Cosir i repuntejar : Història demogràfica de Sarrià

Ja fa temps que us vaig parlar sobre el projecte Five Centuries of marriages (5CofM), ara us mostro un artícle d'un bloc, Cosir i repuntejar, que parla dels resultats d'aquest projecte a la vila de Sarrià. Podem observar que un dels cognoms més freqüents en els llibres d'esposalles era el de Piera, o sigui que caldrà anar a fer una visita a l'Arxiu de la Catedral... de moment us deixo amb el text :      

Història demogràfica de Sarrià

"Ahir 22 de març va venir Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, al cafè científic. Ens va parlar de la seva recerca en demografia històrica, basada en els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona i subvencionada per la Unió Europea: Cinc segles de casaments. Five Centuries of Marriages (5CofM). A project of Historical Demography in the Barcelona Area.

Es veu que va coincidir l'acabament de la catedral amb una visita de Benet XIII, el Papa Luna, el 1408, camí de Peníscola; i com el bisbe es deuria queixar que es van quedar sense diners per acabar la construcció, el papa va dictar una ordre conforme els qui es volien casar havien de pagar una taxa. El recull de les taxes omplia el llibre de les esposalles. Les taxes eren diferents, segons el nivell econòmic de la parella. La tarifa general era de 4 sous. Els més pobres, es casaven amore dei, és a dir, gratis. Els més rics pagaven una quota més elevada, de fins a 8 o 16 sous. Les parròquies don se celebraven els casaments nobles eren la del Pi i la de Sant Just i Pastor.

Aquests llibres d'esposalles, que la Catedral de Barcelona té recollits des de 1451 fins al 1905, són una font rica d'informació, ja que hi consta el nom dels contraents, l'estat civil, la professió, la parròquia on contreien matrimoni i el pagament. Així es pot fer un estudi transversal del nivell social segons la parròquia. Per què es va aturar el 1905? doncs perquè va canviar la tecnologia, i el recull del pagament de la taxa es va fer d'una altra manera i la recollia la parròquia. En total hi ha set-cents mil matrimonis celebrats en dues-centes parròquies, recollits en vuitanta o noranta llibres, durant cinc segles. El buidat l'han fet trenta-cinc persones.

A les parròquies de Sarrià, entre 1451 i 1861 es van celebrar uns 3.600 matrimonis, segons els llibres d'esposalles. La major part (entorn el 70%) dels contraents eren pagesos. El lloc de residència dominant era el dels marits, és a dir, que la dona era la que es desplaçava. Els cognoms més freqüents són Piera i Amat; després Casanoves i Serra. Els noms més abundosos: Joan, Josep i Francesc. A diferència d'altres parròquies, Vicenç era més freqüent. Entre les dones, el nom més freqüent amb diferència era Maria; després, Eulàlia i Teresa. Es veu també com al 1860 el contingut d'aquests llibres, que abans era català, passa a ser en castellà."

Per saber-ne més :
Entrada "Història demogràfica de Sarrià" al bloc "Cosir i repuntejar".
Entrada "Esposalles, l'arxiu de matrimonis de la Catedral de Barcelona" al Bloc "Els Piera de Les Corts"
Vídeo de l'Àgència Catalana de Notícies sobre l'Arxiu de matrimonis de la Catedral.
Web The Document Analysis Group.
Arxiu pdf : "Five Centuries of marriages". 

Conferència : "Los Sex Pistols no tenían razón" de Josep Maria Piera

En un entorno cada vez más globalizado y competitivo, para la consecución del éxito, una empresa tiene que tener presente la gestión global de la marca. El branding es un elemento clave para ofrecer, tanto a empresas como a instituciones, el desarrollo de una estrategia potente y destacada.

José María Piera, Vicepresidente Ejecutivo de la agencia *S,C,P,F…,  nos habla en «Los Sex Pistols no tenían razón» sobre el pasado, presente y futuro en la construcción de las marcas y los grandes cambios que está viviendo el sector.

Conferencia en castellano impartida dentro del marco del Máster en Branding de ELISAVA.

Per saber-ne més :
Conferència a Elisava : "Los Sex Pistols no tenían razón" de Josep Maria Piera. 
Anuncis esmentats en la conferència :

APPLE


BANC SABADELL

Barcelona Metròpolis : El senyor Tonet de Sants

Tal com ens va anunciar l'Enric Gomà en l'anterior entrada del bloc, Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts, ha publicat en la revista Barcelona Metròpolis, un article d'un Piera, en aquest cas del seu besavi Antoni Piera i Jané conegut com a : Antonet o Tonet.

Amb el seu particular estil, l'Enric Gomà, ens explica una part de la història de la família. Ho fa d'una manera amena i plena de detalls tot curiosos. Ens parla de l'afició als toros del besavi i del seu germà, Salvador, de la mateixa manera que coneixem nous detalls de la fundació del Foment d'Obres i Construccions (FCC). Un article que val molt la pena de llegir. 

I de la mateixa manera que en la seva etapa a Catalunya Ràdio, apreníem "noves paraules" en la seva secció de filologia creativa, La veu humana. En aquesta biografia, en canvi, podem aprendre una "vella paraula" : mirinyac, una peça de roba interior del segle XIX. 

L'adreça de correu del blog és : elspiera@gmail.com

Més informació :
Biografia El senyor Tonet de Sants a Barcelona Metròpolis.

Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts

Aquest passat 16 de novembre, vaig tenir una gran alegria al rebre un missatge al facebook dels Piera de Les Corts, on des del setmanari digital "El Català" es posaven en contacte per informar de la publicació d'un nou article, amb el títol de : "Vicenç Piera: Un mito nacido en una masia de Les Corts", la veritat és que l’article està ben treballat i ens expliquen alguns aspectes de la vida esportiva o orígens d’en Vicenç Piera. També, hi ha alguna referència a la seva dona : Maria Dinarés Comellas, gran seguidora del FC Barcelona.

La pàgina del setmanari ‘El Català’ és força interessant. És un setmanari digital dedicat als esports que del Districte de Les Corts de Barcelona, com per exemple el Real Club de Polo, Club Esportiu Mediterrani i el FC Barcelona entre d’altres. En resum un web que cal visitar.

Per saber-ne més :

Entrada sobre Vicenç Piera en el semanari El Català

Panallets 2013

Avui, 1 de novembre, dia de Tots Sants, gràcies a l'última entrada Els panellets de Cal Piera del "Block de... Els Freixa" m'ha portat a pensar en la Pastisseria Piera de Terrassa, actualment Pastisseria Soler Piera : "Una Pastisseria tradicional e innovadora, Cafeteria, Bomboneria, Pà, Cátering per encarreg. Familía pastissera des de l'any 1861", segons diuen en la seva descripció del Google+.

La pastisseria estava antigament situada al carrer de la Fontvella, passada la cantonada amb el carrer Puig Novell, al costat del Gran Casino. Després es va traslladar al carrer Periodista Grané, 192. De la mateixa manera que a canviat d'ubicació, també al llarg de la seva extensa història ha anat canviant de nom : Pastisseria Bonaventura Piera, per després ser la Pastisseria Piera i finalment la Pastisseria Soler Piera. 

Per saber-ne més :
Entrada 'Els panallets de Cal Piera' del blog : Block de... els Freixa.
Entrada 'Les mones de ca l'Anoll i Cal Piera' del blog Records de Terrassa.
Entrada 'Una cantonada plena d'històries' del blog Records de Terrassa.
Entrada 'Els panallets i les pastisseries al 1935' del blog Records de Terrassa. 

Retirada de la pràctica esportiva de Vicenç Piera

En les pàgines del llibre : "Cròniques del Barça (1899-1991)" del Diari Observador de l'actualidad.
Hi ha una fotografia del partit homenatge per la retirada del mòn del futbol a Vicenç Piera, jugat el 2 de febrer de 1933 . Aquella temporada 1932-1933, Vicenç Piera només va jugar 13 partits.

Al partit va assistir el President de la Generalitat Francesc Macià i el seu secretari Joan Alavedra. A l'àlbum de record que se li va fer entrega a Vicenç Piera durant el descans del partit, Francesc Macià va escriure la següent dedicatòria : "Amb tota cordialitat al gran jugador Vicenç Piera".

L'endemà al diari 'Mundo Deportivo' publicaven a la primera i quarta pàgina la crònica del partit de comiat entre el FC Barcelona i una selecció de jugadors de diferents equips de la Lliga Espanyola (RCD Espayol, Athletic Club, València CF i Atlético de Madrid). La selecció va vèncer 3 a 2. 

També es poden llegir diverses declaracions d'afecte cap a l'homenetjat, per part dels companys d'equi i rivals, així com de directius dels equips que van cedir jugadors per l'homenatge. Exemple d'aquestes mostres d'afecte són :

Jack Greenwell, entrenador del FC Barcelona (1917-1923 i 1931-1933) va declarar : "Uno de los jugadores más disciplinados, por no decir el mejor entre ellos. ha sido Vicente Piera".

I no deixen de ser curioses les declaracions de l'àrbit del partit amistós, el senyor Espelta : "He de hacer constar mi satisfacción por haberme designado el Colegio Catalán de Árbitros para el arbitraje de este partido. En primer lugar, como árbitro, en segundo como socio del Barcelona y en

tercero como admirador de los jugadores nobles y disciplinados." 

Per saber-ne més :

Primera pàgina del dia 3 de febrer de 1933 del Mundo Deportivo.
Quarta pàgina del dia 3 de febrer de 1933 del Mundo Deportivo.
Pàgina 12 del dia 3 de febrer de 1933 del diari La Vanguardia.

The black dog. Stories from Spanish Civil War

Els germans Salvans Piera, Joan i Ignasi, van liderar el cinema amateur a Terrassa els anys trenta del segle vint. Una relació de la seva filmografia és :

- Joan Salvans :

• 1932 : Aigua (Copa d'art de Cine-Nizo al concurs del CEC), i Turisme (Premi Casa Sàbat).

•  1933 : Sant Llorenç de Munt (Medalla d'Argent del CEC),  Esquí (Medalla d'Honor del CEC i Copa de l'ACA), i Reportatdes Ferm (Medalla d'Argent del CEC i Copa Serrahima).

• 1934 : Pallars i Ribagorça (Medalla Argent del CEC), Diaris (Medalla Vermell, d'honor del CEC) i Premis (Premi Lluís Balta de la Federació al millor films de viatges).

• 1935 : Morriña (Medalla d'Argent) i No diguis mai... (Premi Arguments 16mm).

• 1936 : L'enemic de Venus (Medalla de Coure d'argument de CEC i Premi Arguments 16mm).

 - Ignasi Salvans :

•  1933 : Orient (Medalla d'Honor del CEC).

• 1934 : Escenes de la costa (Medalla d'Argent del CEC).

•  1935 : Concert Costa (Premi Reportatges 16mm de la Federació); Pot i Pit (Premi Tema Lliure 16mm de la Federació, Copa Unión Films SA). i Evocació (Medalla d'Argent per a Tema Lliure 16 mm de la Federació).
• Uns insfants (Premi documentals de la Federació).   

 

Films que tingueren un èxit notable, com ho demostra el número de projeccions que tingueren en diverses localitats, en total foren 47 : 21 a Terrassa, 17 a Barcelona, 3 a Sabadell i 1 a Badalona, Manresa, Mataró, Vilanova i Madrid. Ignasi Salvans va continuar realitzant films després del conflicte, Joan Salvans morí en la guerra civil, assesinat sis dies després de l'inici de la guerra civil juntament amb el seu pare, Francesc Salvans Armengol.

En la xarxa podem trobar un exemple de la fimografia de Joan i Ignasi Salvans i Piera, en la pel·lícula "The black dog. Stories from the Spanish Civil War" :

 

 - The black dog. Stories from the Spanish Civil War (El perro negro. Historias de la guerra civil española). (Holanda-Hungría, 2004) (B/N, 84 m.)

Ficha técnica. Dirección: Péter Forgács. Montaje: Kati Juhász. Productora: Lumen Film Norte Prinsengracht. IMDb

Material original rodado por: Jose Ernesto Diaz Noriega, Joan Salvans i Piera, Ignacio Salvans i Piera, Modest Solsona, Isadoro Navarrete, Daniel Jorro, Jesus Visa, Juan Vallbona, Russell Palmer.

Comentario: Poético collage de películas caseras, registradas casi al descuido por artistas amateurs, Joan i Salvans y Joan Ernesto Díaz Noriega. Ernesto, estudiante de clase media de Madrid, sobrevive a la guerra; Joan, un industrial catalán, muere asesinado seis días después del estallido del conflicto. Sus filmes, sus historias, nos conducen a través de la España de los años 30 y 40. Estas películas se convierten en la original historia de una vida personal, que nos lleva a conocer el pasado oculto, los matices históricos, del desarrollo de la guerra. “El Perro Negro” establece en nosotros una profunda conexión entre la imaginación, la memoria, y nuestra mirada para con nuestra propia vida privada.

“...es mas la historia de un crimen
que la lucha por un mundo mas justo y mejor"

Salut! Ricardo

Per saber-ne més :

Pel·lícula "The black dog. Stories from Spanish Civil War" en Vimeo.
Web Péter Forgács.
Document : "El cinema amateur català en temps de la Generallitat, la seva inserció a Terrassa i el lideratge de la família Salvans".
Document : "Cinema civil. Un exemple : Edelweiss Films".

Llibre : "El carrer d'Olzinelles. Memòries d'un veí"

En el llibre de Manuel Oliver i Miret titulat El carrer d'Olzinelles. Memòries d'un veí podem llegir un paràgraf on ens explica com els cavalls tornaven a les quadres de FOCSA :

"Al carrer d'Olzinelles pràcticament a cada botiga hi havia un o més cavalls, o eugues, precisament davant del meu domicili, hi estava una quadra; en dèiem can Ros-Mayol on hi dormien trenta i escaig d'animals del "Foment" que venien solts des de la Gran Via, més o menys del lloc anomenat La Campana o la Cadena (començament de la carretera de Port), allí deixaven els carros, així fossin de regar, escombrar o altres feines que l'ajuntament tenien encarregades al F.O.C. Els "nanos" ja sabíem que entre les sis i les set de la tarda teníem de "parapilota" del partit de futbol perquè venien els cavalls, un darrere l'altre, entrant al seu dormitori."

Per saber-ne més :
La Casa del Libro : El carrer Olzinelles. Memòria d'un veí.
  

Branca Matalonga Piera

En el blog dels Freixa hi ha publicat, el juliol 2011, un arbre fotogràfic dels avantpassats de la Maria Matalonga Piera de Terrassa, filla de Ramon Matalonga Cortés (1904-1980)  i Maria Piera Alegre (1906-1997). Els avis materns eren Bonaventura Piera Torras (1871-1933) i Carme Alegre Pila (1874-1949). I els seus besavis Piera van ser Bonaventura Piera Ferret (1832-1900) i Ramona Torras Anglada (1840-1895).

Arbre de fotografies

En el blog afegeixen :


"La branca de la María Matalonga, que es cassara amb el primer dels Freixa Vancells i surtiren cinc Freixa Matalonga del carrer sant Antoni 62. Fontxo, Ramonet, Carmeta, Montse i l´Ori..."







Per saber-ne més :

Bloc de... Els Freixa : Arbre fotogràfic de la família Freixa.
Bloc de... Els Freixa : Insignia d'or del FCB.
Atlètic Terrassa Hockey Club : Sopar d'Èxits.

Manuel Ribas i Piera (16/05/1925 - 14/03/2013)

El passat 14 de març de 2013 ens va deixar Manuel Ribas i Piera. 

Aquest és un petit recull de tots els homenatges cap a la seva figura que s'han realitzat aquests dies a la xarxa. 

 
Esqueles publicades al Diari La Vanguardia :

Obituari publicat al diari 'El Periódico de Catalunya' :

"Manuel Ribas Piera, un dels recuperadors de l'urbanisme modern de Catalunya, va morir aquest dijous a Barcelona. Nascut a Barcelona el 1925, l'urbanista, Creu de Sant Jordi de la Generalitat i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC, va ser el responsable de configurar la nova rambla del Carmel, la Ronda de Dalt i el parc de Vallparadís de Terrasssa. Així mateix, va redactar els plans urbanístics de Palma, Tortosa i Ripoll.

Joan Antoni Solans, urbanista també i membre de l'IEC, el defineix com un dels «recuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya». Per Solans, els trets diferencials de Ribas són, per un costat, que considerava que «les dimensions socials i econòmiques són fonamentals en l'urbanisme» i, per l'altra, que proposava una estructura policèntrica de Catalunya per «combatre la macrocefàlia de la gran Barcelona per la qual s'apostava durant els anys 60». En aquest sentit, Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva  estada a Bèlgica amb l'arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del 'regional planning', introduïda als anys 30 a Catalunya per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Manuel Ribas Piera era doctor en arquitectura i llicenciat en dret. Va formar part del Grup R d'arquitectes. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d'Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat en la qual va fundar i dirigir el programa de mestria en arquitectura del paisatge. Va redactar els plans urbanístics de les ciutats de Palma, Múrcia, Tortosa i Ripoll, i va configurar la boca nord del túnel de la Rovira, la nova rambla del Carmel, el parc Vallparadís de Terrassa i la Ronda de Dalt de Barcelona.

Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2001).

La cerimònia de comiat de Ribas se celebrarà demà dissabte a les 12.00 hores a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona (carrer de Madrazo, 92)."

 

Publicat a Catalunya religió :

 

"Fallece Manuel Ribas Piera, laico fiel al Vaticano II

Manuel Ribas Piera (desde 1925 hasta 2013) que será recordado también como un gran profesional de la arquitectura , se convirtió en un referente de las corrientes de cristianos abiertos y progresistas de Cataluña. A la hora de su muerte es oportuno recordar esta dimensión fundamental de su vida.

En primer lugar hay que agradecer que su cristianismo lo practicase de forma serena y desacomplejada. Vivió en un mundo cultural donde la orientación dominante de los intelectuales era el agnosticismo religioso y donde fácilmente se acusaba a los cristianos de creencias incompatibles con la ilustración y la modernidad. La excelencia profesional de Ribas desmentía inmediatamente unas acusaciones demasiado determinadas por las ideologías de moda.

Participó muy activamente en las entidades catalanas más representativas del cristianismo, dialogando con la cultura, como el Centro de Estudios Francesc Eiximenis, reconocido internacionalmente como rama catalana de Pax Romana,la red universal de intelectuales y profesionales católicos, impulsada, entre otros, por Ramon Sugranyes de Franch. En este ámbito se hizo amigos con los que podían compartir su interpretación de la fe y de la vida cristianas.

La celebración del Concilio Vaticano II supuso la adopción, por parte de la iglesia institucional, de posiciones de pluralismo y modernidad teològicas y de compromiso de servicio a la sociedad, que coincidían con las orientaciones de Manuel Ribas. Para él y para los grupos que fueron fieles al concilio, las regresiones impuestas por la autoridad romana durante las décadas siguientes fueron dolorosas pero no modificaron ni sus análisis ni su militancia coherente con las decisiones conciliares.

El itinerario religioso de Ribas es un paradigma de libertad espiritual y de autonomía como laico. En Cataluña y en muchos otros países, la represión eclesiástica ha afectado principalmente a las instituciones pero no ha cambiado ni la conciencia ni las esperanzas de una buena parte del laicado.

Manuel Ribas ha encarnado un modelo de vida cristiana laica que pone el acento en la responsabilidad profesional y cívica de las personas, la lucha por los derechos humanos individuales y colectivos y que opta por una espiritualidad alejada de las aspiraciones al poder político, a las exaltaciones psíquicas, a la cruzada religiosa y a cualquier forma de pretensión de superioridad en relación a los demás. En este sentido Ribas fue reconocido como un referente de vida cristiana sólida, fraternal, discreta y atractiva, para la gente normal y libre en un contexto de pluralismo y plena libertad religiosa."

Obituari publicat al web de l'Institut d'Estudis Catalans :

 

"Ha mort l'urbanista de l'EC Manuel Ribas i Piera, un dels resuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya.
L’urbanista Manuel Ribas i Piera, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va morir ahir, dijous 14 de març, a Barcelona. La cerimònia de comiat se celebrarà demà, dissabte, a les dotze del migdia, a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona (carrer dels Madrazo, 92, de Barcelona).
Joan Antoni Solans, urbanista també i membre de l’IEC, el defineix com un dels «recuperadors de l’urbanisme modern a Catalunya, un urbanisme que havia quedat estroncat amb la Guerra civil i la postguerra». Per a Solans, els trets diferencials de Ribas són, per una banda, que considerava que «les dimensions socials i econòmiques són fonamentals en l’urbanisme» i, per l’altra, que proposava una estructura policèntrica de Catalunya per a «combatre la macrocefàlia de la gran Barcelona per la qual s’apostava durant els anys seixanta». En aquest sentit, Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva estada a Bèlgica amb l’arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del regional planning, introduïda als anys trenta a Catalunya per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Manuel Ribas i Piera (Barcelona, 16 de maig de 1925 - Barcelona, 14 de març de 2013) era doctor en arquitectura i llicenciat en dret. Va formar part del Grup R d’arquitectes. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat en la qual va fundar i dirigir el programa de mestratge en arquitectura del paisatge. Va redactar els plans urbanístics de les ciutats de Palma, Múrcia, Tortosa i Ripoll, i va configurar la boca nord del túnel de la Rovira, la nova rambla del Carmel, el parc Vallparadís de Terrassa i la ronda de Dalt de Barcelona. És autor, també, dels edificis dels Laboratoris Uriach al Clot i del nou campus de la Vall d’Hebron. Va escriure els llibres Jardins de Catalunya i N. M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial. Va ser president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC en els períodes 1991-1992 i 1995-2001, també en va ser vicepresident entre els anys 1990 i 1991 i entre els anys 1992 i 1995. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001)."
 
 
Diari de Balears :

"Mor Manuel Ribas, autor del pla urbanístic de Palma.
L'urbanista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) Manuel Ribas, autor dels plans urbanístics de Palma, a més de localitats com Tortosa o Ripoll, i d'altres treballs, com la nova rambla del Carmel i la ronda de Dalt de Barcelona, ha mort aquest dijous a la Ciutat Comtal a 87 anys.
El seu funeral està previst per a aquest dissabte a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona.
Manuel Ribas va redactar també el pla urbanístic de Múrcia, i fou l'encarregat d'idear el parc Vallparadís, a Terrassa.
És considerat un dels recuperadors de l'urbanisme modern a Catalunya, un urbanisme que havia quedat truncat amb la Guerra Civil i la postguerra.
Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva estada a Bèlgica, amb l'arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del regional 'planning', introduïda en els anys 30 al Principat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.
Manuel Ribas era doctor en Arquitectura i llicenciat en dret. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d'Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a més d'haver rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992), i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2001)."

Diari de Mallorca :

­
"Fallece Manuel Ribas, autor del plan urbanístico de Palma.
El arquitecto, urbanista y abogado Manuel Ribas, considerado uno de los recuperadores del urbanismo moderno de Cataluña y autor de los planes urbanísticos de Palma, Murcia, Tortosa (Tarragona) y Ripoll (Girona) y del diseño de la Ronda de Dalt de Barcelona, falleció ayer a los 88 años de edad.
Manuel Ribas era doctor en arquitectura y licenciado en derecho y entre 1956 y 1990 fue catedrático de Urbanismo de la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC), donde fundó el programa de arquitectura del paisaje. Entre sus obras figuran los planes urbanísticos de las ciudades de Palma, Murcia, Tortosa y Ripoll, configuró la boca norte del Túnel de la Rovira de Barcelona, la rambla del Carmel, el parque Vallparadís de Terrassa y la Ronda de Dalt de Barcelona. En 1992 recibió la medalla Narcís Monturiol al mérito científico y tecnológico y en 2001 la Generalitat le concedió la Creu de Sant Jordi.
El urbanista Joan Antoni Solans definió a Ribas como "uno de los recuperadores del urbanismo moderno en Cataluña, un urbanismo que había quedado truncado con la Guerra Civil y la postguerra"."

Font :

Article al Periódico de Catalunya. 

Entrada al web Catalunya religió.cat.

Web de l'Institut Estudis Catalans. 

Artícle al Diari de Balears.

Artícle al Diario de Mallorca