La Gran Panxada

Avui he anat a l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts al C/Dolors Masferrer i Bosch, 29. He pogut consultar diferents documents que va fer-ne donació en Bonaventura Batlle Piera. El document que més m'ha cridat l'atenció, i per tant li dedico una entrada al bloc, ha estat un que s'anomenava 'Gran Panxada en honor d'en Vicens Piera'.

Aquest acte d'homenatge cap en Vicenç Piera es va celebrar a l'Hotel España el 22 de febrer de 1923 per part de la "Peña Belmonte de Barcelona". En la invitació podem llegir: "La Peña Belmonte de Barcelona que encara que aficionats a la festa de braus, son per excelencia entusiastas del foot-ball, en recort a l'homenatge a en Vicens Piera, insustituible ala dreta del Barcelona" .

Suposo que ho festejaven al voltant d'una gran menja. Si més no, podem veure que el menú va ser del tot original :

• Encortits Kick-off
• Ous al free-kick
• Peix al shoot
• Fiambres al corner
• Filet amb patates a la panadera
• Enciam al referée
• Biscuit glacée al goal-kick
• Pastisserie al penalty i al tortell
• Fruits melée
• Café carregat
• Licors al goal
• Vi i xampany, al ¿Hip,Hip,Hurra?

Per saber-ne més :
Arxiu Municipal del Districte de Les Corts : Fonts Privats. Personals. Vicenç Piera i Pañella (1922-1964). 2 caixes.
Vicenç Piera i Pañella : Entrada al bloc del 5 de desembre del 2009.
Vicenç Piera i Pañella (II) : Entrada al bloc del 20 de febrer de 2010.
Vicenç Piera i Pañella (III) : Entrada al bloc del 25 d'abril de 2010.
Patadura - Carlos Gardiel : Entrada al bloc del 17 de juliol de 2011.

Bonaventura Batlle i Piera

En Bonaventura Batlle Piera (1917-2000) va ser el segon fill dels tres que va tenir el matrimoni : Bonaventura Batlle i Josa (1866-1942) i Josepa Piera Almenares (1877-1955) -filla de Vicenç Piera i Estruch i  Magdalena Almenares Pelfort i per tant tieta de Vicenç Piera Pañella, jugador del FC Barcelona-. Es va casar amb Isabel Masip Vidal i van tenir dos fills. 

El passat 10 d'agost de 2009 vaig explicar-vos que l'any 1952 un dels descendents d'en Pau Farinetes va fer entrega a en Bonaventura d'una estàtua dedicada al seu avantpassat perquè s'instal·lés al pati central de la llavors tinència de l'Alcaldia. Al final per una cosa o l'altre no va poder ser... però l'any 1989 s'inaugurà una nova estàtua dedicada a en Pau Farinetes davant de l'Ajuntament del Districte de Les Corts. 

Cal recordar, que no va ser l'únic acte que va promoure a favor dels Piera, sense anar més lluny, l'any 1998 va organitzar el sopar de germanor dels Piera parlat també anteriorment en aquest bloc.

Va ser membre del Consell Asessor de l'Arxiu de la ciutat de Barcelona, va col·laborar en diversos llibres sobre la temàtica de l'història del barri de Les Corts com : Masies de les Corts: torres, masos i altres cases. 


Distincions :

• L'any 1993 van nomenar-lo Cortsenc de l'any per ser impulsor del Mercat de les Corts i fotògraf del patrimoni arquitectònic del Districte.
• El 16 de gener de 1998 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor de Barcelona.

Sopar de germanor dels descendents dels Piera de Les Corts

Ara fa 12 anys, concretament el passat 23 d'octubre de 1998, es va celebrar a l'Hotel Atenea de Les Corts (Barcelona) el sopar de germanor dels descendents dels Piera de Les Corts.

Cal remarcar que l'Hotel Atenea es troba quasi bé al mateix lloc que Can Farinetes una de les masies de Les Corts propietat durant moltes generacions de la familia Piera.

La trobada a més del sopar incloïa l'obsequi d'una fotocòpia de l'arbre genealògic de la família acompanyada d'una breu explicació escrita. El sopar el varen organitzar : en Bonaventura Batlle Piera, en Vicenç Piera Amat i en Manuel Ribas Piera.

En la breu explicació escrita titulada 'Els Piera. Notes a l'arbre genealògic d'una família del pla de Barcelona des del segle XVI' ens parlen de :

• L'etimologia del cognom.
  

• La localització geogràfica de les persones que porten el cognom Piera : Barcelona, Martorell, Agramunt, València, Cocentaina...

• L'origen de la família. I com es podia parlar de que la majoria dels 750 membres que hi havia en el sopar, teniem com a avantpassats comuns als membres del matrimoni, celebrat el 11 de juny de 1645, entre Antoni Piera i Marianna Duró.

• Singularitats de la família :

- Política matrimonial : endogàmia - més de 60 dispenses de consaguinitat-.
- Repetició dels noms : Grau, Vicenç, Bru per als homes i Anna, Eulàlia, Maria per a
les dones.
- Les diferents branques de la família relacionades amb diferents masies de Les
Corts : Can Grau, Can Nena Cases de Les Corts, Can Bruixa, Can Farinetes...

Hotel Atenea de Barcelona

Can Bruixa

A mitjan segle XVIII, enmig dels camps de les Corts, Guerau Piera i Agnès Llopart, van aixecar el mas conegut com de Can Bruixa, en un indret situat dins del marge sud del camí de Barcelona a les Corts i entre la riera de Quatre Camins i el torrent de Can Feu, dit antigament de Llobet. Una referència que avui pot semblar un jeroglífic, perquè les terres on hi havia la masia amb el pas dels anys han canviat molt. Com a referència d’aquesta construcció i per al record n'ha quedat el carrer de Can Bruixa, un vial que es va obrir al començament dels anys cinquanta en terres d’aquesta propietat, cedides per Josep Piera i Estruch amb la condició que dugués aquest nom.

El mas, amb un edifici central i amb una gran era davant, es trobava en l’espai on avui hi ha els edificis dels carrers Galileu, 295-297, i Can Bruixa, 13-17, mentre que la porta d’entrada estava a la travessera Vella, avui Marquès de Sentmenat, un indret que també urbanísticament ha canviat amb l’obertura del carrer Galileu.

Quant al nom o malnom de Can Bruixa, té l'origen en l’estranya virtut que els Piera-Llopart tenien amb els animals, perquè compraven animals amb nafres, famèlics i malalts i en poc temps els curaven i els refeien, cosa que els permetia vendre'ls més tard a un preu més alt. Això, vist per gent de l’època, que no ho entenia, feia que fàcilment els relacionessin amb la bruixeria.

Article del suplement del districte de Les Corts de Maig de 2006.

http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/06_maig/Les_Corts.pdf

Fotografia : Can Bruixa, l’any 1896 (facilitada per B. Batlle i Piera. AMD les Corts).

Pau Farinetes

Va ser un personatge molt popular al poble de les Corts a finals del segle XIX, representa un típic pagès d'aquella contrada, que habitava al mas de Can Farinetes, ubicat al carrer Joaquim Molins, darrere de l'Ajuntament del poble.

Durant molt de temps va haver-hi una estàtua seva situada davant de l'entrada del mas, que més endavant va passar al seu interior. L'any 1952, un descendent de la família va fer entrega d'aquesta estàtua a Bonaventura Batlle i Piera perquè s'instal·lés al pati central de la llavors tinència de l'Alcaldia. Restaurada per l'Escola Massana per encàrrec de la Junta del Districte, finalment no es va trobar escaient, i va acabar guardada a la carbonera.

El 6 d'octubre de 1989 s'ignagura una nova escultura d'en Pau Farinetes a la plaça Comas, a tocar el carrer Dolors Masferrer i davant de l'antic Ajuntament de les Corts, avui seu del Consell del Districte, la nova escultura d'en Pau Farinetes és una estàtua de bronze de més de 300 kg de pes i d'una alçada d'1,90 m, que l'escultor Nicolau Ortiz i Serra va reproduir d'una antiga peça de ceràmica, d'autor i data desconeguts, amb les mateixes mesures, però amb un pes de 180 kg.

Sobre la història de l'estàtua hi ha diferents versions:

• En Jaume Fabre i en Josep M. Huertas assenyalen, en el catàleg d'art públic, que l'autor de l'escultura, desconegut, podria haver fet servir de model Jaume Esteve, regidor de l'últim consistori de Les Corts.
  


• Una segona versió seria que l'escultura representa a en Pau Piera i Piera, en Farinetes, perquè tenia el seu rostre, mentre que per fer el cos es prengué com a model Jaume Esteve i Gibert, pagès, jardiner i regidor del darrer Ajuntament de les Corts.
  

Pau Piera i Piera va néixer a Les Corts l'any 1850 fou fill de Jaume Piera i Molins i Marianna Piera i Estapé. Morí a Barcelona el 24 de desembre de 1921.

Can Farinetes

La masia de Can Farinetes, construïda en el segle XVIII en els terrenys coneguts antigament com “Lo Garrofer” i “Lo Palmer”, que havien estat propietat de la família Corts, estava situada just darrere de l’Ajuntament de les Corts, a l’actual carrer Joaquim Molins cantonada amb Joan Güell, estava aproximadament, a l’eix del camí de les Corts a Sarrià (al Torrent dels Morts), a pocs metres de la mateixa plaça de Comas.

Propietat durant moltes generacions de la nissaga dels Piera i Closas, l’edifici de planta, pis i golfes estava format per tres cossos, amb una amplada de catorze metres de façana. En el seu cos central hi havia les golfes, formades per una galeria de quatre arcs de mig punt. Configuraven la façana principal una porta central amb arc escarser, dos grans finestrals, encara que un es convertí en una porta lateral, i balcó i finestres més petites en la planta principal. Davant es trobava l’hort i el jardí. Però l’anècdota està en el seu nom, perquè, segons la tradició, pot sorgir de dos fets diferents. Segons el primer, un dia, mentre els treballadors de la casa feien farinetes per dinar, un gos va ficar el cap dins l'olla. Com que va caldre trencar l’olla per alliberar l’animal, les farinetes van anar a parar a terra. L’altra versió diu que un mosso que demanava feina va ser acollit una nit a la casa i li van donar farinetes per sopar, i l’endemà el van adreçar a una altra masia on pensaven que podien donar-li feina. Quan en aquesta altra casa li demanaren qui el recomanava, el jove, perquè no en sabia el nom o no el recordava, va dir que eren els amos de Can Farinetes. Certes o no, totes dues explicacions són ben curioses. El 1958, la masia va ser venuda a Marià Ganduxer i anys més tard va ser enderrocada.

Article del suplement del districte de les Corts del febrer de 2007.
http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/07_febrer/Les_Corts.pdf

La fotografia : Masia de Can Farinetes. (Foto: Rovirosa, facilitada per B.
Batlle i Piera - Arxiu Municipal del Districte de les Corts).