La nostra Pubilla

En el Butlletí de l'Orfeó de Les Corts de finals de l'any 1964, en l'apartat anomenant "El reportatge insòlit" hi ha un article, La Nostra Pubilla, que parla de la Maria Àngels Piera i Domènech. Diu així :

"La Pubilla de Les Corts, la gentil Maria dels Àngels Piera i Domènech, sòcia del nostre Orfeó, i filla major d'una de les famílies de més distingida avior dins de la tradició social cortsenca, és una xamosa damisella de 16 anys d'edat, rossa, esvelta, d'esguard agradable entre tímid y generós, de rialla fàcil, de vasta formació.   

En saber el veredicte del Jurat faltà temps per a enviar-li unes flors i pregar-li la concessió d'uns moments als lectors del Butlletí; i a primeres hores del vespre ens acollia a casa seva. La panoràmica d'una Travessera enllumenada per una densa línia de llums de mercuri ens feia impressió, contemplada des d'aquell cinquè pis, de trobar-nos al palau d'una imaginària Reina de Les Corts. La realitat no era exactament aquesta però, malgrat això, no anàvem gaire lluny d'osques : teníem al nostre costat la Pubilla que ens parlava de les primeres impressions després del seu nomenament, dels records inoblidables d'aquesta Festa Major, de les il·lusions per a l'avenir : esdevenir una gran pintora i bastir una llar, i -confidencialment-, ens confessava amb envejable ingenuïtat el seu desig immediat : tenir un cavall amb què podria practicar el seu esport preferit.

Conversant amb ella apreciàrem ràpidament la més reeixida qualitat del seu caràcter: la sinceritat. I ella mateixa ens digué com estimava la franquesa tant en els seus amics com en el seu ideal masculí.

L'entrevista s'allargà cap al camp de les preferències. El color verd (el de la il·lusió i l'esperança dels seus 16 anys), les roses de vermell encès (símbol de l'entusiasme de la seva naixent joventut), i, d'entre els ocells, les orenetes (representació del temps immarcescible) i els mussols (emblema del pensament).

Malgrat que s'anava fent tard i la nostra amfitriona havia de signar un considerable plec de fotografies, el diàleg brollava sense solució de continuïtat. Maria dels Àngels, ens ressenyà amb senzillesa, els seus autors més llegits i els mestres escollits dins de la seva passió vocacional : Picasso, Miró, Dalí, Tapies i els grans clàssics del Segle d'Or espanyol. I, sense esforçar-se gaire -ja que tot just està sortint de l'època dels somnis- ens parla dels herois i els llibres d'infantesa, i de com li plauria ésser Reina d'uns possibles Jocs Florals a Les Corts que nosaltres vàrem insinuar.

Per uns moments, cap al final de la reunió, contagiats de la infantil il·lusió de la nostra interviuada, ens va semblar que estàvem davant d'una exquisita princeseta local. La mateixa inoblidable impressió dels primers instants. Però un reportatge insòlit, que consistí a seguir-la durant tot un dia de treball, ens va mostrar la veritable imatge de l'amiga dilecta : des de les vuit del matí fins a les nou de la nou, feineja intensament a través d'un espès horari de classes i d'estudi : anglès a l'Institut d'Estudis Nordamericans, piano i solfeig, pintura a l'Escola Massana...

No cal dir que tots els cortsencs podem estar ben orgullosos de la representant femenina de la nostra barriada, puix que el treball unit a la joventut i a l'optimisme, i la bellesa unida a la cultura i a les virtuts coincideixen en la Pubilla elegida enguany."

(Un servei de "Mediterrània Express")    

A continuació hi ha unes línies més, en una "Nota de darrera hora" :

" - Quan ja teniem enllestida la present edició del BUTLLETÍ, ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana l'elecció de la Pubilla de Catalunya de 1964, títol que ha recaigut en la nostra dilecta Maria del Àngels Piera, que el passat 19 d'aquest mes de desembre na ésser elegida també Pubilla de Barcelona.

La nostra més efusiva enhorabona."

Per saber-ne més :

Web de l'Orfeó de Les Corts.

Article del 22 de desembre de 1964 al diari La Vanguardia : Pubilla de Barcelona 1964.

Article del 30 de gener de 1965 al diari La Vanguardia : Visitas de la Pubilla de Catalunya.