diumenge, 6 de desembre del 2015

BTV : Can Bruixa, una de les masies desaparegudes de les Corts



El passat 3 de desembre a BTV notícies.cat van emetre un reportatge de quasi un minut sobre Can Bruixa. Cap al final s'explica que en Josep Piera cedí les terres per a fer un nou carrer amb la condició que s'anomenés Can Bruixa... és estrany que parlin d'en Josep Piera quan l'últim hereu de Can Bruixa va ser Vicenç Piera i Pañella (1903-1960), el germà gran d'en Josep. Tampoc ajuda el web del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona on es diu el següent sobre Can Bruixa :
Per la masia edificada a mitjan segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart. El renom de la casa ve per l'estranya habilitat que tenien els propietaris per curar animals i la intuïció per endevinar el nombre de pollins que naixerien. Això, entre altres detalls, va fer que aquella societat supersticiosa cregués que es tractava de bruixeria. L'any 1946 l'antiga edificació fou enderrocada per construir cases de lloguer. Josep Piera i Estruch donà les terres per a l'obertura dels carrers que creuaven la seva propietat amb la condició que duguessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.
Qui era en Josep Piera Estruch ? segurament el mateix que s'anomena en el reportatge, però Vicenç Piera Estruch pare de Vicenç Piera Pañella no tenia cap germà anomenat Josep... l'únic Josep Piera Estruch de la família era un cosí sisè que va viure entre 1890 i 1965 fill de Vicenç Piera Galtés.

Acompanyant el reportatge hi ha un text on es parla de la família Piera i Can Bruixa, també hi ha una dada curiosa es parla de la Masia del Barça, Can Planells, en aquest cas sembla un error i es refereixen a Can Planes.

La família Piera va aixecar la masia de Can Bruixa al segle XVIII. Hi van viure diverses generacions de pagesos fins als anys 40 del segle XX, quan els terrenys de la casa impedien que s'allargués la travessera vella de Barcelona -carrer del Marquès de Sentmenat actual- i es va haver d'enderrocar. Els propietaris havien cedit l'espai a l'Ajuntament, però amb la condició que el carrer es digués Can Bruixa.
El nom de Can Bruixa té diverses explicacions, però totes relacionades amb la bona sort de la família, en concret, amb el bestiar. La masia és una de les moltes de les Corts que no s’han conservat i que a fins a meitats del segle XX formaven part del paisatge del districte actual. De fet, de la multitud que es van aixecar actualment només se’n conserven tres: Can Planells, La Masia del Barça, Can Vinyals de la Torre Rodona i Can Rosés, avui una biblioteca.


Fonts :
BTV : Can Bruixa una de les masies desaparegudes de les Corts

dijous, 1 d’octubre del 2015

Vicenç Piera Prats... un capellanet molt distingit

Llegint el llibre de Quadern gris de Josep Pla i Casadevall veiem que el dia 17 de novembre de 1918 parla d'un Vicenç Piera:

"17 de novembre de 1918

Passo una gran part de la tarda amb mossèn Vicenç Piera. És un capellanet molt distingit, fill del sastre Piera. Tenen dinerons.
Mossèn Vicenç té un aire de perplexitat i d’astorament perpetus: fa l’efecte que no sap mai ni el que ha de fer ni el que ha de dir. Això li dóna un aire d’home espiritual, graciós, obedient i submís. És un home girat cap endins. Quan se li explica una facècia, mossèn Vicenç no fa cap comentari, es queda amb els ulls blaus molt oberts, però es veu que frueix per dins. En ell, tot passa a dins.
En un moment que ens parla de les seves afeccions literàries, diu que de jovenet escriví una poesia la idea de la qual consistia a afirmar que hi ha una cosa més bella que una cosa bella, que és la seva ruïna. En el fons del fons, és una idea absolutament ortodoxa –encara que sembli romàntica– i d’un catolicisme cent per cent. Però aquesta forma de la sensibilitat no ha estat mai sant de la meva devoció –i ho sento, car tinc mossèn Vicenç en gran apreci."

Podria ser un altre membre de la família dels Piera de Les Corts?

El resultat de les meves recerques han estat les següents:

Vicenç Piera Prats era mossèn, ordenat el 5 de juny de 1909. Va ser organista a Palafrugell designat pel bisbe el 1919. 

La seva partida de bateig es troba als Llibres de bateigs de Palafrugell (Palafrugell B14 (1880-1885) pàgina 429) : 
Nascut el 8 de març de 1884 a Palafrugell i mort el 22 de maig de 1950 a Horta - BCN. Era fill de Joaquim Piera de Mata (Palafrugell) i Dolors Prats Daubé (Palafrugell), tenia 5 germans : Maria, Xavier, Ernest, Teresa i Francesc. Els seus avis paterns eren: Vicenç Piera Caramellas (Sarrià -BCN) i Rosa de Mata Arnau (Blanes).

Sobre els seus pares, Joaquim i Dolors, podem trobar la dispensa matrimonial a l'Arxiu Diocesà de Girona amb data de 26 de gener de 1883.

La partida de bateig del seu pare, Joaquim, es troba als Llibres de Bateigs de Palafrugell (Palafrugell B10 (1852-1861) pàgina 115):
El seu pare Joaquim va néixer el 5 de desembre de 1856. Li van posar els noms de Joaquim, Antoni i Joan. Era fill de Vicenç Piera Caramellas (Sarrià -BCN) i Rosa de Mata Arnau (Blanes). Els avis paterns eren: Francesc Piera i Maria Caramellas. Conjugues a Sarrià. 

I buscant en la investigació d'Eliseu Toscas i Santamans : 'L'estat i els poders locals a la Catalunya del segle XIX a través de l'estudi d'un cas : Sarria 1780-1860'' he trobat que va existir un Francesc Piera Amich (Sarrià, 1790) defunció el 1852, fill de Magí i Teresa. Miner. Casat amb Maria Casanellas. Voluntari realista el 1827, cabo 2a esquadra, bayle 1831.I van tenir com a mínim aquests fills:
 
  • Lluïsa Piera Casanellas nascuda el 1819. Filla de Francesch i Maria.
  • Joaquim Piera Casanellas nascut el 1828 a Sarrià. Sastre impedit. Casat el 1856 amb Mercè Baruel Balasch i casat en segones núpcies el 1860 amb Maria Compte Tataret.
 
Per tant, sembla que aquest matrimoni entre Francesc Piera Amich i Maria Casanellas fossin els Francesc Piera i Maria Caramellas, conjugues de Sarrià i besavis de Vicenç Piera Prats, no?

Tot i axí, encara faltaria trobar la relació amb els Piera de Les Corts, l'únic Magí Piera que hi ha a la família és un que es va casar el 10 de novembre de 1709 amb Caterina Pagès...  


Per saber-ne més :
17 de novembre de Quadern gris.
Petita memòria de Vicenç Piera Prats a la Revista Baix Empordà (pàgina 44).

divendres, 18 de setembre del 2015

Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera (III)

Tot va començar l'octubre de l'any 2009 quan en la Revista Barça van publicar una nota sobre en Pere Cusola Piera. Al cap de dos anys, el 3 d'agost de l'any 2011 vaig publicar en el blog els resultats de les cerques que havia realitzat fins aleshores... Quasi bé dos anys més tard, el 26 de gener de 2013 vaig tornar a publicar els resultats de les indagacions que havia fet fins aleshores. Ara, un altre cop després de dos anys més... he trobat la relació entre en Pere Cusola Piera i Els Piera de les Corts.  

Fem un petit resum en Pere Cusola Piera nascut el 23 de novembre de 1919 a Barcelona era fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis, "matrimoniats" el 24 de setembre de 1916 també a la ciutat comtal. A més també teniem que un oncle seu, Joan Piera Llopis, s'havia casat amb Bonaventura Cusola Pujol el 25 de desembre de 1919 a Barcelona. 

De les partides d'aquest dos casaments vaig poder extreure que els pares eren Jaume Piera i Maria Llopis i que la Joaquima havia nascut cap al 1888 i en Joan cap al 1893. Però per més que buscava a l'Arxiu Municipal de Barcelona no trobava les seves partides de naixement... fins que fa poc vaig caure que en aquella època Les Corts no era un barri de Barcelona si no un poble i per tant tenia un registre civil propi. Cal recordar que Les Corts va ser annexionada a la ciutat de Barcelona el 20 d'abril de 1897. 

Per tant, he anat a l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts a consultar els CD del Registre Civil que conserven d'aquella època. Primer he buscat les partides de naixement, però només es conserven els índexs... o sigui que no he començat amb bon peu. Però he pogut esbrinar que la Joaquima havia nascut l'any 1888 i en Joan l'any 1893. A més, tenien dos germans més grans la Maria nascuda el 1883 i en Josep nascut el 1884. Però amb això no feia res...

Aleshores he buscat les partides de matrimoni... i aleshores si ! he trobat la partida de matrimoni de Jaume Piera Estadella i Maria Llopis Cuxart del 21 d'abril de 1882. On ens detalla que tal com diu en els llibres parroquials de Santa Maria de Les Corts en Jaume i la Maria es van casar el 17 de desembre de 1881. Que en Jaume era fill de Vicenç Piera i Teresa Estadella de Sarrià i Sants respectivament.

I aquest matrimoni d'en Vicenç Piera Piera i Teresa Estadella si que està en l'arbre genealògic dels Piera de Les Corts !!!!

En resum, la relació que tinc amb el Jaume Cusola Piera és que ell era cosí 7é del meu pare.



Per saber-ne més :
Entradade l'any 2011 sobre en Pere Cusola Piera al blog 'Els Piera de Les Corts'
Entrada de l'any 2013 sobre en Pere Cusola Piera al blog 'Els Piera de Les Corts'

dilluns, 31 d’agost del 2015

Bibliorelats






Us convidem a la presentació de  Bibliorelats (Arola Editors), que tindrà lloc durant la Setmana del Llibre en Català, dins els actes de l'Any de les Biblioteques. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor Màrius Serra. Hi intervindran: Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya; Alfred Arola, editor; Bernat Ruiz, Plataforma d'Edició Roter; Clara Juncadella i Joan Pinyol, autors de dos dels relats i Fina Masdéu i Victòria Rodrigo, coordinadores de Reusenques de Lletres.




8 de setembre, 7 del vespre
Setmana del Llibre en Català 
(plaça de la Catedral de Barcelona)






Per saber-ne més :

dimarts, 7 de juliol del 2015

Noves fotografies de Can Bruixa i Can Farinetes

Aquesta passada Setmana Santa vaig trobar diverses fotografies de les masies de Can Bruixa i Can Farinetes per la xarxa. 

Can Bruixa (1935) - Autor : Antoni Gallardo i Garriga
Can Bruixa (entre 1890 i 1936) - Autor : J. Dolcet

Les tres primeres fotografies, dues de Can Bruixa i una altra de Can Farinetes, són de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, entitat fundada el 1876 a Barcelona, el qual disposa d'un extens arxiu fotogràfic consultable a la xarxa, Memòria Digital de Catalunya.

Can Farinetes (1925) - Autor : Antoni Gallardo i Garriga


L'última és un detall de la part superior de la façana de Can Bruixa, on es pot observar el rellotge de sol. La fotografia ha estat trobada en una web sobre rellotges de sol.

Per saber-ne més :
Web de la Memòria Digital de Catalunya.
Foto de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya : Portal i part de la façana de Can Bruixa amb una parella.
Foto de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya : Vista parcial de Can Bruixa.
Foto de l'Arxiu Fotografic Centre Excursionista de Catalunya : Vista general de Can Farinetes.
Document anomenat : V. Barcelonès Baix Llobregat  del Web Relojes de sol







dimecres, 24 de juny del 2015

José María Piera Mas-Sardà. 80 aniversari

Homenatge a José María Piera Mas-Sardá pel seu 80 aniversari per part de la seva família i amics.


 


Per saber-ne més :
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : La branca Piera Mas-Sardà

dimarts, 5 de maig del 2015

Fent tentines pera la vida


Llegint aquests dies el llibre d'en Joaquim Nadal i Farreras, Fent tentines per la vida, he trobat una referència a la família Piera. En el capítol titulat Els estius. Dos paisatges, dues cases hi ha les següents línies :

'D'altra banda ,la família de la meva àvia paterna, els Oller, van comprar la casa de la faília Matas, consignatari de barcos, havia tingut a Sa Tamardia (la platja dels pescadors, per a nosaltres). El 1919 la sociedad Hijos de Gaspar Matas la va vendre a la societat Hotel Miramar de la Fosca, i aquest un any més tard la va vendre a un farmacèutic, Josep Tarrés i Boada, que va ser el promotor d'una primera parcel·lació a la Fosca als anys vint. La vídua de Josep Tarrés, Dolors Piera, va ser qui l'any 1933, va vendre una finca important al besavi Francesc Oller i Martinell, que la va agrupar amb altres finques. L'any 1934 van ampliar i adaptar l'antiga casa i hi van construir l'hotel Rocafosca, un establiment d'anomenada i de cuina excel·lent i ben cuidada...'

Josep Tarrés i Boada, nascut a Maçanet de la Selva, com hem pogut veure era farmacèutic, també va ser membre de la Junta de les Ciències Naturals, on va arribar a ser vicepresident. Es va casar amb Dolors Piera i Jané l'onze de setembre de l'any 1891. Els quals van tenir dos fills : Antoni i Josep Maria Tarrés i Piera. Josep Tarrés i Boada va morir el 29 de juny de 1927.

La farmàcia estava al carrer del Carme, 84 de Barcelona. L'establiment fou comprat per Josep Tarrés i Eduard Casellas el 1883. L'any 1927 fou traspassada al seu fill Josep Maria Tarrés i Piera. La farmàcia és d'estil modernista amb mosaics de Lluís Brú i Salelles. Després de passar per diversos propietaris actualment és de la besnéta : Agnés Tarrés i Oller




Per saber-ne més :
Catàleg Ara Llibres : Fent tentines per la vida.
Entrada a la web Joaquim Nadal i Farreras : Catolicisme i estiueig. La construcció de la capella de l'Assumpció de la Fosca.
Entrada a la web Barcelona Modernista de la farmàcia del Carme
Web Internet archive : Anuari de les Ciències Naturals.
Hemeroteca La Vanguardia esquela Josep Tarrés i Boada

dimecres, 1 d’abril del 2015

La UAB ret homenatge a la demògrafa Anna Cabré

El passat 12 de març va tenir lloc la jornada institucional en commemoració del Dia Internacional de les Dones Treballadores, que l'organitzà l'Observatori per a la Igualtat. La UAB va retre homenatge a Anna Cabré, catedràtica del Departament de Geografia de la UAB i fundadora del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'acte va tenir lloc a les 12 h, a la Sala Teatre de la UAB (edifici Àgora, plaça Cívica).

Montse Solsona, professora també del Departament de Geografia i investigadora del CED, va glossar la trajectòria acadèmica i professional de Cabré i es va projectar un vídeo amb diversos testimonis que parlaran d'ella i de la seva obra.

A l'acte, a més, la vicerectora d'Estudiants i Cooperació, Sílvia Carrasco, va presentar el Tercer pla d'acció per a la igualtat de la UAB 2013-2017 i Spei Macià, professora del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la UAB, va dirigir la lectura dramatitzada de l'obra Jardí de dones, de Jaume Melendres.

Un referent en estudis demogràfics

Anna Cabré és llicenciada, doctora i catedràtica de geografia humana de la UAB. Dirigeix el programa de Doctorat en Demografia i és autora d'importants i nombroses publicacions. És també diplomada en demografia i desenvolupament econòmic i social a la Universitat de París. A més d'exercir la docència a la UAB, ha impartit cursos d'anàlisi demogràfica a les universitats de Montréal, Paris-X, Paris-I i Girona, així com al Colegio de México.

Cabré va ser directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB fins al 2014 i és presidenta del Consell Català d'Estadística de la Generalitat. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol, la Distinció de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi. És membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i col·legiada d'honor del Col·legi d'Economistes de Catalunya. És membre electe del Consell de la European Association for Population Studies i del Consell de l'European Doctoral School of Demography. Ha estat també vocal del Consell de la International Union for the Scientific Study of Population i presidenta del Grup de Població de l'Asociación de Geógrafos Españoles.

Altres activitats

D'altra banda, al voltant del Dia Internacional de les Dones Treballadores (8 de març), va organitzar diverses activitats a la UAB. El dia 6, a les 12 h, l'aula magna de la Facultat de Dret va acullir la conferència "Dones: líders pels canvi", en homenatge a les professores Fancesca Puigpelat i Pilar Giménez. María Eugenia Rodríguez Palol, professora de la Universidad Carlos III, va oferir la ponència, i intervingueren a l'acte també la degana de la Facultat, Esther Zapater, i la vicedegana María Jesús Espuny. A més, al llarg del mes de març, hi van haver altres accions de conscienciació, projeccions i exposicions.



X JORNADA INSTITUCIONAL en commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Vídeo de reconeixement a Anna Cabré, catedràtica emèrita del Departament de Geografia i Directora Honorífica del Centre d’Estudis Demogràfics (CED).



Per saber-ne més :
Web de la Sala de Premsa de la UAB ; Homenatge a Anna Cabré
Web Observatori per la Igualtat de la UAB

dissabte, 28 de març del 2015

Vicenç Piera Parras

Vicenç Piera Parras va néixer l'any 1938 a La Garriga fill de Vicenç Piera Forment i Carmen Parras Ripoll. La seva família tenia una parada al mercat de la Boqueria

Va destacar al juvenil del FC Martinenc, seguidament va jugar a l'equip aficionat del RCD Espanyol on era una de les promeses. Va arribar a jugar alguns partits amb el primer equip, encara que la majoria van ser amistosos.

El seu únic partit oficial amb el RCD Espanyol a primera divisió va ser al camp de l'Atlético de Madrid, l'Estadio Metropolitano, el 6 d'octubre de 1957, va jugar els 90 minuts del partit, sortint de titular. El resultat va ser de 2 a 3 a favor dels periquitos.

L'endemà del seu debut a primera divisió es podia llegir al diari esportiu 'Mundo Deportivo' :
"El otro debutante era un novel. Un muchacho que apenas ha llegado al fútbol: Piera. Le vimos una gran condición o cualidad: lucha siempre por la posesión del balón. No estuvo acertado el muchacho pero siempre, siempre, acosó a los defensas. Está bastante verde, pero se le advierten buenas maneras."

El Servei Militar el va portar a Figueres, on va fitxar per la UE Figueres, posteriorment va jugar al CE Sabadell a 2a divisió. Després va jugar al CE L'Hospitalet, per tornar a l'Espanyol que el va cedir al Mahó. Finalment, va marxar al AD Guíxols on va jugar una temporada a gran nivell.  


Per saber-ne més :
Fitxa de Vicente Piera Parras al web Fuerza Perica.
Fitxa de Vicenç Piera Parras al web BDFutbol.
Crònica del partit At.Madrid - RCD Espanyol al diari La Vanguardia.
Crònica del partit At.Madrid-RCD Espanyol al diari Mundo Deportivo.

diumenge, 22 de març del 2015

La llengua ha de servir per fer ironies, jocs, per enviar a la gent a la merda



Aquest mes de març està sent un mes farcit de notícies... i això que encara falten uns quants dies perquè acabi...

Primer de tot, un nou llibre de l'Enric Gomà, Canvi d'agulles de l'Editorial la Magrana, on conjuntament amb altres autors parlen sobre el català, és un recull de diferents articles sobre la nostra llengua des de diferents punts de vista. 

Sinopsi del llibre : 

Què hem de fer amb un català que et grinyola més que una cadena sense oli , en paraules de Pau Vidal? Què hem de fer perquè la fractura entre la intuïció dels parlants i la llengua correcta, com assenyala Albert Pla Nualart, no s'eixampli encara més? Per què hi ha un consens en el gremi dels escriptors i els redactors a no seguir algunes de les solucions normatives?, es pregunta Ricard Fité. Com podem recuperar el que Ramon Solsona anomena dring natural del català ? En definitiva, quins són els límits de la normativa? Es poden traspassar? Quan i com?

I en segon lloc, una entrevista al web Verbàlia feta el passat 12 de març on, entre d'altres coses, parla del seu nou llibre, el bilingüisme, la SGAE, el seu fill...  

Una entrevista que val la pena de llegir, encara que només sigui per aprendre una nova paraula com : Envitricollada.


Per saber-ne més :
Web Editorial La Magrana llibre 'Canvi d'agulles
Entrevista a Verbàlia  Enric Gomà el 12 de maç de 2015 al web Verbàlia.

diumenge, 22 de febrer del 2015

No ens quedarem a viure a Doha

Ahir dissabte, en la secció "Així fa de pare" en el suplement "ara criatures" del diari "Ara" apareixia la notícia de la nova paternitat de l'Enric Gomà, pare d'en Fuong, un nen de sis anys i mig nascut a Vietnam.

"Enric Gomà és guionista i pare del Fuong, de sis anys i mig, que fa quatre dies que ha arribat a Barcelona. Ha escrit sèries com "Temps de silenci" i "Ventdelplà" i ha creat formats televisius com "Català a l'atac". Per a nens ha escrit "Bru Artiac, Operació Gertrudis" (Cruïlla). 

Encara no ha entès que les joguines es compren, per tant, anem a una botiga Imaginàrium, que ve a ser un lloc com comunista, on es poden compartir totes de joguines sense límit, cosa que va molt bé per a l’economia domèstica. I a casa ha descobert joguines insòlites com una desgrapadora i el plaer de retallar llibres del segle XVIII..."

Voldria destacar les paraules que l'Enric Gomà va dir en el dia de la paternitat (entrega del fill al pare) :
"...els hi asseguro que Fuong tindrà una vida feliç i plena. Perquè l'educaré en l'amor i alegria, la saviesa i la paciència, el sentit pràctic i la sensibilitat artística. El meu fill aprendrà a treballar i a conviure, a estimar i a aprofitar tot el de bo que ens ofereix la vida. Moltes gràcies".

Més informació :
Article 'No ens quedarem a viure a Doha' del diari Ara.
Entrada del 9 de febrer al bloc 'Cafezoombloc' : Fent lloc a la novetat.
Entrada del 6 de febrer al bloc 'Viure i Conviure' : Àvia

divendres, 16 de gener del 2015

Colors 2012

Colors 2012 es la historia de Pepe y Rocío, una pareja que transforma su vida a raíz del impacto que tienen una serie de conferencias.

La película recoge fragmentos de la conferencia "El ser creativo" que el profesor del grado en Publicidad y Relaciones Públicas de la FCCB, Richard Wakefield, ofreció en septiembre de 2012 en el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona. Wakefield también participa en unas escenas rodadas en el Raval y en la composición de la canción Blue, con Keco Pujo. 

La película Colors 2012, un concepto del publicitario Toni Segarra y de Sergio Piera








Per saber-ne més :
Pre-estrena de la pel·lícula Colors 2012 a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.
Web comunity-colors.com : Colors 2012.