Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicenç Piera Pañella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicenç Piera Pañella. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de març del 2017

Nou llibre : Barça insòlit. 800 històries de la història


Aquest mes de març ha sortit un nou llibre sobre el Barça anomenat 'Barça insòlit. 800 històries de la història' com hem vist al llarg del blog el Barça i els Piera estan força relacionats, i aquest llibre ens donarà unes quantes pinzellades més d'aquesta relació.
La història 93 s'anomena 'Visca Sevilla... i la resta' parla de la victòria aconseguida al campionat d'Espanya el 10 de maig de 1925 pel Barça, en la celebració s'entonava aquesta cançó :
"Aliró, aliró el Barça és campió.  
i per dos a cap guanyà el campionat.
En Piera, en Planas, en Sancho i Samitier,
en Walter, Torralba i en Platko el gran porter,
en Sagi, Carulla, l'Alcàntara i l'Arnau
de l'onze grana i blau del triomf portem la nau.
I per tot arreu
l'onze seguireu
cantant amb alta veu
aliró, aliró, el Barça és campió."

En la 470 es comenta una anècdota sobre els terrenys on estava la masia de Can Planes : "Cert dia, als terrenys adquirits pel club el 1950, a la zona de la Masia de Can Planes -ja pensant en la construcció del Camp Nou -, un home va okupar una parcel·la per instal·lar-hi un taller marbrista. Així tal com sona, a la brava. Òbviament, el Barça no es va quedar de braços creuats i al final va aconseguir que l'intrèpid marbrista fou desnonat dels terrenys que ocupava il·legalment...." 

La 539 és sobre Maria Dinarés, esposa del jugador del Barça Vicenç Piera. I ens diu : 'La seguidora barcelonista més constant que ha conegut la història del club va ser Maria Dinarés, qui de jove, es va casar amb una gran figura del mític Barça dels anys vint, Vicenç Piera. La senyora Dinarés sempre viatjava amb l'equip i quan, el 1960, va morir el seu marit, va continuar amb la tradició de rondar per on calgués donar suport al seu estimat club. Tothom la coneixia com "la vídua Piera" i arribaria a seguir l'equip en el decurs de mig segle, sense importar-li que, molt cops, era l'única dona o l'única seguidora. E 1971, la senyora Dinarés va donar decidit suport a l'incipient futbol femení blaugrana en acceptar la presidència de la Penya Femenina Barcelonista.'

Per saber-ne més :  
Web Roca Editorial de Libros, SL : Barça insòlit
Blog 'Els Piera de Les Corts' entrada sobre Vicenç Piera Pañella

diumenge, 17 de juliol del 2011

Patadura - Carlos Gardel

A vegades navegar per la xarxa et pot portar a trobar autèntiques meravelles, com és el cas d'aquest bloc argentí dedicat a Carlos Gardel anomenat Gardeles escrit per Marcelo O. Martínez.

L'entrada al bloc publicada el 4 de gener de 2011 està titulada 'La Canción del Barça : Patadura' i és una mostra d'un treball excel·lent que us recomano que busqueu un moment per poder-lo llegir.

Podrem veure i escoltar la versió que va fer Carlos Gardel del tango Patadura dedicat als jugadors del Barça : Josep Samitier, Franz Platko, Josep Sastre, Vicenç Piera i Ricardo Zamora que passaven per un mal moment a causa de les derrotes en una gira que va fer el FC Barcelona per Argentina i Uruguai. En definitiva, una mostra de l'amistat que professava el cantant als jugadors del Barça.


Lletra de Patadura modificada per Gardel


Piantáte de la cancha, dejále el puesto a otro;
de puro patadura estás siempre en orsay;
jamás cachás pelota, la vas de figurita,
y no servís siquiera para patear un hand.

Querés jugar de forward y ser como lo es Piera

pa'hacer como hace Satre,

de media cancha un gol,
querer hacerle goles al colosal Zamora
y ser, como lo es Sami, el mago del balón.

Chingás a la pelota,
chingás en el cariño,
el corazón de Platko
te falta, che, chambón.
Pateando a la ventura,
no se consiguen goles;
con juego y picardía
se altera el marcador.

Piantáte de la cancha que hacés mala figura
con fouls y brusquedades te pueden lastimar.
Te falta tecnicismo, colgá los piparulos.
De linesman hay puesto, si es que querés jugar.
El juego no es pa' otarios, tenélo por consejo,
hay que saber cortarse y ser buen shoteador
en el arco que cuida la dama de tus sueños,
mi shot de enamorado acaba de hacer gol...

Sacate los aspavientos
vos no tenés más chance,
ya ni tocás pelota,
la vas de puro aubol.
Te pasa así en el campo
de amor, donde jugamos:
mientras corrés la liebre
te ganó un corazón.



V4. Toma 4 de 4. Voz: Carlos Gardel. Acompañamiento: José Ricardo - Guillermo Desiderio Barbieri - José María Aguilar (guitarras). Versión 4: Disco (en Francia, año 1929): Nº 188029. Lado: A. Matriz KI 2056-4 (por error en etiqueta disco figura Matriz KI 2056-1). Sello Editor: Odeón. Fecha de grabación: 01-03-1929. Lugar: París (Francia). Total de maquetas grabadas: 1. Se editó en discos en Argentina en 1935: Nº 18931. Lado: B.

Per saber-ne més :

Blog Gardeles de Marcel O. Martínez.
Entrada a la Base de dades de futbol
Mundo Deportivo 11 d'agost de 1929. Galería de Internacionalesa
Mundo Deportivo. 15 de juny de 1960. Defunció de Vicenç Piera.
Mundo Deportivo. 23 de juny de 2004 Autobiografia
Mundo Deportiva. 23 de juny de 2004. Autobiografia (II)
Wikipèdia entrada Vicenç Piera i Pañella

Altres entrades al bloc :

diumenge, 1 de maig del 2011

Els avantpassats de Dolors Pañella Piera

En l'entrada al bloc del passat 25 d'abril de 2010 que tractava sobre en Vicenç Piera i Pañella vaig apuntar la possibilitat que la seva àvia materna : Anna Piera, fos també una Piera, en el sentit que pertanyés a la família que estic tractant en aquest bloc.

Encara que no he trobat cap document que ho confirmi de manera fefaent. Us passo a explicar tot el que he trobat...

Segons la seva partida de naixement d'en Vicenç Piera del 12 de juny de 1903 (volum 46-8, registre 294) la seva mare era Dolors Pañella Piera, i els avis materns eren uns tals Josep Pañella i Anna Piera. Aquesta dada es confirmada, per exemple, en la partida de naixement de la seva germana : Magdalena (Llibre de naixement 54-8 - Registre 855).

La documentació sobre la seva mare ha estat més aviat escassa :

La informació del matrimoni entre ella i el seu marit Vicenç Piera Almenara ha estat impossible de trobar fins avui en l'arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Cosa que hagués facilitat, i molt, el resultat d'aquesta investigació. Ja que en aquest hipotètic document haguéssim pogut veure quins eren els avis materns del jugador del Barça i potser fins i tot els besavis...

Si que vaig trobar, però, la seva partida de defunció del 17 de novembre de 1951. On es confirma una vegada més, que els seus pares s'anomenaven Anna Piera i Josep Pañella. Per cert, podem observar que en la seva partida de defunció posa com a data de naixement : el 15 de setembre de 1866, cosa que es contradiu amb l'esquela de La Vanguardia que notifica que tenia 75 anys quan va expirar, l'any 1951, o sigui que hauria nascut deu anys més tard segons l’esquela : l'any 1876.

Buscant en la Base de Dades del web de genealogia : Taller de Genealogia vaig trobar un matrimoni a Les Corts entre un Josep Pañella i una Maria Anna Piera casats el 24 de juny de 1871. Concretament eren en Josep Pañella Antich i la Maria Anna Piera Bernadas. Buscant la seva partida de matrimoni (el volum 1-8, número de registre 3) es pot llegir els noms dels pares de la Maria Anna Piera : Joaquim Piera Planas i Raimunda Bernadas Baseda tots dos de Sarrià. I a més aporta la informació que els seus avis paterns eren Gerard Piera i Teresa Planas.


També vaig localitzar la partida de defunció d'en Josep Pañella Antich del 13 de juliol de 1901 (volum 27-8, registre 134) on s'explica que estava casat amb Anna Piera Bernadas i que van tenir 5 fills : Dolors, Joaquim Rafael, Gaspar i Raimunda dels quals només està viva la Dolors. Serà la mateixa Dolors Pañella Piera ?

En resum, el que hem falta es confirmar que aquesta connexió entre la Dolors Piera i els seus suposats pares Josep Pañella Antich i Maria Anna Piera Bernadas. Com ja he dit la partida de matrimoni entre la Dolors Pañella i en Vicenç Piera seria el document clau que confirmaria o no la meva hipòtesi.

Arbre genealògic dels avantpassats segons la hipòtesi :

dissabte, 26 de febrer del 2011

Anna Cabré i Pla

En aquesta entrada al bloc, podem veure la relació entre la geògrafa Anna Cabré i Pla, directora del Centre d'Estudis Demogràfics i la família Piera de Les Corts.

Llegint l'entrevista (pàgines 38-40) que li fan a la Revista Barça del Febrer del 2006 podem veure que la seva àvia era : Trinitat Piera i Grañé, descendent de Can Bruixa.

"El Barça també ha crescut a batzegades. El camp
de Les Corts es va quedar petit i ara fa 50 anys es
va aixecar el Camp Nou. El 1982 es va fer l’ampliació de l’estadi, cosa que va donar entrada a nous socis.
Els canvis del Barça els conec bé. A Les Corts hi tinc avantpassats des del segle XVII. La meva àvia, la Trinitat Piera, era dels Piera de la masia de Can Bruixa. La meva mare va néixer al carrer Alcolea i el meu germà i la meva germana segueixenla tradició i viuen a Les Corts, patint els embussos quan hi ha partit! Ah, i el cosí de l’àvia! Era en Vicenç Piera, un exdavanter del Barça de la primera Lliga, la del 28-29. Era internacional i de petita tothom me’n parlava."

El cosí davanter del Barça del qual es parla en l'entrevista era com no en Vicenç Piera i Pañella. Que resulta que era el cosí segon de Trinitat Piera.

Algunes dades sobre l'Anna Cabré :
  • Llicenciada en Ciències Polítiques i Econòmiques per l’Universitat de París.
  • Professora de anàlisis demogràfics en las universitats de Montreal, Chicago, Sorbona, Nanterre, en el Col·legi de Mèxic i Universitat Autònoma de Barcelona.

És autora de nombrosos articles i publicacions sobre demografia entre els quals cal destacar :
  • La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 (1989).
  • El sistema català de reproducció (1999).
  • Família i treball (2002).
  • Conferència en la Universitat d'Alacant : El mercado matrimonial (2003).
  • La construcción familiar en España (2008).

Ha obtingut diversos reconeixements al llarg de la seva vida acadèmica :
  • Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1994).
  • Creu de Sant Jordi (2005).
  • Membre del Institut d'Estudis Catalans (2010).

Cal destacar, que ara fa poc, li va ser concedida la financiació pel seu projecte : "Cinc segles de bodes" per part del Consell Europeu d'Investigació (ERC : Europena Research Council). Són els anomenat Advanced Grants que són els projectes amb més financiació pública d'Europa.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Visionarios/ciencia/elpepusoc/20110227elpepisoc_7/Tes

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Trece-proyectos-espanoles-reciben-el-Advanced-Grant-del-Consejo-Europeo-de-Investigacion


L'arbre genealògic de la seva àvia :




















Enllaç a un altre bloc on es comenta un dels molts artícles que ha escrit :
http://mirashka.blogspot.com/2009/12/anna-cabre.html

dissabte, 31 de juliol del 2010

Temps Ferit

Hola de nou,

Avui us parlaré de l'exposició 'Temps Ferit' de l'artista : Àurea Bellera.

Però primer de tot, caldrà definir la relació entre l'artista i els
Piera, no ? Doncs, en Vicenç Piera Pañella era el seu oncle major o sigui el germà de la seva àvia.

L'exposició es va ignagurar el passat dissabte 24 de juliol de 2010 al Nou Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat 'El Forn de la Calç' a Calders i romadrà oberta fins el pròxim 30 de setembre.

Ubicación :
El Forn de la Calç
08275 Calders

Barcelona
Tel.: 938 202 332
(cal trucar abans per concertar visita).


Enllaços a la xarxa :
Enllaç al web de Nació Digital on es parla de la ignaguració de l'exposició : http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/12957/cacis/calders/inaugura/temps/ferit/acull/concert/cinergic
Article del Periodic d'Andorra on fa referènci a l'exposició :
http://www.elperiodicdandorra.com/cultura/3458-ballera-inaugura-la-creacio-temps-ferit-al-centre-dart-de-calders.html
Blog del Forn de la Calç : http://cacisforndelacal.blogspot.com/search/label/exposici%C3%B3
Web sobre l'Àurea Bellera : http://aureabellera.carbonmade.com/

dissabte, 20 de febrer del 2010

Vicenç Piera i Pañella (II)

Encara que ja n'haviem parlat anteriorment, he trobat noves dades del que va ser jugador del Barça : Vicenç Piera, conegut com el ‘noi de Can Bruixa’ va ser un gran extrem del FC Barcelona dels anys 20 del segle passat. Fill de Vicenç Piera propietari de la masia de Can Bruixa de Les Corts, va ser l’últim propietari ja que el 1946 la va fer enderrocar.

Va debutar amb el Barça, l’1 de gener de 1921 contra l’Arenas de Guetxo, després que aquell matí disputés un partit amb un dels equips filials del Barça. Joan Gamper buscava un substitut per Paulino Alcántara que es trobava indisposat per jugar el partit i va ser el jugador Agustí Sancho qui el va recomanà a Gamper. Aquella tarda, com hem dit, va debutar marcant dos gols.

Va arribar a ser internacional tant amb la selecció espanyola com la catalana. Fins i tot va disputar els Jocs Olímpics de 1924.

Artícle de La Vanguardia informant de la seva defunció.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1960/06/14/pagina-35/32729104/pdf.html

dissabte, 5 de desembre del 2009

Vicenç Piera Pañella

Aquesta setmana, parlaré de l'última troballa feta a la xarxa, com sempre també és un descendent dels Piera de les Corts : En Vicenç Piera i Pañella a més de ser cosí germà del meu avi, Patrici Armengol i Piera, va ser l'últim propietari de Can Bruixa abans que l'enderroquessin vers l'any 1946.

Fill de Vicenç Piera Almenara i Dolors Pañella, va ser el fill gran de 4 germans (els altres tres van ser : Josep, Magdalena i Teresa), va nèixer el 12 de juny de 1903 a Barcelona i morir el 13 de juny de 1960 als 56 anys.
Va ser jugador del FC Barcelona durant tretze temporades, a més de defensar la samarreta de la selecció española 15 vegades. Les seves xifres al Barça són espectaculars :
-Temporades al club: 1920-33
-Partits jugats: 395
-Gols: 123
-Títols:
  • 1 Lliga (1928/29)
  • 4 Campionats d’Espanya (1921/22, 24/25, 25/26 i 27/28)
  • 10 Campionats de Catalunya (1920/21, 21/22, 23/24, 24/25, 25/26, 26/27, 27/28, 29/30, 30/31 i 31/32).
Com a gran jugador de l'època va participar en diferents en campanyes publicitàries :

Cinzano : És una marca italiana de vermutEls vermuts de Cinzano daten de 1757 i de la botiga d'herbes de Torí dels germans, Giovanni Giacomo i Carlo Stefano Cinzano, que van crear un nou "rosso de vermut" (vermut vermell) utilitzant plantes aromàtiques dels Alps italians amb una (encara secreta) recepta que combina 35 ingredients, entre els quals s'inclouen marduix, farigola i una espècie d'achillea coneguda com a milfulles d'almesc'. Va arribar a ser conegut com el "vermut de Torí" i va demostrar ser popular entre la burgesia. Després va sorgir Cinzano Bianco, basat en una combinació diferent d'herbes que van incloure artemisiacanyellaclau d'olor, fruits cítrics i gentiana. Va ser seguit per la versió Extra Dry. L'exportació dels seus productes va començar el 1890 ArgentinaBrasil i Estats Units, entre altres.A París el 1912, Cinzano va ser el primer producte a ser anunciat en un cartell de neó.
Cinzano va ser un negoci familiar fins a 1985. A començaments d'aquell any la família de Marone, industrials de Torí, van començar a vendre accions del negoci, culminant el 1992 amb un acord per transformar Cinzano International en propietat íntegrament d'International Distillers and Vintners Limited, subsidiària de Grand Metropolitan. Per aquest temps, la participació en les vendes de Cinzano a Europa era d'un sol dígit, lluny del seu principal competidor, MartiniA conseqüència d'una fusió el 1997, Grand Metropolitan es va transformar en Diageo; dos anys després, Diageo va vendre Cinzano al Grup Campari.