-se per aquestes contrades, el sorprengué una partida carlina. S'atansà a Can Planes i demanà ajut als masovers, aleshores una de les branques dels Piera de Les Corts, que ràpidament li feren treure els galons i l'uniforme, el vestiren de pagès i el feren pujar a una olivera. Quan els carlins arribaren al mas i preguntaren pel general, els Piera respongueren que no l'havien vist i que allà solament i eren ells i el mosso que era dalt de l'olivera. En senyal d'agraïment els concedí a la família el privilegi de ser exempts del servei militar els nois de la casa, el qual privilegi conservaren fins l'any 1936." 

Segons les dades que hi ha a l'Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona :

• El 1 de setembre de 1910 : es va incriure un matrimoni Cusola - Piera al jutjat oest de la ciutat. El matrimoni va ser entre Joan Cusola Pujol de Barcelona i Joaquima Piera Llopis de 22 anys de Barcelona, filla de Jaume Piera (difunt) i Maria Llopis. A més Joan Piera Llopis va ser testimoni del matrimoni.
• 13 d'abril de 1917 : Naixement de Jaume Cusola i Piera, fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis. Nét per part paterna d'Antoni Cusola, de La Donzell, i Maria Pujol i per part materna de Jaume Piera i Maria Llopis tots dos de Barcelona.
• 23 de novembre de 1919 : naixement de Pere Cusola Piera, fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis. Nét per part paterna d'Antoni Cusola, de La Donzell, i Maria Pujol i per part materna de Jaume Piera i Maria Llopis tots dos de Barcelona.

Sembla clar que en Pere Cusola Piera era fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis i que va tenir com a mínim un germà : Jaume. Si dels Piera que parlen en els dos articles eren de la mateixa branca, o si aquestes branques estaven relacionades amb la dels Piera de Les Corts és una cosa que encara no puc afirmar. A veure si aquestes vacances puc anar fins l'Arxiu de Les Corts o hi ha algú que llegint aquest bloc pot donar-me alguna informació més...

Per saber-ne més :
Revista del Barça. Enigma del mes (pàgina 48).
El mundo Deportivo. Article sobre Pere Cusola (1a part).
El mundo Deportivo. Article sobre Pere Cusola (2a part). El Periodico. Article sobre la masia.
Necrològica Jaume Piera Cusola.
Les masies de Les Corts : http://w1.bcn.cat/barcelonablog/insolit/les-masies-de-les-corts.

Patadura - Carlos Gardel

A vegades navegar per la xarxa et pot portar a trobar autèntiques meravelles, com és el cas d'aquest bloc argentí dedicat a Carlos Gardel anomenat Gardeles escrit per Marcelo O. Martínez.

L'entrada al bloc publicada el 4 de gener de 2011 està titulada 'La Canción del Barça : Patadura' i és una mostra d'un treball excel·lent que us recomano que busqueu un moment per poder-lo llegir.

Podrem veure i escoltar la versió que va fer Carlos Gardel del tango Patadura dedicat als jugadors del Barça : Josep Samitier, Franz Platko, Josep Sastre, Vicenç Piera i Ricardo Zamora que passaven per un mal moment a causa de les derrotes en una gira que va fer el FC Barcelona per Argentina i Uruguai. En definitiva, una mostra de l'amistat que professava el cantant als jugadors del Barça.

Lletra de Patadura modificada per Gardel

Piantáte de la cancha, dejále el puesto a otro;
de puro patadura estás siempre en orsay;
jamás cachás pelota, la vas de figurita,
y no servís siquiera para patear un hand.
Querés jugar de forward y ser como lo es Piera

pa'hacer como hace Satre,
de media cancha un gol,
querer hacerle goles al colosal Zamora
y ser, como lo es Sami, el mago del balón.

Chingás a la pelota,
chingás en el cariño,
el corazón de Platko
te falta, che, chambón.
Pateando a la ventura,
no se consiguen goles;
con juego y picardía
se altera el marcador.

Piantáte de la cancha que hacés mala figura
con fouls y brusquedades te pueden lastimar.
Te falta tecnicismo, colgá los piparulos.
De linesman hay puesto, si es que querés jugar.
El juego no es pa' otarios, tenélo por consejo,
hay que saber cortarse y ser buen shoteador
en el arco que cuida la dama de tus sueños,
mi shot de enamorado acaba de hacer gol...

Sacate los aspavientos
vos no tenés más chance,
ya ni tocás pelota,
la vas de puro aubol.
Te pasa así en el campo
de amor, donde jugamos:
mientras corrés la liebre
te ganó un corazón.



V4. Toma 4 de 4. Voz: Carlos Gardel. Acompañamiento: José Ricardo - Guillermo Desiderio Barbieri - José María Aguilar (guitarras). Versión 4: Disco (en Francia, año 1929): Nº 188029. Lado: A. Matriz KI 2056-4 (por error en etiqueta disco figura Matriz KI 2056-1). Sello Editor: Odeón. Fecha de grabación: 01-03-1929. Lugar: París (Francia). Total de maquetas grabadas: 1. Se editó en discos en Argentina en 1935: Nº 18931. Lado: B.

Per saber-ne més :

Blog Gardeles de Marcel O. Martínez.
Entrada a la Base de dades de futbol
Mundo Deportivo 11 d'agost de 1929. Galería de Internacionalesa
Mundo Deportivo. 15 de juny de 1960. Defunció de Vicenç Piera.
Mundo Deportivo. 23 de juny de 2004 Autobiografia
Mundo Deportiva. 23 de juny de 2004. Autobiografia (II)
Wikipèdia entrada Vicenç Piera i Pañella

Altres entrades al bloc :

• Vicenç Piera i Pañella
• Vicenç Piera i Pañella (II)
• Vicenç Piera i Pañella (III)
  

Ser o semblar el Carrer de mitja galta

La setmana passada al programa de ràdio on col·labora l'Enric Gomà amb la seva secció La veu humana, va parlar de l'asimetria, una mania seva segons va comentar.

Escoltant la seva intervenció, a partir del minut 2:04 comença a explicar-nos l'anècdota sobre una de les intervencions del seu oncle Manuel Ribas i Piera en les reunions de veïns de casa : "Si canviem el terra de la meitat del pati i l'altre no, semblarà el carrer de mitja galta". On vol destacar l'asimetria del carrer, en aquest cas del pati.

Podem veure que aquesta denominació és força comuna al país, un exemple d'aquest fet és en el bloc de la Gimcana de les Llengües a l'Hospitalet de Llobregat :

"2. Quin carrer es va dir de Mitja Galta en els anys de la Segona República (1931-1936)?

a) La carretera de Santa Eulàlia
b) El carrer Major
c) El carrer de Prat de la Riba
d) L’avinguda de Josep Tarradellas i Joan

Solució : El carrer de Santa Eulàlia es va dir de Mitja Galta durant els anys de la Segona República, època en què l’anticlericalisme abolí totes les mencions religioses dels topònims hospitalencs. Aquesta denominació de “mitja galta” és general al país i s’aplica a les vies que només tenen cases en un costat. A l’Hospitalet, “semblar el carrer de Mitja Galta” significava estar desballestat o incomplet, i s’aplicava a feines inacabades, festes deslluïdes o famílies poc avingudes. "

Per saber-ne més :

- Exemples de carrers de mitja galta a poblacions Catalanes :

• Carrer de Santa Eulàlia de L'Hospitales de Llobregat.
• Carrer de la mitja galta de Ribes (Garraf).
• Carrer de la mitja galta de Mataró (Maresme).

- Secció de "El Cafe de la república" : La veu humana.

- Programa del 30 de juny de 2011.

Llibre : Sants, Hostafranchs, La Bordeta

Aquests dies ha caigut a les meves mans un llibre sobre tres barris de la ciutat de Barcelona : Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

El llibre titulat "Sants, Hostafranchs, La Bordeta. Itinerari per tres Barris de Barcelona" de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany editat per La Busca edicions SL ens serveix per conèixer una mica millor la història d'aquests tres barris fent un recorregut pels seus carrers.

L'autor ens demostra el coneixement de la matèria que exposa al llarg de tot l'itinerari, segurament degut al fet que la seva família ha conviscut des de fa més de 100 anys en aquesta zona. cosa que es evident amb el munt d'anècdotes explicades al llarg del llibre.

El més interessant però, es com sempre, quan trobem algunes paraules on es parla de la família Piera. En aquest cas trobem dues referències :

• En la pàgina 40 quan parla de Magda Prunera Brescó cita textualment :

"La seva família, quan era ella petita, vingué a viure a Sants, on de seguida va arrelar a la parròquia
i a l'Orfeó. Professora de solfeig i cant de Josep Maria Carreras, Núria Feliu i d'Angelina Miró, a mi
me n'agrada un altre títol: el de companya de classe a casa de la professora de la meva àvia
Esperança Puig de Vergés."

Recordem que Angelina Miró és filla d'Alexandre Miró i Piera que ja en vàrem
parlar anteriorment en el bloc a causa de l'entrevista que li van fer des del suplement de
Barri d'Horta - Guinardó.

Més dades sobre Angelina Miró :
Cercle Català d'Història : Catalans a la costa Oest del Canadà
Casal Català de Vancouver : Qui va ser Pere d'Alberní
Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana : Llistat de premiats Batista i Roca

• En la pàgina 44 quan estem passejant pel carrer Finlàndia - Sagunt ens diu :

"On avui hi ha l'Escola Perú, era l'antiga Casa els Piera, origen del Foment d'Obres i Construccions, el jardí de la finca arribava més enllà de l'actual carrer Olzinelles, per a la qual cosa, per l'actual carrer Sagunt, antic camí de La Bordeta, és per on es dirigien per anar a aquell rodal."

Que ens reafirma l'anterior entrada al bloc sobre la casa pairal de Cal Ros del Maiol, on en Manuel Ribas i Piera ens explica la relació entre la casa pairal i els Piera.

Més informació sobre Manuel Ribas i Piera en la xarxa :
Article al diari El País : Barcelona, en peligro
Todostuslibros.com : Todos los libros de Manuel Ribas Piera
Aula d'Ecologia : Urbanisme i disseny urbà.

XIX Premi Telax

Aquest pròxim 8 de juliol s'ignagura l'exposició del XIXè Premi Nacional Telax d'art contemporani i avarguandista a la Galeria Antoni Pinyol de la ciutat de Reus.

En la qual ha participat l'Àurea Bellera presentant l'obra "S(h)e wishes 01" la qual ha resultat guanyadora del premi.

El passat dia 28 de maig el jurat format per : Joan Casals, Josep Maria Guinovart, Rosa Ricomà, Albert Isern i Rafael Arasa després de la deliberació on van analitzar i valorar els diferents dossiers presentats pels artistes van decidir l'obra guanyadora, que com hem dit anteriorment ha estat : S(h)e wishes 01.

MOLTES FELICITATS !!!!


Més informació en :
Periòdic d'Andorra : Bellera s'endú el Premi Telax de la sala Antoni Pinyol de Reus.
Art vall - galeria d'art a Andorra.

Casament Josep Piera Pañella i Àngela Cortés

Aquest cop he pujat una foto que m'ha enviat la Montserrat Vilà Fort, que conjuntament amb la seva mare, Teresa Fort Piera, m'han identificat la majoria de persones de la fotografia.

Primer de tot, cal explicar que el motiu de la fotografia és pel casament d'un dels fills del matrimoni Piera Pañella concretament d'en Josep Piera Pañella, segon fill del matrimoni, amb Àngela Cortés. La data d'aquesta foto té que ser de finals dels anys 20 o principis dels 30 del segle XX.

En la primera fila podem reconèixer asseguts : Bonaventura Batlle Josa, Vicenç Piera Almenara, Dolors Pañella Piera (esposa de l'anterior) , Josep Piera Pañella (fill dels anteriors), Àngela Cortés.

En la segona fila comencem pel segon home dret : Vicenç Piera Pañella, Maria Dinarés Comellas (esposa de l'anterior), i cap al final les dues noies són la Remei Garriga Piera al costat de la Teresa Piera Pañella.

En la fila intermitja : primer hi ha una noia, la Magdalena Piera Pañella, després un noiet, en Bonaventura Batlle Piera (fill d'en Bonavetura Batlle Josa), sota seu a la seva esquerra una noia, després l'Angelina Garriga Piera, el meu avi Patrici Armengol Piera i l'última Madrona Piera Almenara.

A l'última fila : Comencem pel segon senyor, sobre el noi Bonaventura Batlle Piera, Pau Armengol i Piera, Anton Batlle Piera (fill d'en Bonaventura Batlle Josa), Joan Fort Piera (al mig sota d'un cable) i al final Esperança Piera Almenara.

Els Piera de Granollers

Aquesta portada correspón a la revista, Gol Esports, que és una de les moltes publicacions que edita l'empresa de Granollers : Piera edicions SL. Tal com ens expliquen al seu web :

"PIERA EDICIONS S.L. va néixer ara fa 23 anys amb la única idea de promoure, difondre i informar de les diferents activitats que resulten de les nostres contrades.

GOL VALLÈS, la primera publicació datada del 1985, va omplir un buit molt important en el món de l'esport de la comarca del Vallès Oriental. Els diferents actes, com la festa al millor esportista comarcal amb l'assistència de diferents personalitats, indica la bona feina feta des d'aquest quasi oblidat àmbit. Posteriorment, LA PORTADA DEL VALLÈS va aparèixer per donar cobertura a la informació general del Vallès, essent present als quioscs de la comarca mensualment des de fa més de deu anys. La bona marxa va donar llum a LA PORTADA DEL MARESME,amb el mateix format, rigor i seriositat però centrat en el Maresme.

Actualment, les dues revistes s'han unificat com LA PORTADA, essent la primera publicació gratuita del Vallès. Les diferents informacions dels pobles de Catalunya van arribar de la mà del MIRADOR, publicació mensual amb reportatges i entrevistes.

1999 va ser l'any de la introducció en les noves tecnologies. L'era d'Internet avançava implacablement i Piera Edicions no es va voler quedar enrera. Així, apareixia la primera guia, TOT CATALUNYA, la qual aplega unes 300 webs dels diferents pobles i ciutats del pais. Amb un treball acurat on es poden recollir les dades, la història, els llocs per visitar, les festes, les empreses, comerços, hosteleria... la màxima informació de tots els indrets de Catalunya. Així mateix, l'aparició de la COMARCA ACTIVA, la guia comercial agrupada per comarques, va consolidar el projecte audiovisual de l'empresa que, posteriorment, ha anat creant noves iniciatives com, per exemple, LA GUIA GASTRONÒMICA DE CATALUNYA o LA GUIA DE LA CONSTRUCCIÓ.

L'any 2001 es va iniciar un gran projecte: PUNTVALLES.COM, el primer portal del Vallès Oriental. Amb una gran varietat de seccions, hom pot estar al dia de moltes activitats i informació actualitzada de la comarca.

L'any 2004 va ser clau en el projecte de futur. La reconversió de LA PORTADA com a revista gratuïta, distribuïda als Vallès, Maresme, Badalona... va donar un gir important a la difusió d'aquest producte. El mateix camí ha seguit GOL ESPORTS, unint-se al grup de revistes en català sense cost i que, igualment, es pot trobar a les comarques esmentades abans. L'àrea d'Internet ha vist néixer nous productes com TOT NUVIS, el portal de casaments que ja és el més visitat del seu ram, un punt de referència per les parelles, i es va reestructurar TOT CATALUNYA i COMARCA ACTIVA, essent productes adequats als temps que corren... així mateix neix CUINA CATALANA.NET, el portal gastronòmic català, i la GUIA DE CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA reeneix amb un nou disseny i nous alicients. Les darreres creacions han estat SOLO BODAS, el portal de nuvis per tot Espanya, GUIA DE LA INFANCIA, la web del món infantil i SALUD Y BELLEZA, amb informació sobre una millor qualitat de vida.

El camí només ha començat, la nostra experiència i el bon equip de professionals que treballen cada dia per millorar i crear productes atractius per al lector o navegant, fa que Piera Edicions S.L. segueixi la línia d'innovació i difusió que marcarà l'instant proper i llunyà..."

Entre els diferents productes escrits i digitals que conformen el grup editorial podem destacar :

• Tot Nuvis
• Tot Catalunya
• Comarca Activa
• Cuina Catalana
• Guia Activa
• Guia de la Construcció, Reformes i Serveis de Catalunya
• Solo Bodas
• Punt Vallès
• La Portada
• Mirador
• Gol Esport
  

Edicions Piera SL està ubicada a Granollers i va ser fundada per la família Piera, concretament arràn d'un projecte iniciat per Oriol Piera, periodista, conjuntament amb el seu pare. A més, va ser membre fundador d'APEVOR (Associació de Periodistes Esportius de Vallès Oriental) que otorga cada any el Premi a la "Mejor Labor Periodística" i que porta el seu nom en homenatge a la seva tasca.

Avantpassats de la família Piera de Granollers :


















Altres webs :

http://www.premsacomarcal.cat/La-Portada
http://perelluispiera.es/catala.htm
http://perelluispiera.es/blog/
http://alphadisseny.com/
http://jordicine.blogspot.com/2008/04/cosas-reconocimiento-oriol-piera.html
http://jordicine.blogspot.com/2007/06/uri.html
http://blogdeurobe.blogspot.com/2008/06/resultats-torneig-oriol-piera.html
http://www.naciodigital.cat/pdf/vallesoriental/noticia_8335.pdf

Escatxifollats

Finalment he pogut comprar el llibre de la Montserrat Ribas i Piera, Fer-se gran, al FNAC. la veritat és que el vaig tenir que encarregar ja que no el trobava enlloc, al cap de dues llargues setmanes me’l van portar.

Primer de tot deixeu-me explicar el perquè del títol d'aquesta entrada en el bloc. L’explicació, com no es troba en el mateix llibre, concretament a la pàgina 47, quan es parla de la salut dels genolls dels Piera. I molt encertadament els defineix com a escatxifollats. Aquells que patim dels genolls entenem molt bé el significat d'aquesta paraula. Llàstima que encara no estigui inclosa en el Diccionari de IEC.

El llibre es divideix en tres parts :

• Des de la infància
• En la joventut i la maduresa
• Ja em trobo en la vellesa

Les dues primeres parts són les més interessants per la temàtica del bloc.

En la primera part : Ens parla del seu pare, Josep M. Ribas i Casas i de la seva mare, Carme Piera i Comas, així com dels seus avis els origens "picapedrers" dels Piera i de les vivències viscudes arran de la Guerra Civil.

En la segona part, una mica més extensa que la primera part, ens parla del seu marit, Josep Gomà, i dels seus fills. Però, la part més interessant és quan ens explica les vacances a Vilassar de Mar : amb els oncles Piera (fills de l'àvia Antònia Comas) i els cosins, o al Balneari de Vallfogona de Riucorb : propietat dels Piera (cosins segons de la mare), o les estades de l'àvia a Camprodon amb els Piera-Viladomiu...

En l'última part, la més extensa del llibre, reflexiona sobre la vellesa acompanyant-ho amb els pensaments d'altres escriptors que han abordat aquest tema.

El llibre es complementa força bé amb dos relats que podeu trobar per la xarxa, on parla de dos períodes de la seva vida :

• La meva guerra.

• Un tros de la meva vida.

En definitiva un llibre molt interesant on un pot seguir el recorregut de la vida de l'autora.

Noticia curiosa a l'Hemeroteca de La Vanguardia

És evident que amb el temps la manera de veure les coses van canviant, en definitiva segueixen unes determinades modes i això es pot veure clarament en l'Hemeroteca de la Vanguardia.

Ara ja fa temps buscant no sabria dir el qué, en la hemeroteca vaig trobar-me amb una notícia en la secció 'Cronicas de la Región' on s'expliquen diversos actes que es van fer a Catalunya. Observant les dates de quan es produeixen, finals de març, es pot entendre de que parlin força de la litúrgia de Setmana Santa. També és curiós veure els anuncis que hi ha a la pàgina : Un sobre tractors "Hanomag Barreiros", un de la secció d'òptica de "Los Almacenes Capitolio", un producte pel cansament "Delbiase"...

Però la notícia del dia 23 de març de 1961 que més va interessar-me per fer referència a una Piera, va ser la de la condecoració que va realitzar el Comandant Militar de la Marina a dos nois de Cambrils pel salvament d'un naufrag, justament la senyora Josefa Piera Salvadó, néta de Josep Piera Jané el qual l'any 1896 s'uneix a la "Sociedad Regular Colectiva Piera, Cortinas y Compañia" que més endavant passarà a anomenar-se FOCSA i després FCC.

Els temps canvien i la temàtica de les noticies també...