dimarts, 16 d’agost de 2011

Can Grau

Fa temps que en el bloc ja havíem parlat de Can Bruixa i de Can Farinetes, dues de les masíes de Les Corts on van viure la família Piera, però ens faltava la masia a on va començar tot : Can Grau.

Fent una cerca per Internet he pogut trobar el número 6 dels Quaderns d'estudi. "Coneguem Les Corts : Materials per al coneixement del districte. El món rural a Les Corts."

"Un mas establert emfitèuticamnet : Can Grau.
Al bell mig de Les Corts Velles, a l'actual carrer de Les Corts i en el solar que avui ocupen els edificis Trade, s'alçava un dels masos més emblemàtics del terme : Can Grau. Del primitiu edifici hi ha molt poques dades; se sap, però que l'antiga casa fou refeta el 1736, tal com constava a la façana, i que l'última restauració datava de l'any 1901.

En més de 6.000m2., Can Grau comprenia una gran era i un edifici de dos cossos : una de planta baixa, pis i golfes destinat a l'habitatge, i un altre de planta baixa més pis destinat a habitatge i quadra. Una gran palmera creixia tot just davant del cos de la dreta i n'amagava la porta i el balcó de la planta situats entre dos finestrals gòtics decorats amb uns petits caps esculpits. Per sobre s'hi obria una galeria de solana d'onze arcs que havien estat tapiats o tancats amb finestres. La façana es decorà amb un senzills plafons i amb l'escut de les quatre barres de Catalunya i la creu de Sant Jordi. Entre els dos cossos de casa sobresortia una torre quadrada rematada amb balustrada, torre que alguns interpretaren com el bastió d'un clos enmurallat o reducte defensiu de l'antic terme.
El mas, amb la seva gleva de deu mujades, era un alou en domini directe de la catedral de Barcelona, a la qual pagava anualment uns censos de 25 sous i de 14 lliures, respectivament.
Propietat
de la família Corts des de meitat del segle XV, es treballava mitjançant arrendataris. L'última hereva Corts, Maria Antònia Corts i Balaguer, professà al monestir de les Jerònimes de Barcelona, al qual intituí com a hereu. Com que ni ella ni el monestir podien atendre directament l'heretat, l'any 1739, Antònia Corts, amb el permís de l'abadessa del convent, va posar-la en mans de tercers : a canvi de censos va transferir a Vicenç Piera i Amat, membre d'una família establerta a la parròquia de Sarrià des de mitjan segle XVI, el domini útil del mas (que es trobava en un estat lamentable) i de totes les propietats que conformaven l'heretat.

El cens anual es fixà en 275 lliures la meitat de les quals havien de ser pagades per Sant Joan i la resta
per Nadal. A més, en un termini de tres anys, calia invertir unes 200 lliures en la rehabilitació de la casa. Aquestes quantitats van ser ràpidament recuperada perquè Piera i els seus hereus, sots-establiren peces de terra que els proporcionaren importants rendes anuals, com les sis mujades i mitja que establiren a Tomàs Dolsa i Pau Llorach i on fundaren l'Institut Frenopàtic (1870).
El cens que pertanyia a les monges jerònimes va passar a mans de l'estat com a conseqüència de les lleis desamortitzadores. Posteriorment, l'any 1872, fou comprat pels Piera. D'aquesta manera els que havien estat emfiteutes s'havien transformat en propietaris. L'any 1943 es van vendre la plena propietat
de l'edifici, que vint anys més tard (1963) va ser enderrocat."

Cal també fer esment que l'any 1759 : Els Piera de Can Grau sotestableixen la peça de terra al seu parent 9 : Bonaventura Piera amb la condició d'edificar un mas (Can Farinetes).

Per saber-ne més :
Quaderns d'estudi número 6: Coneguem Les Corts
Fotografia Finestra renaixentista de Can Grau. Autor : no identificat (AMDC).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada