![]() |
Jaume Piquet i Piera, a la revista El Teatre Català de 25/04/1914 |
A partir de la temporada 1871-1872 va exercir de gestor d'algunes funcions al Teatre Odèon. La temporada 1872-1873 invertí els seus estalvis en Teatre Odèon sent empresari, director i dramaturg durant quinze anys. En va fer un negoci rendible, a pesar de la poca qualitat de les produccions que s’hi representaven. En nombroses ocasions va preferir dedicar els guanys a obres benèfiques, l’assistència social o la caritat. Per exemple, amb els productes obtinguts de La monja enterrada en vida va comprar pans per repartir entre els necessitats, i no va dubtar a escriure una peça a propòsit, després d’unes inundacions a Múrcia, per destinar-ne els beneficis als afectats. El 1887, en extingir-se el contracte que tenia amb el propietari de l’edifici on estava instal·lat l’Odèon, va decidir retirar-se a la seva torre de Sarrià, on diposità totes les pertinences del teatre.
Els últims anys de la seva vida va patir una greu sordesa que el va anar limitant, fins al punt que calia comunicar-s’hi per escrit.
El diumenge 5 de juliol de 1896 el diari La Vanguardia, en la seva pàgina 4, va publicar en la secció 'La semana en Barcelona' un article sobre ell, feia 5 dies que s'havia mort.
Algunes de les seves estrenes foren :
—(1868). Gat i gos. Comèdia en un acte. Estrena al Teatre Odèon (15 febrer 1873). Estrenada després amb el subtítol: Gat i gos o Sogra i nora.
—(1872). Qui trenca paga. Comèdia en un acte. Estrena al Teatre Odèon (17 novembre 1872).
—(1873). Un somni de l’absolutisme o L’entrada triomfant de Savalls a Barcelona. Pasillo bufo satíric burlesc en 1 acte i 4 quadres. Estrena al Teatre Odèon (11 maig 1873).
—(1873). Donya Blanca la postissa o El banquete d’en Savalls a Ribas. Episodi en 2 actes i 2 quadres. Estrena al Teatre Odèon (22 maig 1873).
—(1874). Assassinat del carrer de l’Aurora! Drama en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (2 maig 1874).
—(1874). La mort de l’absolutisme o Les tropes a Bilbao. Episodi de circumstàncies en 2 actes dividits en 5 quadres. Estrena al Teatre Odèon (14 maig 1874).
—(1874). Un magatzem de criatures. Adaptació del disbarat en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (14 juny 1874).
—(1874). Els carlins a Puigcerdà. Episodi en 3 actes. Estrena al Teatre Odèon (26 juliol 1874).
—(1874). Els tres cornetes. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (20 setembre 1874).
—(1874). De Barcelona a Pedralbes o El dimarts de Carnaval. Comèdia en 3 actes i en vers Estrena al Teatre Odèon (22 febrer 1874).
—(1875). Una anada a Montserrat. Sarsuela en un acte i en vers. Música de Frederic Turell. Estrenada al Gran Teatre del Liceu (5 maig 1875).
—(1875). La viuda d’en Serrallonga. Drama en 5 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (9 maig 1875).
—(1875). De Pedralbes á Pekin. Extravagància en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (3 octubre 1875).
—(1875). De Barcelona al món nou. Guasa bufoilusoria en 2 llargs actes. Estrena al Teatre Odèon (5 desembre 1875).
—(1876). Lo dia dels morts. Gatada d’aparat en 3 quadres i en vers. Estrena al Teatre Odèon (5 novembre 1876).
—(1877). El rosari de l’Aurora. Gatada en 2 actes dividits en 5 quadres. Estrena al Teatre Odèon (8 abril 1877).
—(1877). Doña Joana Tenorio y Doña Luisa Mejía. Paròdia (disbarat) en 2 actes dividits en 4 quadres. Estrena al Teatre Odèon (27 maig 1877).
—(1878). Un fill de Carlos d’Espanya o De la taverna al Palau. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (12 maig 1878).
—(1878). La casa de Satanás. Comèdia en 3 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (17 novembre 1878).
—(1880). El capità manaia. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (14 març 1880).
—(1883). L’estrenyacaps. Comèdia en un acte i en vers. Estrena al Teatre Odèon (2 setembre 1883).
—(1887). El desig d’un albercoc. Comèdia en 2 actes i en vers. Estrena al Teatre Odèon (9 gener 1887).
Sobre aquesta persona, Jaume Piquet i Piera ens faltaria saber diferents coses :
- El nom de la mare i avis materns per saber si té relació amb Els Piera de Les Corts.
- Si tenia cap germà o relació amb l'avi matern d'en Daniel Dalmases Piquet que segons diu tenia els cognoms Piquet Piera.
- Quina era la masia de Les Corts on va néixer.
Per saber més :
Entrada a la Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes : Jaume Piquet i Piera
Entrada Enciclopèdia Catalana : Jaume Piquet Piera
Entrada Viquipèdia : Jaume Piquet Piera
Entrada al blog els Piera de Les Corts : Daniel Dalmases Piquet
Entrada a la Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes : Jaume Piquet i Piera
Entrada Enciclopèdia Catalana : Jaume Piquet Piera
Entrada Viquipèdia : Jaume Piquet Piera
Entrada al blog els Piera de Les Corts : Daniel Dalmases Piquet
Article al diari la Vanguardia : La muerte de Jaime Piquet
Bones! També soc descendent dels Piera de Les Corts i potser pugui donar una mica més de llum amb el que he trobat.
ResponEliminaLa meva besàvia era Antònia Piera Sabanés, filla de Miquel Piera Piera (fill de Ramón Piera Balcells, que era fill de Miquel Piera i Vicenta Balcells, i Rosa Piera Piera, que era la filla de Grau Piera Vidal i Eulàlia Piera Castelló) i Ramona Sabanés Closas (fila de Jaume Sabanés Benet de Pallejà i Teresa Closas Piquet filla de Pau Closas Piera i Joaquima Piquet).
Com veus al segle XVIII ja hi ha Piquet a Les Corts o Sarrià. Però no he pogut trobar res mes, crec que el segon cognom de Joaquima podria ser Piquet Garri i és possible que fos germana del pare de Jaume Piquet Piera.
Si neix al 1839 era de la mateixa generació que la Teresa, Gaspar, Joaquim i Ramón Closas Piquet i probablement eren cosins.
Moltes gràcies per aquesta informació Albert! Investigaré aquesta línia que apuntes.
ResponEliminaSaps que en Pau Closas Piera era cosí tercer de Miquel Piera Sistachs?
Si vols saber més coses dels Piera pots escriurem a l'adreça elspiera@gmail.com
Marcel
De res! Moltes gràcies a tu per al blog ja que m'ha ajudat molt a lligar caps. No tenia constància d'aquesta relació entre Pau Closas Piera i Miquel Piera Sistachs.
ResponEliminaT'escric al e-mail.
Albert.
El meu avi es deia Benito Viñals Piquet i era cosí germa de Jaume Piquet Piera. Jaume Piquet estaba enterrat al cementiri de Sarrià en una tumba que jo habia vist de petit, peró anys després no la varem veure més i desconeixem on la van traslladar. A la família ens agraderia saber-ho.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquesta dada!
ResponEliminaSalutacions