El Calderí i la pedrera del Remei a Caldes de Montbuí

L'altre dia, buscant informació sobre el geocaching, un joc a l'aire lliure de cerca de tresors amb l'ajuda de dispositius GPS. On els participants han d'anar a unes coordenades específiques i trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. 

Doncs, com deia, per casualitat vaig trobar un geoamagatall a Caldes de Montbui, preparat per l'alumnat de 5è de Primària de l?escola Pia Caldes, on es parla d'una pedrera que hi ha al poble anomenada del Remei... que va ser creada per Salvador Piera Jané el 18 de març de 1893, la funció de la pedrera era extreure'n granit per fer llambordes. L'extracció del granit es feia mitjançant la tècnica anomenada de l'enderroc, que consisteix en cavar galeries a la roca i després dinamitar-les de manera que la roca era extreta i devastada amb menys dificultat i risc..

Les llambordes s'exportaven a la resta d'Europa i Amèrica, com per exemple a la ciutat de San Francisco (Califòrnia). Al principi, es transportaven en carros fins a l'estació de tren de Caldes, entre els anys 1880 i 1939, va existir una línia de tren de 16 km que arribava fins a Mollet, on s'enllaçava amb la línia de Barcelona-Vic. Cal pensar que Caldes era la segona població amb més balnearis de l'estat amb vuit. Actualment, el recorregut de la carretera C-59 segueix el recorregut d'aquesta línia de tren, es per això que es coneix amb el nom del 'carrilet' en referència a aquell antic tren que va existir. 

La línia tenia les següents estacions : 

• Mollet. Estació de Baix.
• Mollet. Estació de Dalt. 
• Santa Perpetua de Mogoda.
• Gallecs-Polinyà 
• Palau Solità i Plegamans . 
• Caldes de Montbui 

Petita història del carrilet anmenat el Calderí 
Quan es va crear la pedrera el Remei la línia de ferrocarril de Caldes-Mollet no passava els seus millors moments. El desembre de 1894 es constitueix una societat denominada "Compañía de Ferrocarriles y Tranvías" (C.F.T.) amb un capital de 1.500.000 pessetes dividides en 3000 accions i el 1895 adquireix a la S.C.G.C. el F.C. de Mollet a Caldes de Montbui. 
Els 1905 es compren dues locomotores al Ferrocarril de Sarrià de Barcelona, el 1908 es milloren les estacions, la pedrera tenia més de 300 treballadors. A partir dels fets de juliol de 1909 anul·len el servei de viatgers i les vagues a Sant Feliu de Codines fan disminuir el transports de mercaderies, fent que el transport de pedra de les pedreres de FOCSA fo majoritari.
El 1910 es contracta de forma massiva treballadors, picapedrers principalment, per les pedreres procedents de Múrcia i Aragó per tal d'augmentar la producció. Es compren sis vagons plataforma i es construeix un moll a l'estació de Caldes de Montbui. També es transporta grava, troncs i pals de fusta per construir les línies telefòniques, de la mateixa manera s'instal·len bústies perquè la gent pogués tirar cartes. 

Entre els anys 1910 i 1913 es va iniciar el transport d'aigua termal envasada, anomenada 'Thermion'. Estava envasada en botelles d'un litre i bidons de 30 litres. Aquest negoci no va continuar ja que l'aigua es feia malbé. L'any 1914 es quan es van transportar més tones de mercaderies. El 1915 la companyia va renovar tota la via i va comprar una nova locomotora a la Maquinista Terrestre i Marítima. Als anys 20 la demanda de pedra augmenta degut a l'impuls de les obres públiques de la Dictadura d'en Primo de Rivera i l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929. Assolint els 500 treballadors amb tota mena de serveis. El tancament es produí el 1931.  
A partir de 1925 començà a afectar la competència per carretera. L'any 1928 es van suspendre el serveis directes a Barcelona, al electrificar la línia entre Barcelona i Sant Joan de les Abadesses. 
També el transport de llambordes des de Caldes a Montbui es va començar a transportar amb camions "Saura".

El camí de la pedrera fins a l'estació de trens de Caldes de Montbui s'anomenava el camí del Foment, la raó era perquè l'impulsor de la pedrera de granit va ser el Ministeri de Foment. La producció de llambordes anava destinada a vestir el terra dels carrers de les ciutats, a la dècada de 1920 la pedrera va funcionar al màxim rendiment


Per saber-ne més :
Geocaching la pedrera de Caldes de Montbuí
Geocaching camí dels traginers
Foro de Minerologia : Pedrera del Remei
Blog 'Cosas del Vallès' : El Calderí, tren de Mollet a Caldes de Montbuí

FOCSA i les pedreres de Montjuïch

Portada del llibre

Aquesta entrada és principalment un recull d'extraccions del llibre : Montjuïc, la muntanya de la ciutat d'Estanislau Roca i Blanch. En aquestes extraccions es parla sobre les pedreres de la companyia FOCSA i la família Piera, estan en ordre conològic, indicant al començament la pàgina del llibre.

També he afegit un text del bloc Document Barcelona, on es parla de les Barraques de Montjuïc (I) i que serveix per contextualitzar la impotància que de les pedreres de la muntanya de Montjuïc per la ciutat de Barcelona, com també queda reflexat en aquest fragment de l'Oda a Barcelona de mossèn Cinto Verdaguer :

 Quan á la falda't miro de Montjuich seguda,
m'apar vèuret als brassos d'Alcides gegantí,
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformantse s'hagués quedat aquí.

Y al veure que traus sempre rocam de ses entranyes
per tos casals, que creixen com arbres ab sahó,
apar que diga á l'ona y al cel y á les montanyes:
-Miraula; òs de mos òssos, s'es feta gran com jo!-

 
Extret del bloc Document Barcelona

"Deuen ser incomptables els edificis de Barcelona que han estat construïts amb pedra de les entranyes de Montjuïc (o Montjuich, com va escriure's durant molt de temps). Ja des del temps dels romans, Montjuïc era la gran pedrera que proveïa de matèria primera les edificacions de la ciutat. En la dècada del 1880, l'activitat de les pedreres va arribar al seu màxim: donada la gran necessitat de pedra que requeria la construcció de l'Eixample, les autoritats van decidir abolir els privilegis dels propietaris particulars sobre les extraccions en la muntanya. Aquí trobem l'origen del primer barraquisme de Montjuïc. Les pedreres donaven feina a molta gent, normalment immigrants vinguts de pagès. Aquestes famílies acostumaven a aixecar barraques a prop del seu lloc de treball, estalviant-se així llargues distàncies i el preu d'un lloguer. Les primeres barraques de Montjuïc van aparèixer, doncs, al voltant de les pedreres. L'any 1914 hi havia 5000 barraques, estructurades en laberíntics carrers sense nom. Cal tenir en compte que, en aquell temps, bona part de la muntanya estava asilvestrada i pràcticament incomunicada de la resta de la ciutat. Aquest fet va propiciar la marginalització dels col·lectius que s'hi instal·laven, a més de facilitar la presència d'activitat delictiva. Conscients de l'aïllament de la muntanya, les autoritats van aprofitar per aixecar-hi un campament sanitari durant la famosa epidèmia de “grip espanyola” del 1918 (un ús similar se n'havia fet el 1821, durant una epidèmia de febre groga). I, encara que no sigui el tema d'aquesta entrada, no podem ignorar l'ús de la muntanya com a centre de detenció i lloc on s'afusellava els condemnats a mort."

Pàgina 137

`El 18 de maç de 1893 es va constituir la Sociedad Mercantil Colectiva Piera, Cortinas y Compañia, fundada per Salvador Piera i Jané, Narcís Cortina i Batllorí i Josep Torras i Ferran per a l'explotació de pedreres i la construcció. A partir de la seva contitució, aquesta societat accelerà l'adquisició de finques a Montjuïc, tasca que exerciren altres membres, com el picapedrer Antoni Piera i Sagués, tal com es pot comprovaren el quadre resum dels principals moviments de compra-venda efectuats entre el 1880 i el 1900, en què es palesa l'interès que tenia l'empresa en l'adquisició de sòls per a l'explotació de les pedreres en aquell moment de màxima activitat a Montjuïc.
El procés d'adquisició de finques iniciat per Piera, Cortinas y Compañía, el continuà el Foment d'Obres i Construccions, S.A., fundad set anys més tard, comprant les pedreres que després anava explotant. En el document del 1904 anomenatv "Plano de la Montaña de Montjuich con indicación de las que son propiedad de la Sociedad Anónima Fomento de Obras y Contrucciones" hem vist que apareix una referència de 64,50 ha de superfície que l'empresa tenia en propietat en el sector de ponent i migdia de la muntanya de Montjuïch. En un àlbum de l'empresa FOCSA, de l'any 1924, en relació de les seves propietats, es diu que la més important és la de Montjuïc amb una superfície total de sis-cents cinquanta mil metres quadrats, i que la finca anomenada Prats, d'uns cinquanta-dos mil metres quadrats, estava arrendada a l'Exposició Indústries Elèctriques, i que les altres fiqnues formaven un bloc de prop de sis-cents mil metres quadrats, des del carrer de les Corts (Gran Via) fins al terreny del cemetiri del Sud-oest, comprenent diverses pedreres de roca sorrenca i grans edificis de quadres, tallers, cotxeres, magatzems, bòbila de totxos, amb una maquinària perfeccionada i amb un forn continu rotatori, tipus Hoffmann, amb una capacitat de producció de 14.000 totxos diaris, amb la façana a la Gran Via i a la carretera del Port, i d'una superfície de 45.000 metres quadrats.´ 

Pàgina 87

`El Fomento de Obras y Construcciones S.A. es va fundar a Barcelona, davant el notari Sr Josep Ferrer i Bernadas, el dia 3 de juliol de 1900. L'empresa era continuadora de l'antiga societat Piera, Cortinas y Compañia, Sociedad Colectiva. El Consell d'Administració el formaven el president, Agutí Viñata i Vilaseca; director-gerent, Salvador Piera i Jané; consellers, Antoni Piera i Jané, Narcís Cortina i Batllorí, Josep Torres i Ferran, Josep Piera i Jané, Josep Ferrer i Bernadas,  Joan Mas i Calmet, Ricard Ramos i Cordero i Guillem Puig Boada. La família Piera hi va aportar pedreres de la muntanya de Montjuïc, i part del capital el varen aportar la Banca Mas Sardà i la Banca Soler i Torra. El capital inicial va ser de 5 milions de pessetes, en accions de 500 ptes., que es va augmentar a 7,5 milions per acord de la Junta General extraòrdinaria d'acionistes el 8 de novembre de 1905. El termini de duració de la Societat es va fixar a noranta anys. L'any 1992 l'empresa es fusionà amb una altra, Construcciones i Contratas S.A. passant-se a denominar Fomento de Construcciones y Contratas.´


Pàgina 130
'L'empresa FOCSA, el dia 4 de febrer de 1947, coincidint amb una eplotació massiva, i constituint-se com a principal accionista, va fundar FOPIMA (Foment de Pedres i Marbres, S.A.), una altra empresa que tenia com a objectiu principal l'explotació de les pedreres. Fins llavors FOCSA havia explotat les seves pedreres i venia la pedra a empreses de picapedrers (principalment BAU) que la treballaven, i FOCSA els tornava a comprar la pedra tallada. Després de la contitució de FOPIMA, dins de la qual s'incorporà l'empresa de picapedrers BAU, FOCSA llogava a FOPIMA les pedreres mitjançant un cànon. FOPIMA treballava la pedra i la venia. Un dels seus principals clients era FOCSA mateix. Així el negoci era més clar. A FOPIMA, hi treballaven fins a 150 picapedrers amb abundants i moderns mitjans mecànics, i des de l'inici es va anomenar gerent a Antoni Piera i Mas, la persona que fins aleshores havia estat al capdavant de les pedreres FOCSA.
L'empresa FOCSA tenia dues seccions clarament diferenciades : la secció de la pedra i la secció de mabre.'


Pàgina 113
'Antoni Piera i Mas, la persona que ha estat més temps com a responsable de la Secció de Pedreres de FOCSA i FOPIMA (Fomento de Piedras i Mármoles; empresa paral·lela i subsidiària de FOCSA.' 
Pàgina 131
'La crisi econòmica dels últims anys, que va afectar a tots els sectors de la producció -més especialment la construcció, i dins d'ella sobretot la branca del marbre-, juntament amb la necessitat que l'any 1977 FOCSA havia de disposar d'unes oficines construïdes en un gran solar inmediat i lliure, foren les causes del tancament de FOPIMA.´

Pàgina 101
'Segons Salvador Piera i Serra, el final de l'explotació massiva es produeix sobtadament quan un capità general de l'exèrcit a mitjans anys cinquanta, un bon dia, visitant el polvorí, es va adonar que s'estava dinamitant per a l'explotació de les pedreres situades en la immediatesa i del perill que comportava. Es va ordenar immediatament la paralització total de l'explotació.´


Per saber-ne més :

Bloc Document de Barcelona : Les Barraques a Montjuïc
Google Books : Montjuïc, la muntanya de la ciutat
Per aconseguir el llibre : Llibreria Laie
Bloc Els Piera de Les Corts : Cal Ros del Maiol

Enric Gomà i Ribas

Avui, navegant per Internet he fet una troballa excepcional... la veritat és que no sé com he anat a parar fins al web del diari Avui.

M'he trobat el que sembla una carta al director, del dia 4 d'agost del 2010, on l'Enric Gomà explicava la seva disconformitat a la prohibició dels toros a través de les vivències d'una de les branques de la seva família... i la família seguidora dels toros són els Piera de Sants.

"Mala tarda

04/08/10 02:00 - Enric Gomà

L'endemà de la prohibició de la festa dels toros, Núria Riquelme entrevistava el banyolí Salvador Boix, l'apoderat de José Tomás, a El món a RAC1. Indignat i dolgut, Boix declarava: “A mi m'han tallat una part de la meva cultura”. Com a mi. Una branca familiar meva, els Piera, fills de Sants, sentia passió per la festa dels toros. A començament de segle, el besavi Antoni Piera Jané seguia el torero El Gallo, a l'estiu recorria tot Espanya per veure tantes corridas com podia. Els seus fills Antoni i Josep, quan no els feia el pes la corrida de la Monumental, agafaven el cotxe i se n'anaven a la de Les Arenes. El dia que va morir Manolete tota la família es va posar de dol i l'oncle Josep va plorar. Als anys cinquanta, un jove Antoni Ribas, el director de cinema i oncle meu, va donar la mà a Ordóñez després d'una gran faena i de l'emoció no se la va rentar en quinze dies. Vaig començar a anar a toros amb ell als dotze anys –ara està prohibit– i em va ensenyar a admirar i estimar l'art del toreig, tarda a tarda. Si la corrida el decebia, rondinava: “Van sortir sis toros, tots eren dolents, aquesta fou la causa de cremar els convents”, quarteta que narra com van començar les bullangues de 1835 a Barcelona. Davant de l'elegància pausada i el valor serè de José Tomás, esclatava d'alegria i em repetia el que deia Belmonte: “Se torea como se es”.

Sóc independentista i m'agraden els toros. Potser algun dia serem independents, però si el preu a pagar és la uniformitat, l'obediència a un patró únic, sincerament, no crec que valgués la pena."

Per tant, també podem dir que és nebot de Manuel Ribas i Piera, germà d'Antoni Ribàs i Piera.

Buscant per la xarxa també he trobat un web amb el seu currículum com a guionista :

http://www.guionistes.cat/index.php/curriculums/320-gomenric

Actualment, els dimarts i dijous, té una secció al programa de Catalunya Ràdio : El Cafè de la República dirigit per Joan Barril.
http://www.catradio.cat/seccio/2214/La-veu-humana-amb-Enric-Goma/programa/694/El-Cafe-de-la-Republica


Webs amb més informació :
Article del diari Avui

Articles de La Vanguardia on es parla del germà d'Antoni Piera Jané, Salvador. En els quals es fa referència a la seva afició pels toros :
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1887/08/20/pagina-8/34694626/pdf.html?search=corrida%20piera
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1887/08/13/pagina-2/34697278/pdf.html?search=corrida%20piera
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1939/08/11/pagina-3/34696758/pdf.html?search=Salvador%20piera

Miquel Piera i Martí

Balneari de Vallfogona

Avui, parlaré sobre el mossèn Miquel Piera i Martí (1 de novembre de 1854-8 d'agost de 1936) fill de Grau Piera Sagués de Les Corts i Maria Carme Martí Ortal de Gràcia.

De la seva biografia, trobada a l'Arquebisbat de Barcelona (http://www.cultura.arqbcn.org/elenchus/preveres.pdf), podem destacar tres punts :

• Va ser director del col·legi Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca del Penedès, tal com també ens confirma també el llibre : 'Esglesia i societat a la Catalunya contemporània' de Josep Massop i Muntaner, on va donar classes de Filosofia i Retòrica poètica.

• A causa d'una malàltia cutània, el seu metge li recomena prendre aigues de Vallfogona, tal va ser l'èxit de la seva recuperació que conjuntament amb el seu germà Antoni Piera i Martí i llur muller : Remei Hill van fundar el Balneari de Vallfogona de Riucorb al 1901, cosa que va comportar la dinamització de l'economia local. Pel que sembla el Balneari de Vallfogona ha estat present en la família Piera de forma continuada en els darrers anys :

Remei Hill (cunyada) : Té una sardana per a piano dedicada 'El Balneari de Vallfogona' (1953) d'Adolf Cabané i Pibernat.

Isidre Piera Hill (nebot) : Autor del llibre'Vallfogona de Riucorb Setanta anys de Balneari' (1984).

Antoni Ribas i Piera (nét d'un cosí germà) : Autor del llibre 'Els pecats del Balneari' (1995).

• I per últim, potser el punt més interessant genealògicament, podem observar que en el text es fa referència a que el mossèn Miquel Piera va realitzar el sermó per Sant Antoni Abad en la parròquia de Sants durant més de 40 anys. I que la branca dels Piera que vivia en aquella barriada cuidava de l'altar del Sant, així com de la seva festa. Qui podien ser els Piera de Sants i que tenien una devoció per Sant Antoni Abad ?

Cal recordar que anteriorment (http://canfarinetes.blogspot.com/2010/05/cal-ros-del-maiol.html) ja havíem parlat de la branca dels Piera que estàven a Cal Ros del Maiol, actualment l'Escola Perú al carrer Sagunt de Sants. Aquests Piera es dedicaven en un inici a l'explotació d'algunes de les pedreres de la muntanya de Montjuic i al seu transport amb carros tirats per mules fins la ciutat, més endavant es van dedicar a la construcció(empreses FOCSA i FCC). Cal recordar que Sant Antoni Abat és el patró dels animals domèstics o de treball i que en aquesta data, 17 de gener, tant els traginers o carretistes celebraven la seva festa grossa.

Aquests Piera eren : Antoni Piera Sagués i els seus fills Anton i Salvador Piera Jané, oncle i cosins respectivament de Miquel Piera Martí.

Faltaria confirmar documentalment que aquests eren els Piera dels quals es parla en la seva biografia.

Enllaç al google books del llibre : esglèsia i societat a la Catalunya contemporània :
http://books.google.es/books?id=2qVD957MjtIC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=miquel+piera+marti&source=bl&ots=tsllsQn5QL&sig=_XnXJ3I5jeNYoknrrr3qVCiqMOY&hl=es&ei=46uMTMiyFsWOjAfwudWHBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CCEQ6AEwBDgK#v=onepage&q=piera&f=false
Opuscle de Vallfogona de Riucorb : http://www.vallfogona.altanet.org/media/upload/arxius/nouopuscle.pdf
Web sobre els balnearis de Tarragona : http://www.balneariostarragona.com/vallfogonaderiucorb.html
La memòria del temps : http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_36420796_1.pdf
Web sobre la cobla 'El Balneari de Vallfogona' : http://www.musicsperlacobla.com/es/obra.php?codi=1.3CabPib004