Finalment he pogut comprar el llibre de la Montserrat Ribas i Piera, Fer-se gran, al FNAC. la veritat és que el vaig tenir que encarregar ja que no el trobava enlloc, al cap de dues llargues setmanes me’l van portar.
Primer de tot deixeu-me explicar el perquè del títol d'aquesta entrada en el bloc. L’explicació, com no es troba en el mateix llibre, concretament a la pàgina 47, quan es parla de la salut dels genolls dels Piera. I molt encertadament els defineix com a escatxifollats. Aquells que patim dels genolls entenem molt bé el significat d'aquesta paraula. Llàstima que encara no estigui inclosa en el Diccionari de IEC.
El llibre es divideix en tres parts :
- Des de la infància
- En la joventut i la maduresa
- Ja em trobo en la vellesa
Les dues primeres parts són les més interessants per la temàtica del bloc.
En la primera part : Ens parla del seu pare, Josep M. Ribas i Casas i de la seva mare, Carme Piera i Comas, així com dels seus avis els origens "picapedrers" dels Piera i de les vivències viscudes arran de la Guerra Civil.
En la segona part, una mica més extensa que la primera part, ens parla del seu marit, Josep Gomà, i dels seus fills. Però, la part més interessant és quan ens explica les vacances a Vilassar de Mar : amb els oncles Piera (fills de l'àvia Antònia Comas) i els cosins, o al Balneari de Vallfogona de Riucorb : propietat dels Piera (cosins segons de la mare), o les estades de l'àvia a Camprodon amb els Piera-Viladomiu...
En l'última part, la més extensa del llibre, reflexiona sobre la vellesa acompanyant-ho amb els pensaments d'altres escriptors que han abordat aquest tema.
El llibre es complementa força bé amb dos relats que podeu trobar per la xarxa, on parla de dos períodes de la seva vida :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada