dimarts, 14 de febrer de 2017

El Calderí i la pedrera del Remei a Caldes de Montbuí

L'altre dia, buscant informació sobre el geocaching, un joc a l'aire lliure de cerca de tresors amb l'ajuda de dispositius GPS. On els participants han d'anar a unes coordenades específiques i trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. 

Doncs, com deia, per casualitat vaig trobar un geoamagatall a Caldes de Montbui, preparat per l'alumnat de 5è de Primària de l?escola Pia Caldes, on es parla d'una pedrera que hi ha al poble anomenada del Remei... que va ser creada per Salvador Piera Jané el 18 de març de 1893, la funció de la pedrera era extreure'n granit per fer llambordes. L'extracció del granit es feia mitjançant la tècnica anomenada de l'enderroc, que consisteix en cavar galeries a la roca i després dinamitar-les de manera que la roca era extreta i devastada amb menys dificultat i risc..

Les llambordes s'exportaven a la resta d'Europa i Amèrica, com per exemple a la ciutat de San Francisco (Califòrnia). Al principi, es transportaven en carros fins a l'estació de tren de Caldes, entre els anys 1880 i 1939, va existir una línia de tren de 16 km que arribava fins a Mollet, on s'enllaçava amb la línia de Barcelona-Vic. Cal pensar que Caldes era la segona població amb més balnearis de l'estat amb vuit. Actualment, el recorregut de la carretera C-59 segueix el recorregut d'aquesta línia de tren, es per això que es coneix amb el nom del 'carrilet' en referència a aquell antic tren que va existir. 

La línia tenia les següents estacions : 

  • Mollet. Estació de Baix.
  • Mollet. Estació de Dalt. 
  • Santa Perpetua de Mogoda.
  • Gallecs-Polinyà 
  • Palau Solità i Plegamans . 
  • Caldes de Montbui 
Petita història del carrilet anmenat el Calderí 
Quan es va crear la pedrera el Remei la línia de ferrocarril de Caldes-Mollet no passava els seus millors moments. El desembre de 1894 es constitueix una societat denominada "Compañía de Ferrocarriles y Tranvías" (C.F.T.) amb un capital de 1.500.000 pessetes dividides en 3000 accions i el 1895 adquireix a la S.C.G.C. el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui. 
Els 1905 es compren dues locomotores al Ferrocarril de Sarrià de Barcelona, el 1908 es milloren les estacions, la pedrera tenia més de 300 treballadors. A partir dels fets de juliol de 1909 anul·len el servei de viatgers i les vagues a Sant Feliu de Codines fan disminuir el transports de mercaderies, fent que el transport de pedra de les pedreres de FOCSA fo majoritari.
El 1910 es contracta de forma massiva treballadors, picapedrers principalment, per les pedreres procedents de Múrcia i Aragó per tal d'augmentar la producció. Es compren sis vagons plataforma i es construeix un moll a l'estació de Caldes de Montbui. També es transporta grava, troncs i pals de fusta per construir les línies telefòniques, de la mateixa manera s'instal·len bústies perquè la gent pogués tirar cartes. 

Entre els anys 1910 i 1913 es va iniciar el transport d'aigua termal envasada, anomenada 'Thermion'. Estava envasada en botelles d'un litre i bidons de 30 litres. Aquest negoci no va continuar ja que l'aigua es feia malbé. L'any 1914 es quan es van transportar més tones de mercaderies. El 1915 la companyia va renovar tota la via i va comprar una nova locomotora a la Maquinista Terrestre i Marítima. Als anys 20 la demanda de pedra augmenta degut a l'impuls de les obres públiques de la Dictadura d'en Primo de Rivera i l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929. Assolint els 500 treballadors amb tota mena de serveis. El tancament es produí el 1931.  
A partir de 1925 començà a afectar la competència per carretera. L'any 1928 es van suspendre el serveis directes a Barcelona, al electrificar la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. 
També el transport de llambordes des de Caldes a Montbui es va començar a transportar amb camions "Saura".

El camí de la pedrera fins a l'estació de trens de Caldes de Montbui s'anomenava el camí del Foment, la raó era perquè l'impulsor de la pedrera de granit va ser el Ministeri de Foment. La producció de llambordes anava destinada a vestir el terra dels carrers de les ciutats, a la dècada de 1920 la pedrera va funcionar al màxim rendiment


Per saber-ne més :
Geocaching la pedrera de Caldes de Montbuí
Geocaching camí dels traginers
Foro de Minerologia : Pedrera del Remei
Blog 'Cosas del Vallès' : El Calderí, tren de Mollet a Caldes de Montbuí




dissabte, 21 de gener de 2017

Branca dels Piera Estadella al bloc 'Els Piera de Les Corts'

Aquesta setmana he rebut un nou comentari al bloc, concretament en l'entrada sobre el Carrer Pere Piera Estadella de Sant Boi de Llobregat. Aquest fet, va provocar que anés a mirar l'arbre genealògic... i sorpresa els membres dels descendents de Vicenç Piera Piera i Teresa Estadella, casats el 24 de setembre de 1836, són diversos i hem parlat sovint sobre ells...

  • En primer lloc, anem a mirar quantes entrades del bloc fan esment d'aquesta branca :

Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera publicada el 3 d'agost de 2011.
Hospital de Sant Joan de Déu publicada el 10 de juny de 2012.
Can Taner publicada el 10 d'agost de 2012.
Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (II) publicada el 26 de gener de 2013.
Carrer del Pare Pere Piera i Estadella - Sant Boi del Llobregat publicada el 16 de febrer de 2014.
Un exemple de matrimoni endogàmic publicada el 9 de juny de 2014.
Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (III) publicada el 18 de setembre del 2015.
Inoblidable Cusola. Una anècdota del Barça inèdit publicada el 21 de juliol de 2016.

En totes elles es parla d'algun membre d'aquesta branca del Piera. Ja sigui en Pere Cusola Piera nét d'en Jaume Piera Estadella, o d'en Francesc Piera Estadella que apareix a l'esquela de la seva muller i que la casa mortuòria era Can Taner, o en Joan Piera Estadella l'infermer que va participar en la fundació de l'Hospital de Sant Joan de Déu a on està actualment l'Illa Diagonal i finalment d'en Pare Pere Piera Estadella que té un carrer dedicat a Sant Boi de Llobregat.


  • En segon lloc, anem a analitzar els descendents del matrimoni Piera i Estadella. A dia d'avui hem trobat un total de 64 descendents. El matrimoni va tenir 5 fills segurs (en Joan Piera Estadella no és del tot segur) que es deien : Francesc, Teresa, Maria, Pere i Jaume. Dels quals sabem que tres es van casar. 
    • En Francesc es va casar amb la Joaquima Piera Piera (1838-1930). Van tenir 8 fills, dels quals sabem que es van casar 3. En total són 10 descendents.


    • La Teresa (1847-1915) es va casar amb en Vicenç Piera Piera (1841-1927), no era germà de la seva cunyada Joaquima. I la relació amb la seva dona era de cosins quarts. Van tenir 7 fills, dels quals sabem que tots es van casar. En total sumen 32 descendents.



    • En Jaume es va casar amb la Maria Llopis Cuxart. Van tenir 4 fills, dels quals sabem que es van casar 2, curiosament amb dos germans, en Joan i Bonaventura Cusola i Pujol. En total sumen 17 descendents. 



Per saber-ne més :
Bloc 'Els Piera de Les Corts' entrada : 'Carrer del Pare Pere Piera i Estadella
Bloc 'Joan Vendrell i Campmany'  entrada : 'Tres calles de Sant Boi de Llobregat'
Bloc 'Joan Vendrell i Campmany' entrada : 'Doble toponimia en una calle de Sant Boi de Llobregat dedicada a un hermano de San Juan de Dios'


dissabte, 24 de desembre de 2016

Bones Festes i Feliç any 2017 !!!!

Us penjo unes fotos d'algunes nevades a Les Corts i sobretot us desitjo des del Bloc dels Piera de Les Corts un BON NADAL i FELIÇ ANY NOU !!!!

Can Farinetes (nevada del 15-16 de gener de 1914) - Arxiu Museu Geològic Seminari BCN

Pau Farinetes (nevada 9 de març de 2010)

dimarts, 13 de desembre de 2016

Bru i Artiac

Ara que s'acosten les festes de Nadal... que millor que regalar uns llibres ben especials, els de Bru Artiac ! escrits per Enric Gomà i il·lustrats per Artur Laperla. Llibres de l'Editorial Cruilla i recomanats per nens de 9 a 12 anys. Tracta sobre les aventures d'un nen d'onze anys i la seva família : el pare, la mare i la seva germana gran... i el seu gos Grumoll que és qui explica les aventures d'aquests personatges.  

El primer volum es titula 'Bru Artiac, Operació sobressada'. La sinopsis d'aquest volum és :

El Grumoll, el gos dels Artiac, ens explica, amb un humor entranyable i inoblidable, el viatge del Bru i la seva família per Catalunya en busca de l'àvia Gertrudis, al mateix temps que fa un repàs irònic de les nostres tradicions.


Hola, com anem? Sóc el Grumoll, un gos molt gos. S'acosta l'estiu i el Bru, el meu amo de dotze anys, la Màrcia i els pares han de decidir els plans per a les vacances. No sé com m'ho munto, però aconsegueixo arrossegar-los a Mallorca per buscar la Wendi, la gossa dels meus somnis. Quina aventura que ens espera! Entre ensaïmades, cocarrois i muntanyes de sobrassada, estic a punt de passar el millor estiu de la meva vida. Be, però no tot sortirà com jo esperava...


Previsualització per anar obrint boca...


El segon volum és 'Bru Artiac. Operació Gertrudis' :

L’àvia Gertrudis ha desaparegut. Això és dramàtic. No només perquè la mare l’estima força, sinó perquè els pares han decidit cancel·lar tots els plans d’estiu, agafar la furgoneta i anar al darrere de les poques pistes que ha deixat. El principal perjudicat d’aquest canvi de plans és el Bru, el meu amo, que en comptes d’anar a banyar-se i a tocar la guitarra amb els seus amics al Càmping d’Altafulla, li toca recórrer les contrades catalanes ficat a la furgoneta familiar, i enredar-se en sardanes i plats de crema catalana. En resum: unes vacances lamentables en família.

i la seva previsualització...


Per saber-ne més :
Web Editorial Cruïlla
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : Enric Gomà Ribas

dimarts, 22 de novembre de 2016

Vermouth Cisa a la Fira Origens

El passat dissabte, 19 de novembre  es va celebrar a la Fira Orígens, la Fira Agroalimentària de Productes de Qualitat de Catalunya, amb un dels seus organitzadors, Pep Palau. Es va poder conèixer la cuina volcànica amb Gerard Xifra, president de l'Associació Hostalatge de la Garrotxa i amb el pastisser olotí Jordi Ferrer. També es va poder visitar l'espai de vermuts de la fira, fer un tast de tes naturals i de tòfones d'Osona, i conèixer el nou col·lectiu Taula Mediterrània. El prestigiós cuiner Xavier Franco, ens va parlar de la màgia dels bolets del Montseny.

Taula Mediterrània és un grup d'empreses que elaboren productes alimentaris d'alta qualitat, on tots els propietaris de les diferents empreses, estan directament implicats en el projecte. Actualment el formen les empreses següents : Mas Mousse, L'Ànec dels Pirineus, Molí de Rafalet, Torclum, Alemany 1879, Pagès Entrena, Fruits Secs Torra i El Salt del Sallent



Per saber-ne més :
Video de la Xarxa Audiovisual Local. Programa 1mon.cat : Capitol 158 sobre la Fira Origens 
Entrada del vermouth Cisa al facebook sobre la seva participació a la Fira Origens.
Web Taula Mediterrània
Web Fira Origens - Olot

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Francesc 'Fran' Piera Martínez. Un altre jugador de futbol

Avui parlarem sobre un altre Piera que també juga al futbol, igual que van fer els Vicenç Piera Pañella i Vicenç Piera Parras, però el Fran Piera encara està actiu, jugant a l'AE Prat.

Podem veure la seva fitxa al web del club : 
  • FRAN PIERA 
    Francisco Javier Piera Martínez
  • CLUB AL QUE PERTENECE: Associació Esportiva Prat
  • CATEGORÍA: Senior
  • POSICIÓN: Centrocampista
  • POSICIÓN ESPECÍFICA: Medio Centro
  • LUGAR DE NACIMIENTO: Barcelona (Barcelona)
  • FECHA DE NACIMIENTO: 19/12/1987
  • EDAD: 28 Años
  • PESO: 69 Kg.
  • ALTURA: 176 cm.
  • EQUIPO DE PROCEDENCIA: Cornellà, U.E.
  • OTRAS OBSERVACIONES: 
La seva carrera va començar al Deportivo Alavés B l'any 2005 on va jugar 2 partits, a partir d'aleshores ha anat jugant a diversos equips com UE Sant Andreu, el Villarreal CF B, el FC Santboià, CD Puertellano, CE Sabadell, CD Alcoyano, Doxa Katokopias FC, La Roda CF, UE Cornellà i finalment l'AE Prat.  

Si mirem les estadístiques de la seva carrera podem veure que la majoria de partits els ha jugat a segona B, però també ha jugat a segona A amb el CE Sabadell o una eliminatòria de la Copa del Rei contra el Real Madrid CF quan jugava amb el CD Alcoyano. I no oblidem pas que va jugar a la primera divisió xipriota Doxa Katokopias FC durant la temporada 2013/2014. 

L'equip amb el que ha jugat més partits durant la seva carrera esportiva fins ara ha estat la UE Sant Andreu amb 50 partits, on va jugar tres temporades. Però en canvi amb l'equip que ha marcat més gols ha estat el FC Santboià amb 10 gols. En total ha jugat 188 partits i ha marcat 20 gols. L'equip contra el que s'ha enfrontat més vegades és el CF Badalona el qual ha jugat nou vegades fins ara, de les quals n'ha guanyat cinc, empatat una i perdut tres.

Dades extretes de BDFutbol




Per saber-ne més :
Entrada al blog 'trayectorias de futbol' : Fran Piera
Entrada al web 'BDFutbol' : Fran Piera
Entrada a la Wikipedia : Fran Piera 


dimarts, 27 de setembre de 2016

Santiago Oriol Sabaté, Antoni Gaudí Cornet i Bonaventura Batlle

Últimament, en el blog apareixen missatges on la Berta troba alguns familiars seus... així doncs avui, encara que ens desviem una mica del tema parlarem d'en Santiago Oriol i Sabaté un artesà del ferro.

Santiago Oriol va néixer a Gandesa l'any 1897, als volts dels anys 20 del segle passat, la zona on vivia va patir una plaga de fil·loxera que va fer malbé totes les vinyes, aleshores es va veure a emigrar a Barcelona i començà a treballar a la serralleria d'en Bonaventura Batlle, situada al carrer Joan Güell de les Corts de Barcelona. Per l'època que estem parlant segurament seria en Bonaventura Batlle Josa (1866-1942) casat amb Josepa Piera Almenares (1877-1955). Justament en aquesta serralleria era on Antoni Gaudí encarregava algunes de les seves peces artístiques, cal recordar que Bonaventura Batlle Josa va obtenir diversos premis pels seus remarcables treballs artístics al llarg de la seva carrera. D'aquesta manera va ser com
l'arquitecte Antoni Gaudí va conèixer a Santiago Oriol i començaren a treballar conjuntament. Va resultar que en Santiago interpretava ràpidament sobre el ferro l'idea que tenia l'arquitecte, de manera que segons diuen quan en Gaudí entrava al taller sempre preguntava : "On és el Santiago ?". EL resultat d'aquesta col·laboració es pot veure en les obres del Parc Güell i la Casa Vicenç.

Cap als anys 30, en Santiago va retornar a Gandesa on va continuar treballant amb el ferro i va formar una família. A la qual mai va explicar la seva relació amb el famós arquitecte. Va ser anys més tard quan uns descendents d'en Bonaventura Batlle o sigui possiblement uns Batlle Piera es van trobar amb els descendents de Santiago i els hi van explicar l'estreta col·laboració del seu avantpassat amb en Gaudí. Actualment els descendents continuen a Gandesa, els quals continuen treballant el ferro. Els origens de la seva empresa i evidentment aquesta anècdota són explicats en el seu web : 

"El 1865 neix una nissaga de treballadors i artesans del ferro de Gandesa (Tarragona) que inicia feines pròpies de l’època. Santiago Oriol i Sabaté, nascut el 1897, arriba a Barcelona i entra a treballar al taller de Bonaventura Batlle, col·labora personalment amb Antoni Gaudí a la forja artística i deixa una reconeguda empremta al Parc Güell i també, molt especialment, a la Casa Vicenç de Barcelona. Anys després serà el seu fill qui crearà la societat industrial Alazor, C.B. que afegeix a l’activitat de serralleria per a vehicles industrials, i que rep, l’any 2003, una distinció del Gremi de Serrallers de Catalunya. Anys després, Josep Oriol Costal, canalitza tota l’activitat cap a la fabricació de carrosseries per a vehicles industrials, el muntatge de grues, basculants i plataformes elevadores. El 1999 es constitueix Carrosseries Alazor, S.L. i tot l’accionariat passa a mans de la família. Amb la incorporació de l’Assumpció Colom al departament d’Administració i Qualitat, es realitza un diagnòstic empresarial, i es reestructura la planta de producció, obtenint la Certificació per la norma de Gestió de Qualitat ISO 9001:2000. El 2009 s’identifica una nova línia de producció, protegida per la marca GRISVERD, dedicada a la fabricació de mobiliari urbà sostenible".

Però també s'explica que en Santiago Oriol va tenir una gran vida social durant els anys que va estar a la capital de Catalunya. I que després de tornar a Gandesa va invitar alguns jugadors del Barça, entre els quals es trobava en Pep Samitier, Però es possible que també hi fos en Vicenç Piera Pañella, jugador del Barça per aquella època i nebot de Bonaventura Batlle Josa ?   


Per saber-ne més :
Article en el web 'Vida y estilo' : El hierro forjado de las obras de Gaudí se gestó en Tarragona.
Entrada al bloc 'Imagines png y mucho más': Santiago Oriol el cerrajero de Gaudí.
Entrada al bloc 'Palau Güell' : Antoni Gaudí.
Article del diari Avui "Nissaga d'artesans del ferro a Gandesa" del 24 de novembre de 2012.
Article en el web Sidercorte : "El cerrajero predilecto de Gaudí era de la Terra Alta".
Web de l'empresa Grisverd.
Fitxa d'en Bonaventura Batlle Josa a DadesCat.




diumenge, 25 de setembre de 2016

Pau Farinetes a BTV

Ara farà prop d'un any BTV va emetre un reportatge de la Queralt Gómez i Anna Feliu sobre en Pau Farinetes, titulat 'Pau Farinetes recorda el passat rural de les Corts'. És curiós que ningú que surt al reportatge sap dir el nom d'en Pau Farinetes i fins i tot un dels entrevistats el relaciona amb els fundadors del Barça... potser recorda el passat rural del districte per la roba que porta...

El text de la introducció del reportatge  és la següent :

A la plaça de Comas, davant de la seu del districte de les Corts, hi ha una escultura de bronze que tothom coneix, però que molt poques persones saben qui és. Vesteix espardenyes i barretina, té una alçària d'1,90 m i pesa uns 300 quilos. Sempre està a peu dret, davant la seu del districte de les Corts, observant com veïns i turistes se'l miren i fins i tot s'hi fan fotos. Però qui és aquest personatge cortsenc ?

L’estàtua de Pau Farinetes està ubicada a la plaça de Comas, just davant de la seu del districte de les Corts, i crida l’atenció perquè és a nivell de carrer, sense cap pedestal que el sostingui. És una escultura que representa un pagès d’una antiga masia del barri i que recorda a veïns i visitants el passat rural de les Corts. Però també es creu que va ser regidor de l’últim ajuntament de les Corts. Per això, tot i que molts no saben com es diu, s’ha convertit en tot un símbol del barri.


Per saber-ne més : 
Reportatge BTV : Pau Farinetes recorda el passat rural de les Corts.
Entrada al blog 'Els Piera de Les Corts' : Pau Farinetes

dissabte, 13 d’agost de 2016

Vermut Cisa. Una beguda encisadora

Els origens del vermut Cisa es remunten a mitjans del segle XIX quan Pere Cisa Cisa compra una antiga fàbrica de licors al Masnou, al 1880 inaugura les instal·lacions que porten el seu nom i va afegir el vermut entre els productes que fabricaven. El 1888 presenta el vermut Cisa a l'Exposició Universal de Barcelona on guanya la medalla d'or. 

Més endavant, la seva filla Antònia Cisa va fer-se càrrec del negoci juntament amb el seu marit Joaquim Piera Estefa, aquest era fill de Josep Piera Piera i Eulàlia Estefa Jané casats el 9 d'abril de 1874. El seu avi patern era en Bru Piera Vidal (1804-1896) casat el 30 de maig de 1828 amb Marianna Piera Castelló.

En Joaquim Piera, a més, va ser alcalde del Masnou per la Lliga Regionalista  entre el 13 d'octubre de 1934 i el 25 de setembre de 1935.

Els següents propietaris van ser Francesc Piera Cisa i Maria Teresa i Badia. A partir de 1970 es centren en la producció de vins generosos i vermuts, el vermut blanc i el vermut negre. 

Actualment el propietari és Francesc Piera i Badia.




Per saber-ne més :
Apartat Història del web del vermouth Cisa.
Notícia de 'degustació gratuïta, vermouth Cisa'  al web 'El Rebost dels sentits'
Revista Papers de vi

dijous, 4 d’agost de 2016

Origens de l'ajuntament de Les Corts

Actual seu del Districte de Les Corts
En el web de RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) hi ha un treball de l'any 2013 de Josep Moran i Ocerinjauregui publicat per la Societat Catalana d'Estudis Històrics en el seu butlletí que tracta sobre l'Orígen de l'ajuntament de Les Corts. En ell s'explica que :
  • El 13 de desembre de 1822, la Diputació Provincial de Barcelona va decidir que examinada la sol·licitud dels comissionats pels veïns de Les Corts s'establís l'Ajuntament Constitucional, compost per un alcalde, dos regidors i un procurador síndic.
  • El 5 de gener de 1823, a la casa anomenada Prat d'en Cuiàs, són convocats per decidir la composició del nou ajuntament els següents electors : Gerard Piera i Cuyàs, Pau Piera Santomà, Benet Piera, Pau Amat i Taner, Josep Llopis, Pere Pagès, Jaume Piera, Vicenç Piera Amigó i Jaume Estruc. 
  • El 6 de gener de 1823 s'elegeixen els membres del nou ajuntament quedant format de la següent manera.

Alcalde : Joaquim Closas

Regidor 1r : Antoni Cuyàs
Regidor 2n : Pau Amat i Ferrer 
Procurador síndic : Francesc Martí 
  • El 7 d'abril de 1823 entren per la frontera els Cent Mil Fills de Sant Lluís que ajuden a Ferran VII a establir el règim absolutista. Declarant nul tot allò legislat anteriorment.
  • 1833 mort Ferran VII. Es proclamada reina la seva filla Isabel II. L'agost de 1836 es restableix la Constitució de 1812. 
  • El 18 d'octubre de 1836 són elegits els membres del nou consistori de Les Corts :
Alcalde : Vicenç Cuyàs
Regidor 1r : Francesc Martí
Regidor 2n : Josep Closas
Síndic procurador : Joan Fisas
Secretari : Benet Massot

Si mirem els electors de l'any 1823 podem veure diverses persones amb el cognom Piera. 

Pau Piera Santomà (1772-1839) casat amb Tuies Castelló Martí (1776-1846) tingueren 8 fills. Eren els propietaris de Can Bruixa.  
Gerard Piera Cuyàs (1760-1845) casat amb Rosa Vidal tingueren 5 fills.
Vicenç Piera i Amigó (1791-1866) casat amb Lluïsa Piera Castells (1794-1866) tingueren 7 fills. Propietari d'uns terrenys a Les Corts anomenats "lo camp del soldat".

Sobre en Benet i en Jaume Piera no podem saber qui són per la falta dels segons cognoms ja que en aquella època hi ha diferents homes amb aquests noms. Si mirem la relació familiar entre els tres Piera que hem pogut identificar observem que :   


En Pau Piera Santomà era cosí segon dels pares d'en Grau i Vicenç Piera, l'Antoni Piera Nogués i Vicenç Piera Planas respectivament. En Vicenç i en Grau Piera eren cosins segons entre ells. Com que és una mica embolicat tot plegat, millor explicar-ho amb un gràfic.
  

Per saber-ne més :
Entrada al Bloc 'Els Piera de Les Corts' : Passatge Piera
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics : 'Orígens de l'Ajuntament de Les Corts (1814-1836)'