Can Cases

Una altra masia de les Corts on van viure membres de la família Piera és Can Cases. Informació sobre aquesta masia no n'hi ha gaire. A no ser que consultem el llibre de referència sobre les masies a les Corts de la Imma Navarro. Sobre la relació entre la masia de Can Cases i la família Piera diu el següent:

"En el número 19 de la Travessera de les Corts entre el carrer del Prat d'en Rull i de Berguedà, s'alçava un antic mas de planta rectangular i dos pisos d'alçada sense golfes, conegut popularment com a Can Cases o la casa gran d'en Cases, perquè aquest fou el cognom del propietari que la construí...

Des de 1880 el mas pertanyia a una branca de la família Piera, descendent de Jaume Piera i Closas

Can Cases aproximadament 1920 (AMD de les Corts)

, casat l'any 1744 amb Magdalena Planas i germà de Guerau Piera Closas de Can Grau, però molt abans tingué una rica història...

El 21 de desembre de 1879, els germans Jordà, Anton i Adolf, vengueren la casa amb tres solars de terreny a Josep Piera i Piera, pagès de Les Corts, per 3250 ptes. 

Josep Piera era fill de Vicenç Piera Amigó, de qui rebé en herència, a més d'algunes peces de terra - entre les quals destacaven "lo camp del Soldat" i "l'Oliverà"-, quatre mules, els arreus dels animals, cinc carros, sis arades, dotze portadores, sis bótes i altres estris i mobles. Fins s la compra de Can Cases havia residit a la casa de camp número 8 del poble de les Corts, però llavors es traslladà a la número 19 de la Travessera, on signa el seu testament el primer de novembre de 1883, tot i que morí deu anys més tard. 

L'hereu i successor fou en Vicenç Piera Galtés, l'últim membre de la nissaga que es dedicà a pagès, ja que l'any 1929 vengué la propietat a l'Ajuntament de Barcelona per 53.200 pessetes. L'ajuntament enderrocà la casa un any més tard per permetre l'eixamplament de la Travessera, però en una petita porció segregada de 75 metres Josep Piera Estruch, fill de Vicenç, edifica juntament amb els seus socis, Sangés i Capdevila, un magatzem que es dedicà a la fabricació de vernissos i pintures registrades amb la marca Schangeline."

 

Per saber-ne més :

Llibre 'Les Masies de Les Corts' de Imma Navarro i Molleví

Entrada al blog els Piera de Les Corts : Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts

Entrada al blog els Piera de Les Corts : Passatge Piera

 

Fideueria Raventós

Aquests dies he trobat un llibre sobre Sarrià que es parlava d'un Piera, en Benet Piera Castells i com no... m'he posat a investigar. Això, és el que he trobat fins ara :

Al 1835 les bullangues de Barcelona van ocasionar que es cremessin diferents convents de la ciutat de Barcelona i de la resta de pobles del pla de Barcelona, entre elles Sarrià. El 12 d'agost de 1835 van incendiar el convent dels Caputxins del Desert de Sarrià. Aquest fet va provocar que dos frares llecs (no havien estat encara ordenats), Benet Piera Castells i Jeroni Parrot fugissin cap al nord, la ciutat de Berga, i comencessin una nova vida. Benet va aprendre de fideuer. Jeroni Parrot va fundar una xocolateria també al poble de Sarrià, aprop de l'església i Can Margenat. Jeroni es va casar amb la germana de Benet, Rita Piera Castells.

Entre els anys 1838 i 1840 en Benet Piera Castells i fundà una petita fabrica de pasta a una casa del carrer Major de Sarrià, concretament el número 8. La casa tenia planta i soterrani, en el qual hi havia instal·lat l'obrador. Benet Piera va morir el 1860 i va cedir el negoci als seus nebots Josep Duran Piera i Ignasi Parrot Piera. Al 1870 Josep compra la part del negoci d'en Ignasi Parrot. El 5 d'abril de 1878 va pagar 150 duros a l'abadessa del Monestir de Pedralbes per amortitzar el cens medieval que tenia la finca i el juny de 1882 va pagar 28 pessetes al Govern de l'Estat com a subsidiari del cens medieval que tenia la finca amb els Pares de l'Oratori de Sant Felip Neri. 

Foto d'Eduard Fons Raventós

En Josep Duran queda vidu de la seva primera esposa, Laieta Parrot, germana de Ignasi Parrot, antic soci seu i es casa en segones núpcies amb Mundeta Miquel i Rosell de Sant Llorenç d'Hortons. Van tenir dos fills en Josep i la Rosa Duran Miquel. El 5 d'abril de 1891 entra al negoci el nebot de la Mundeta, Francesc Raventós, amb 12 anys. L'any 1906 mort en Josep Duran i dos anys després la seva filla Rosa. El fill es va dedicar al sacerdoci i els veïns el coneixien com a mossèn fideuer. En Francesc Raventós queda com a hereu del negoci. L'any 1912 es casa amb Magdalena Pujol de Pierola, van tenir 7 fills : Rosa, Eulàlia, Joan, Vicenç, Josefina, Magdalena i Francesc. En Joan serà qui seguirà el negoci després de la mort d'en Francesc Raventós l'any 1945, encara que tots els germans van estar vinculats a l'empresa.

A més, també tenim que segons el padró d'habitants de 1850 de Sarrià : 

• Al carrer setce número 3 vivien la família Duran i Piera, composta pel pare Joan Duran, nascut el 1794 i d'ofici xocolater, la muller Eulàlia Piera, nascuda el 1799 i els fills Ignasi nascut el 1823, sastre, el Joaquim nascut el 1827, teixidor i el Josep nascut el 1835 i de professió semoler. 

• I al carrer major número 42, vivia la família Parrot i Piera, composta per la Rita Piera Castells nascuda el 1797, dedicada a la "cacherreria" i els seus fills Ignasi Parrot Piera, nascut el 1831 i Eulàlia Parrot Piera nascuda el 1836. 

El gran dubte és si Benet i Rita Piera Castells són fills de Benet Piera Rosés i Francesca Castells Elias casats el 6 de febrer de 1782 i que van tenir segur dues filles Eulàlia  (1787-1824) i Lluïsa (1794-1866).

Per saber-ne més :
Viquipèdia : Bullanga de 1835
Web : Arrels familiars d'Eduard Fons Raventós. 
Llibre:  Històries de Sarrià. Records de Cal Fideuer
Diari Avui:  Els fideuers Raventós de Sarrià (16 octubre de 1983)
Tesi de Doctorat: Estat i poders locals a la Catalunya del segle XIX a trevés d'un estudi de cas : Sarrià 1780-1860

L'últim passatge, un tribut artístic per al Passatge Piera i la Colònia Castells

Aquest mes de gener s'ha acabat el projecte artístic : L'últim passatge, un tribut artístic per al Passatge de Piera y la Colònia Castells.

Tal com se'ns diu en la presentació del projecte, és un tribut a totes les famílies que hi van viure i que malauradament s'han perdut per sempre.Recomano accedir als diferents enllaços que hi ha al final de l'entrada.

"Este proyecto ha sido concebido como un tributo a una comunidad que vino a Barcelona en el 1923, durante los años de crecimiento económico y urbanístico, a trabajar en la auge de la construcción que se generó a expensas de la Exposición Internacional de 1929. Una comunidad, que casi 100 años después, se encuentra actualmente en la recta final de su desalojo y a la espera de la demolición inminente de sus hogares.

L’últim passatge es una exposición íntima, fruto de conversaciones informales mantenidas con vecinos del Passatge de Piera y la Colònia Castells, en la terraza del Bar Byrris. Durante estas reuniones con los vecinos, se ha hablado sobre cómo fue la vida en la Colònia, la relación íntima entre vecinos y su proceso de desalojo y realojamiento a pisos nuevos en las calles Entença y Morales.

Estas conversaciones han formado los fundamentos conceptuales de las obras creadas por los artistas: Katerina Ashche, Lucy Costelloe, Netai Halup, Marc Larré, Lola Lasurt y Rachel Quaday. Las obras se presentan ahora in situ, invitando al visitante a recorrer el Passatge de Piera, entrar dentro de una casa ya tapiada y reabierta específicamente para este evento; y visitar el espacio donde estaba situada la Colònia Castells o, tal y como la llamaban sus habitantes, “el pueblito”.

Los artistas han conocido a los vecinos participantes en este proyecto, y después de escuchar su narrativa y enriquecerla con investigación, la han utilizado como base conceptual para su creación, formando así un vínculo entre la obra y el entorno personal, social y histórico.

Se invita, así, al visitante a volver la mirada atrás y a comprender los factores que contribuyeron a formar esta identidad vecinal. Se le invita, asimismo, a contemplar el valor de un lugar que pasa desapercibido a demasiada gente, para volver su mirada al futuro y reflexionar sobre ello de un modo positivo y activo."


Per saber-ne més :
Web Alexia Medici : L'últim passatge 
Web Alexia Medici : El recorregut artístic (les obres)
Facebook : L'últim passatge
Web La Vanguardia : Un barri que es va fer família
Web línialescorts:  Un estil de vida que s'apaga: els últims dies de la Colònia Castells
Bloc els Piera de Les Corts : Passatge Piera

La Barcelonista

L'amy 1925 amb la consecució del titol de campió per part del Futbol Club Barcelona, Rossend Llurba i Tost composa la lletra de la cançó 
'La Barcelonista' que va ser interpretada per MercèSerós i Ballester. En aquell equip jugava en Vicenç Piera Pañella tal com queda reflectit en la cançó :

Del futbol sóc entusiasta, 

jo mai deixo cap partit, 

i de tots el Barcelona, 

és el meu club preferit. 

Ses colors de blau i grana 

presumeixo amb il·lusió 

 i orgullosa estic de veres 

de que sigui el campeó.... 

I és que el club de Barcelona ha demostrat

que és un club que es porta l'oli, la veritat... 

Jo sóc barcelonista, 

m'encanta en Samitier, 

l'Alcàntara i en Platko 

que és millor porter! 

Carulla, Bosch i en Sancho, 

Walter, Piera i Arnau

i en Plana i Sagi Barba, 

Barba, salau! 

Moltes festes per la tarda, 

jo vaig al camp de les Corts 

on hi juga el Barcelona, 

que és l'equip millor de tots! 

I d'un cor de goig s'omplena 

quan es mira cara al sol 

els xicots plens d'entiusiasme 

cada pas marquen un gol. 

Als contraris del meu club 

si estan badant, 

les pilotes, com si res, 

van col·locant! 

Jo sóc barcelonista, 

m'encanta en Samitier, 

 l'Alcàntara i en Platko 

que és millor porter! 

Carulla, Bosch i en Sancho, 

Walter, Piera i Arnau 

i en Plana i Sagi Barba, 

Barba, salau! 

Jugadors forts i animosos 

són avui nostres campions 

i els reflexes de ses històries 

defensem per tots cantons. 

Són els nois de Barcelona, 

és inútil que busqueu

més esportmans i més nobles

enlloc més en trobareu. 

Per això aquest club pel ciutadà 

és l'orgull de nostre poble català. 

Jo sóc barcelonista, 

m'encanta en Samitier, 

l'Alcàntara i en Platko 

que és millor porter! 

Carulla, Bosch i en Sancho, 

Walter, Piera i Arnau 

i en Plana i Sagi Barba, 

Barba, salau.

L'any 1974 es va fer una altre versió de la cançó 'La Barcelonista', amb lletra de Guillermina Motta i Cardona. 

A la vi, a la va, a la vim bom va

el Barça, el Barça, el Barça, guanyarà.

Del futbol soc entusiasta jo mai deixo cap per aquí

i de tots el Barcelona és el meu club preferit

dels colors de Blau i Grana presumeixo amb ilusió

i orgullosa estic de veres de que sigui el campió.

I és que el Club del barcelona ha demostrat

que és un Club que es porta 'lali' la veritat

Jo soc barcelonista, m'encanta en Samitier, l'Alcàntara

i en Platko que és el millor porter

Carulla, Bosch i Sancho, Walter, Piera i Arnau

i en Planas i Sagibarba, Barba Salau.

Moltes festes per la tarda jo vaig al camp de les Corts

on hi juga el Barcelona que és l'equip millor de tots.

I de goig me'n cor s'omplena veient els xicots jugar

tant esportmans i tan nobles marcant gols a cada pas.

Els contraris del meu Club si estan badant

les pilotes com qui res van col·locant

Jo sóc barcelonista m'encanta en Sadurní i en Martí Filosía

que en val un potosí

Marcial, Reixach, Eladio, Pujol, Torres, Rifé,

Gallego, Dueñas, Costas, Reina i Fusté (bis).

Per saber-ne més : 
Entrada 'El Rec, Pius Rubert, Mercè Serós i el cuplet dels paraigües' en el bloc Bereshit : la reconstrucció de Barcelona i altres mons.
Article 'El cuplet "La Barcelonista" en els anys de la xiulada a l'himne espanyol' en el portal Llibertat.cat

Antoni Piera Hortal

Segons he pogut esbrinar, a la pàgina 32 del llibre : "Ignasi Iglésias, esbós biogràfic, a 125 anys del seu naixement" de Joan Pallares es pot llegir el següent paràgraf :

"Al "Romea", el 1918 estrena "L'encís de la gloria", quan amb Duran i Ventosa, Ranon Vilaró, Anton Piera Hortal, Francesc de P. Curet, Creus i Oliva, F. Mazarico, J.Torres i Riera i J.M. Llobet foma part de la comissió executiva pro-monument a I'actor Iscle Soler; també prologà la biografia de Narcís Monturiol titulada "Vida d'Heroi" de Puig i Pujades."

O sigui que tot fa pensar que aquest Antoni Piera actor de teatre de finals del segle XIX i principis del segle XX és en Antoni Piera Hortal, fill de Joaquim Piera Piera i Gertrudis Hortal Cuixart. Els seus avis patern era Grau Piera Vidal i Eulàlia Piera Castelló, ella de la masia de Can Bruixa.

Per saber-ne més :
Article de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) : Ignasi Iglésias, esbós biogràfic.

Endogàmia : El cas dels Vicenç Piera Piera... embòlica que fa fort!

Seguint amb la publicació del passat 9 de juny de 2014, un exemple de matrimoni endogàmic, avui veurem un altres exemples d'endogàmia però amb la particularitat de la repetició del nom Vicenç Piera Piera.
Tot comença com no amb el primer Vicenç Piera Piera, que anomenarem número 1, era fill de Francesc Piera Amigó i Madrona Piera Prats, i els seus pares eren cosins tercers. Es casa amb Teresa Estadella al 24 de setembre de 1836 a l'església de Santa Maria de Sants. I tenen com a mínim 5 fills :

• El gran, Francesc Piera Estadella, es casà amb Joaquima Piera Piera, aquest matrimoni i les relacions familiars entre ells ja les vam explicar en l'entrada de l'any 2014, van tenir 8 fills el segon del qual es va dir Vicenç Piera Piera, que anomenarem número 2, casat el 5 d'octubre de 1901 amb Anna Rovira Puig.   
• La filla gran Teresa Piera Estadella (1847-1915) es va casar el 28 de maig de 1869 a Les Corts amb Vicenç Piera Piera (1841-1927), el número 3, fill de Bru Piera Vidal i Marianna Piera Castelló, en Bru era cosí tercer del seu sogre, Pau Piera Santhumà. La Teresa i en Vicenç eren cosins 4arts per les seves línies paternes respectives. Van tenir 7 fills, al primer dels quals el van batejar com a... Vicenç Piera i Piera! que serà el número 4, casat amb Dolors Romagosa Cardús.

En resum, el Vicenç número 1 va tenir dos néts, el 2 i 4, i un gendre, el número 3, que es deien com ell, Vicenç Piera i Piera. o també podríem dir que la Teresa Piera Estadella va tenir un pare, el número 1; un marit, el número 3; un fill, el número 4 i un nebot el número 2 que es deien iguals... com deurien ser els dinars familiars entre tantes persones que es deien iguals!

Però això no és tot, encara hi ha dos Vicenç Piera Piera més a la família :

• El primer és cosí per partida doble del número 3, ja que era fill de Grau Piera Vidal i Eulàlia Piera Castelló, que eren respectivament germans de Bru Piera Vidal i Marianna Piera Castelló.
• I l'altre Vicenç és doble besnét, per part de pare de Francesc Piera Amigó i per part de mare  de Bru Piera Vidal. O sigui que també tenia una relació familiar encara que més llunyana que els demés.

Isabel de Villalonga Piera i els sis de Barcelona

Isabel de Villalonga Piera és una periodista i escriptora catalana, nascuda a la ciutat de Barcelona. És filla de Santiago de Villalonga i Concepció Piera Serra. I néta de Salvador Piera Solanas (Administrador d'obres a FOCSA) i Emília Serra.

Notícia del casament dels pares publicada al diari la Vanguardia el 10 d'octubre de 1945 :
"El lunes, día 8, se celebró en la Iglesia de San Severo el matrimonial enlace de la señorita Concepción Piera Serra con el joven arquitecto don Santiago de Villalonga Gusta, El padre Tío, de la Compañía de Jesús, dirigió sentida plática a los contrayentes. Actuaron de padrinos la. madre del novio, doña Rosa Gusta de Villalonga, y el padre de la novia, don Salvador Piera Solanas. Fueron testigos por parte del novio don José y don Ignacio de Villalonga Casañas y don Enrique de Irazoqul y Aycárate, y por parte de la novia, don José Piera Jane, don Luis Piera Solanas y sus hermanos don Salvador y don Luis. Después de la ceremonia se celebró un banquete en el Hotel Ritz, y, a continuación, tuvo lugar una fiesta de tarde para la juventud. Con tai motivo lucieron sus primeras galas de mujer las señoritas María Josefa Piera Salvador y Eulalia Magriñá Piera, I primas de la desposada, las cuales recibieron de sus familiares y amistades las más calurosas felicitaciones."


Col·labora habitualment amb La Vanguardia. Ha publicat diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona : entre els quals destaquen Barcelona a 100, Barcelona sense presses, Descubra los más originales restaurantes de Barcelona i Pasea por los barrios de Barcelona, Jardins Secrets de Barcelona, entre altres.

La seva darrera obra publicada amb la col·laboració d'Antonio Isla és 'Els Sis a Barcelona'. Tracta de les aventures de sis nens (Pau, Ventura, Maria, Victòria, Elena i Bertran) i els seu gos Conan per cercar un tresor a la ciutat de Barcelona.

Els títols són : 

• Els sis a Barcelona: Una sorprenent troballa a Les Corts.
• Els sis a Barcelona: Amb bicicleta per Ciutat Vella
• Els sis a Barcelona: Secrets a l'Eixample.
• Els sis a Barcelona: Aventura a Nou Barris.
• Els sis a Barcelona: Passejant sota la pluja per Sarrià Sant Gervasi.
• Els sis a Barcelona: Sants Montjuïc està embruixat.
• Els sis a Barcelona: Perill a Sant Andreu!
• Els sis a Barcelona: Perduts a Horta Guinardó.
• Els sis a Barcelona: Fantasmes a Gràcia.
• Els sis a Barcelona: Atrapant vampirs a Sant Martí.
• Els sis de Barcelona: Pirates a la Biblioteca.

Per saber-ne més :

Entrada viquipèdia de Isabel de Villalonga Gustá

Dossier de Premsa de 'Els sis a Barcelona'

Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : 3 de juliol de 1900 : Constitució de l'empresa FOCSA.

Qui era aquest actor de teatre anomenat Antoni Piera ?

Qui era l'Antoni Piera ? Quin era el segon cognom ? On va néixer ? 

Retrat de l'actor Antoni Piera en el paper de
Bisbe Oliva  a l'obra de teatre "Canigó "

Segons les notícies de l'època era un actor de teatre nascut al segle XIX... va interpretar al Bisbe Oliva en l'obra del Canigó de Jacint Verdaguer, en l'adaptació de Josep Carner amb música de Jaume Pahissa (1910), tal com es pot veure en la imatge de la dreta. 

Notícia sobre el galant Antoni Piera al número 102 de 'La Escena Catalana': 

MATARO.—Diumenge passat, al teatre «Euterpe», la companyia que dirigeix el conciensut galán Antoni Piera, representa ab molt acert la comedia deis Srs. Rusinol y Martinez Sierra Els savis de Vilatrista, quina execució aná á cárrech de les Sres. Verdier, Fremont, Serrano y Balestroni y ele senyors Piera, Milla, Llano, Delor. Munt, Riera y Bale.

També va actuar amb l'actriu catalana Carlota de Mena :

Al març de 1902 el Circ Barcelonés la contracta per fer una tanda de representacions amb l’actor Antonio Piera.

Critica de 'La Escena Catalana' ,número 238, al treball d'Antoni Piera : A l'Antoni Piera li va cobre l'honor d'esser el que primerva donar a coneixer el Manelich a Barcelona y cal fer constar que d'aquella primera interpretació ne servem un recort ben falaguer. La solemnial vetllada de l'es trena da Terra baixa a la Granada de Gracia (11 de Febrer de 1897)y la extraordinaria sensació que va produir l'obra, son recorts que s'ajunten en la nostra memoria ab el traball delicat que realisá aquella nit l'actor de la dicció académica y del bon gust exquisit; traball digne d'elogi 'per tots- conceptes y que contribullí poderosament a fomentar la popularitat del senyor Piera.

Per saber-ne més :

Exemplar : Catalunya Artística, núm 35 (pàgina 74)
Exemplar : La escena catalana, núm 102
Exemplar : La escena catalana, núm. 238
Biografia de Carlota de Mena

Villa Rosario una torre de Domènec Boada Piera

Una altre obra de l'arquitecte Domènec Boada i Piera, segons l'Inventari General del Modernisme de Valentí Pons, es troba al Carrer Vinyals del barri del Guinardó de la ciutat de Barcelona. La casa s'anomena 'Villa Rosario' i és del 1911. És una petita casa amb jardí al costat, al mur que dona al carrer es pot veure un trencadís que no sembla posterior a la construcció de la casa.

Detall del trencadís del mur

Entrada a la casa

Façana a la Ronda Guinardó

Detall de la façana

Per saber-ne més :
Viquipèdia : 'Domènec Boada i Piera'
Blog Memòria dels barris. Entrada 'Història el Guinardo en pocs trets'
Blog Del modernismo. Entrada 'Villa Rosario modernismo en el Guinardó'
Blog Els Piera de Les Corts. Entrada 'Domènec Boada Piera'

Els inicis dels Piera de Les Corts, les masies

Tot va començar amb el matrimoni entre Antoni Piera i Marianna Duro el 11 de juny de 1645, segons es diu en el llibre Les Masies de Les Corts "els Piera dels quals es desconeix l'origen estaven residint a Sarrià a la segona meitat del segle XVI, eren una família de teixidors, al fogatge de 1639 es troba una casa dels Piera dins el terme de la vila de Sarrià. Un segle més tard, apareixen a Les Corts, establerts com a pagesos. Així doncs van fer el camí invers i van passar de la classe menestral a pagesos.

El 16 d'octubre de 1739, Antònia Corts establí emfitèuticament a Vicenç Piera i Amat - fill de Guerau Piera i d'Eulàlia Amat-, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, totes les terres que com a hereva posseïa". 

Perquè van fer el camí invers els Piera ? Perquè van passar de ser menestrals a pagesos ? És curiós observar que l'Antoni Piera -pare de Guerau Piera  i avi de Vicenç Piera Amat - es va casar amb Marianna Duró. Ja que els masovers de la propietat, més endavant dita Can Grau, eren la família Duro. Podria ser que la Marianna Duro fos família dels masovers de Can Grau ? Deixant de banda que els va portar a canviar , si que podem dir que van fer bé, molt bé.

Com hem dit Vicenç Piera Amat va establir-se a Can Grau, el seu nebot, Bonaventura Piera Closas - fill de Jaume Piera Amat- va edificar Can Farinetes cap al 1760 i el seu germanastre Guerau Piera i Vila construeix cap al 1761, Can Bruixa. O sigui en dues generacions tenim tres masos propietat de la família Piera. 

El 20 de maig de 1759, Vicenç Piera Amat i el seu fill Guerau Piera Closas van sots-establir a Bonaventura Piera i Closas, nebot i cosí respectivament, els terrenys anomenats 'Lo Garrofer' i 'Lo Palmer' amb la condició que en el termini de dos anys hauria d'edificar una casa. 

Guerau Piera i Vila era arrendatari al mas dels Vilana -Can Malacon- el 21 d'octubre de 1761, Francesc de Novell i de Borràs establí emfitèuticament nou mujades a la parròquia de Sants a Guerau Piera. Cap al 1779 es va convertir en aloer - propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial -.

Per saber-ne més :
Llibre 'Les Masies de Les Corts' de Imma Navarro i Molleví