Dia Internacional de l'Estadística : Estadístiques dels Piera de Les Corts

Avui 1 d'octubre del 2019 és el Dia Internacional de l'Estadística i és per això que anem a mirar unes quantes dades dels descendents de l'Antoni Piera i Marianna Duró casats el 11 de juny de 1645.

A data d'avui són 1.692 persones dels quals 956 són homes i 726 dones.

Primera cosa sorprenent que podem observar és la gran diferència entre homes i dones.

Els noms més freqüents d'aquests 956 homes són els següents :

Podem veure que els noms de Josep i Joan són els més nombrosos, cosa que fa bona la dita de "Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases". També veiem que hi ha molts homes amb el nom de Vicenç, això podria ser degut a que la parròquia de Sarrià era dedicada a Sant Vicenç i molts dels descendents van viure al poble de Sarrià. També crida l'atenció el nom de Gerard amb totes les seves variants : Grau, Guerau... En total hi ha 155 noms diferents.

Els noms més freqüents per les 736 dones són els següents :

 

Observem que el nom més posat és el de Maria, seguit de Josepa i totes les seves variants i en tercer lloc Carme. Podem veure entre les noms més posats el de les dues patrones de Barcelona : Mercè i Eulàlia. Crida l'atenció el nom de Joaquima que potser actualment no és molt corrent. En total hi ha 134 noms diferents.


Si mirem els cognoms d'aquestes 1.692 persones podem veure que hi ha 1.136 persones, un 67%, que porten el cognom Piera ja sigui com a primer o segon cognom i que hi ha 74 persones que els seus dos cognoms són Piera.

Podem veure que tant en el primer cognom, com en el segon cognom el més comú és el cognom Piera, una cosa força normal tractant-se dels descendents del matrimoni Piera Duró i on la majoria de descendents ha estat homes.

 

BTV : Can Bruixa, una de les masies desaparegudes de les Corts

El passat 3 de desembre a BTV notícies.cat van emetre un reportatge de quasi un minut sobre Can Bruixa. Cap al final s'explica que en Josep Piera cedí les terres per a fer un nou carrer amb la condició que s'anomenés Can Bruixa... és estrany que parlin d'en Josep Piera quan l'últim hereu de Can Bruixa va ser Vicenç Piera i Pañella (1903-1960), el germà gran d'en Josep. Tampoc ajuda el web del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona on es diu el següent sobre Can Bruixa :

Per la masia edificada a mitjan segle XVIII per Guerau Piera i Agnès Llopart. El renom de la casa ve per l'estranya habilitat que tenien els propietaris per curar animals i la intuïció per endevinar el nombre de pollins que naixerien. Això, entre altres detalls, va fer que aquella societat supersticiosa cregués que es tractava de bruixeria. L'any 1946 l'antiga edificació fou enderrocada per construir cases de lloguer. Josep Piera i Estruch donà les terres per a l'obertura dels carrers que creuaven la seva propietat amb la condició que duguessin els noms de Can Bruixa i de Can Novell.

Qui era en Josep Piera Estruch ? segurament el mateix que s'anomena en el reportatge, però Vicenç Piera Estruch pare de Vicenç Piera Pañella no tenia cap germà anomenat Josep... l'únic Josep Piera Estruch de la família era un cosí sisè que va viure entre 1890 i 1965 fill de Vicenç Piera Galtés.

Acompanyant el reportatge hi ha un text on es parla de la família Piera i Can Bruixa, també hi ha una dada curiosa es parla de la Masia del Barça, Can Planells, en aquest cas sembla un error i es refereixen a Can Planes.

La família Piera va aixecar la masia de Can Bruixa al segle XVIII. Hi van viure diverses generacions de pagesos fins als anys 40 del segle XX, quan els terrenys de la casa impedien que s'allargués la travessera vella de Barcelona -carrer del Marquès de Sentmenat actual- i es va haver d'enderrocar. Els propietaris havien cedit l'espai a l'Ajuntament, però amb la condició que el carrer es digués Can Bruixa.

El nom de Can Bruixa té diverses explicacions, però totes relacionades amb la bona sort de la família, en concret, amb el bestiar. La masia és una de les moltes de les Corts que no s’han conservat i que a fins a meitats del segle XX formaven part del paisatge del districte actual. De fet, de la multitud que es van aixecar actualment només se’n conserven tres: Can Planells, La Masia del Barça, Can Vinyals de la Torre Rodona i Can Rosés, avui una biblioteca.

Fonts :
BTV : Can Bruixa una de les masies desaparegudes de les Corts

Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla

El passat 13 de maig de 2014 es va publicar en el BOE el Reial Decret 352/2014 on es concedia a Valentí Fuster i Carulla el títol de Marquès de Fuster :

"Real Decreto 352/2014, de 13 de mayo, por el que se concede el título de Marqués de Fuster a don Valentín Fuster Carulla.

El destacado y constante trabajo en investigación cardiovascular y la meritoria labor docente de don Valentín Fuster Carulla, merecen un reconocimiento especial, por lo que, queriendo demostrarle mi Real aprecio, Vengo en otorgarle el título de Marqués de Fuster, para sí y sus sucesores, de acuerdo 
con la legislación nobiliaria española.

Dado en Madrid, el 13 de mayo de 2014."

Relació amb Els Piera de Les Corts :

Grau Piera Closas =(1760) Francesca Casas Valdeperas
Teresa Piera Casas =(1784) Magí Negrevernis López
Teresa Negrevernis Piera =(1817) Joaquim Cuyàs Regàs
Josefa Cuyàs Negrevernis = Adolf Carulla Herp
Pilar Carulla Cuyàs = Valentí Carulla Margenat
Pilar Carulla de Carulla =(1929) Joaquim Fuster Pomar
Valentí Fuster Carulla I Marquès de Fuster



Per saber-ne més :
http://boe.es/boe/dias/2014/05/14/pdfs/BOE-A-2014-5130.pdf
http://www.lavanguardia.com/gente/realeza/20140514/54407900389/rey-titulo-marques-valentin-fuster.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_Fuster
http://canfarinetes.blogspot.com.es/2012/04/descendents-de-la-branca-negrevernis.html

Cosir i repuntejar : Història demogràfica de Sarrià

Ja fa temps que us vaig parlar sobre el projecte Five Centuries of marriages (5CofM), ara us mostro un artícle d'un bloc, Cosir i repuntejar, que parla dels resultats d'aquest projecte a la vila de Sarrià. Podem observar que un dels cognoms més freqüents en els llibres d'esposalles era el de Piera, o sigui que caldrà anar a fer una visita a l'Arxiu de la Catedral... de moment us deixo amb el text :      

Història demogràfica de Sarrià

"Ahir 22 de març va venir Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, al cafè científic. Ens va parlar de la seva recerca en demografia històrica, basada en els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona i subvencionada per la Unió Europea: Cinc segles de casaments. Five Centuries of Marriages (5CofM). A project of Historical Demography in the Barcelona Area.

Es veu que va coincidir l'acabament de la catedral amb una visita de Benet XIII, el Papa Luna, el 1408, camí de Peníscola; i com el bisbe es deuria queixar que es van quedar sense diners per acabar la construcció, el papa va dictar una ordre conforme els qui es volien casar havien de pagar una taxa. El recull de les taxes omplia el llibre de les esposalles. Les taxes eren diferents, segons el nivell econòmic de la parella. La tarifa general era de 4 sous. Els més pobres, es casaven amore dei, és a dir, gratis. Els més rics pagaven una quota més elevada, de fins a 8 o 16 sous. Les parròquies don se celebraven els casaments nobles eren la del Pi i la de Sant Just i Pastor.

Aquests llibres d'esposalles, que la Catedral de Barcelona té recollits des de 1451 fins al 1905, són una font rica d'informació, ja que hi consta el nom dels contraents, l'estat civil, la professió, la parròquia on contreien matrimoni i el pagament. Així es pot fer un estudi transversal del nivell social segons la parròquia. Per què es va aturar el 1905? doncs perquè va canviar la tecnologia, i el recull del pagament de la taxa es va fer d'una altra manera i la recollia la parròquia. En total hi ha set-cents mil matrimonis celebrats en dues-centes parròquies, recollits en vuitanta o noranta llibres, durant cinc segles. El buidat l'han fet trenta-cinc persones.

A les parròquies de Sarrià, entre 1451 i 1861 es van celebrar uns 3.600 matrimonis, segons els llibres d'esposalles. La major part (entorn el 70%) dels contraents eren pagesos. El lloc de residència dominant era el dels marits, és a dir, que la dona era la que es desplaçava. Els cognoms més freqüents són Piera i Amat; després Casanoves i Serra. Els noms més abundosos: Joan, Josep i Francesc. A diferència d'altres parròquies, Vicenç era més freqüent. Entre les dones, el nom més freqüent amb diferència era Maria; després, Eulàlia i Teresa. Es veu també com al 1860 el contingut d'aquests llibres, que abans era català, passa a ser en castellà."

Per saber-ne més :
Entrada "Història demogràfica de Sarrià" al bloc "Cosir i repuntejar".
Entrada "Esposalles, l'arxiu de matrimonis de la Catedral de Barcelona" al Bloc "Els Piera de Les Corts"
Vídeo de l'Àgència Catalana de Notícies sobre l'Arxiu de matrimonis de la Catedral.
Web The Document Analysis Group.
Arxiu pdf : "Five Centuries of marriages". 

Panallets 2013

Avui, 1 de novembre, dia de Tots Sants, gràcies a l'última entrada Els panellets de Cal Piera del "Block de... Els Freixa" m'ha portat a pensar en la Pastisseria Piera de Terrassa, actualment Pastisseria Soler Piera : "Una Pastisseria tradicional e innovadora, Cafeteria, Bomboneria, Pà, Cátering per encarreg. Familía pastissera des de l'any 1861", segons diuen en la seva descripció del Google+.

La pastisseria estava antigament situada al carrer de la Fontvella, passada la cantonada amb el carrer Puig Novell, al costat del Gran Casino. Després es va traslladar al carrer Periodista Grané, 192. De la mateixa manera que a canviat d'ubicació, també al llarg de la seva extensa història ha anat canviant de nom : Pastisseria Bonaventura Piera, per després ser la Pastisseria Piera i finalment la Pastisseria Soler Piera. 

Per saber-ne més :
Entrada 'Els panallets de Cal Piera' del blog : Block de... els Freixa.
Entrada 'Les mones de ca l'Anoll i Cal Piera' del blog Records de Terrassa.
Entrada 'Una cantonada plena d'històries' del blog Records de Terrassa.
Entrada 'Els panallets i les pastisseries al 1935' del blog Records de Terrassa. 

Branca Matalonga Piera

En el blog dels Freixa hi ha publicat, el juliol 2011, un arbre fotogràfic dels avantpassats de la Maria Matalonga Piera de Terrassa, filla de Ramon Matalonga Cortés (1904-1980)  i Maria Piera Alegre (1906-1997). Els avis materns eren Bonaventura Piera Torras (1871-1933) i Carme Alegre Pila (1874-1949). I els seus besavis Piera van ser Bonaventura Piera Ferret (1832-1900) i Ramona Torras Anglada (1840-1895).

Arbre de fotografies

En el blog afegeixen :


"La branca de la María Matalonga, que es cassara amb el primer dels Freixa Vancells i surtiren cinc Freixa Matalonga del carrer sant Antoni 62. Fontxo, Ramonet, Carmeta, Montse i l´Ori..."







Per saber-ne més :

Bloc de... Els Freixa : Arbre fotogràfic de la família Freixa.
Bloc de... Els Freixa : Insignia d'or del FCB.
Atlètic Terrassa Hockey Club : Sopar d'Èxits.

105é Aniversari de l'obertura de la Via Laietana

Avui diumenge, s'ha publicat al diari La Vanguardia l'efemèride sobre l'obertura del carrer Via Laitena amb la presència del Rei Alfons XIII i el President Antonio Maura, un fet que va ocórrer fa 105 anys.

Buscant la notícia a l'hemeroteca del mateix diari, la visita del rei a la ciutat de Barcelona no apareix fins a la segona pàgina del citat diari de l'onze de març de 1908, curiosament a la primera pàgina hi ha publicades tot de necrològiques, la visita del rei ocupa fins la pàgina 5, per tant podem concloure que hi ha una descripció ben detallada del que va fer durant el dia anterior, sobretot si tenim en compte que el diari només tenia 12 pàgines. 

A la pàgina 3 podem llegir en l'apartat 'Los asistentes' :

'...Asistieron además una nutrida representación del cuerpo consular, el arquitecto municipal señor Falques, y su ayudante el señor Steva; la Junta del Banco Hispano Colonial, representado por los señores Güell Bacigalupi, Arnús, Fontanal y Estruch y los arquitectos de dicha entidad señores Bassegoda, Sagnier y Sentmenat, el presidente del Fomento de Obras y Construcciones, sociedad encargada de las obras de derribo y urbanización de la sección primera de la granvia, señore Viñamata, el gerente señor Piera y los consejeros señores Cortinas, Mas y Torres...'

Segurament el senyor Piera a qui fan referència és el Salvador Piera Solanas. Sobre la connexió entre l'obertura de la Via Laietana i la família Piera o l'empresa FOCSA també podem trobar una notícia al diari el País de l'any 2005 on s'esmenta :

"Fue calle de bancos y consignatarios de buques, luego de juzgados, monopolios y patronales, y ahora de hoteles y turistas. La Via Laietana se encamina hacia el centenario del inicio de las obras de apertura con una vena hotelera creciente. En el número 3 se prepara la conversión en hotel de la emblemática sede del Banco Hispano Colonial. En el número 30 se ultima la reforma de la casa Cambó para convertirla también en hotel en un plazo de dos semanas, y en el 49 se proyecta otro hotel a cargo del grupo Aqua.
Cuentan las crónicas que fue el 10 de marzo de 1908 cuando el rey Alfonso XIII, el presidente del Gobierno y longevo político Antonio Maura, y el alcalde de Barcelona, Domènec Sanllehy, asistieron al primer golpe de pico en las obras de apertura de la calle. La obra fue faraónica y las expropiaciones, lentas. La nueva vía perseguía unir el puerto y el centro del Eixample. Hubo que derribar 270 casas en cinco años, explica Xavier Peiró en el libro La construcción de la gran Barcelona, la apertura de la Via Laietana, editado por el Museo de Historia de la Ciudad.
De que las obras fueron largas da fe que el primer golpe de pico se dio en la calle Ample en 1908 y la construcción de la calle tardó en completarse más de una década. La primera casa, en el número 3, se levantó en 1913 y fue la sede del Banco Hispano Colonial, y 40 años después aún se levantaban casas en los solares que había formado la nueva avenida.
El Ayuntamiento contrató las obras con el que entonces era el banco por excelencia de Barcelona: el Hispano Colonial, fundado por los próceres Manuel Arnús, creador de la banca de igual nombre, y Antonio López, un empresario enriquecido en Cuba que lo presidió, según narra el historiador Francesc Cabana en su libro Bancs i banquers de Catalunya. La entidad actuó de banco industrial puro y contrató las obras a la constructora FOCSA, otra histórica empresa barcelonesa. Ahora el arquitecto Federico Correa tiene el encargo del grupo Espahotel para reformar la antigua sede del banco, ocupada por oficinas y viviendas, para construir un hotel de 4 estrellas y 80 habitaciones."

També podem veure imatge de la reforma de la Via Laietana en un vídeo de l'Ajuntament de Barcelona.






Font :
Entrada a la wikipèdia sobre la Via Laietana.
Entrada al bloc 'Altres Barcelones' sobre la construcció de la Via Laietana.
Entrada al bloc 'Barcelona. Imatges amb història' sobre la zona afectada per la reforma de la Via Laietana.
Itinerari sobre l'obertura de la Via Laietana organitzat pel Museu d'Història de Barcelona.
Notícia publicada al diari 'El País' el 9 d'octubre de 2005 sobre el centenari de la Via Laitena.
Vídeo de l'Ajuntament de Barcelona sobre la transformació de la Via Laietana.
Seminari del 4-5 de febrer de 2002 sobre Propiedad Urbana : Crecimiento de la ciudad.

FOCSA. La seu del Carrer Balmes, 36-42

La seu de e FOCSA es va construir l'any 1924 al carrer Balmes 36-42 de Barcelona. La construcció de l'edifici fou dirigida per l'arquitecte i conseller de l'empresa Jaume Torres i Grau (1879-1945). L'any 1925 va ser premiat en el Concurs d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.

L'edifici és representatiu del noucentisme classicista. La composició de la façana en pedra de Montjuïc, combina elements clàssics amb trets d'origen barroc aconseguint una severa monumentalitat. A la cornisa que corona el conjunt hi ha quatre escultures al·legòriques fetes per Josep Tenas i Alives (1892-1943).

En l'actualitat és la seu de l'empresa de Fomento de Construcciones y Constratas (FCC), resultat de la fusió entre Fomento de Obras y Construcciones i Construcciones y Contratas. Segons el bloc  "Dinero y política" :

"Esta compañía tiene la sede social en un añejo y señorial inmueble de la calle Balmes, entre Diputació y Consell de Cent. Sin embargo, tanto su consejo de administración en pleno como su estado mayor directivo, residen en Madrid. Con motivo de la asamblea, se traslada desde la Villa y Corte una gran comitiva, flanqueada por varias docenas de periodistas.

Un ritual que se repite una vez al año, desde que en 1992 la catalana Fomento de Obras y Construcciones (Focsa), feudo de las familias Piera y Mas-Sardà, fue absorbida por la madrileña Construcciones y Contratas (Conycon)...

En 1986, Conycon ya era el principal accionista de la empresa barcelonesa e impuso de consejero delegado a un hombre de su confianza, Guillermo Visedo. Posteriormente, Focsa y Conycon formalizaron su fusión, de la que emergió la actual FCC."

Jordi Pujol, a la sazón presidente de la Generalitat, pidió de forma encarecida a las hermanas Koplowitz que la empresa resultante estableciera la sede social en Barcelona, pese a que el mando lo ostentaba la madrileña Conycon. Las Koplowitz accedieron de inmediato a semejantes deseos y desde entonces, cuando ya van transcurridos 16 años, el domicilio se ha mantenido en la capital catalana."

Per saber-mes :

Web amb la biografia de : Josep Torras Clavé

Entrada de Jaume Torres Grau a la wikipèdia.
Entrada del Concurs anual d'Edificis Artístics a la wikipèdia.
Entrada sobre la seu de FCC a Barcelona publicada al Bloc 'Dinero y política'

Enric Gomà Ribas, el senyor Piera

Carrer de Sant Crist de Sants (1933)

Aquest passat 5 de juny, al començament de la secció del Cafè de la República, l'Enric Gomà ens va sorprendre al parlar "d'una pàgina web dedicada als que tenim el cognom Piera, que és molt curiosa..."

Potser, estava parlant d'aquesta pàgina ? 

Una curiosa història sobre Sants que va explicar, va ser la del curandero Nicasio. Cap al 1870 va fer un crida a tots els esgarrats de Barcelona perquè els pensava curar. I a l'esplanada de Creu Coberta quan els tenia a tots reunits, els va ruixar amb aigua beneïda i els va dir : "I ara aixequeu-vos". I tots es van aixecar i com que no s'aguantaven van caure uns sobre els altres. El curandero Nicasio va ser perseguit per la policia i es va tenir que exiliar.

Per saber-ne més :

Programa de ràdio : El Cafè de la República

Entrada de l'Enric Gomà Ribas al bloc Els Piera de Les Corts. 
Fitxa en la BD del Departament de Cultura d'Enric Gomà Ribas.
El Periódico de Catalunya : Albert Torras, cronista de Sants ?

Els Piera de Les Corts al Facebook

Aquest és l'enllaç de la nova pàgina al Facebook :
www.facebook.com/CanFarinetes

La fotografia que encapçala la pàgina de "Els Piera de Les Corts" al Facebook és de l'Era de Can Bruixa. És una fotografia de l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts feta el juliol de 1896.

Can Bruixa era la masia de la branca menor de la família Piera. Construïda al 1765 i enderrocada al 1946.Situada a la cruïlla del Carrer Galileu, núm 299-A, amb el Carrer Can Bruixa.
En la fotografia es poden veure els membres de la família Piera-Almenara : El matrimoni Vicenç Piera i Estruch (1841-1911) i Magdalena Almenara i Pelfort (1854-1931) amb els sues 7 fills, l'hereu Vicenç (1875-1944) i les 6 filles, Josepa (1877-1955), Remei (1879-1940), Anna (1881-1951), Esperança (1883-1960), Madrona (1889-1961) i Teresa (1893-1940) i un altre familiar o treballador.

Bon Nadal i Bon Any 2012 !!!!

Bon Nadal i Bon Any 2012 !!!!

**_██_*。*.  /★\ .˛* .˛.*.★* *★ 。*
˛.  (´• ̮•)*˛°*   /.♫.♫\*˛.* ˛  _Π_____. * ˛*
.° ( . • . ) ˛°. /• '♫ ' •\.˛*.   /______/~＼*. ˛*.。˛* ˛. *。
* (...'•'.. ) *˛╬╬╬╬╬˛°. ｜田田 ｜門｜╬╬╬╬ .
¯˜"*°••°*"˜¯`´¯˜"*°••°*"˜¯` ´¯˜"*°´¯˜"*°••°*"˜¯`´¯˜"*°

Pau Farinetes a la xarxa

En Pau Farinetes s'està convertint en una figura mediàtica en la xarxa i com a mostra he recullit un petit mostrari de fotografies personalitzades que existeixen sobre ell....

Cal recordar també que en Pau Farinetes és :

• El protagonista del passseig virtual per Les Corts.
• Va ser part important de la campanya de les darreres eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona en el Districte de Les Corts per la CUP amb el lema "revoluciona LES CORTS".
• A més de diversos perfils en el Facebook.

I per acabar un vídeo penjat al YouTube :

Casa Piera (II)

Ara farà cosa d'uns dies vaig rebre un missatge de correu d'en Sergi Rodríguez, on explicava que en l'últim número de la Revista : "Crònica de Sarrià" havien publicat un artícle sobre la Casa Piera, escrit per ell mateix.

Tant ràpid com vaig poder, vaig dirigir-me a la llibreria Artos del c/ Major, 6 de Sàrria a comprar la revista. Concretament, el número 10 del mes de juliol de 2011. L'article és una ampliació de l'entrada de la wiquipèdia que ja vam parlar-ne en el bloc, el passat 25 d'abril de 2010. 

Podem trobar més informació també en el web sobre l'Historia de Sarrià de Joaquim Margenat i Padrós, en l'entrada número 33 : La casa d'Antoni Piera Rosès, l'autor del qual també és en Sergi Rodríguez. 

La finca està situada en el c/ Sagrat Cor, 4 de Sarrià i va ser construida per l'Arquitecte Antoni Valls i Galí l'any 1867 per encàrrec d'Antoni Piera Rosès, fill de Grau Piera Pagès i Madrona Rosès.

Per saber més :
Revista Crònica de Sarrià  - Sergi Rodríguez - Periodista i filòsof. Professor de la UAO. Juliol 2011 pàgina 23.
Entrada en wikipèdia sobre La Casa Piera. 
Entrada en el web Història de Sarrià : La casa d'Antoni Piera Rosès 
Entrada al Blog 'Els Piera de Les Corts' : Casa Piera.

Can Grau

Fa temps que en el bloc ja havíem parlat de Can Bruixa i de Can Farinetes, dues de les masíes de Les Corts on van viure la família Piera, però ens faltava la masia a on va començar tot : Can Grau.

Fent una cerca per Internet he pogut trobar el número 6 dels Quaderns d'estudi. "Coneguem Les Corts : Materials per al coneixement del districte. El món rural a Les Corts."

"Un mas establert emfitèuticamnet : Can Grau.
Al bell mig de Les Corts Velles, a l'actual carrer de Les Corts i en el solar que avui ocupen els edificis Trade, s'alçava un dels masos més emblemàtics del terme : Can Grau. Del primitiu edifici hi ha molt poques dades; se sap, però que l'antiga casa fou refeta el 1736, tal com constava a la façana, i que l'última restauració datava de l'any 1901.

En més de 6.000m2., Can Grau comprenia una gran era i un edifici de dos cossos : una de planta baixa, pis i golfes destinat a l'habitatge, i un altre de planta baixa més pis destinat a habitatge i quadra. Una gran palmera creixia tot just davant del cos de la dreta i n'amagava la porta i el balcó de la planta situats entre dos finestrals gòtics decorats amb uns petits caps esculpits. Per sobre s'hi obria una galeria de solana d'onze arcs que havien estat tapiats o tancats amb finestres. La façana es decorà amb un senzills plafons i amb l'escut de les quatre barres de Catalunya i la creu de Sant Jordi. Entre els dos cossos de casa sobresortia una torre quadrada rematada amb balustrada, torre que alguns interpretaren com el bastió d'un clos enmurallat o reducte defensiu de l'antic terme.
El mas, amb la seva gleva de deu mujades, era un alou en domini directe de la catedral de Barcelona, a la qual pagava anualment uns censos de 25 sous i de 14 lliures, respectivament.
Propietat de la família Corts des de meitat del segle XV, es treballava mitjançant arrendataris. L'última hereva Corts, Maria Antònia Corts i Balaguer, professà al monestir de les Jerònimes de Barcelona, al qual intituí com a hereu. Com que ni ella ni el monestir podien atendre directament l'heretat, l'any 1739, Antònia Corts, amb el permís de l'abadessa del convent, va posar-la en mans de tercers : a canvi de censos va transferir a Vicenç Piera i Amat, membre d'una família establerta a la parròquia de Sarrià des de mitjan segle XVI, el domini útil del mas (que es trobava en un estat lamentable) i de totes les propietats que conformaven l'heretat.

El cens anual es fixà en 275 lliures la meitat de les quals havien de ser pagades per Sant Joan i la resta per Nadal. A més, en un termini de tres anys, calia invertir unes 200 lliures en la rehabilitació de la casa. Aquestes quantitats van ser ràpidament recuperada perquè Piera i els seus hereus, sots-establiren peces de terra que els proporcionaren importants rendes anuals, com les sis mujades i mitja que establiren a Tomàs Dolsa i Pau Llorach i on fundaren l'Institut Frenopàtic (1870).
El cens que pertanyia a les monges jerònimes va passar a mans de l'estat com a conseqüència de les lleis desamortitzadores. Posteriorment, l'any 1872, fou comprat pels Piera. D'aquesta manera els que havien estat emfiteutes s'havien transformat en propietaris. L'any 1943 es van vendre la plena propietat de l'edifici, que vint anys més tard (1963) va ser enderrocat."

Cal també fer esment que l'any 1759 : Els Piera de Can Grau sotestableixen la peça de terra al seu parent 9 : Bonaventura Piera amb la condició d'edificar un mas (Can Farinetes).

Per saber-ne més :

Quaderns d'estudi número 6: Coneguem Les Corts
Fotografia Finestra renaixentista de Can Grau. Autor : no identificat (AMDC).

Els Piera de Granollers

Aquesta portada correspón a la revista, Gol Esports, que és una de les moltes publicacions que edita l'empresa de Granollers : Piera edicions SL. Tal com ens expliquen al seu web :

"PIERA EDICIONS S.L. va néixer ara fa 23 anys amb la única idea de promoure, difondre i informar de les diferents activitats que resulten de les nostres contrades.

GOL VALLÈS, la primera publicació datada del 1985, va omplir un buit molt important en el món de l'esport de la comarca del Vallès Oriental. Els diferents actes, com la festa al millor esportista comarcal amb l'assistència de diferents personalitats, indica la bona feina feta des d'aquest quasi oblidat àmbit. Posteriorment, LA PORTADA DEL VALLÈS va aparèixer per donar cobertura a la informació general del Vallès, essent present als quioscs de la comarca mensualment des de fa més de deu anys. La bona marxa va donar llum a LA PORTADA DEL MARESME,amb el mateix format, rigor i seriositat però centrat en el Maresme.

Actualment, les dues revistes s'han unificat com LA PORTADA, essent la primera publicació gratuita del Vallès. Les diferents informacions dels pobles de Catalunya van arribar de la mà del MIRADOR, publicació mensual amb reportatges i entrevistes.

1999 va ser l'any de la introducció en les noves tecnologies. L'era d'Internet avançava implacablement i Piera Edicions no es va voler quedar enrera. Així, apareixia la primera guia, TOT CATALUNYA, la qual aplega unes 300 webs dels diferents pobles i ciutats del pais. Amb un treball acurat on es poden recollir les dades, la història, els llocs per visitar, les festes, les empreses, comerços, hosteleria... la màxima informació de tots els indrets de Catalunya. Així mateix, l'aparició de la COMARCA ACTIVA, la guia comercial agrupada per comarques, va consolidar el projecte audiovisual de l'empresa que, posteriorment, ha anat creant noves iniciatives com, per exemple, LA GUIA GASTRONÒMICA DE CATALUNYA o LA GUIA DE LA CONSTRUCCIÓ.

L'any 2001 es va iniciar un gran projecte: PUNTVALLES.COM, el primer portal del Vallès Oriental. Amb una gran varietat de seccions, hom pot estar al dia de moltes activitats i informació actualitzada de la comarca.

L'any 2004 va ser clau en el projecte de futur. La reconversió de LA PORTADA com a revista gratuïta, distribuïda als Vallès, Maresme, Badalona... va donar un gir important a la difusió d'aquest producte. El mateix camí ha seguit GOL ESPORTS, unint-se al grup de revistes en català sense cost i que, igualment, es pot trobar a les comarques esmentades abans. L'àrea d'Internet ha vist néixer nous productes com TOT NUVIS, el portal de casaments que ja és el més visitat del seu ram, un punt de referència per les parelles, i es va reestructurar TOT CATALUNYA i COMARCA ACTIVA, essent productes adequats als temps que corren... així mateix neix CUINA CATALANA.NET, el portal gastronòmic català, i la GUIA DE CONSTRUCCIÓ DE CATALUNYA reeneix amb un nou disseny i nous alicients. Les darreres creacions han estat SOLO BODAS, el portal de nuvis per tot Espanya, GUIA DE LA INFANCIA, la web del món infantil i SALUD Y BELLEZA, amb informació sobre una millor qualitat de vida.

El camí només ha començat, la nostra experiència i el bon equip de professionals que treballen cada dia per millorar i crear productes atractius per al lector o navegant, fa que Piera Edicions S.L. segueixi la línia d'innovació i difusió que marcarà l'instant proper i llunyà..."

Entre els diferents productes escrits i digitals que conformen el grup editorial podem destacar :

• Tot Nuvis
• Tot Catalunya
• Comarca Activa
• Cuina Catalana
• Guia Activa
• Guia de la Construcció, Reformes i Serveis de Catalunya
• Solo Bodas
• Punt Vallès
• La Portada
• Mirador
• Gol Esport
  

Edicions Piera SL està ubicada a Granollers i va ser fundada per la família Piera, concretament arràn d'un projecte iniciat per Oriol Piera, periodista, conjuntament amb el seu pare. A més, va ser membre fundador d'APEVOR (Associació de Periodistes Esportius de Vallès Oriental) que otorga cada any el Premi a la "Mejor Labor Periodística" i que porta el seu nom en homenatge a la seva tasca.

Avantpassats de la família Piera de Granollers :


















Altres webs :

http://www.premsacomarcal.cat/La-Portada
http://perelluispiera.es/catala.htm
http://perelluispiera.es/blog/
http://alphadisseny.com/
http://jordicine.blogspot.com/2008/04/cosas-reconocimiento-oriol-piera.html
http://jordicine.blogspot.com/2007/06/uri.html
http://blogdeurobe.blogspot.com/2008/06/resultats-torneig-oriol-piera.html
http://www.naciodigital.cat/pdf/vallesoriental/noticia_8335.pdf

Història de Les Corts en 3D

Aquest matí navegant per la xarxa he trobat un vídeo al youtube de l'any 2007 sobre la història de Les Corts. En ell si pot veure la reproducció de Can Grau, el mas on sembla que va començar la nissaga dels Piera.

Aquest vídeo està realitzat per l'Ajuntament de Barcelona i està assessorat per l'Imma Navarro, entre d'altres persones, l'Imma ha col·laborat en diversos llibres on es parla de la família Piera a Les Corts.


Història de Les Corts en 3D :




Gaudiu-lo !!!

Bones Festes !!!!

Que passeu unes BONES FESTES

...♫♫ Bon Nadal ♫ ♫...
.................*♥*...............
..….….......*•♥•*..............
.....…......*♥♫♫♥*'............
.....…..... ♥•♦♫••♥ .........
..........*♥☺♥☺♥☺♥* .......
.........*♥•♥#♠♥#♥•♥* .......
.......*♥♫♥♥♫♥♥♫♥♫*........
......*♥♥☺♥♫♥♫♥☺♥♥*.....
....*♥♥♣♫♥♣♥♥♣♥♫♣♥♥*.. .
. '*♥♥♣♥♫♥♥♫♥♥♫ ♥♣♥♥*' .
................||...||...............
................||...||...............

I UN BON ANY 2011 !!!

Kimbo Piera. Campanya de la Unicef

Seguint la iniciativa solidaria d'en Pau Gasol i la Unicef amb la campanya : "El meu nom és Kimbo". Aportem el nostre granet de sorra unint-nos. En aquests cas nosaltres som Kimbo Piera.

Vídeo de la Unicef :



Altres enllaços referents a la campanya "El meu nom és Kimbo" :

http://kimbo.unicef.es/
http://www.paugasol.com/
http://www.paugasol.com/BlogGasol
http://www.youtube.com/

Passatge Piera

Aquest matí he passejat per la Colònia Castells del Barri de Les Corts de Barcelona i he donat un volt pel Passatge Piera.

Aquest passatge està format per cases baixes d'una sola planta que van ser construïdes a principis dels anys 20 del segle passat. Segons la web del nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona el Passatge de Piera deu el seu nom a Vicenç Piera Amigó, que va ser el propietari del terreny el qual es va obrir el paissatge, després el succeï el seu fill : Josep Piera i Piera i finalment l'any 1893 el proietari fou el seu nét : Vicenç Piera Galtés.Encara que en el nomenclàtor posa que Vicenç Piera Amigó va nèixer l'any 1785, la veritat és que va nèixer el 4 d'abril de 1791, es va casar amb la seva cosina tercera Lluïsa Piera Castells el 3 de febrer de 1813 i fruit d'aquest matrimoni van tenir 7 fills : Josep, Joaquima, Marianna, Lluïsa, Eulàlia, Francesc i Teobald.
Josep Piera i Piera (1821-1892) es va casar amb Teresa Galtés Maranges el 8 d'octubre de 1859 i van tenir 6 fills : Vicenç, Joaquima, Agustina, Josep, Teresa i Isidre.

Vicenç Piera Galtés es va casar amb primeres núpcies el 27 de juny de 1890 amb Josepa Estruch Puigrós del qual van tenir un sol fill : Vicenç. En segones núpcies es va casar amb Maria Amat i Arisó i va tenir dos fills més : Josep i Teresa.












Més informació sobre la Colònia Castells :
Web del Nomenclàtor de Barcelona
Web la Salvem Colònia Castells
Album de fotografies de la Colònia Castells en Flickr
Entrada en el Bloc Històries de Barcelona

Museu de carruatges

Avui dia 24 de setembre és la Mercé, patrona de Barcelona i per tant la Festa Major de la ciutat. Aquests útims anys hi hagut una iniciativa, totalment encertada de que els museus es poden visitar gratuïtament : http://www.dooplan.com/barcelona/events/show/museos-gratis-merce-2010/ayuntamiento-de-barcelona/ .

Doncs, quin millor dia per parlar sobre un museu que avui, El Museu de Carruatges : ubicat a la plaça Josep Pallach, 8 de Barcelona. Al costat de les Llars Mundet. En aquest museu es pot veure la col·lecció de carruatges reunida per FOCSA, actualment FCC, i que va ser iniciada en un principi per la família Piera.

No sé si el comentari de Manuel Ribas i Piera en el web de l'escola Perú fa referència als guarniments i diverses indumèntaries que hi ha al museu o es refereix a uns altres guarniments 'El meu avi matern, Anton Piera i Jané, amb el seu pare i el seu germà Salvador, foren els fundadors de Fomento de Obras y Construcciones que també explotava unes pedreres a Montjuïc i portava carreus a Madrid principalment amb carros de mules. (Els guarniments de les mules són avui propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que va dir que els exposaria)'.

En tot cas és un museu que cal visitar. El seu horari és de dilluns a divendres, de 10 a 13h.


Enllaços a la xarxa :

Web de Barcelona Turisme : http://www.barcelonaturisme.com/Museu-de-Carruatges/_vf-SMlY1yIuKQTV1aq49kAo1OWJ1ZmyqMcuoriSYqTxLJsJwmpj3HWCVGESNmy4E
Blog Visites Culturals 2009 : http://visitesculturals-lluis-2009.blogspot.com/2009/03/dimecres-3-de-juny-de-2009-museu-de.html
Web Guía del ocio : http://www.guiadelocio.com/arte/barcelona/barcelona/coleccion-permanente-del-museu-de-carruatges
Web Club d'Enganxes i Equitació de Catalunya : http://www.clubenganxes/?museo