diumenge, 28 d’octubre del 2012

Can Bruixa de la Marina

En l'última entrada del bloc on es feia referència a Can Bruixa es comentava sobre la possibilitat de que alguns membres de la família Piera portessin el nom de la masia més enllà dels pobles de Sants o Les Corts.
"Tots aquests fets o potser un de sol foren suficients per fer néixer en una societat supersticiosa un qualificatiu que arrelà tan fort com per acompanyar als membres de la família més enllà de les Corts i Sants i a les noves cases que establien - Can Bruixa de Marina- a la Bordeta."
 
El passat 1 de juliol de 2012 en l'entrada "Un rebost per Barcelona" al bloc "Memòria de Sants", guanyador del premi al millor bloc d'història, tradicions i patrimoni de Catalunya, es parla d'una masia a la vora de Can Batlló anomenada Can Bruixa.
"...Malauradament avui en dia hem perdut la majoria d'aquestes masies i l’estat de les que ens han arribat, com Cal Bruixa, a tocar de Can Batlló, o la Petita Maria, al triangle de Sants ens ofereix dubtes sobre el seu futur."
 
Podria ser aquesta la casa, de la qual es parlava en el llibre "Masies de les Corts" de Imma Navarro Molleví. Tot sembla indicar que no és així ja que en el llibre 'Masies de Barcelona', en el capitol dedicat al districte de Sants Montjuïch, en l'apartat de Masies existents amb funcions no agrícoles de Sants apareix la següent informació : 
 
Cal Bruixa, abans de Cal Paretó (carrer Parcerisa, núm 8)
"Construïda l'any 1880, la va fer aixecar Josep Elias i Anglí; la seva família va ser la primera que la va habitar. Després la va habitar la família del fill, Josep Elias i Andreu, i posteriorment hi va viure la família de Salvador Rovira i Arbós. Els propietaris de la masia es dedicaven al cultiu i la venda de verdures. En l'actualitat no hi viu ningú i està en molt mal estat de conservació. N'és propietari Oleguer Rovira i Burés i està situada darrera d'un aparcament de cotxes, per on s'hi pot accedir. Està afectada pel pla de remoladació de Can Batlló, i se suposa que l'any 2009 serà enderrocada."

I més endavant en el mateix llibre :
Can Bruixa : és una masia situada en un solar d'ins d'un aparcament privat, al carrer Parcerisa número 8. Està deshabitada.
És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Tot i que la façana està tapada per la vegetació, es pot veure el portal d'arc escarcer adovellat. Damunt el portal hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d'obra. A l'interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.
Can Bruixa va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX. En aquest primer moment n va ser propietari Josep Elias i Angli, i la propietat es dedicava al cultiu i venda de verdures. Més endavant la va adquirir el pare del propietari actual, conegut com 'en Bruixa', que va acabar de donar nom a la casa. En l'actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló, i es preveu que l'enderroquin durant l'any 2009. Al mateix barri de Sants hi havia una masia de planta basilical que rebia el mateix nom i que actualment no existeix.  
 
Per tant, sembla prou clar que la masia del carrer Parcerisa no va ser fundada ni habitada per cap membre de la família Piera. Investigant una mica més per la xarxa vaig trobar un bloc, 'L'Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives d'una ciutat', on es parlava sobre Les masies de l'Hospitalet de Llobregat  i on es comentava la existència d'una casa pairal anomenada Can Bruixa i que justament està situada a la marina, però a la marina de L'Hospitalet de Llobregat.
 
En el plànol de Les masies de l'Hospitalet en el requadre B3 es pot veure al costat de la masia Cal Tres, on estava situada Can Bruixa de la marina de l'Hospitalet.
 
Fins fa poc, en aquest lloc s'estava construïnt un nou edifici d'habitages anomenat Can Bruixa. Ara falta veure si aquesta masia de l'Hospitalet és realment la masia que parlava l'Imma Navarro Molleví en el seu llibre...  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Per saber-ne més :
Entrada al bloc sobre Can Bruixa de l'Hospitalet: Les masies de l'Hospitalet de Llobregat
Entrada al bloc sobre Can Bruixa de Sants : Un rebost per Barcelona
Entrada sobre la Marina de l'Hospitalet : 1900...1949 en La Marina de Hospitalet
Promoció Can Bruixa de l'Hospitalet de Llobregat

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Tirar gats a mar



Ahir dilluns, en la secció de filologia creativa de l'Enric Gomà dins el programa de 'El Cafè de la República', ens va tornar a sorprendre amb una frase que deien a casa seva, la seva mare, tieta  i  àvia : Tirar gats a mar.

A partir de les seves investigacions, ens explica que en la pàgina 127 del volum III de la 'Història de Barcelona' de Proa s'explica que els tiragats de mar era la manera popular d'anomenar als escombriaires a Barcelona, un càrrec creat al segle XIV. El càrrec "tiragats de mar" el crea el Consell de Barcelona el 1397, el qual era un funcionari municipal que es dedicava a recollir les carronyes de la ciutat i llançar-les al mar a l'arribar el dia.

A la pàgina 76 del volum VIII del Diccionari Aguiló de 1934 de l'Institut d'Estudis Catalans podem trobar la definició de la paraula tiragats : 'El qui tenia per ofici tirar al mar els gats morts de la ciutat : "Aquest dia los honorables consellers provehiren de offici de tiragats", Ardits, I, 196; " Lo dit die los honorables consellers revocants la provisió per llurs immediats precessors consellers feta de l'offici de tiragats a...", Id., II, 179.' 

A la xarxa, també podem trobar un text anomenat 'Gestió de cadàvers d'animals de companyia' publicat per la Facultat de Veterinària de la UAB, on en l'apartat 'Història de la gestió de cadàvers' podem llegir dos paràgrafs força interessants sobre la paraula tiragats.
 
En el primer paràgraf llegim, de la mateixa manera que fa l'Enric Gomà a la ràdio, la creació de l'ofici d'escombriaire a Barcelona el passat segle XIV, anomenat també tiragats : 
 
'Va ser durant l’època medieval quan es varen començar a introduir sistemes de gestió de residus a les ciutats amb l’objectiu de prevenir i controlar vectors sanitaris. També va ser durant aquesta època quan va aparèixer la figura de la persona encarregada de retirar els animals morts dels carrers. Així, trobem que el Consell de Cent, institució que governava la ciutat de Barcelona, va publicar al segle XIV una reglamentació que pretenia millorar la convivència. En aquest reglament es parla de la neteja dels carrers, del bon ús dels espais públics, de la prevenció d’incendis, contaminació i abastiment d’aigua. Dins l’apartat del manteniment de la netedat dels carrers prohibeix llençar les escombraries i els animals morts al carrer “escombraries, terra, ronya ni fer algunes lletgeses ni sutzures, ni encara llançar algunes bèsties mortes”, de tota manera a les ordenances no hi figurava cap lloc on llençar les deixalles. La primera aparició a la historia de la figura de l’escombriaire es remunta al 1399, aquest s’encarregava de recollir els animals morts i altres deixalles que desprenien mala olor i les llençava al mar, per aquest motiu s’anomenava “tirar gats a mar”.
Més endavant, trobem un altre paràgraf on es parla que a principis del segle XX, la gestió de les escombraries de Barcelona va ser assignada a l'empresa FOCSA, creada pels avantpassats de l'àvia de l'Enric Gomà, o sigui la branca de la família Piera de Cal Ros de Maiol de Sants.
 
'Al segle XX es varen crear els primers serveis privats de gestió de residus. Barcelona, va ser la ciutat pionera, que al 1911 va assignar la tasca dels serveis a l’empresa de Foment d’Obres i Construccions, aquest fet va donar lloc a les actuals empreses dedicades a la obra civil de la gestió de residus sòlids urbans, tendència que encara es manté al nostre país.'
Segurament té tota la raó l'Enric quan al final de la seva secció comenta que els rebesavis parlen a través nostre...
 
Per saber-ne més :
Secció 'La veu humana' del dia 22 d'octubre de 2012.
Document de la Facultat de Veterinària de la UAB : Gestió de cadavers d'animals de companyia

Diccionari Aguiló : Entrada de la paraula Tiragats
Entrada del 26 de gener de 2009 al bloc 'Iblama' : Anar a tirar gats a mar