Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Bruixa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Can Bruixa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de novembre del 2019

Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya per Anna Maria Cabré i Pla

Aquest 26 de novembre de 2019 el govern de Catalunya ha atorgat la Medalla d’Or de la Generalitat a Catalunya a la descendent de Can Bruixa i demògrafa Anna M. Cabré i Pla i a l'escriptor Josep Vallverdú i Aixelà per les seves destacades trajectòries professionals

El govern de la Generalitat destaca de Cabré la seva contribució al món de la demografia i la geografia, i de Vallverdú, la tasca com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil. 
La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural de Catalunya.
L'atorgament de la Medalla d'Or de la Generalitat té caràcter honorífic. Les persones distingides amb la Medalla d'Or tenen dret al tractament d'Excel·lentíssim/a Senyor/a i a la precedència protocol·lària que es determini en els actes oficials. El dret esmentat el conservaran amb caràcter vitalici. L'atorgament serà acordat pel Govern i es formalitzarà mitjançant un decret que serà publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i tindrà lloc en la reunió del Govern que es faci immediatament abans del dia 11 de setembre de cada any.

Per saber-ne més :
Entrada al bloc de Els Piera de Les Corts : Anna Cabré i Pla
Entrada a la viquipèdia : Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Departament de Presidència : Medalles d'Or de la Generalitat






dissabte, 24 de juny del 2017

Els inicis dels Piera de Les Corts, les masies

Tot va començar amb el matrimoni entre Antoni Piera i Marianna Duro el 11 de juny de 1645, segons es diu en el llibre Les Masies de Les Corts "els Piera dels quals es desconeix l'origen estaven residint a Sarrià a la segona meitat del segle XVI, eren una família de teixidors, al fogatge de 1639 es troba una casa dels Piera dins el terme de la vila de Sarrià. Un segle més tard, apareixen a Les Corts, establerts com a pagesos. Així doncs van fer el camí invers i van passar de la classe menestral a pagesos.
El 16 d'octubre de 1739, Antònia Corts establí emfitèuticament a Vicenç Piera i Amat - fill de Guerau Piera i d'Eulàlia Amat-, pagès de Sant Vicenç de Sarrià, totes les terres que com a hereva posseïa". 

Perquè van fer el camí invers els Piera ? Perquè van passar de ser menestrals a pagesos ? És curiós observar que l'Antoni Piera -pare de Guerau Piera  i avi de Vicenç Piera Amat - es va casar amb Marianna Duró. Ja que els masovers de la propietat, més endavant dita Can Grau, eren la família Duro. Podria ser que la Marianna Duro fos família dels masovers de Can Grau ? Deixant de banda que els va portar a canviar , si que podem dir que van fer bé, molt bé.

Com hem dit Vicenç Piera Amat va establir-se a Can Grau, el seu nebot, Bonaventura Piera Closas - fill de Jaume Piera Amat- va edificar Can Farinetes cap al 1760 i el seu germanastre Guerau Piera i Vila construeix cap al 1761, Can Bruixa. O sigui en dues generacions tenim tres masos propietat de la família Piera. 

El 20 de maig de 1759, Vicenç Piera Amat i el seu fill Guerau Piera Closas van sots-establir a Bonaventura Piera i Closas, nebot i cosí respectivament, els terrenys anomenats 'Lo Garrofer' i 'Lo Palmer' amb la condició que en el termini de dos anys hauria d'edificar una casa. 

Guerau Piera i Vila era arrendatari al mas dels Vilana -Can Malacon- el 21 d'octubre de 1761, Francesc de Novell i de Borràs establí emfitèuticament nou mujades a la parròquia de Sants a Guerau Piera. Cap al 1779 es va convertir en aloer - propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial -.

Per saber-ne més :
Llibre 'Les Masies de Les Corts' de Imma Navarro i Molleví



diumenge, 14 de febrer del 2016

Piera, el 'noi de Sants'

Al web del diari Sport hi ha una article del periodista David Salinas del 25 de febrer de 2013, titulat 'Piera, el noi de Sants', on parla de la vida d'en Vicenç Piera Pañella :

"Piera, el 'noi de Sants'

Formado en el equipo de su barrio, debutó con el Barça en 1920 por una lesión de Alcántara y anotó dos goles. Jugó 13 años y cuando le dieron la baja, dijo: "La mujer me ha echado de casa". Y colgó las botas.

Escut FC Barcelona (1920-1936)
Originario de la popular barriada de Sants, Vicenç Piera Pañella (11 de junio de 1903) es uno de los jugadores míticos del FC Barcelona. Brilló con luz propia en el campo por el extremo derecho, donde destacaba por su depurada técnica, una velocidad explosiva y unos centros milimétricos. Igualmente, brilló con mayor intensidad fuera de los terrenos de juego por su gran generosidad y bondad.
Piera empezó a dar las primeras patadas a los balones de trapo por las calles y solares de su barrio. Ni las piedras ni el polvo de aquellos descampados frenaron las ganas que siempre tenía por jugar. Tampoco las repetidas prohibiciones de sus padres, que no dejaron que luciera la camiseta del Sants hasta que hubo cumplido los 13 años.
A partir de ese momento su progresión fue imparable hasta llegar al primer equipo, donde empezó a jugar de extremo por banda derecha. Más tarde pasó a interior y, poco después, a delantero centro. Dividía su vida entre el fútbol y el trabajo de oficial mecánico.
Sus primeras actuaciones, a menudo determinantes, le llevaron directamente al FC Barcelona en 1920 para jugar en el equipo reserva, llamado Penya Nova Germanor. Tenía 17 años. Manuel Torres, el popular 'barraquer' del campo de la calle Industria, primero, y del campo de Les Corts, después, recordaba así el debut de Piera en sus memorias que publicó 'Club' en 1953:
“El 1 de enero de 1921, por la mañana, me llamó el señor Gamper:
-Torres, vaya a buscar a Piera, que esta tarde jugará contra el Arenas.
-Pero, señor Gamper, Piera está jugando esta mañana con el equipo de la Penya...
-Vaya, vaya... Búsquelo y a ver qué pasa.
Como era casi mediodía, fui a su casa. Lo encontré comiendo.
-Piera, el señor Gamper me ha dicho que te presentes en el campo, que esta tarde tienes que jugar.
-¿Yo? ¿Y contra el Arenas?
Permaneció pensativo, pero seguidamente reaccionó. Se vistió con rapidez y se fue, no sin antes decirme:
-Le dice al señor Gamper que en media hora estoy en el campo. Voy a La Samaritana a comprar unas botas, que las mías están ya muy viejas”.
Dicho y hecho, Piera fue a comprar las botas en la calle del Carme y debutó esa tarde contra el Arenas en un partido de carácter amistoso. El FC Barcelona jugó con Uriach, Coma, Galicia, Torralba, Sancho, Rodríguez, Viñals, Cella I, Gràcia, Piera y Plaza. Piera ocupó la posición del lesionado Alcántara. Ganó el Barça 3-1 y 'Vicentet', como así llamaban entonces a Piera, anotó el segundo y tercer gol. Todo el barrio de Sants estuvo pendiente de aquel partido y Piera regresó a su domicilio en volandas, como los toreros...
Empezaba una larga y dilatada relación con el primer equipo barcelonista. Una relación que se alargó hasta el año 1933, en la cual Piera siempre que se alineó lo hizo como titular. El 'noi de Sants' fue uno de los grandes propulsores del equipo en la llamada Edad de Oro, al lado de relevantes figuras como Samitier, Alcántara, Sagi, Sancho o Torralba.
Piera ganó una Liga, la primera edición, jugada la temporada 1928-29, y diez Campeonatos de Catalunya. Jugó un total de 395 partidos y marcó 123 goles. Fue internacional en 15 ocasiones y marcó dos goles.
Casado con María Dinarés, Piera siempre fue el 'noi de Can Bruixa', mote que le vino de la antigua masía donde nació. Dotado de una gran altura, Piera creó escuela con su juego: “Pasar siempre la pelota sin pararla”, “centrar siempre antes de llegar a la línea de fondo”, “sacar los saques de esquina de tal manera que la pelota tenga tendencia a entrar sola” y “regatear con el cuerpo, es decir, hacerse un autopase”.
Jugó con el FC Barcelona hasta el año 1933. El club ya no creía necesario su concurso y, por el amor que sentía a los colores, optó por retirarse antes que ir a jugar y defender otra camiseta. Nunca perdió el sentido del humor. Decía: “Ahora sí que puedo decir que la mujer (el Barça) me ha echado fuera de casa”.
Conferencias, colaboraciones en prensa y reconocimientos (entre otros el de la Federación Catalana de Fútbol, que le otorgó la medalla al mérito deportivo el 24 de noviembre de 1959) lo acompañaron hasta el final de sus días.
Piera murió en Barcelona el 13 de junio de 1960, a los 57 años, víctima de una larga enfermedad, en su domicilio de la calle Galileo. Un día antes el Barça jugó en San Mamés un partido de Copa y todavía tuvo el interés de preguntar por el resultado. Le dijeron que tranquilo, que su Barça iba ganando... Lo cierto es que perdió 3-0 y quedó apeado. Una mentira piadosa para que el tránsito del 'Vicentet' fuera un punto más dulce. Aquel día la bandera del FC Barcelona ondeó a media asta. Poco después, el presidente Miró-Sans lo nombró socio de honor a título póstumo."

Per saber-ne més :
Article del diari Sport sobre Vicenç Piera : Piera, el 'noi de Sants'
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Vicenç Piera Pañella
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Llibre : Paulino. El primer crac de la història del Barça

dissabte, 16 de gener del 2016

Can Bruixa (III)

Cercant informació dels Piera en l'apartat dels llibres de Google, he trobat 'Catàleg de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Materials gràfics' escrit per Lluís Calvo Calvo una nota sobre la masia de Can Bruixa :

"0144
Carreras i Artau, Tomàs.
Barcelona: Sants.
Parròquia de Les Corts de Sarrià.
06-01-1921.
Masia Cal Bruixa.
'Can Bruixa' masia de Sants (de la parròquia de Les Corts de Sarrià) . És una casa que hi ha un colomar davant, al cos superior. A la fatxada hi ha esculpit, damunt el balcó: 'Grau Piera 1765'; és el fundador de la casa; el nom dels Piera es conserva en els actuals propietaris. Hi ha no gaire hi lluny a 'Cal Bruixa' (actualment Cál Macalon). Els masovers de Cal Bruixa Vell varen comprar el terreny i fer aquesta casa'Cal Bruixa'; era En Grau Piera. Els masovers de Cál Bruixa Vell compraren animals amb tares, els curaven i els tornaven a vendre a bon preu. Una espècie de gitanos blancs. La gent va creure que curaven per poder de bruixeria, i d'aquí a dir-ne Cál Bruixa.Així m'ho explica una vella de l'actual Cál Bruixa (Piera). Hi ha un carrer que en diuen el `Carrer de la Bruixa': el va batejar el pare de l'actual propietari, juntament amb En Graña, aleshores alcalde de Sants, però el nom donat (juntament amb el terreny cedit per l'apertura del carrer) fou:'Carrer del Bruixa'. La placa actual diu 'Calle de la Bruixa'. Ampliant la conversa, me diu el propietari que els fundadors eren gent de la Cerdanya (els Piera), que tenien engassada i venien a batre pel pla de Barcelona. Els hi va agradar la localitat i es varen quedar de masovers, de Cál Bruixa Vell, i després establiren el terreny de la casa retratada al Compte de Belloch (actualment redimit: el va redimir el fill de Grau Piera, i el següent Vicenç Piera, el lluïsme: això ho diu amb alguna imprecissió). La casa ha sigut restaurada, o millor mal restaurada potser la casa era pintada. El rellotge era pintat, i ostentava figures: hi havia un caçador amb calsa curta. Hi han deixat l'any de 1765, al repintar-lo (data de la fundació). Com s'ha dit, aquesta masia pertany a la parròquia de Les Corts, de Sarrià, i a l'antic municipi de Sants (actualment Barcelona). Fatxada de 'Cal Bruixa', feta especialment pel pintoresc colomar. Aquest colomar el va fer l'actual propietari Vicenç Piera farà uns 20 anys. Q.F. núm. 3. Sèries 14-33. Pàgs 27-28-29. 1035/0457."      


Per saber-ne més :
Can Bruixa al Catàleg de materials gràfics de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya

diumenge, 6 de desembre del 2015

BTV : Can Bruixa, una de les masies desaparegudes de les Corts



El passat 3 de desembre a BTV notícies.cat van emetre un reportatge de quasi un minut sobre Can Bruixa. Cap al final s'explica que en Josep Piera cedí les terres per a fer un nou carrer amb la condició que s'anomenés Can Bruixa... és estrany que parlin d'en Josep Piera quan l'últim hereu de Can Bruixa va ser Vicenç Piera i Pañella (1903-1960), el germà gran d'en Josep. Tampoc ajuda el web del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona on es diu el següent sobre Can Bruixa :
Per la masia edificada a mitjan segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart. El renom de la casa ve per l'estranya habilitat que tenien els propietaris per curar animals i la intuïció per endevinar el nombre de pollins que naixerien. Això, entre altres detalls, va fer que aquella societat supersticiosa cregués que es tractava de bruixeria. L'any 1946 l'antiga edificació fou enderrocada per construir cases de lloguer. Josep Piera i Estruch donà les terres per a l'obertura dels carrers que creuaven la seva propietat amb la condició que duguessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.
Qui era en Josep Piera Estruch ? segurament el mateix que s'anomena en el reportatge, però Vicenç Piera Estruch pare de Vicenç Piera Pañella no tenia cap germà anomenat Josep... l'únic Josep Piera Estruch de la família era un cosí sisè que va viure entre 1890 i 1965 fill de Vicenç Piera Galtés.

Acompanyant el reportatge hi ha un text on es parla de la família Piera i Can Bruixa, també hi ha una dada curiosa es parla de la Masia del Barça, Can Planells, en aquest cas sembla un error i es refereixen a Can Planes.

La família Piera va aixecar la masia de Can Bruixa al segle XVIII. Hi van viure diverses generacions de pagesos fins als anys 40 del segle XX, quan els terrenys de la casa impedien que s'allargués la travessera vella de Barcelona -carrer del Marquès de Sentmenat actual- i es va haver d'enderrocar. Els propietaris havien cedit l'espai a l'Ajuntament, però amb la condició que el carrer es digués Can Bruixa.
El nom de Can Bruixa té diverses explicacions, però totes relacionades amb la bona sort de la família, en concret, amb el bestiar. La masia és una de les moltes de les Corts que no s’han conservat i que a fins a meitats del segle XX formaven part del paisatge del districte actual. De fet, de la multitud que es van aixecar actualment només se’n conserven tres: Can Planells, La Masia del Barça, Can Vinyals de la Torre Rodona i Can Rosés, avui una biblioteca.


Fonts :
BTV : Can Bruixa una de les masies desaparegudes de les Corts

dimarts, 7 de juliol del 2015

Noves fotografies de Can Bruixa i Can Farinetes

Aquesta passada Setmana Santa vaig trobar diverses fotografies de les masies de Can Bruixa i Can Farinetes per la xarxa. 

Can Bruixa (1935) - Autor : Antoni Gallardo i Garriga
Can Bruixa (entre 1890 i 1936) - Autor : J. Dolcet

Les tres primeres fotografies, dues de Can Bruixa i una altra de Can Farinetes, són de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, entitat fundada el 1876 a Barcelona, el qual disposa d'un extens arxiu fotogràfic consultable a la xarxa, Memòria Digital de Catalunya.

Can Farinetes (1925) - Autor : Antoni Gallardo i Garriga


L'última és un detall de la part superior de la façana de Can Bruixa, on es pot observar el rellotge de sol. La fotografia ha estat trobada en una web sobre rellotges de sol.

Per saber-ne més :
Web de la Memòria Digital de Catalunya.
Foto de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya : Portal i part de la façana de Can Bruixa amb una parella.
Foto de l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya : Vista parcial de Can Bruixa.
Foto de l'Arxiu Fotografic Centre Excursionista de Catalunya : Vista general de Can Farinetes.
Document anomenat : V. Barcelonès Baix Llobregat  del Web Relojes de sol







dissabte, 23 de novembre del 2013

Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts

Aquest passat 16 de novembre, vaig tenir una gran alegria al rebre un missatge al facebook dels Piera de Les Corts, on des del setmanari digital "El Català" es posaven en contacte per informar de la publicació d'un nou article, amb el títol de : "Vicenç Piera: Un mito nacido en una masia de Les Corts", la veritat és que l’article està ben treballat i ens expliquen alguns aspectes de la vida esportiva o orígens d’en Vicenç Piera. També, hi ha alguna referència a la seva dona : Maria Dinarés Comellas, gran seguidora del FC Barcelona.
La pàgina del setmanari ‘El Català’ és força interessant. És un setmanari digital dedicat als esports que del Districte de Les Corts de Barcelona, com per exemple el Real Club de Polo, Club Esportiu Mediterrani i el FC Barcelona entre d’altres. En resum un web que cal visitar.

Per saber-ne més :

Entrada sobre Vicenç Piera en el semanari El Català

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Can Bruixa de la Marina

En l'última entrada del bloc on es feia referència a Can Bruixa es comentava sobre la possibilitat de que alguns membres de la família Piera portessin el nom de la masia més enllà dels pobles de Sants o Les Corts.
"Tots aquests fets o potser un de sol foren suficients per fer néixer en una societat supersticiosa un qualificatiu que arrelà tan fort com per acompanyar als membres de la família més enllà de les Corts i Sants i a les noves cases que establien - Can Bruixa de Marina- a la Bordeta."
 
El passat 1 de juliol de 2012 en l'entrada "Un rebost per Barcelona" al bloc "Memòria de Sants", guanyador del premi al millor bloc d'història, tradicions i patrimoni de Catalunya, es parla d'una masia a la vora de Can Batlló anomenada Can Bruixa.
"...Malauradament avui en dia hem perdut la majoria d'aquestes masies i l’estat de les que ens han arribat, com Cal Bruixa, a tocar de Can Batlló, o la Petita Maria, al triangle de Sants ens ofereix dubtes sobre el seu futur."
 
Podria ser aquesta la casa, de la qual es parlava en el llibre "Masies de les Corts" de Imma Navarro Molleví. Tot sembla indicar que no és així ja que en el llibre 'Masies de Barcelona', en el capitol dedicat al districte de Sants Montjuïch, en l'apartat de Masies existents amb funcions no agrícoles de Sants apareix la següent informació : 
 
Cal Bruixa, abans de Cal Paretó (carrer Parcerisa, núm 8)
"Construïda l'any 1880, la va fer aixecar Josep Elias i Anglí; la seva família va ser la primera que la va habitar. Després la va habitar la família del fill, Josep Elias i Andreu, i posteriorment hi va viure la família de Salvador Rovira i Arbós. Els propietaris de la masia es dedicaven al cultiu i la venda de verdures. En l'actualitat no hi viu ningú i està en molt mal estat de conservació. N'és propietari Oleguer Rovira i Burés i està situada darrera d'un aparcament de cotxes, per on s'hi pot accedir. Està afectada pel pla de remoladació de Can Batlló, i se suposa que l'any 2009 serà enderrocada."

I més endavant en el mateix llibre :
Can Bruixa : és una masia situada en un solar d'ins d'un aparcament privat, al carrer Parcerisa número 8. Està deshabitada.
És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Tot i que la façana està tapada per la vegetació, es pot veure el portal d'arc escarcer adovellat. Damunt el portal hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d'obra. A l'interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.
Can Bruixa va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX. En aquest primer moment n va ser propietari Josep Elias i Angli, i la propietat es dedicava al cultiu i venda de verdures. Més endavant la va adquirir el pare del propietari actual, conegut com 'en Bruixa', que va acabar de donar nom a la casa. En l'actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló, i es preveu que l'enderroquin durant l'any 2009. Al mateix barri de Sants hi havia una masia de planta basilical que rebia el mateix nom i que actualment no existeix.  
 
Per tant, sembla prou clar que la masia del carrer Parcerisa no va ser fundada ni habitada per cap membre de la família Piera. Investigant una mica més per la xarxa vaig trobar un bloc, 'L'Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives d'una ciutat', on es parlava sobre Les masies de l'Hospitalet de Llobregat  i on es comentava la existència d'una casa pairal anomenada Can Bruixa i que justament està situada a la marina, però a la marina de L'Hospitalet de Llobregat.
 
En el plànol de Les masies de l'Hospitalet en el requadre B3 es pot veure al costat de la masia Cal Tres, on estava situada Can Bruixa de la marina de l'Hospitalet.
 
Fins fa poc, en aquest lloc s'estava construïnt un nou edifici d'habitages anomenat Can Bruixa. Ara falta veure si aquesta masia de l'Hospitalet és realment la masia que parlava l'Imma Navarro Molleví en el seu llibre...  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Per saber-ne més :
Entrada al bloc sobre Can Bruixa de l'Hospitalet: Les masies de l'Hospitalet de Llobregat
Entrada al bloc sobre Can Bruixa de Sants : Un rebost per Barcelona
Entrada sobre la Marina de l'Hospitalet : 1900...1949 en La Marina de Hospitalet
Promoció Can Bruixa de l'Hospitalet de Llobregat

dilluns, 26 de març del 2012

Els Piera de Les Corts al Facebook

Aquest és l'enllaç de la nova pàgina al Facebook :
www.facebook.com/CanFarinetes

La fotografia que encapçala la pàgina de "Els Piera de Les Corts" al Facebook és de l'Era de Can Bruixa. És una fotografia de l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts feta el juliol de 1896.

Can Bruixa era la masia de la branca menor de la família Piera. Construïda al 1765 i enderrocada al 1946.Situada a la cruïlla del Carrer Galileu, núm 299-A, amb el Carrer Can Bruixa.
En la fotografia es poden veure els membres de la família Piera-Almenara : El matrimoni Vicenç Piera i Estruch (1841-1911) i Magdalena Almenara i Pelfort (1854-1931) amb els sues 7 fills, l'hereu Vicenç (1875-1944) i les 6 filles, Josepa (1877-1955), Remei (1879-1940), Anna (1881-1951), Esperança (1883-1960), Madrona (1889-1961) i Teresa (1893-1940) i un altre familiar o treballador.

dissabte, 26 de febrer del 2011

Anna Cabré i Pla

En aquesta entrada al bloc, podem veure la relació entre la geògrafa Anna Cabré i Pla, directora del Centre d'Estudis Demogràfics i la família Piera de Les Corts.

Llegint l'entrevista (pàgines 38-40) que li fan a la Revista Barça del Febrer del 2006 podem veure que la seva àvia era : Trinitat Piera i Grañé, descendent de Can Bruixa.

"El Barça també ha crescut a batzegades. El camp
de Les Corts es va quedar petit i ara fa 50 anys es
va aixecar el Camp Nou. El 1982 es va fer l’ampliació de l’estadi, cosa que va donar entrada a nous socis.
Els canvis del Barça els conec bé. A Les Corts hi tinc avantpassats des del segle XVII. La meva àvia, la Trinitat Piera, era dels Piera de la masia de Can Bruixa. La meva mare va néixer al carrer Alcolea i el meu germà i la meva germana segueixenla tradició i viuen a Les Corts, patint els embussos quan hi ha partit! Ah, i el cosí de l’àvia! Era en Vicenç Piera, un exdavanter del Barça de la primera Lliga, la del 28-29. Era internacional i de petita tothom me’n parlava."

El cosí davanter del Barça del qual es parla en l'entrevista era com no en Vicenç Piera i Pañella. Que resulta que era el cosí segon de Trinitat Piera.

Algunes dades sobre l'Anna Cabré :
  • Llicenciada en Ciències Polítiques i Econòmiques per l’Universitat de París.
  • Professora de anàlisis demogràfics en las universitats de Montreal, Chicago, Sorbona, Nanterre, en el Col·legi de Mèxic i Universitat Autònoma de Barcelona.

És autora de nombrosos articles i publicacions sobre demografia entre els quals cal destacar :
  • La reproducció de les generacions catalanes, 1856-1960 (1989).
  • El sistema català de reproducció (1999).
  • Família i treball (2002).
  • Conferència en la Universitat d'Alacant : El mercado matrimonial (2003).
  • La construcción familiar en España (2008).

Ha obtingut diversos reconeixements al llarg de la seva vida acadèmica :
  • Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1994).
  • Creu de Sant Jordi (2005).
  • Membre del Institut d'Estudis Catalans (2010).

Cal destacar, que ara fa poc, li va ser concedida la financiació pel seu projecte : "Cinc segles de bodes" per part del Consell Europeu d'Investigació (ERC : Europena Research Council). Són els anomenat Advanced Grants que són els projectes amb més financiació pública d'Europa.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Visionarios/ciencia/elpepusoc/20110227elpepisoc_7/Tes

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Trece-proyectos-espanoles-reciben-el-Advanced-Grant-del-Consejo-Europeo-de-Investigacion


L'arbre genealògic de la seva àvia :




















Enllaç a un altre bloc on es comenta un dels molts artícles que ha escrit :
http://mirashka.blogspot.com/2009/12/anna-cabre.html

divendres, 17 de desembre del 2010

Els rebesavis Piera

Aprofitant que aquest any ja he estic gaudint de les vacances de Nadal, he estat remenant les fotos dels meus avis i resulta que he trobat les fotos dels meus rebesavis Piera.

Ell és en Vicenç Piera Estruch (1841-1911) i ella la Magdalena Almenara Pelfort (1854-1931) nascuda a Molins de Rei. Darrera del meu rebesavi es pot veure un gos anomenat 'Bocanegra'. Van ser pares de set fills : Vicenç (pare del jugador del FC Barcelona Vicenç Piera), Josepa, Remei, Anna (la meva besàvia), Esperança, Madrona i Teresa.













Aquesta fotografia també està a l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, està datada de l'any 1896 i la font és : Arxiu de les Corts I.9.1/BRU.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Carrers de Barcelona (III)

Un altre cop he sortit a passejar pel barri de Les Corts, concretament per la zona de la Travessera de Les Corts amb el carrer Galileu. En pocs metres hi ha tres espais que fan referència als Piera de Les Corts :












Carrer de Can Bruixa (aprovat el 01/11/1950) :
Mas edificat a mitjan segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart, que portà el malnom amb què eren coneguts els propietaris. Josep Piera i Estruch donà les terres per a l'obertura dels carrers que creuaven la seva propietat amb la condició que duguessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.












Jardins de Can Bruixa
(aprovat el 01/03/2007) :
Mas edificat a mitjan del segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart. L'edificació tenia tres cossos, el central més elevat i cobert amb teula àrab a dues aigües, i els laterals a una sola aigua. Posteriorment foren afegides altres construccions. D'una sola planta i coberta de terrassa, destinades a magatzems i quadres. La casa tenia tres pisos, planta baixa , pis principal i golfes, les quals tenien tres arquets de mig punt i dues finestres circulars a banda i banda, per a ventilació. El primer pis tenia un balcó central i a la façana es podia veure un rellotge de sol. L'any 1946 fou enderrocat l'antic mas per construir cases de lloguer. El renom de la casa ve per l'estranya habilitat que tenien per curar animals i la intuïció en endevinar el nombre de pollins que naixerien. Tot, entre altres detalls, van fer que aquella societat supersticiosa cregués es tractava de bruixeria.













Carrer de Gerard Piera
(aprovat el 11/03/1991) :
Gerard, Grau o Guerau Piera i Piera, àlies "Guelardo" (1831 - 1906). Alcalde de l'antic poble de les Corts, sense interrupció, des de 1871 a 1897, any de la seva agregació a Barcelona. Cas extraordinari d'adaptació als règims successius: Amadeu I, la primera República, la Restauració, però, al mateix temps, considerat un bon administrador de les finances municipals.

Tota aquesta informació ha estat consultada al web del nomenclàtor de la ciutat de Barcelona.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

Sopar de germanor dels descendents dels Piera de Les Corts

Ara fa 12 anys, concretament el passat 23 d'octubre de 1998, es va celebrar a l'Hotel Atenea de Les Corts (Barcelona) el sopar de germanor dels descendents dels Piera de Les Corts.

Cal remarcar que l'Hotel Atenea es troba quasi bé al mateix lloc que Can Farinetes una de les masies de Les Corts propietat durant moltes generacions de la familia Piera.

La trobada a més del sopar incloïa l'obsequi d'una fotocòpia de l'arbre genealògic de la família acompanyada d'una breu explicació escrita. El sopar el varen organitzar : en Bonaventura Batlle Piera, en Vicenç Piera Amat i en Manuel Ribas Piera.

En la breu explicació escrita titulada 'Els Piera. Notes a l'arbre genealògic d'una família del pla de Barcelona des del segle XVI' ens parlen de :
  • L'etimologia del cognom.
  • La localització geogràfica de les persones que porten el cognom Piera : Barcelona, Martorell, Agramunt, València, Cocentaina...
  • L'origen de la família. I com es podia parlar de que la majoria dels 750 membres que hi havia en el sopar, teniem com a avantpassats comuns als membres del matrimoni, celebrat el 11 de juny de 1645, entre Antoni Piera i Marianna Duró.
  • Singularitats de la família :
- Política matrimonial : endogàmia - més de 60 dispenses de consaguinitat-.
- Repetició dels noms : Grau, Vicenç, Bru per als homes i Anna, Eulàlia, Maria per a
les dones.
- Les diferents branques de la família relacionades amb diferents masies de Les
Corts : Can Grau, Can Nena Cases de Les Corts, Can Bruixa, Can Farinetes...


Hotel Atenea de Barcelona










dijous, 24 de juny del 2010

Wordle

Bon dia,

Avui, enlloc d'escriure sobre algun dels descendents del matrimoni Piera Duró. Canviaré el tema i us comentaré l'aplicació java : Wordle, que he trobat aquest matí a la xarxa.

Wordle serveix per a realitzar núvols de paraules a partir d'un text o un web... L'enllaç de l'aplicació és : http://www.wordle.net/

I el resultat que he obtingut a partir del bloc "Els Piera de les Corts" ha estat :

Wordle: Els Piera de les Corts

diumenge, 25 d’abril del 2010

Vicens Piera i Pañella (III)

Amb aquesta nova entrada completo les dades que tinc sobre el cosí del meu avi : en Vicenç Piera i Pañella. I ara s'obren nous interrogants... que caldrà investigar, però de moment ho deixo per més endavant. Si ens fixem la seva àvia materna era Anna Piera, i per tant la pregunta és : tenia alguna relació amb els Piera de les Corts ?
















També penjo la seva partida de naixement al Registe Civil, encara que al principi de l'acta parlen d'una nena és realment la del jugador del Vicenç. Si us fixeu, al final de la partida del registre, parlen ja del naixement d'un nen.








dissabte, 20 de febrer del 2010

Vicenç Piera i Pañella (II)

Encara que ja n'haviem parlat anteriorment, he trobat noves dades del que va ser jugador del Barça : Vicenç Piera, conegut com el ‘noi de Can Bruixa’ va ser un gran extrem del FC Barcelona dels anys 20 del segle passat. Fill de Vicenç Piera propietari de la masia de Can Bruixa de Les Corts, va ser l’últim propietari ja que el 1946 la va fer enderrocar.

Va debutar amb el Barça, l’1 de gener de 1921 contra l’Arenas de Guetxo, després que aquell matí disputés un partit amb un dels equips filials del Barça. Joan Gamper buscava un substitut per Paulino Alcántara que es trobava indisposat per jugar el partit i va ser el jugador Agustí Sancho qui el va recomanà a Gamper. Aquella tarda, com hem dit, va debutar marcant dos gols.

Va arribar a ser internacional tant amb la selecció espanyola com la catalana. Fins i tot va disputar els Jocs Olímpics de 1924.

Artícle de La Vanguardia informant de la seva defunció.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1960/06/14/pagina-35/32729104/pdf.html

dijous, 13 d’agost del 2009

Can Bruixa

A mitjan segle XVIII, enmig dels camps de les Corts, Guerau Piera i Agnès Llopart, van aixecar el mas conegut com de Can Bruixa, en un indret situat dins del marge sud del camí de Barcelona a les Corts i entre la riera de Quatre Camins i el torrent de Can Feu, dit antigament de Llobet. Una referència que avui pot semblar un jeroglífic, perquè les terres on hi havia la masia amb el pas dels anys han canviat molt. Com a referència d’aquesta construcció i per al record n'ha quedat el carrer de Can Bruixa, un vial que es va obrir al començament dels anys cinquanta en terres d’aquesta propietat, cedides per Josep Piera i Estruch amb la condició que dugués aquest nom.

El mas, amb un edifici central i amb una gran era davant, es trobava en l’espai on avui hi ha els edificis dels carrers Galileu, 295-297, i Can Bruixa, 13-17, mentre que la porta d’entrada estava a la travessera Vella, avui Marquès de Sentmenat, un indret que també urbanísticament ha canviat amb l’obertura del carrer Galileu.
Quant al nom o malnom de Can Bruixa, té l'origen en l’estranya virtut que els Piera-Llopart tenien amb els animals, perquè compraven animals amb nafres, famèlics i malalts i en poc temps els curaven i els refeien, cosa que els permetia vendre'ls més tard a un preu més alt. Això, vist per gent de l’època, que no ho entenia, feia que fàcilment els relacionessin amb la bruixeria.

Article del suplement del districte de Les Corts de Maig de 2006.
Fotografia : Can Bruixa, l’any 1896 (facilitada per B. Batlle i Piera. AMD les Corts).