dissabte, 24 de desembre del 2016

Bones Festes i Feliç any 2017 !!!!

Us penjo unes fotos d'algunes nevades a Les Corts i sobretot us desitjo des del Bloc dels Piera de Les Corts un BON NADAL i FELIÇ ANY NOU !!!!

Can Farinetes (nevada del 15-16 de gener de 1914) - Arxiu Museu Geològic Seminari BCN

Pau Farinetes (nevada 9 de març de 2010)

dimarts, 13 de desembre del 2016

Bru i Artiac

Ara que s'acosten les festes de Nadal... que millor que regalar uns llibres ben especials, els de Bru Artiac ! escrits per Enric Gomà i il·lustrats per Artur Laperla. Llibres de l'Editorial Cruilla i recomanats per nens de 9 a 12 anys. Tracta sobre les aventures d'un nen d'onze anys i la seva família : el pare, la mare i la seva germana gran... i el seu gos Grumoll que és qui explica les aventures d'aquests personatges.  

El primer volum es titula 'Bru Artiac, Operació sobressada'. La sinopsis d'aquest volum és :

El Grumoll, el gos dels Artiac, ens explica, amb un humor entranyable i inoblidable, el viatge del Bru i la seva família per Catalunya en busca de l'àvia Gertrudis, al mateix temps que fa un repàs irònic de les nostres tradicions.


Hola, com anem? Sóc el Grumoll, un gos molt gos. S'acosta l'estiu i el Bru, el meu amo de dotze anys, la Màrcia i els pares han de decidir els plans per a les vacances. No sé com m'ho munto, però aconsegueixo arrossegar-los a Mallorca per buscar la Wendi, la gossa dels meus somnis. Quina aventura que ens espera! Entre ensaïmades, cocarrois i muntanyes de sobrassada, estic a punt de passar el millor estiu de la meva vida. Be, però no tot sortirà com jo esperava...


Previsualització per anar obrint boca...


El segon volum és 'Bru Artiac. Operació Gertrudis' :

L’àvia Gertrudis ha desaparegut. Això és dramàtic. No només perquè la mare l’estima força, sinó perquè els pares han decidit cancel·lar tots els plans d’estiu, agafar la furgoneta i anar al darrere de les poques pistes que ha deixat. El principal perjudicat d’aquest canvi de plans és el Bru, el meu amo, que en comptes d’anar a banyar-se i a tocar la guitarra amb els seus amics al Càmping d’Altafulla, li toca recórrer les contrades catalanes ficat a la furgoneta familiar, i enredar-se en sardanes i plats de crema catalana. En resum: unes vacances lamentables en família.

i la seva previsualització...


Per saber-ne més :
Web Editorial Cruïlla
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : Enric Gomà Ribas

dimarts, 22 de novembre del 2016

Vermouth Cisa a la Fira Origens

El passat dissabte, 19 de novembre  es va celebrar a la Fira Orígens, la Fira Agroalimentària de Productes de Qualitat de Catalunya, amb un dels seus organitzadors, Pep Palau. Es va poder conèixer la cuina volcànica amb Gerard Xifra, president de l'Associació Hostalatge de la Garrotxa i amb el pastisser olotí Jordi Ferrer. També es va poder visitar l'espai de vermuts de la fira, fer un tast de tes naturals i de tòfones d'Osona, i conèixer el nou col·lectiu Taula Mediterrània. El prestigiós cuiner Xavier Franco, ens va parlar de la màgia dels bolets del Montseny.

Taula Mediterrània és un grup d'empreses que elaboren productes alimentaris d'alta qualitat, on tots els propietaris de les diferents empreses, estan directament implicats en el projecte. Actualment el formen les empreses següents : Mas Mousse, L'Ànec dels Pirineus, Molí de Rafalet, Torclum, Alemany 1879, Pagès Entrena, Fruits Secs Torra i El Salt del Sallent



Per saber-ne més :
Video de la Xarxa Audiovisual Local. Programa 1mon.cat : Capitol 158 sobre la Fira Origens 
Entrada del vermouth Cisa al facebook sobre la seva participació a la Fira Origens.
Web Taula Mediterrània
Web Fira Origens - Olot

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Francesc 'Fran' Piera Martínez. Un altre jugador de futbol

Avui parlarem sobre un altre Piera que també juga al futbol, igual que van fer els Vicenç Piera Pañella i Vicenç Piera Parras, però el Fran Piera encara està actiu, jugant a l'AE Prat.

Podem veure la seva fitxa al web del club : 
  • FRAN PIERA 
    Francisco Javier Piera Martínez
  • CLUB AL QUE PERTENECE: Associació Esportiva Prat
  • CATEGORÍA: Senior
  • POSICIÓN: Centrocampista
  • POSICIÓN ESPECÍFICA: Medio Centro
  • LUGAR DE NACIMIENTO: Barcelona (Barcelona)
  • FECHA DE NACIMIENTO: 19/12/1987
  • EDAD: 28 Años
  • PESO: 69 Kg.
  • ALTURA: 176 cm.
  • EQUIPO DE PROCEDENCIA: Cornellà, U.E.
  • OTRAS OBSERVACIONES: 
La seva carrera va començar al Deportivo Alavés B l'any 2005 on va jugar 2 partits, a partir d'aleshores ha anat jugant a diversos equips com UE Sant Andreu, el Villarreal CF B, el FC Santboià, CD Puertellano, CE Sabadell, CD Alcoyano, Doxa Katokopias FC, La Roda CF, UE Cornellà i finalment l'AE Prat.  

Si mirem les estadístiques de la seva carrera podem veure que la majoria de partits els ha jugat a segona B, però també ha jugat a segona A amb el CE Sabadell o una eliminatòria de la Copa del Rei contra el Real Madrid CF quan jugava amb el CD Alcoyano. I no oblidem pas que va jugar a la primera divisió xipriota Doxa Katokopias FC durant la temporada 2013/2014. 

L'equip amb el que ha jugat més partits durant la seva carrera esportiva fins ara ha estat la UE Sant Andreu amb 50 partits, on va jugar tres temporades. Però en canvi amb l'equip que ha marcat més gols ha estat el FC Santboià amb 10 gols. En total ha jugat 188 partits i ha marcat 20 gols. L'equip contra el que s'ha enfrontat més vegades és el CF Badalona el qual ha jugat nou vegades fins ara, de les quals n'ha guanyat cinc, empatat una i perdut tres.

Dades extretes de BDFutbol




Per saber-ne més :
Entrada al blog 'trayectorias de futbol' : Fran Piera
Entrada al web 'BDFutbol' : Fran Piera
Entrada a la Wikipedia : Fran Piera 


dimarts, 27 de setembre del 2016

Santiago Oriol Sabaté, Antoni Gaudí Cornet i Bonaventura Batlle

Últimament, en el blog apareixen missatges on la Berta troba alguns familiars seus... així doncs avui, encara que ens desviem una mica del tema parlarem d'en Santiago Oriol i Sabaté un artesà del ferro.

Santiago Oriol va néixer a Gandesa l'any 1897, als volts dels anys 20 del segle passat, la zona on vivia va patir una plaga de fil·loxera que va fer malbé totes les vinyes, aleshores es va veure a emigrar a Barcelona i començà a treballar a la serralleria d'en Bonaventura Batlle, situada al carrer Joan Güell de les Corts de Barcelona. Per l'època que estem parlant segurament seria en Bonaventura Batlle Josa (1866-1942) casat amb Josepa Piera Almenares (1877-1955). Justament en aquesta serralleria era on Antoni Gaudí encarregava algunes de les seves peces artístiques, cal recordar que Bonaventura Batlle Josa va obtenir diversos premis pels seus remarcables treballs artístics al llarg de la seva carrera. D'aquesta manera va ser com
l'arquitecte Antoni Gaudí va conèixer a Santiago Oriol i començaren a treballar conjuntament. Va resultar que en Santiago interpretava ràpidament sobre el ferro l'idea que tenia l'arquitecte, de manera que segons diuen quan en Gaudí entrava al taller sempre preguntava : "On és el Santiago ?". EL resultat d'aquesta col·laboració es pot veure en les obres del Parc Güell i la Casa Vicenç.

Cap als anys 30, en Santiago va retornar a Gandesa on va continuar treballant amb el ferro i va formar una família. A la qual mai va explicar la seva relació amb el famós arquitecte. Va ser anys més tard quan uns descendents d'en Bonaventura Batlle o sigui possiblement uns Batlle Piera es van trobar amb els descendents de Santiago i els hi van explicar l'estreta col·laboració del seu avantpassat amb en Gaudí. Actualment els descendents continuen a Gandesa, els quals continuen treballant el ferro. Els origens de la seva empresa i evidentment aquesta anècdota són explicats en el seu web : 

"El 1865 neix una nissaga de treballadors i artesans del ferro de Gandesa (Tarragona) que inicia feines pròpies de l’època. Santiago Oriol i Sabaté, nascut el 1897, arriba a Barcelona i entra a treballar al taller de Bonaventura Batlle, col·labora personalment amb Antoni Gaudí a la forja artística i deixa una reconeguda empremta al Parc Güell i també, molt especialment, a la Casa Vicenç de Barcelona. Anys després serà el seu fill qui crearà la societat industrial Alazor, C.B. que afegeix a l’activitat de serralleria per a vehicles industrials, i que rep, l’any 2003, una distinció del Gremi de Serrallers de Catalunya. Anys després, Josep Oriol Costal, canalitza tota l’activitat cap a la fabricació de carrosseries per a vehicles industrials, el muntatge de grues, basculants i plataformes elevadores. El 1999 es constitueix Carrosseries Alazor, S.L. i tot l’accionariat passa a mans de la família. Amb la incorporació de l’Assumpció Colom al departament d’Administració i Qualitat, es realitza un diagnòstic empresarial, i es reestructura la planta de producció, obtenint la Certificació per la norma de Gestió de Qualitat ISO 9001:2000. El 2009 s’identifica una nova línia de producció, protegida per la marca GRISVERD, dedicada a la fabricació de mobiliari urbà sostenible".

Però també s'explica que en Santiago Oriol va tenir una gran vida social durant els anys que va estar a la capital de Catalunya. I que després de tornar a Gandesa va invitar alguns jugadors del Barça, entre els quals es trobava en Pep Samitier, Però es possible que també hi fos en Vicenç Piera Pañella, jugador del Barça per aquella època i nebot de Bonaventura Batlle Josa ?   


Per saber-ne més :
Article en el web 'Vida y estilo' : El hierro forjado de las obras de Gaudí se gestó en Tarragona.
Entrada al bloc 'Imagines png y mucho más': Santiago Oriol el cerrajero de Gaudí.
Entrada al bloc 'Palau Güell' : Antoni Gaudí.
Article del diari Avui "Nissaga d'artesans del ferro a Gandesa" del 24 de novembre de 2012.
Article en el web Sidercorte : "El cerrajero predilecto de Gaudí era de la Terra Alta".
Web de l'empresa Grisverd.
Fitxa d'en Bonaventura Batlle Josa a DadesCat.




diumenge, 25 de setembre del 2016

Pau Farinetes a BTV

Ara farà prop d'un any BTV va emetre un reportatge de la Queralt Gómez i Anna Feliu sobre en Pau Farinetes, titulat 'Pau Farinetes recorda el passat rural de les Corts'. És curiós que ningú que surt al reportatge sap dir el nom d'en Pau Farinetes i fins i tot un dels entrevistats el relaciona amb els fundadors del Barça... potser recorda el passat rural del districte per la roba que porta...

El text de la introducció del reportatge  és la següent :

A la plaça de Comas, davant de la seu del districte de les Corts, hi ha una escultura de bronze que tothom coneix, però que molt poques persones saben qui és. Vesteix espardenyes i barretina, té una alçària d'1,90 m i pesa uns 300 quilos. Sempre està a peu dret, davant la seu del districte de les Corts, observant com veïns i turistes se'l miren i fins i tot s'hi fan fotos. Però qui és aquest personatge cortsenc ?

L’estàtua de Pau Farinetes està ubicada a la plaça de Comas, just davant de la seu del districte de les Corts, i crida l’atenció perquè és a nivell de carrer, sense cap pedestal que el sostingui. És una escultura que representa un pagès d’una antiga masia del barri i que recorda a veïns i visitants el passat rural de les Corts. Però també es creu que va ser regidor de l’últim ajuntament de les Corts. Per això, tot i que molts no saben com es diu, s’ha convertit en tot un símbol del barri.


Per saber-ne més : 
Reportatge BTV : Pau Farinetes recorda el passat rural de les Corts.
Entrada al blog 'Els Piera de Les Corts' : Pau Farinetes

dissabte, 13 d’agost del 2016

Vermut Cisa. Una beguda encisadora

Els origens del vermut Cisa es remunten a mitjans del segle XIX quan Pere Cisa Cisa compra una antiga fàbrica de licors al Masnou, al 1880 inaugura les instal·lacions que porten el seu nom i va afegir el vermut entre els productes que fabricaven. El 1888 presenta el vermut Cisa a l'Exposició Universal de Barcelona on guanya la medalla d'or. 

Més endavant, la seva filla Antònia Cisa va fer-se càrrec del negoci juntament amb el seu marit Joaquim Piera Estefa, aquest era fill de Josep Piera Piera i Eulàlia Estefa Jané casats el 9 d'abril de 1874. El seu avi patern era en Bru Piera Vidal (1804-1896) casat el 30 de maig de 1828 amb Marianna Piera Castelló.

En Joaquim Piera, a més, va ser alcalde del Masnou per la Lliga Regionalista  entre el 13 d'octubre de 1934 i el 25 de setembre de 1935.

Els següents propietaris van ser Francesc Piera Cisa i Maria Teresa i Badia. A partir de 1970 es centren en la producció de vins generosos i vermuts, el vermut blanc i el vermut negre. 

Actualment el propietari és Francesc Piera i Badia.




Per saber-ne més :
Apartat Història del web del vermouth Cisa.
Notícia de 'degustació gratuïta, vermouth Cisa'  al web 'El Rebost dels sentits'
Revista Papers de vi

dijous, 4 d’agost del 2016

Origens de l'ajuntament de Les Corts

Actual seu del Districte de Les Corts
En el web de RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) hi ha un treball de l'any 2013 de Josep Moran i Ocerinjauregui publicat per la Societat Catalana d'Estudis Històrics en el seu butlletí que tracta sobre l'Orígen de l'ajuntament de Les Corts. En ell s'explica que :
  • El 13 de desembre de 1822, la Diputació Provincial de Barcelona va decidir que examinada la sol·licitud dels comissionats pels veïns de Les Corts s'establís l'Ajuntament Constitucional, compost per un alcalde, dos regidors i un procurador síndic.
  • El 5 de gener de 1823, a la casa anomenada Prat d'en Cuiàs, són convocats per decidir la composició del nou ajuntament els següents electors : Gerard Piera i Cuyàs, Pau Piera Santomà, Benet Piera, Pau Amat i Taner, Josep Llopis, Pere Pagès, Jaume Piera, Vicenç Piera Amigó i Jaume Estruc. 
  • El 6 de gener de 1823 s'elegeixen els membres del nou ajuntament quedant format de la següent manera.

Alcalde : Joaquim Closas

Regidor 1r : Antoni Cuyàs
Regidor 2n : Pau Amat i Ferrer 
Procurador síndic : Francesc Martí 
  • El 7 d'abril de 1823 entren per la frontera els Cent Mil Fills de Sant Lluís que ajuden a Ferran VII a establir el règim absolutista. Declarant nul tot allò legislat anteriorment.
  • 1833 mort Ferran VII. Es proclamada reina la seva filla Isabel II. L'agost de 1836 es restableix la Constitució de 1812. 
  • El 18 d'octubre de 1836 són elegits els membres del nou consistori de Les Corts :
Alcalde : Vicenç Cuyàs
Regidor 1r : Francesc Martí
Regidor 2n : Josep Closas
Síndic procurador : Joan Fisas
Secretari : Benet Massot

Si mirem els electors de l'any 1823 podem veure diverses persones amb el cognom Piera. 

Pau Piera Santomà (1772-1839) casat amb Tuies Castelló Martí (1776-1846) tingueren 8 fills. Eren els propietaris de Can Bruixa.  
Gerard Piera Cuyàs (1760-1845) casat amb Rosa Vidal tingueren 5 fills.
Vicenç Piera i Amigó (1791-1866) casat amb Lluïsa Piera Castells (1794-1866) tingueren 7 fills. Propietari d'uns terrenys a Les Corts anomenats "lo camp del soldat".

Sobre en Benet i en Jaume Piera no podem saber qui són per la falta dels segons cognoms ja que en aquella època hi ha diferents homes amb aquests noms. Si mirem la relació familiar entre els tres Piera que hem pogut identificar observem que :   


En Pau Piera Santomà era cosí segon dels pares d'en Grau i Vicenç Piera, l'Antoni Piera Nogués i Vicenç Piera Planas respectivament. En Vicenç i en Grau Piera eren cosins segons entre ells. Com que és una mica embolicat tot plegat, millor explicar-ho amb un gràfic.
  

Per saber-ne més :
Entrada al Bloc 'Els Piera de Les Corts' : Passatge Piera
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics : 'Orígens de l'Ajuntament de Les Corts (1814-1836)' 

dijous, 21 de juliol del 2016

Inoblidable Cusola. Una anècdota del Barça inèdit


El passat mes de març d'aquest 'any 2016, l'editorial Roca va publicar un llibre titulat 'Barça inèdit. 800 històries de la història' de Manuel Tomás i Frederic Porta, el qual és un trencadís dedicat a la història barcelonista.

Fa uns mesos ja vam parlar de l'anècdota sobre el jugador del Barça Vicenç Piera, avui toca parlar de l'anècdota 362, on es parla d'en Pere Cusola.
"362. Inoblidable Cusola.
Pere Cusola ha estat un dels inoblidables treballadors de llarga trajectòria del Barça. Havia nascut a Can Planes, la que amb el temps seria La Masia del Barça, fill de la família de masovers establerts en aquella casa rural, on conreaven tomàquets, albergínies, blat, ordi i civada als terrenys de l'actual Camp Nou, mentre contemplava la bòbila que funcionava a l'actual esplanada de la tribuna. I és que la Masia era una 'casa de labranza, compuesta de bajos, un piso y desván, establo y demás dependencias y noria con aljibe' que datava ni més ni menys que de l'any 1702.
Cusola va ser atleta del Barça des de la temporada 1943-44 i va arribar a ser campió d'Espanya als cinquanta quilòmetres marxa. Malauradament, es va haver de retirar prematurament de la pràctica esportiva en perdre un braç en un accident. Els anys 1956-57 Cusola va ser el guia de les visites a les obres de construcció de l'Estadi i des del 1965 fins el 1986, va ser porter dels vestidors del primer equip. Era conegut com 'l'home del milió d'amics', per ser aquesta la xifra aproximada de visitants de l'estadi en construcció.
Una dada desconeguda sobre el gran Cusola: a partir de la inauguració del Camp Nou, el 24 de setembre de 1957, va passar a ser l'encarregat del manteniment de la gespa de l'Estadi, just en el lloc on anys abans havia plantat tomàquets. El que no era de domini públic és que aprofitava les tardes per fer-hi classes de clandestines de català a alguns empleats del Barça en les seves hores lliures. I l'escenari no podia ser més apropiat, l'aparentment abandonada Masia, un recinte que no es convertiria en seu social del Club fins el 1966."

Per saber-ne més :
Entrada en el bloc 'Els Piera de Les Corts' : Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera.
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (II)
Entrada en l'Editorial Roca del llibre 'Barça inèdit'.
Notícies Barça sobre el llibre en el web Racó Blaugrana.
Entrada en Libros Google Play de "Barça Inèdit"
Entrada a la Viquipèdia de Frederic Porta Vila

dimecres, 22 de juny del 2016

Josep Cabré i Piera, metge dermatòleg

Josep Cabré i Piera va néixer l'any 1933, era fill de Josep Cabré Claramunt i Maria dels Àngels Piera Cuxart, va tenir dues germanes : Àngels i Rosalina. Igual que el seu pare es va dedicar a la dermatologia.
Va estudiar el batxillerat francès i parlava, a més, l'alemany i anglès.  Es va llicenciar l'any 1956 en Medicina. Seguidament s'incorporà a la càtedra del Profesor Xavier Vilanova de l'Escola Dermatològica Catalana. Inicià la seva formació de postgrau, primer a Llenguadoc amb el professor Nanta, per estar vuit any a Alemanya : Frankfurt, Göttningen i Mainz, on aprofundí en el camp de la histopatologia cutània. Es va doctorar a la Johann Wolfgang Goethe Univerität de Frankfurt. Va continuar formant-se a l'Hospital de Saint Louis de Paris amb Robert Degos. El 1962 es va doctorar a la Universitat de Barcelona.  
El 1964 obté la Càtedra de Dermatologia de la Universitat de Cadis, on va arribar a ser degà l'any 1970. Aquest mateix any, també va ser elegit president de l'Academia Española de Dermatologia, impulsant la revista Actas Dermosifiliogràficas. L'any 1971 passa a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector entre el 13 de setembre de 1975 i el set de maig de 1976. Aquest any aconsegueix la Càtedra de la Universitat Complutense de Madrid. Cabre es nomenat membre del Comitè de la Lliga Internacional de Societats de Dermatologia en el XV Congrés Internacional de dermatologia celebrat a Mèxic. 
Va morir el 25 de gener de 1981 a Madrid.
Encara a dia d'avui es celebren cada any a la Universitat de Cadís les : Lecciones conmemorativas Profesor José Cabré. 

Per saber-ne més :
Web Metges catalans : Josep Cabré i Piera
Web Enciclopèdia Catalana : Josep Cabré i Piera


diumenge, 1 de maig del 2016

3 de juliol de 1900 : Constitució de l'empresa FOCSA

Signatura contracte clavegueram de Madrid

L'empresa Sociedad Anònima de Fomento de Obras y Construcciones, FOCSA, es va constituir el 3 de juliol de 1900 a Barcelona. Amb un capital de 5 milions de pessetes de 500 pessetes l'acció. La Raó social va ser a Ronda Universitat, 4 - principal. Amb més de 5000 treballadors.





La Junta Directiva va quedar formada per :

  • President : Agustín Viramata Vilaseca.
  • Director gerent : Salvador Piera i Jané.
  • Consellers : Narciso Cortinas i Batllori, Antonio Piera i Solanas, José Torras Ferran, José Piera i Jané, José Ferrer i Bernadas, Juan Mas i Calmet, Ricardo Ramos Cordero, Guillermo Puig i Boada. 
  • Secretari : Tomás Riera i Sans.


23 de juliol de 1902. Diari Dinastía
Canvis en la Junta Directiva :

  • Salvador Piera i Jané es substituït pel seu fill Antoni Piera Solanas.
  • Antoni Piera Jané ocupa la vacant del consell deixada per l'antic fill del Director gerent.
  • Juan Maluquer Viladot, nou conseller, en substitució de José Ferrer Bernadas.
  • Raimundo Torras Grau és el nou conseller en substitució del seu difunt pare.
  • Jaime Torras Grau substitueix l'anterior conseller germà seu.


Seccions de l'empresa on estaven membres de la família Piera :
a) Negocis :
- Quadres per a les cavalleries i tallers a Barcelona : José Piera i Jané.
- Diverses explotacions mineres a Barcelona i Catalunya : Antonio Piera i Solanas.

b) Tècnica :
- Direcció : Fernando Rojo i Sojo amb la col·laboració d'Antoni Piera Caparó.

c) Administrativa :
- Administrador d'obres per contractar a Barcelona : Salvador Piera i Solanas.

Antoni Piera (a la dreta de la imatge)

Com podem veure dos dels sis fills d'Antoni Piera Sagués (1821-1904) i Maria Antònia Jané (1887), Salvador i Antoni van intervenir en la fundació de l'empresa Fomento de Obras i Contrucciones. En canvi, amb els pas dels anys aniran intervenint altres descendents en el funcionament de l'empresa :

- Com per exemple, l'Antoni Piera Capará que és fill d'en Josep Piera Jané i Josepa Capará i Badia.

- I alguns dels fills de l'Antoni Piera i Jané també treballaran a l'empresa, per exemple l'Antoni Piera Comas que a més es casarà amb Maria Lluïsa Mas-Sardà Sells filla de Joan Mas i Calmet (conseller de la primera Junta Directiva). 

Per saber-ne més :
I Congreso Internacional de Minería y Metalurgia. Mequinenza (2006)
Entrada en la viquipèdia de Foment d'Obres i Construccions, SA
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : Junta General de Fomento de Obras y Construcciones SA
 

diumenge, 17 d’abril del 2016

Presentació llibre : "Guasch, Piera & Julià el tridente blanquiazul"

Tomás Guasch, Josep Maria Piera y Nacho Juliá son tres espanyolistas que han contribuido a forjar lo que es hoy el club. Guasch consiguió que un diario deportivo de prestigio, el ‘AS’, apostara por dar al club blanquiazul el protagonismo que merecía, y luchó contra el monocultivo culé en la prensa catalana. Piera fue el directivo más joven del Espanyol, organizó el primer concierto que se celebró en Sarriá y fue el líder de la alternativa a Daniel Sánchez Llibre. Y Juliá fue el ’consolidador’ del principal motor de la grada en el RCD E Stadium, La Curva, además de un dinamizador del entorno perico. En este libro hablan sobre el pasado, presente y futuro de la ‘Maravillosa minoría’.
Sergio Fidalgo es el socio 2.939 del R C DE y un periodista de largo recorrido dentro del entorno blanquiazul. Ha escrito o editado una docena de libros dedicados al Espanyol y fue director de la revista ’23 perico’. También participó en la creación de los portales ‘Pericos on line’ y ‘Crónica perica’ y ha sido colaborador de ‘Blanc i blau’ y ‘La grada’.
CUÁNDO
SEDE
Centre Excursionista de Catalunya - 10 Carrer del Paradís, 08002 Barcelona, Spain

Per saber-ne més : 
Entrades per la presentació del llibre : "Guasch, Piera & Julià. El tridente blanquiazul".

dimecres, 16 de març del 2016

Nou llibre del Barça : "Barça inèdit. 800 històries de la història"

Durant aquest mes de març de 2016, l'editorial Roca ha publicat un nou llibre sobre el Barça titulat 'Barça inèdit. 800 històries de la història' de Manuel Tomás i Frederic Porta.

Com no podia ser d'una altra manera en un llibre que tracti sobre les anècdotes del club, alguna història sobre Vicenç Piera havia d'aparèixer... i la número 124 es dedicada a ell :
"124. La Bruixa Piera :
Vicenç Piera (1921-33) va ser un dels millors extrems drets de la història del futbol espanyol. Tothom el coneixia per 'La Bruixa', a causa de ser fill del propietari de la masia de Can Bruixa, al barri de Les Corts. El seu debut va resultar prou curiós: 1 de gener del 1921, Gamper el veu jugar amb el filial al matí i decideix que, aquell dia, sense cap espera, ha de debutar entre els grans. L'ull clínic del fundador ha trobat una altra joia i vol presentar-la ràpid en societat blaugrana. Diuen les llegendes que Piera, incapaç de donar-li una negativa al prohom, va haver d'agafar el tramvia 15 i anar-se'n corrents a a l'altra punta de ciutat per comprar unes botes de l'avinentesa. A sobre, sa mare* va voler celebrar l'ascens per via gastronòmica, preparant-li un senyor arròs per dinar. Amb la panxa ben plena Piera va estrenar-se marcant dos gols contra el potent Arenas de Getxo. Des d'aquell dia, va ser titular fix fins al dia de la seva retirada. 
La Bruixa era molt estimat pels culers, però també mostrava les seves dèries. Així, el 30 de maç de 1926, quan era peça clau del cèlebre onze de l'Edat d'Or, la Junta Directiva barcelonista es va donar per assabentada que Piera es negava a jugar els partits amistosos, 'a pesar de haber sido advertido por la comisión deportiva de que en caso de persistir en su actitud de no querer tomar parte en los partidos tampoco se le nombrará para lo de csmpeonato'. Però vist que el jugador no feia cas a les amenaces, la junta va inhabilitar-lo per un mes. Piera va tornar al cap de divuit dies de la sanció, just després que la junta rebés dues cartes. La primera, de tots els seus companys de vestidor, implorant el seu valuós concurs i la segona, d'ell mateix mostra penediment. La junta es va mostrar magnànima i li va aixecar el càstig, a temps just de participar en la golejada a Chamartín al Reial Madrid (1-5) en duel del Campionat d'España. Piera va marcar un gol i Samitier va signar tot un pòquer.
Com veieu, sota la dictadura militar de Primo de Rivera, els acords de junta es tornaven a escriure en castellà. I l'última de Piera: com devia ser l'home d'estimat i recordat que la notícia de la seva mort, el 1960, acabats de fer els 57, va ser publicada en portada per la Vanguardia Española".  


* La mare de Vicenç Piera Pañella va ser Dolors Pañella Piera.


Per saber-ne més :
Entrada en l'Editorial Roca del llibre 'Barça inèdit'.
Notícies Barça sobre el llibre en el web Racó Blaugrana.
Entrada en Libros Google Play de "Barça Inèdit"
Entrada a la Viquipèdia de Frederic Porta Vila


diumenge, 14 de febrer del 2016

Piera, el 'noi de Sants'

Al web del diari Sport hi ha una article del periodista David Salinas del 25 de febrer de 2013, titulat 'Piera, el noi de Sants', on parla de la vida d'en Vicenç Piera Pañella :

"Piera, el 'noi de Sants'

Formado en el equipo de su barrio, debutó con el Barça en 1920 por una lesión de Alcántara y anotó dos goles. Jugó 13 años y cuando le dieron la baja, dijo: "La mujer me ha echado de casa". Y colgó las botas.

Escut FC Barcelona (1920-1936)
Originario de la popular barriada de Sants, Vicenç Piera Pañella (11 de junio de 1903) es uno de los jugadores míticos del FC Barcelona. Brilló con luz propia en el campo por el extremo derecho, donde destacaba por su depurada técnica, una velocidad explosiva y unos centros milimétricos. Igualmente, brilló con mayor intensidad fuera de los terrenos de juego por su gran generosidad y bondad.
Piera empezó a dar las primeras patadas a los balones de trapo por las calles y solares de su barrio. Ni las piedras ni el polvo de aquellos descampados frenaron las ganas que siempre tenía por jugar. Tampoco las repetidas prohibiciones de sus padres, que no dejaron que luciera la camiseta del Sants hasta que hubo cumplido los 13 años.
A partir de ese momento su progresión fue imparable hasta llegar al primer equipo, donde empezó a jugar de extremo por banda derecha. Más tarde pasó a interior y, poco después, a delantero centro. Dividía su vida entre el fútbol y el trabajo de oficial mecánico.
Sus primeras actuaciones, a menudo determinantes, le llevaron directamente al FC Barcelona en 1920 para jugar en el equipo reserva, llamado Penya Nova Germanor. Tenía 17 años. Manuel Torres, el popular 'barraquer' del campo de la calle Industria, primero, y del campo de Les Corts, después, recordaba así el debut de Piera en sus memorias que publicó 'Club' en 1953:
“El 1 de enero de 1921, por la mañana, me llamó el señor Gamper:
-Torres, vaya a buscar a Piera, que esta tarde jugará contra el Arenas.
-Pero, señor Gamper, Piera está jugando esta mañana con el equipo de la Penya...
-Vaya, vaya... Búsquelo y a ver qué pasa.
Como era casi mediodía, fui a su casa. Lo encontré comiendo.
-Piera, el señor Gamper me ha dicho que te presentes en el campo, que esta tarde tienes que jugar.
-¿Yo? ¿Y contra el Arenas?
Permaneció pensativo, pero seguidamente reaccionó. Se vistió con rapidez y se fue, no sin antes decirme:
-Le dice al señor Gamper que en media hora estoy en el campo. Voy a La Samaritana a comprar unas botas, que las mías están ya muy viejas”.
Dicho y hecho, Piera fue a comprar las botas en la calle del Carme y debutó esa tarde contra el Arenas en un partido de carácter amistoso. El FC Barcelona jugó con Uriach, Coma, Galicia, Torralba, Sancho, Rodríguez, Viñals, Cella I, Gràcia, Piera y Plaza. Piera ocupó la posición del lesionado Alcántara. Ganó el Barça 3-1 y 'Vicentet', como así llamaban entonces a Piera, anotó el segundo y tercer gol. Todo el barrio de Sants estuvo pendiente de aquel partido y Piera regresó a su domicilio en volandas, como los toreros...
Empezaba una larga y dilatada relación con el primer equipo barcelonista. Una relación que se alargó hasta el año 1933, en la cual Piera siempre que se alineó lo hizo como titular. El 'noi de Sants' fue uno de los grandes propulsores del equipo en la llamada Edad de Oro, al lado de relevantes figuras como Samitier, Alcántara, Sagi, Sancho o Torralba.
Piera ganó una Liga, la primera edición, jugada la temporada 1928-29, y diez Campeonatos de Catalunya. Jugó un total de 395 partidos y marcó 123 goles. Fue internacional en 15 ocasiones y marcó dos goles.
Casado con María Dinarés, Piera siempre fue el 'noi de Can Bruixa', mote que le vino de la antigua masía donde nació. Dotado de una gran altura, Piera creó escuela con su juego: “Pasar siempre la pelota sin pararla”, “centrar siempre antes de llegar a la línea de fondo”, “sacar los saques de esquina de tal manera que la pelota tenga tendencia a entrar sola” y “regatear con el cuerpo, es decir, hacerse un autopase”.
Jugó con el FC Barcelona hasta el año 1933. El club ya no creía necesario su concurso y, por el amor que sentía a los colores, optó por retirarse antes que ir a jugar y defender otra camiseta. Nunca perdió el sentido del humor. Decía: “Ahora sí que puedo decir que la mujer (el Barça) me ha echado fuera de casa”.
Conferencias, colaboraciones en prensa y reconocimientos (entre otros el de la Federación Catalana de Fútbol, que le otorgó la medalla al mérito deportivo el 24 de noviembre de 1959) lo acompañaron hasta el final de sus días.
Piera murió en Barcelona el 13 de junio de 1960, a los 57 años, víctima de una larga enfermedad, en su domicilio de la calle Galileo. Un día antes el Barça jugó en San Mamés un partido de Copa y todavía tuvo el interés de preguntar por el resultado. Le dijeron que tranquilo, que su Barça iba ganando... Lo cierto es que perdió 3-0 y quedó apeado. Una mentira piadosa para que el tránsito del 'Vicentet' fuera un punto más dulce. Aquel día la bandera del FC Barcelona ondeó a media asta. Poco después, el presidente Miró-Sans lo nombró socio de honor a título póstumo."

Per saber-ne més :
Article del diari Sport sobre Vicenç Piera : Piera, el 'noi de Sants'
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Vicenç Piera Pañella
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Llibre : Paulino. El primer crac de la història del Barça

dissabte, 16 de gener del 2016

Can Bruixa (III)

Cercant informació dels Piera en l'apartat dels llibres de Google, he trobat 'Catàleg de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Materials gràfics' escrit per Lluís Calvo Calvo una nota sobre la masia de Can Bruixa :

"0144
Carreras i Artau, Tomàs.
Barcelona: Sants.
Parròquia de Les Corts de Sarrià.
06-01-1921.
Masia Cal Bruixa.
'Can Bruixa' masia de Sants (de la parròquia de Les Corts de Sarrià) . És una casa que hi ha un colomar davant, al cos superior. A la fatxada hi ha esculpit, damunt el balcó: 'Grau Piera 1765'; és el fundador de la casa; el nom dels Piera es conserva en els actuals propietaris. Hi ha no gaire hi lluny a 'Cal Bruixa' (actualment Cál Macalon). Els masovers de Cal Bruixa Vell varen comprar el terreny i fer aquesta casa'Cal Bruixa'; era En Grau Piera. Els masovers de Cál Bruixa Vell compraren animals amb tares, els curaven i els tornaven a vendre a bon preu. Una espècie de gitanos blancs. La gent va creure que curaven per poder de bruixeria, i d'aquí a dir-ne Cál Bruixa.Així m'ho explica una vella de l'actual Cál Bruixa (Piera). Hi ha un carrer que en diuen el `Carrer de la Bruixa': el va batejar el pare de l'actual propietari, juntament amb En Graña, aleshores alcalde de Sants, però el nom donat (juntament amb el terreny cedit per l'apertura del carrer) fou:'Carrer del Bruixa'. La placa actual diu 'Calle de la Bruixa'. Ampliant la conversa, me diu el propietari que els fundadors eren gent de la Cerdanya (els Piera), que tenien engassada i venien a batre pel pla de Barcelona. Els hi va agradar la localitat i es varen quedar de masovers, de Cál Bruixa Vell, i després establiren el terreny de la casa retratada al Compte de Belloch (actualment redimit: el va redimir el fill de Grau Piera, i el següent Vicenç Piera, el lluïsme: això ho diu amb alguna imprecissió). La casa ha sigut restaurada, o millor mal restaurada potser la casa era pintada. El rellotge era pintat, i ostentava figures: hi havia un caçador amb calsa curta. Hi han deixat l'any de 1765, al repintar-lo (data de la fundació). Com s'ha dit, aquesta masia pertany a la parròquia de Les Corts, de Sarrià, i a l'antic municipi de Sants (actualment Barcelona). Fatxada de 'Cal Bruixa', feta especialment pel pintoresc colomar. Aquest colomar el va fer l'actual propietari Vicenç Piera farà uns 20 anys. Q.F. núm. 3. Sèries 14-33. Pàgs 27-28-29. 1035/0457."      


Per saber-ne més :
Can Bruixa al Catàleg de materials gràfics de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya