diumenge, 17 de juliol del 2011

Patadura - Carlos Gardel

A vegades navegar per la xarxa et pot portar a trobar autèntiques meravelles, com és el cas d'aquest bloc argentí dedicat a Carlos Gardel anomenat Gardeles escrit per Marcelo O. Martínez.

L'entrada al bloc publicada el 4 de gener de 2011 està titulada 'La Canción del Barça : Patadura' i és una mostra d'un treball excel·lent que us recomano que busqueu un moment per poder-lo llegir.

Podrem veure i escoltar la versió que va fer Carlos Gardel del tango Patadura dedicat als jugadors del Barça : Josep Samitier, Franz Platko, Josep Sastre, Vicenç Piera i Ricardo Zamora que passaven per un mal moment a causa de les derrotes en una gira que va fer el FC Barcelona per Argentina i Uruguai. En definitiva, una mostra de l'amistat que professava el cantant als jugadors del Barça.


Lletra de Patadura modificada per Gardel


Piantáte de la cancha, dejále el puesto a otro;
de puro patadura estás siempre en orsay;
jamás cachás pelota, la vas de figurita,
y no servís siquiera para patear un hand.

Querés jugar de forward y ser como lo es Piera

pa'hacer como hace Satre,

de media cancha un gol,
querer hacerle goles al colosal Zamora
y ser, como lo es Sami, el mago del balón.

Chingás a la pelota,
chingás en el cariño,
el corazón de Platko
te falta, che, chambón.
Pateando a la ventura,
no se consiguen goles;
con juego y picardía
se altera el marcador.

Piantáte de la cancha que hacés mala figura
con fouls y brusquedades te pueden lastimar.
Te falta tecnicismo, colgá los piparulos.
De linesman hay puesto, si es que querés jugar.
El juego no es pa' otarios, tenélo por consejo,
hay que saber cortarse y ser buen shoteador
en el arco que cuida la dama de tus sueños,
mi shot de enamorado acaba de hacer gol...

Sacate los aspavientos
vos no tenés más chance,
ya ni tocás pelota,
la vas de puro aubol.
Te pasa así en el campo
de amor, donde jugamos:
mientras corrés la liebre
te ganó un corazón.



V4. Toma 4 de 4. Voz: Carlos Gardel. Acompañamiento: José Ricardo - Guillermo Desiderio Barbieri - José María Aguilar (guitarras). Versión 4: Disco (en Francia, año 1929): Nº 188029. Lado: A. Matriz KI 2056-4 (por error en etiqueta disco figura Matriz KI 2056-1). Sello Editor: Odeón. Fecha de grabación: 01-03-1929. Lugar: París (Francia). Total de maquetas grabadas: 1. Se editó en discos en Argentina en 1935: Nº 18931. Lado: B.

Per saber-ne més :

Blog Gardeles de Marcel O. Martínez.
Entrada a la Base de dades de futbol
Mundo Deportivo 11 d'agost de 1929. Galería de Internacionalesa
Mundo Deportivo. 15 de juny de 1960. Defunció de Vicenç Piera.
Mundo Deportivo. 23 de juny de 2004 Autobiografia
Mundo Deportiva. 23 de juny de 2004. Autobiografia (II)
Wikipèdia entrada Vicenç Piera i Pañella

Altres entrades al bloc :

diumenge, 10 de juliol del 2011

Ser o semblar el Carrer de mitja galta

La setmana passada al programa de ràdio on col·labora l'Enric Gomà amb la seva secció La veu humana, va parlar de l'asimetria, una mania seva segons va comentar.

Escoltant la seva intervenció, a partir del minut 2:04 comença a explicar-nos l'anècdota sobre una de les intervencions del seu oncle Manuel Ribas i Piera en les reunions de veïns de casa : "Si canviem el terra de la meitat del pati i l'altre no, semblarà el carrer de mitja galta". On vol destacar l'asimetria del carrer, en aquest cas del pati.

Podem veure que aquesta denominació és força comuna al país, un exemple d'aquest fet és en el bloc de la Gimcana de les Llengües a l'Hospitalet de Llobregat :

"2. Quin carrer es va dir de Mitja Galta en els anys de la Segona República (1931-1936)?

a) La carretera de Santa Eulàlia
b) El carrer Major
c) El carrer de Prat de la Riba
d) L’avinguda de Josep Tarradellas i Joan
Solució : El carrer de Santa Eulàlia es va dir de Mitja Galta durant els anys de la Segona República, època en què l’anticlericalisme abolí totes les mencions religioses dels topònims hospitalencs. Aquesta denominació de “mitja galta” és general al país i s’aplica a les vies que només tenen cases en un costat. A l’Hospitalet, “semblar el carrer de Mitja Galta” significava estar desballestat o incomplet, i s’aplicava a feines inacabades, festes deslluïdes o famílies poc avingudes. "
Per saber-ne més :
- Exemples de carrers de mitja galta a poblacions Catalanes :

- Secció de "El Cafe de la república" : La veu humana.

dissabte, 2 de juliol del 2011

Llibre : Sants, Hostafranchs, La Bordeta

Aquests dies ha caigut a les meves mans un llibre sobre tres barris de la ciutat de Barcelona : Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

El llibre titulat "Sants, Hostafranchs, La Bordeta. Itinerari per tres Barris de Barcelona" de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany editat per La Busca edicions SL ens serveix per conèixer una mica millor la història d'aquests tres barris fent un recorregut pels seus carrers.

L'autor ens demostra el coneixement de la matèria que exposa al llarg de tot l'itinerari, segurament degut al fet que la seva família ha conviscut des de fa més de 100 anys en aquesta zona. cosa que es evident amb el munt d'anècdotes explicades al llarg del llibre.

El més interessant però, es com sempre, quan trobem algunes paraules on es parla de la família Piera. En aquest cas trobem dues referències :

  • En la pàgina 40 quan parla de Magda Prunera Brescó cita textualment :
"La seva família, quan era ella petita, vingué a viure a Sants, on de seguida va arrelar a la parròquia
i a l'Orfeó. Professora de solfeig i cant de Josep Maria Carreras, Núria Feliu i d'Angelina Miró, a mi
me n'agrada un altre títol: el de companya de classe a casa de la professora de la meva àvia
Esperança Puig de Vergés."


Recordem que Angelina Miró és filla d'Alexandre Miró i Piera que ja en vàrem
parlar anteriorment en el bloc a causa de l'entrevista que li van fer des del suplement de
Barri d'Horta - Guinardó.

Més dades sobre Angelina Miró :
Cercle Català d'Història : Catalans a la costa Oest del Canadà
Casal Català de Vancouver : Qui va ser Pere d'Alberní
Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana : Llistat de premiats Batista i Roca


  • En la pàgina 44 quan estem passejant pel carrer Finlàndia - Sagunt ens diu :

"On avui hi ha l'Escola Perú, era l'antiga Casa els Piera, origen del Foment d'Obres i Construccions, el jardí de la finca arribava més enllà de l'actual carrer Olzinelles, per a la qual cosa, per l'actual carrer Sagunt, antic camí de La Bordeta, és per on es dirigien per anar a aquell rodal."

Que ens reafirma l'anterior entrada al bloc sobre la casa pairal de Cal Ros del Maiol, on en Manuel Ribas i Piera ens explica la relació entre la casa pairal i els Piera.

Més informació sobre Manuel Ribas i Piera en la xarxa :
Article al diari El País : Barcelona, en peligro
Todostuslibros.com : Todos los libros de Manuel Ribas Piera
Aula d'Ecologia : Urbanisme i disseny urbà.

divendres, 1 de juliol del 2011

XIX Premi Telax

Aquest pròxim 8 de juliol s'ignagura l'exposició del XIXè Premi Nacional Telax d'art contemporani i avarguandista a la Galeria Antoni Pinyol de la ciutat de Reus.

En la qual ha participat l'Àurea Bellera presentant l'obra "S(h)e wishes 01" la qual ha resultat guanyadora del premi.

El passat dia 28 de maig el jurat format per : Joan Casals, Josep Maria Guinovart, Rosa Ricomà, Albert Isern i Rafael Arasa després de la deliberació on van analitzar i valorar els diferents dossiers presentats pels artistes van decidir l'obra guanyadora, que com hem dit anteriorment ha estat : S(h)e wishes 01.

MOLTES FELICITATS !!!!


Més informació en :
Periòdic d'Andorra : Bellera s'endú el Premi Telax de la sala Antoni Pinyol de Reus.
Art vall - galeria d'art a Andorra.