dissabte, 22 de desembre del 2018

La Barcelonista


L'amy 1925 amb la consecució del titol de campió per part del Futbol Club Barcelona, Rossend Llurba i Tost composa la lletra de la cançó 
'La Barcelonista' que va ser interpretada per MercèSerós i Ballester. En aquell equip jugava en Vicenç Piera Pañella tal com queda reflectit en la cançó :







Del futbol sóc entusiasta, 
jo mai deixo cap partit, 
i de tots el Barcelona, 
és el meu club preferit. 
Ses colors de blau i grana 
presumeixo amb il·lusió 
 i orgullosa estic de veres 
de que sigui el campeó.... 

I és que el club de Barcelona ha demostrat
que és un club que es porta l'oli, la veritat... 
Jo sóc barcelonista, 
m'encanta en Samitier, 
l'Alcàntara i en Platko 
que és millor porter! 
Carulla, Bosch i en Sancho, 
Walter, Piera i Arnau
i en Plana i Sagi Barba, 
Barba, salau! 

Moltes festes per la tarda, 
jo vaig al camp de les Corts 
on hi juga el Barcelona, 
que és l'equip millor de tots! 
I d'un cor de goig s'omplena 
quan es mira cara al sol 
els xicots plens d'entiusiasme 
cada pas marquen un gol. 
Als contraris del meu club 
si estan badant, 
les pilotes, com si res, 
van col·locant! 

Jo sóc barcelonista, 
m'encanta en Samitier, 
 l'Alcàntara i en Platko 
que és millor porter! 
Carulla, Bosch i en Sancho, 
Walter, Piera i Arnau 
i en Plana i Sagi Barba, 
Barba, salau! 

Jugadors forts i animosos 
són avui nostres campions 
i els reflexes de ses històries 
defensem per tots cantons. 
Són els nois de Barcelona, 
és inútil que busqueu
més esportmans i més nobles
enlloc més en trobareu. 
Per això aquest club pel ciutadà 
és l'orgull de nostre poble català. 

Jo sóc barcelonista, 
m'encanta en Samitier, 
l'Alcàntara i en Platko 
que és millor porter! 
Carulla, Bosch i en Sancho, 
Walter, Piera i Arnau 
i en Plana i Sagi Barba, 
Barba, salau.






L'any 1974 es va fer una altre versió de la cançó 'La Barcelonista', amb lletra de Guillermina Motta i Cardona. 

A la vi, a la va, a la vim bom va
el Barça, el Barça, el Barça, guanyarà.
Del futbol soc entusiasta jo mai deixo cap per aquí
i de tots el Barcelona és el meu club preferit
dels colors de Blau i Grana presumeixo amb ilusió
i orgullosa estic de veres de que sigui el campió.

I és que el Club del barcelona ha demostrat
que és un Club que es porta 'lali' la veritat
Jo soc barcelonista, m'encanta en Samitier, l'Alcàntara
i en Platko que és el millor porter
Carulla, Bosch i Sancho, Walter, Piera i Arnau
i en Planas i Sagibarba, Barba Salau.

Moltes festes per la tarda jo vaig al camp de les Corts
on hi juga el Barcelona que és l'equip millor de tots.
I de goig me'n cor s'omplena veient els xicots jugar
tant esportmans i tan nobles marcant gols a cada pas.
Els contraris del meu Club si estan badant
les pilotes com qui res van col·locant

Jo sóc barcelonista m'encanta en Sadurní i en Martí Filosía
que en val un potosí
Marcial, Reixach, Eladio, Pujol, Torres, Rifé,
Gallego, Dueñas, Costas, Reina i Fusté (bis).




Per saber-ne més : 
Entrada 'El Rec, Pius Rubert, Mercè Serós i el cuplet dels paraigües' en el bloc Bereshit : la reconstrucció de Barcelona i altres mons.
Article 'El cuplet "La Barcelonista" en els anys de la xiulada a l'himne espanyol' en el portal Llibertat.cat

divendres, 29 de juny del 2018

Antoni Piera Hortal

Segons he pogut esbrinar, a la pàgina 32 del llibre : "Ignasi Iglésias, esbós biogràfic, a 125 anys del seu naixement" de Joan Pallares es pot llegir el següent paràgraf :

"Al "Romea", el 1918 estrena "L'encís de la gloria", quan amb Duran i Ventosa, Ranon Vilaró, Anton Piera Hortal, Francesc de P. Curet, Creus i Oliva, F. Mazarico, J.Torres i Riera i J.M. Llobet foma part de la comissió executiva pro-monument a I'actor Iscle Soler; també prologà la biografia de Narcís Monturiol titulada "Vida d'Heroi" de Puig i Pujades."

O sigui que tot fa pensar que aquest Antoni Piera actor de teatre de finals del segle XIX i principis del segle XX és en Antoni Piera Hortal, fill de Joaquim Piera Piera i Gertrudis Hortal Cuixart. Els seus avis patern era Grau Piera Vidal i Eulàlia Piera Castelló, ella de la masia de Can Bruixa.

Per saber-ne més :
Article de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) : Ignasi Iglésias, esbós biogràfic.



dijous, 10 de maig del 2018

Endogàmia : El cas dels Vicenç Piera Piera... embòlica que fa fort!

Seguint amb la publicació del passat 9 de juny de 2014, un exemple de matrimoni endogàmic, avui veurem un altres exemples d'endogàmia però amb la particularitat de la repetició del nom Vicenç Piera Piera.
Tot comença com no amb el primer Vicenç Piera Piera, que anomenarem número 1, era fill de Francesc Piera Amigó i Madrona Piera Prats, i els seus pares eren cosins tercers. Es casa amb Teresa Estadella al 24 de setembre de 1836 a l'església de Santa Maria de Sants. I tenen com a mínim 5 fills :
  • El gran, Francesc Piera Estadella, es casà amb Joaquima Piera Piera, aquest matrimoni i les relacions familiars entre ells ja les vam explicar en l'entrada de l'any 2014, van tenir 8 fills el segon del qual es va dir Vicenç Piera Piera, que anomenarem número 2, casat el 5 d'octubre de 1901 amb Anna Rovira Puig.   
  • La filla gran Teresa Piera Estadella (1847-1915) es va casar el 28 de maig de 1869 a Les Corts amb Vicenç Piera Piera (1841-1927), el número 3, fill de Bru Piera Vidal i Marianna Piera Castelló, en Bru era cosí tercer del seu sogre, Pau Piera Santhumà. La Teresa i en Vicenç eren cosins 4arts per les seves línies paternes respectives. Van tenir 7 fills, al primer dels quals el van batejar com a... Vicenç Piera i Piera! que serà el número 4, casat amb Dolors Romagosa Cardús.
En resum, el Vicenç número 1 va tenir dos néts, el 2 i 4, i un gendre, el número 3, que es deien com ell, Vicenç Piera i Piera. o també podríem dir que la Teresa Piera Estadella va tenir un pare, el número 1; un marit, el número 3; un fill, el número 4 i un nebot el número 2 que es deien iguals... com deurien ser els dinars familiars entre tantes persones que es deien iguals!

Però això no és tot, encara hi ha dos Vicenç Piera Piera més a la família :
  • El primer és cosí per partida doble del número 3, ja que era fill de Grau Piera Vidal i Eulàlia Piera Castelló, que eren respectivament germans de Bru Piera Vidal i Marianna Piera Castelló.
  • I l'altre Vicenç és doble besnét, per part de pare de Francesc Piera Amigó i per part de mare  de Bru Piera Vidal. O sigui que també tenia una relació familiar encara que més llunyana que els demés.

dilluns, 23 d’abril del 2018

Isabel de Villalonga Piera i els sis de Barcelona

Isabel de Villalonga Piera és una periodista i escriptora catalana, nascuda a la ciutat de Barcelona. És filla de Santiago de Villalonga i Concepció Piera Serra. I néta de Salvador Piera Solanas (Administrador d'obres a FOCSA) i Emília Serra.

Notícia del casament dels pares publicada al diari la Vanguardia el 10 d'octubre de 1945 :
"El lunes, día 8, se celebró en la Iglesia de San Severo el matrimonial enlace de la señorita Concepción Piera Serra con el joven arquitecto don Santiago de Villalonga Gusta, El padre Tío, de la Compañía de Jesús, dirigió sentida plática a los contrayentes. Actuaron de padrinos la. madre del novio, doña Rosa Gusta de Villalonga, y el padre de la novia, don Salvador Piera Solanas. Fueron testigos por parte del novio don José y don Ignacio de Villalonga Casañas y don Enrique de Irazoqul y Aycárate, y por parte de la novia, don José Piera Jane, don Luis Piera Solanas y sus hermanos don Salvador y don Luis. Después de la ceremonia se celebró un banquete en el Hotel Ritz, y, a continuación, tuvo lugar una fiesta de tarde para la juventud. Con tai motivo lucieron sus primeras galas de mujer las señoritas María Josefa Piera Salvador y Eulalia Magriñá Piera, I primas de la desposada, las cuales recibieron de sus familiares y amistades las más calurosas felicitaciones."


Col·labora habitualment amb La Vanguardia. Ha publicat diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona : entre els quals destaquen Barcelona a 100, Barcelona sense presses, Descubra los más originales restaurantes de Barcelona i Pasea por los barrios de Barcelona, Jardins Secrets de Barcelona, entre altres.

La seva darrera obra publicada amb la col·laboració d'Antonio Isla és 'Els Sis a Barcelona'. Tracta de les aventures de sis nens (Pau, Ventura, Maria, Victòria, Elena i Bertran) i els seu gos Conan per cercar un tresor a la ciutat de Barcelona.
Els títols són : 
  • Els sis a Barcelona: Una sorprenent troballa a Les Corts.
  • Els sis a Barcelona: Amb bicicleta per Ciutat Vella
  • Els sis a Barcelona: Secrets a l'Eixample.
  • Els sis a Barcelona: Aventura a Nou Barris.
  • Els sis a Barcelona: Passejant sota la pluja per Sarrià Sant Gervasi.
  • Els sis a Barcelona: Sants Montjuïc està embruixat.
  • Els sis a Barcelona: Perill a Sant Andreu!
  • Els sis a Barcelona: Perduts a Horta Guinardó.
  • Els sis a Barcelona: Fantasmes a Gràcia.
  • Els sis a Barcelona: Atrapant vampirs a Sant Martí.
  • Els sis de Barcelona: Pirates a la Biblioteca.










Per saber-ne més :
Entrada viquipèdia de Isabel de Villalonga Gustá
Dossier de Premsa de 'Els sis a Barcelona'
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : 3 de juliol de 1900 : Constitució de l'empresa FOCSA.