Can Cases

Una altra masia de les Corts on van viure membres de la família Piera és Can Cases. Informació sobre aquesta masia no n'hi ha gaire. A no ser que consultem el llibre de referència sobre les masies a les Corts de la Imma Navarro. Sobre la relació entre la masia de Can Cases i la família Piera diu el següent:

"En el número 19 de la Travessera de les Corts entre el carrer del Prat d'en Rull i de Berguedà, s'alçava un antic mas de planta rectangular i dos pisos d'alçada sense golfes, conegut popularment com a Can Cases o la casa gran d'en Cases, perquè aquest fou el cognom del propietari que la construí...

Des de 1880 el mas pertanyia a una branca de la família Piera, descendent de Jaume Piera i Closas

Can Cases aproximadament 1920 (AMD de les Corts)

, casat l'any 1744 amb Magdalena Planas i germà de Guerau Piera Closas de Can Grau, però molt abans tingué una rica història...

El 21 de desembre de 1879, els germans Jordà, Anton i Adolf, vengueren la casa amb tres solars de terreny a Josep Piera i Piera, pagès de Les Corts, per 3250 ptes. 

Josep Piera era fill de Vicenç Piera Amigó, de qui rebé en herència, a més d'algunes peces de terra - entre les quals destacaven "lo camp del Soldat" i "l'Oliverà"-, quatre mules, els arreus dels animals, cinc carros, sis arades, dotze portadores, sis bótes i altres estris i mobles. Fins s la compra de Can Cases havia residit a la casa de camp número 8 del poble de les Corts, però llavors es traslladà a la número 19 de la Travessera, on signa el seu testament el primer de novembre de 1883, tot i que morí deu anys més tard. 

L'hereu i successor fou en Vicenç Piera Galtés, l'últim membre de la nissaga que es dedicà a pagès, ja que l'any 1929 vengué la propietat a l'Ajuntament de Barcelona per 53.200 pessetes. L'ajuntament enderrocà la casa un any més tard per permetre l'eixamplament de la Travessera, però en una petita porció segregada de 75 metres Josep Piera Estruch, fill de Vicenç, edifica juntament amb els seus socis, Sangés i Capdevila, un magatzem que es dedicà a la fabricació de vernissos i pintures registrades amb la marca Schangeline."

 

Per saber-ne més :

Llibre 'Les Masies de Les Corts' de Imma Navarro i Molleví

Entrada al blog els Piera de Les Corts : Vicenç Piera SL - Material de Belles Arts

Entrada al blog els Piera de Les Corts : Passatge Piera

 

Bones Festes i Feliç any 2017 !!!!

Us penjo unes fotos d'algunes nevades a Les Corts i sobretot us desitjo des del Bloc dels Piera de Les Corts un BON NADAL i FELIÇ ANY NOU !!!!

Can Farinetes (nevada del 15-16 de gener de 1914) - Arxiu Museu Geològic Seminari BCN

Pau Farinetes (nevada 9 de març de 2010)

Origens de l'ajuntament de Les Corts

Actual seu del Districte de Les Corts

En el web de RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) hi ha un treball de l'any 2013 de Josep Moran i Ocerinjauregui publicat per la Societat Catalana d'Estudis Històrics en el seu butlletí que tracta sobre l'Orígen de l'ajuntament de Les Corts. En ell s'explica que :

• El 13 de desembre de 1822, la Diputació Provincial de Barcelona va decidir que examinada la sol·licitud dels comissionats pels veïns de Les Corts s'establís l'Ajuntament Constitucional, compost per un alcalde, dos regidors i un procurador síndic.

• El 5 de gener de 1823, a la casa anomenada Prat d'en Cuiàs, són convocats per decidir la composició del nou ajuntament els següents electors : Gerard Piera i Cuyàs, Pau Piera Santomà, Benet Piera, Pau Amat i Taner, Josep Llopis, Pere Pagès, Jaume Piera, Vicenç Piera Amigó i Jaume Estruc. 

• El 6 de gener de 1823 s'elegeixen els membres del nou ajuntament quedant format de la següent manera.

Alcalde : Joaquim Closas

Regidor 1r : Antoni Cuyàs

Regidor 2n : Pau Amat i Ferrer 

Procurador síndic : Francesc Martí 

• El 7 d'abril de 1823 entren per la frontera els Cent Mil Fills de Sant Lluís que ajuden a Ferran VII a establir el règim absolutista. Declarant nul tot allò legislat anteriorment.

• 1833 mort Ferran VII. Es proclamada reina la seva filla Isabel II. L'agost de 1836 es restableix la Constitució de 1812. 

• El 18 d'octubre de 1836 són elegits els membres del nou consistori de Les Corts :

Alcalde : Vicenç Cuyàs

Regidor 1r : Francesc Martí

Regidor 2n : Josep Closas

Síndic procurador : Joan Fisas

Secretari : Benet Massot

Si mirem els electors de l'any 1823 podem veure diverses persones amb el cognom Piera. 

Pau Piera Santomà (1772-1839) casat amb Tuies Castelló Martí (1776-1846) tingueren 8 fills. Eren els propietaris de Can Bruixa.  

Gerard Piera Cuyàs (1760-1845) casat amb Rosa Vidal tingueren 5 fills.

Vicenç Piera i Amigó (1791-1866) casat amb Lluïsa Piera Castells (1794-1866) tingueren 7 fills. Propietari d'uns terrenys a Les Corts anomenats "lo camp del soldat".

Sobre en Benet i en Jaume Piera no podem saber qui són per la falta dels segons cognoms ja que en aquella època hi ha diferents homes amb aquests noms. Si mirem la relació familiar entre els tres Piera que hem pogut identificar observem que :   

En Pau Piera Santomà era cosí segon dels pares d'en Grau i Vicenç Piera, l'Antoni Piera Nogués i Vicenç Piera Planas respectivament. En Vicenç i en Grau Piera eren cosins segons entre ells. Com que és una mica embolicat tot plegat, millor explicar-ho amb un gràfic.

  

Per saber-ne més :

Entrada al Bloc 'Els Piera de Les Corts' : Passatge Piera

Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics : 'Orígens de l'Ajuntament de Les Corts (1814-1836)' 

BTV : Can Bruixa, una de les masies desaparegudes de les Corts

El passat 3 de desembre a BTV notícies.cat van emetre un reportatge de quasi un minut sobre Can Bruixa. Cap al final s'explica que en Josep Piera cedí les terres per a fer un nou carrer amb la condició que s'anomenés Can Bruixa... és estrany que parlin d'en Josep Piera quan l'últim hereu de Can Bruixa va ser Vicenç Piera i Pañella (1903-1960), el germà gran d'en Josep. Tampoc ajuda el web del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona on es diu el següent sobre Can Bruixa :

Per la masia edificada a mitjan segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart. El renom de la casa ve per l'estranya habilitat que tenien els propietaris per curar animals i la intuïció per endevinar el nombre de pollins que naixerien. Això, entre altres detalls, va fer que aquella societat supersticiosa cregués que es tractava de bruixeria. L'any 1946 l'antiga edificació fou enderrocada per construir cases de lloguer. Josep Piera i Estruch donà les terres per a l'obertura dels carrers que creuaven la seva propietat amb la condició que duguessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.

Qui era en Josep Piera Estruch ? segurament el mateix que s'anomena en el reportatge, però Vicenç Piera Estruch pare de Vicenç Piera Pañella no tenia cap germà anomenat Josep... l'únic Josep Piera Estruch de la família era un cosí sisè que va viure entre 1890 i 1965 fill de Vicenç Piera Galtés.

Acompanyant el reportatge hi ha un text on es parla de la família Piera i Can Bruixa, també hi ha una dada curiosa es parla de la Masia del Barça, Can Planells, en aquest cas sembla un error i es refereixen a Can Planes.

La família Piera va aixecar la masia de Can Bruixa al segle XVIII. Hi van viure diverses generacions de pagesos fins als anys 40 del segle XX, quan els terrenys de la casa impedien que s'allargués la travessera vella de Barcelona -carrer del Marquès de Sentmenat actual- i es va haver d'enderrocar. Els propietaris havien cedit l'espai a l'Ajuntament, però amb la condició que el carrer es digués Can Bruixa.

El nom de Can Bruixa té diverses explicacions, però totes relacionades amb la bona sort de la família, en concret, amb el bestiar. La masia és una de les moltes de les Corts que no s’han conservat i que a fins a meitats del segle XX formaven part del paisatge del districte actual. De fet, de la multitud que es van aixecar actualment només se’n conserven tres: Can Planells, La Masia del Barça, Can Vinyals de la Torre Rodona i Can Rosés, avui una biblioteca.

Fonts :
BTV : Can Bruixa una de les masies desaparegudes de les Corts

Emparaulats a BTV.

Gràcies a la informació que ens ha fet arribar la Teresa Gomà, avui parlarem del programa de BTV, Connexió Barcelona, concretament de la secció de l'Enric Gomà anomenada 'Emparaulats'.

El programa Connexió Barcelona és un informatiu de BTV presentat per Emma Quadrada us ofereix entreteniment i actualitat amb les connexions en directe dels reporters més inquiets de la ciutat. I enguany, en la seva quarta temporada en antena, torna amb ampliació d'horari, així que cada tarda en podreu gaudir de 17.30 h a 19.25 h.

El passat 9 de juliol, l'Emparaulats va estar dedicat al Barri de Les Corts. I com no podia ser d'una altra manera es va parlar de la família dels Piera de Les Corts : Can Bruixa, Vicenç Piera, Pau Farinetes... 

Cal mirar-lo de totes totes.

Per saber-ne més :
Web de la secció 'Emparaulats' del programa Connexió Barcelona de BTV 

La nostra Pubilla

En el Butlletí de l'Orfeó de Les Corts de finals de l'any 1964, en l'apartat anomenant "El reportatge insòlit" hi ha un article, La Nostra Pubilla, que parla de la Maria Àngels Piera i Domènech. Diu així :

"La Pubilla de Les Corts, la gentil Maria dels Àngels Piera i Domènech, sòcia del nostre Orfeó, i filla major d'una de les famílies de més distingida avior dins de la tradició social cortsenca, és una xamosa damisella de 16 anys d'edat, rossa, esvelta, d'esguard agradable entre tímid y generós, de rialla fàcil, de vasta formació.   

En saber el veredicte del Jurat faltà temps per a enviar-li unes flors i pregar-li la concessió d'uns moments als lectors del Butlletí; i a primeres hores del vespre ens acollia a casa seva. La panoràmica d'una Travessera enllumenada per una densa línia de llums de mercuri ens feia impressió, contemplada des d'aquell cinquè pis, de trobar-nos al palau d'una imaginària Reina de Les Corts. La realitat no era exactament aquesta però, malgrat això, no anàvem gaire lluny d'osques : teníem al nostre costat la Pubilla que ens parlava de les primeres impressions després del seu nomenament, dels records inoblidables d'aquesta Festa Major, de les il·lusions per a l'avenir : esdevenir una gran pintora i bastir una llar, i -confidencialment-, ens confessava amb envejable ingenuïtat el seu desig immediat : tenir un cavall amb què podria practicar el seu esport preferit.

Conversant amb ella apreciàrem ràpidament la més reeixida qualitat del seu caràcter: la sinceritat. I ella mateixa ens digué com estimava la franquesa tant en els seus amics com en el seu ideal masculí.

L'entrevista s'allargà cap al camp de les preferències. El color verd (el de la il·lusió i l'esperança dels seus 16 anys), les roses de vermell encès (símbol de l'entusiasme de la seva naixent joventut), i, d'entre els ocells, les orenetes (representació del temps immarcescible) i els mussols (emblema del pensament).

Malgrat que s'anava fent tard i la nostra amfitriona havia de signar un considerable plec de fotografies, el diàleg brollava sense solució de continuïtat. Maria dels Àngels, ens ressenyà amb senzillesa, els seus autors més llegits i els mestres escollits dins de la seva passió vocacional : Picasso, Miró, Dalí, Tapies i els grans clàssics del Segle d'Or espanyol. I, sense esforçar-se gaire -ja que tot just està sortint de l'època dels somnis- ens parla dels herois i els llibres d'infantesa, i de com li plauria ésser Reina d'uns possibles Jocs Florals a Les Corts que nosaltres vàrem insinuar.

Per uns moments, cap al final de la reunió, contagiats de la infantil il·lusió de la nostra interviuada, ens va semblar que estàvem davant d'una exquisita princeseta local. La mateixa inoblidable impressió dels primers instants. Però un reportatge insòlit, que consistí a seguir-la durant tot un dia de treball, ens va mostrar la veritable imatge de l'amiga dilecta : des de les vuit del matí fins a les nou de la nou, feineja intensament a través d'un espès horari de classes i d'estudi : anglès a l'Institut d'Estudis Nordamericans, piano i solfeig, pintura a l'Escola Massana...

No cal dir que tots els cortsencs podem estar ben orgullosos de la representant femenina de la nostra barriada, puix que el treball unit a la joventut i a l'optimisme, i la bellesa unida a la cultura i a les virtuts coincideixen en la Pubilla elegida enguany."

(Un servei de "Mediterrània Express")    

A continuació hi ha unes línies més, en una "Nota de darrera hora" :

" - Quan ja teniem enllestida la present edició del BUTLLETÍ, ha tingut lloc al Palau de la Música Catalana l'elecció de la Pubilla de Catalunya de 1964, títol que ha recaigut en la nostra dilecta Maria del Àngels Piera, que el passat 19 d'aquest mes de desembre na ésser elegida també Pubilla de Barcelona.

La nostra més efusiva enhorabona."

Per saber-ne més :

Web de l'Orfeó de Les Corts.

Article del 22 de desembre de 1964 al diari La Vanguardia : Pubilla de Barcelona 1964.

Article del 30 de gener de 1965 al diari La Vanguardia : Visitas de la Pubilla de Catalunya.

Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts

Aquest passat 16 de novembre, vaig tenir una gran alegria al rebre un missatge al facebook dels Piera de Les Corts, on des del setmanari digital "El Català" es posaven en contacte per informar de la publicació d'un nou article, amb el títol de : "Vicenç Piera: Un mito nacido en una masia de Les Corts", la veritat és que l’article està ben treballat i ens expliquen alguns aspectes de la vida esportiva o orígens d’en Vicenç Piera. També, hi ha alguna referència a la seva dona : Maria Dinarés Comellas, gran seguidora del FC Barcelona.

La pàgina del setmanari ‘El Català’ és força interessant. És un setmanari digital dedicat als esports que del Districte de Les Corts de Barcelona, com per exemple el Real Club de Polo, Club Esportiu Mediterrani i el FC Barcelona entre d’altres. En resum un web que cal visitar.

Per saber-ne més :

Entrada sobre Vicenç Piera en el semanari El Català

Pau Farinetes a la xarxa

En Pau Farinetes s'està convertint en una figura mediàtica en la xarxa i com a mostra he recullit un petit mostrari de fotografies personalitzades que existeixen sobre ell....

Cal recordar també que en Pau Farinetes és :

• El protagonista del passseig virtual per Les Corts.
• Va ser part important de la campanya de les darreres eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona en el Districte de Les Corts per la CUP amb el lema "revoluciona LES CORTS".
• A més de diversos perfils en el Facebook.

I per acabar un vídeo penjat al YouTube :

Bonaventura Batlle i Piera

En Bonaventura Batlle Piera (1917-2000) va ser el segon fill dels tres que va tenir el matrimoni : Bonaventura Batlle i Josa (1866-1942) i Josepa Piera Almenares (1877-1955) -filla de Vicenç Piera i Estruch i  Magdalena Almenares Pelfort i per tant tieta de Vicenç Piera Pañella, jugador del FC Barcelona-. Es va casar amb Isabel Masip Vidal i van tenir dos fills. 

El passat 10 d'agost de 2009 vaig explicar-vos que l'any 1952 un dels descendents d'en Pau Farinetes va fer entrega a en Bonaventura d'una estàtua dedicada al seu avantpassat perquè s'instal·lés al pati central de la llavors tinència de l'Alcaldia. Al final per una cosa o l'altre no va poder ser... però l'any 1989 s'inaugurà una nova estàtua dedicada a en Pau Farinetes davant de l'Ajuntament del Districte de Les Corts. 

Cal recordar, que no va ser l'únic acte que va promoure a favor dels Piera, sense anar més lluny, l'any 1998 va organitzar el sopar de germanor dels Piera parlat també anteriorment en aquest bloc.

Va ser membre del Consell Asessor de l'Arxiu de la ciutat de Barcelona, va col·laborar en diversos llibres sobre la temàtica de l'història del barri de Les Corts com : Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. 


Distincions :

• L'any 1993 van nomenar-lo Cortsenc de l'any per ser impulsor del Mercat de les Corts i fotògraf del patrimoni arquitectònic del Districte.
• El 16 de gener de 1998 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor de Barcelona.

Història de Les Corts en 3D

Aquest matí navegant per la xarxa he trobat un vídeo al youtube de l'any 2007 sobre la història de Les Corts. En ell si pot veure la reproducció de Can Grau, el mas on sembla que va començar la nissaga dels Piera.

Aquest vídeo està realitzat per l'Ajuntament de Barcelona i està assessorat per l'Imma Navarro, entre d'altres persones, l'Imma ha col·laborat en diversos llibres on es parla de la família Piera a Les Corts.


Història de Les Corts en 3D :




Gaudiu-lo !!!

Els rebesavis Piera

Aprofitant que aquest any ja he estic gaudint de les vacances de Nadal, he estat remenant les fotos dels meus avis i resulta que he trobat les fotos dels meus rebesavis Piera.

Ell és en Vicenç Piera Estruch (1841-1911) i ella la Magdalena Almenara Pelfort (1854-1931) nascuda a Molins de Rei. Darrera del meu rebesavi es pot veure un gos anomenat 'Bocanegra'. Van ser pares de set fills : Vicenç (pare del jugador del FC Barcelona Vicenç Piera), Josepa, Remei, Anna (la meva besàvia), Esperança, Madrona i Teresa.

Aquesta fotografia també està a l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, està datada de l'any 1896 i la font és : Arxiu de les Corts I.9.1/BRU.

Carrers de Barcelona (III)

Un altre cop he sortit a passejar pel barri de Les Corts, concretament per la zona de la Travessera de Les Corts amb el carrer Galileu. En pocs metres hi ha tres espais que fan referència als Piera de Les Corts :












Carrer de Can Bruixa (aprovat el 01/11/1950) :
Mas edificat a mitjan segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart, que portà el malnom amb què eren coneguts els propietaris. Josep Piera i Estruch donà les terres per a l'obertura dels carrers que creuaven la seva propietat amb la condició que duguessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.












Jardins de Can Bruixa (aprovat el 01/03/2007) :
Mas edificat a mitjan del segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart. L'edificació tenia tres cossos, el central més elevat i cobert amb teula àrab a dues aigües, i els laterals a una sola aigua. Posteriorment foren afegides altres construccions. D'una sola planta i coberta de terrassa, destinades a magatzems i quadres. La casa tenia tres pisos, planta baixa , pis principal i golfes, les quals tenien tres arquets de mig punt i dues finestres circulars a banda i banda, per a ventilació. El primer pis tenia un balcó central i a la façana es podia veure un rellotge de sol. L'any 1946 fou enderrocat l'antic mas per construir cases de lloguer. El renom de la casa ve per l'estranya habilitat que tenien per curar animals i la intuïció en endevinar el nombre de pollins que naixerien. Tot, entre altres detalls, van fer que aquella societat supersticiosa cregués es tractava de bruixeria.

Carrer de Gerard Piera (aprovat el 11/03/1991) :
Gerard, Grau o Guerau Piera i Piera, àlies "Guelardo" (1831 - 1906). Alcalde de l'antic poble de les Corts, sense interrupció, des de 1871 a 1897, any de la seva agregació a Barcelona. Cas extraordinari d'adaptació als règims successius: Amadeu I, la primera República, la Restauració, però, al mateix temps, considerat un bon administrador de les finances municipals.

Tota aquesta informació ha estat consultada al web del nomenclàtor de la ciutat de Barcelona.

Passatge Piera

Aquest matí he passejat per la Colònia Castells del Barri de Les Corts de Barcelona i he donat un volt pel Passatge Piera.

Aquest passatge està format per cases baixes d'una sola planta que van ser construïdes a principis dels anys 20 del segle passat. Segons la web del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona el Passatge de Piera deu el seu nom a Vicenç Piera Amigó, que va ser el propietari del terreny el qual es va obrir el paissatge, després el succeï el seu fill : Josep Piera i Piera i finalment l'any 1893 el proietari fou el seu nét : Vicenç Piera Galtés.Encara que en el nomenclàtor posa que Vicenç Piera Amigó va nèixer l'any 1785, la veritat és que va nèixer el 4 d'abril de 1791, es va casar amb la seva cosina tercera Lluïsa Piera Castells el 3 de febrer de 1813 i fruit d'aquest matrimoni van tenir 7 fills : Josep, Joaquima, Marianna, Lluïsa, Eulàlia, Francesc i Teobald.
Josep Piera i Piera (1821-1892) es va casar amb Teresa Galtés Maranges el 8 d'octubre de 1859 i van tenir 6 fills : Vicenç, Joaquima, Agustina, Josep, Teresa i Isidre.

Vicenç Piera Galtés es va casar amb primeres núpcies el 27 de juny de 1890 amb Josepa Estruch Puigrós del qual van tenir un sol fill : Vicenç. En segones núpcies es va casar amb Maria Amat i Arisó i va tenir dos fills més : Josep i Teresa.












Més informació sobre la Colònia Castells :
Web del Nomenclàtor de Barcelona
Web la Salvem Colònia Castells
Album de fotografies de la Colònia Castells en Flickr
Entrada en el Bloc Històries de Barcelona

Sopar de germanor dels descendents dels Piera de Les Corts

Ara fa 12 anys, concretament el passat 23 d'octubre de 1998, es va celebrar a l'Hotel Atenea de Les Corts (Barcelona) el sopar de germanor dels descendents dels Piera de Les Corts.

Cal remarcar que l'Hotel Atenea es troba quasi bé al mateix lloc que Can Farinetes una de les masies de Les Corts propietat durant moltes generacions de la familia Piera.

La trobada a més del sopar incloïa l'obsequi d'una fotocòpia de l'arbre genealògic de la família acompanyada d'una breu explicació escrita. El sopar el varen organitzar : en Bonaventura Batlle Piera, en Vicenç Piera Amat i en Manuel Ribas Piera.

En la breu explicació escrita titulada 'Els Piera. Notes a l'arbre genealògic d'una família del pla de Barcelona des del segle XVI' ens parlen de :

• L'etimologia del cognom.
  

• La localització geogràfica de les persones que porten el cognom Piera : Barcelona, Martorell, Agramunt, València, Cocentaina...

• L'origen de la família. I com es podia parlar de que la majoria dels 750 membres que hi havia en el sopar, teniem com a avantpassats comuns als membres del matrimoni, celebrat el 11 de juny de 1645, entre Antoni Piera i Marianna Duró.

• Singularitats de la família :

- Política matrimonial : endogàmia - més de 60 dispenses de consaguinitat-.
- Repetició dels noms : Grau, Vicenç, Bru per als homes i Anna, Eulàlia, Maria per a
les dones.
- Les diferents branques de la família relacionades amb diferents masies de Les
Corts : Can Grau, Can Nena Cases de Les Corts, Can Bruixa, Can Farinetes...

Hotel Atenea de Barcelona

Pau Farinetes (II)

Bon dia,

Avui torno a parlar d'en Pau Farinetes o Pau Piera, personatge que té una estatua a la Plaça Comas al Barri de les Corts, ja que he trobat una entrada en un bloc molt interesant sobre Barcelona, Tot Barcelona, el que comenta és força semblant al que vaig dir anteriorment.

"En 1948 es va fundar un grup sardanista al barri de les Corts. D’aquells actes va quedar com a record la reproducció de Pau Piera, àlies Pau Farinetes. La mateixa es va col locar davant de la Casa de la Vila el 1989. L’estàtua original, de fang i de mida “al natural”, havia estat conservada a la masia de Can farinetes, situada al carrer de Joaquim Molins i, es va exposar per primera vegada en una mostra organitzada en “Les Corts”, allà per el 1950. Quaranta anys més tard, es va tenir la idea de fer de bronze i posar-la en la plaça de Comas, tot i que no se sap del cert si, representa el esmentada o, més certament (com diuen els més añejos de la vila), a l’últim regidor de l’Ajuntament de Les Corts, Jaume Esteve i Gibert, que aleshores vivia en aquella masia. La confusió fa i forma part de les llegendes populars i el que compta és el valor simbòlic i de l’escultura. Passin a visitar. Les espera de peu, amb un got de vi a la mà, la barretina com a senyal d’identitat i, la serenitat que a ell, el temps no li afecta, encara que estigui a la intempèrie. Plaça de Comas, (plaça de la Vila). Les Corts."

Per saber-ne més :
Entrada del 24/02/2009 al blog de Tot Barcelona : http://totbarcelona.wordpress.com/page/9/

Wordle

Bon dia,

Avui, enlloc d'escriure sobre algun dels descendents del matrimoni Piera Duró. Canviaré el tema i us comentaré l'aplicació java : Wordle, que he trobat aquest matí a la xarxa.

Wordle serveix per a realitzar núvols de paraules a partir d'un text o un web... L'enllaç de l'aplicació és : http://www.wordle.net/

I el resultat que he obtingut a partir del bloc "Els Piera de les Corts" ha estat :

Passatge de Madrona Piera

Bon dia,

Placa del passatge

Avui penjo la infomació sobre la Madrona Piera i Martí, néta per línia paterna de l'Antoni Piera i Rosès promotor de la Casa Piera a Sarrià (explicat en l'anterior entrada del bloc). Podem veure que la madrona Piera té dedicat un passatge del Districte de Les Corts que porta el seu nom des del 1928.

La informació del Passatge en el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona és més aviat minsa :

Imatge del passatge

Nom: Madrona Piera, Passatge de
Descripció: Madrona Piera i Martí (1887 - 1913). En record de la germana soltera de la propietària dels terrenys Eulàlia Piera i Martí. Filla de Joan Piera i Carbonell i Vicenta Martí i Torné.
Data Aprovació: 04/10/1928

Fotografia d'una rtorre del passatge

Enllaç al web del nomenclàtor de la ciutat de Barcelona :

http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0

Enllaç al google earth :

http://maps.google.es/maps?hl=es&q=passatge+de+madrona+piera,+barcelona&rlz=1R2RNTN_caES377&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=Passatge+de+Madrona+Piera,+08028+Barcelona&gl=es&ei=XnHlS-GKLYfe-QaAk9XoAw&sa=X&oi=geocode_result&ct=image&resnum=1&ved=0CBkQ8gEwAA

Enllaç sobre un estudi sobre la Expansió urbana i planejament a Barcelona de Joan Roca Albert :

http://www.ub.es/geocrit/sv-76.htm

Fotografia Piera Almenara

En aquesta imatge de la segona dècada del segle XX, podem veure a part de la familia Piera Almenara posant per una fotografia en el camp. Passem a identificar les diferents persones que apareixen :

En la fila inferior (d' esquerra a dreta) : Patrici Armengol i Piera, Francesc Armengol i Font, Anna Piera i Almenara, criatura sense indentificar, Magdalena Almenares Pelfort, Remei Piera i Almenara i Josep Garriga i Pavia.

En la fila superior (d'esquerra a dreta) : Joan Fort i Veneri i Madrona Piera i Almenara.

Francesc Armengol i Anna Piera eren matrimoni i les dues criatures de la fotografia són els seus fills. La Remei i la Madrona eren germanes de l'Anna Piera i totes tres eren filles de Magdalena Almenares. En Josep Garriga i en Joan Fort eren les parelles de la Remei i la Madrona respectivament.

Fotografia : Arxiu de les Corts IF 5091 ll.1.3.2/PIE

Can Bruixa

A mitjan segle XVIII, enmig dels camps de les Corts, Guerau Piera i Agnès Llopart, van aixecar el mas conegut com de Can Bruixa, en un indret situat dins del marge sud del camí de Barcelona a les Corts i entre la riera de Quatre Camins i el torrent de Can Feu, dit antigament de Llobet. Una referència que avui pot semblar un jeroglífic, perquè les terres on hi havia la masia amb el pas dels anys han canviat molt. Com a referència d’aquesta construcció i per al record n'ha quedat el carrer de Can Bruixa, un vial que es va obrir al començament dels anys cinquanta en terres d’aquesta propietat, cedides per Josep Piera i Estruch amb la condició que dugués aquest nom.

El mas, amb un edifici central i amb una gran era davant, es trobava en l’espai on avui hi ha els edificis dels carrers Galileu, 295-297, i Can Bruixa, 13-17, mentre que la porta d’entrada estava a la travessera Vella, avui Marquès de Sentmenat, un indret que també urbanísticament ha canviat amb l’obertura del carrer Galileu.

Quant al nom o malnom de Can Bruixa, té l'origen en l’estranya virtut que els Piera-Llopart tenien amb els animals, perquè compraven animals amb nafres, famèlics i malalts i en poc temps els curaven i els refeien, cosa que els permetia vendre'ls més tard a un preu més alt. Això, vist per gent de l’època, que no ho entenia, feia que fàcilment els relacionessin amb la bruixeria.

Article del suplement del districte de Les Corts de Maig de 2006.

http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/06_maig/Les_Corts.pdf

Fotografia : Can Bruixa, l’any 1896 (facilitada per B. Batlle i Piera. AMD les Corts).

Guerau Piera i Piera

Va néixer al municipi de Les Corts el 1831, fruit del matrimoni entre Bru Piera i Vidal (1804 - 1896) i Maria Anna Piera i Castelló, fou el germà petit de sis fills. Anomenat en ocasions Gerard, també era conegut pels sobrenoms de Guelardo o Galardo. Arrendatari, com a masover de l'heretat Sòl de Baix, propietat de la família Comas i Masferrer, Guerau Piera fou home de confiança sense cap dubte de Josep Comas i Masferrer, industrial i polític que va arribar a ser president de la Diputació i senador per Barcelona.

Fou el darrer alcalde del poble de Les Corts des del 1871 al 1897. Com a regidor de l'Ajuntament de les Corts, va substituir interinament, l'any 1871, a l'alcalde, el qual, per motius personals, va haver de deixar la població. Quan era alcalde provisional, es convocaren noves eleccions municipals el 1872, i com que el seu antecessor havia deixat de residir a la població, fou escollit alcalde. Sembla que Guerau Piera va ser un bon gestor i una persona estimada entre els seus veïns, els quals l'anaren reelegint encara que se'l considerés com l"'home de palla" Josep de Comas i Masferrer, en una etapa del segle XIX prou convulsa, amb canvis constants de govern, revoltes, aldarulls, la proclamació de la primera República, la Restauració borbònica, etc. Eren temps en els quals s'havia de fer mans i mànigues per tirar endavant. El seu mandat s'extingí el 20 d'abril de 1897, quan la reina regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va signar el decret d'annexió dels diferents pobles del pla –entre els quals les Corts– a Barcelona.

Guerau es va casar amb Mercè Serra i Compte el 15 de febrer de 1859, va tenir vuit fills. Va morir el 28 de març de 1906.