Al web del diari Sport hi ha una article del periodista David Salinas del 25 de febrer de 2013, titulat 'Piera, el noi de Sants', on parla de la vida d'en Vicenç Piera Pañella :

"Piera, el 'noi de Sants'

Formado en el equipo de su barrio, debutó con el Barça en 1920 por una lesión de Alcántara y anotó dos goles. Jugó 13 años y cuando le dieron la baja, dijo: "La mujer me ha echado de casa". Y colgó las botas.

Escut FC Barcelona (1920-1936)

Originario de la popular barriada de Sants, Vicenç Piera Pañella (11 de junio de 1903) es uno de los jugadores míticos del FC Barcelona. Brilló con luz propia en el campo por el extremo derecho, donde destacaba por su depurada técnica, una velocidad explosiva y unos centros milimétricos. Igualmente, brilló con mayor intensidad fuera de los terrenos de juego por su gran generosidad y bondad.

Piera empezó a dar las primeras patadas a los balones de trapo por las calles y solares de su barrio. Ni las piedras ni el polvo de aquellos descampados frenaron las ganas que siempre tenía por jugar. Tampoco las repetidas prohibiciones de sus padres, que no dejaron que luciera la camiseta del Sants hasta que hubo cumplido los 13 años.

A partir de ese momento su progresión fue imparable hasta llegar al primer equipo, donde empezó a jugar de extremo por banda derecha. Más tarde pasó a interior y, poco después, a delantero centro. Dividía su vida entre el fútbol y el trabajo de oficial mecánico.

Sus primeras actuaciones, a menudo determinantes, le llevaron directamente al FC Barcelona en 1920 para jugar en el equipo reserva, llamado Penya Nova Germanor. Tenía 17 años. Manuel Torres, el popular 'barraquer' del campo de la calle Industria, primero, y del campo de Les Corts, después, recordaba así el debut de Piera en sus memorias que publicó 'Club' en 1953:

“El 1 de enero de 1921, por la mañana, me llamó el señor Gamper:

-Torres, vaya a buscar a Piera, que esta tarde jugará contra el Arenas.

-Pero, señor Gamper, Piera está jugando esta mañana con el equipo de la Penya...

-Vaya, vaya... Búsquelo y a ver qué pasa.

Como era casi mediodía, fui a su casa. Lo encontré comiendo.

-Piera, el señor Gamper me ha dicho que te presentes en el campo, que esta tarde tienes que jugar.

-¿Yo? ¿Y contra el Arenas?

Permaneció pensativo, pero seguidamente reaccionó. Se vistió con rapidez y se fue, no sin antes decirme:

-Le dice al señor Gamper que en media hora estoy en el campo. Voy a La Samaritana a comprar unas botas, que las mías están ya muy viejas”.

Dicho y hecho, Piera fue a comprar las botas en la calle del Carme y debutó esa tarde contra el Arenas en un partido de carácter amistoso. El FC Barcelona jugó con Uriach, Coma, Galicia, Torralba, Sancho, Rodríguez, Viñals, Cella I, Gràcia, Piera y Plaza. Piera ocupó la posición del lesionado Alcántara. Ganó el Barça 3-1 y 'Vicentet', como así llamaban entonces a Piera, anotó el segundo y tercer gol. Todo el barrio de Sants estuvo pendiente de aquel partido y Piera regresó a su domicilio en volandas, como los toreros...

Empezaba una larga y dilatada relación con el primer equipo barcelonista. Una relación que se alargó hasta el año 1933, en la cual Piera siempre que se alineó lo hizo como titular. El 'noi de Sants' fue uno de los grandes propulsores del equipo en la llamada Edad de Oro, al lado de relevantes figuras como Samitier, Alcántara, Sagi, Sancho o Torralba.

Piera ganó una Liga, la primera edición, jugada la temporada 1928-29, y diez Campeonatos de Catalunya. Jugó un total de 395 partidos y marcó 123 goles. Fue internacional en 15 ocasiones y marcó dos goles.

Casado con María Dinarés, Piera siempre fue el 'noi de Can Bruixa', mote que le vino de la antigua masía donde nació. Dotado de una gran altura, Piera creó escuela con su juego: “Pasar siempre la pelota sin pararla”, “centrar siempre antes de llegar a la línea de fondo”, “sacar los saques de esquina de tal manera que la pelota tenga tendencia a entrar sola” y “regatear con el cuerpo, es decir, hacerse un autopase”.

Jugó con el FC Barcelona hasta el año 1933. El club ya no creía necesario su concurso y, por el amor que sentía a los colores, optó por retirarse antes que ir a jugar y defender otra camiseta. Nunca perdió el sentido del humor. Decía: “Ahora sí que puedo decir que la mujer (el Barça) me ha echado fuera de casa”.

Conferencias, colaboraciones en prensa y reconocimientos (entre otros el de la Federación Catalana de Fútbol, que le otorgó la medalla al mérito deportivo el 24 de noviembre de 1959) lo acompañaron hasta el final de sus días.

Piera murió en Barcelona el 13 de junio de 1960, a los 57 años, víctima de una larga enfermedad, en su domicilio de la calle Galileo. Un día antes el Barça jugó en San Mamés un partido de Copa y todavía tuvo el interés de preguntar por el resultado. Le dijeron que tranquilo, que su Barça iba ganando... Lo cierto es que perdió 3-0 y quedó apeado. Una mentira piadosa para que el tránsito del 'Vicentet' fuera un punto más dulce. Aquel día la bandera del FC Barcelona ondeó a media asta. Poco después, el presidente Miró-Sans lo nombró socio de honor a título póstumo."

Per saber-ne més :
Article del diari Sport sobre Vicenç Piera : Piera, el 'noi de Sants'
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Vicenç Piera Pañella
Entrada al bloc de 'Els Piera de Les Corts' : Llibre : Paulino. El primer crac de la història del Barça

Can Bruixa (III)

Cercant informació dels Piera en l'apartat dels llibres de Google, he trobat 'Catàleg de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Materials gràfics' escrit per Lluís Calvo Calvo una nota sobre la masia de Can Bruixa :

"0144
Carreras i Artau, Tomàs.
Barcelona: Sants.
Parròquia de Les Corts de Sarrià.
06-01-1921.
Masia Cal Bruixa.

'Can Bruixa' masia de Sants (de la parròquia de Les Corts de Sarrià) . És una casa que hi ha un colomar davant, al cos superior. A la fatxada hi ha esculpit, damunt el balcó: 'Grau Piera 1765'; és el fundador de la casa; el nom dels Piera es conserva en els actuals propietaris. Hi ha no gaire hi lluny a 'Cal Bruixa' (actualment Cál Macalon). Els masovers de Cal Bruixa Vell varen comprar el terreny i fer aquesta casa'Cal Bruixa'; era En Grau Piera. Els masovers de Cál Bruixa Vell compraren animals amb tares, els curaven i els tornaven a vendre a bon preu. Una espècie de gitanos blancs. La gent va creure que curaven per poder de bruixeria, i d'aquí a dir-ne Cál Bruixa.Així m'ho explica una vella de l'actual Cál Bruixa (Piera). Hi ha un carrer que en diuen el `Carrer de la Bruixa': el va batejar el pare de l'actual propietari, juntament amb En Graña, aleshores alcalde de Sants, però el nom donat (juntament amb el terreny cedit per l'apertura del carrer) fou:'Carrer del Bruixa'. La placa actual diu 'Calle de la Bruixa'. Ampliant la conversa, me diu el propietari que els fundadors eren gent de la Cerdanya (els Piera), que tenien engassada i venien a batre pel pla de Barcelona. Els hi va agradar la localitat i es varen quedar de masovers, de Cál Bruixa Vell, i després establiren el terreny de la casa retratada al Compte de Belloch (actualment redimit: el va redimir el fill de Grau Piera, i el següent Vicenç Piera, el lluïsme: això ho diu amb alguna imprecissió). La casa ha sigut restaurada, o millor mal restaurada potser la casa era pintada. El rellotge era pintat, i ostentava figures: hi havia un caçador amb calsa curta. Hi han deixat l'any de 1765, al repintar-lo (data de la fundació). Com s'ha dit, aquesta masia pertany a la parròquia de Les Corts, de Sarrià, i a l'antic municipi de Sants (actualment Barcelona). Fatxada de 'Cal Bruixa', feta especialment pel pintoresc colomar. Aquest colomar el va fer l'actual propietari Vicenç Piera farà uns 20 anys. Q.F. núm. 3. Sèries 14-33. Pàgs 27-28-29. 1035/0457."      

Per saber-ne més :
Can Bruixa al Catàleg de materials gràfics de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya

Barcelona Metròpolis : El senyor Tonet de Sants

Tal com ens va anunciar l'Enric Gomà en l'anterior entrada del bloc, Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts, ha publicat en la revista Barcelona Metròpolis, un article d'un Piera, en aquest cas del seu besavi Antoni Piera i Jané conegut com a : Antonet o Tonet.

Amb el seu particular estil, l'Enric Gomà, ens explica una part de la història de la família. Ho fa d'una manera amena i plena de detalls tot curiosos. Ens parla de l'afició als toros del besavi i del seu germà, Salvador, de la mateixa manera que coneixem nous detalls de la fundació del Foment d'Obres i Construccions (FCC). Un article que val molt la pena de llegir. 

I de la mateixa manera que en la seva etapa a Catalunya Ràdio, apreníem "noves paraules" en la seva secció de filologia creativa, La veu humana. En aquesta biografia, en canvi, podem aprendre una "vella paraula" : mirinyac, una peça de roba interior del segle XIX. 

L'adreça de correu del blog és : elspiera@gmail.com

Més informació :
Biografia El senyor Tonet de Sants a Barcelona Metròpolis.

Antònia Jané de Piera

Al web de l'hemeroteca de La Vanguardia es pot trobar molta informació sobre la família Piera, un exemple seria l'esquela d'Antònia Jané de Piera.

Antònia va néixer a la localitat del Prat de Llobregat, es va casar amb Antoni Piera i Sagués el 30 de desembre de 1852, van tenir 6 fills : Salvador, Carme, Antoni, Dolors, Eulàlia i Josep Piera Jané. El 29 de setembre de 1887 es publicà la seva defunció al diari La Vanguardia.

Podem llegir en l'esquela que la casa mortuòria estava situada al carrer Sant Pere de Sants, número 92. Actualment, el nom d'aquest carrer és el de Sagunt. En el dia d'avui, hi ha l'Escola Perú, però antigament hi havia la casa pairal anomenda Cal Ros del Maiol, la primera seu de FOCSA - Fomento de Obras y Construcciones, SA -, empresa fundada entre d'altres pel fill Salvador Piera i Jané el 18 de març de 1898 amb el nom de Societat Mercantil Colectiva Piera, Cortinas y compañia.

Per saber-ne més :  
Esquela d'Antonia Jané de Piera al diari La Vanguardia.

Entrada sobre Cal Ros del Maiol al bloc 'Els Piera de Les Corts'.
Entrada sobre Cal Rol del Maiol (II) en el bloc 'Els Piera de Les Corts'.

Enric Gomà Ribas, el senyor Piera

Carrer de Sant Crist de Sants (1933)

Aquest passat 5 de juny, al començament de la secció del Cafè de la República, l'Enric Gomà ens va sorprendre al parlar "d'una pàgina web dedicada als que tenim el cognom Piera, que és molt curiosa..."

Potser, estava parlant d'aquesta pàgina ? 

Una curiosa història sobre Sants que va explicar, va ser la del curandero Nicasio. Cap al 1870 va fer un crida a tots els esgarrats de Barcelona perquè els pensava curar. I a l'esplanada de Creu Coberta quan els tenia a tots reunits, els va ruixar amb aigua beneïda i els va dir : "I ara aixequeu-vos". I tots es van aixecar i com que no s'aguantaven van caure uns sobre els altres. El curandero Nicasio va ser perseguit per la policia i es va tenir que exiliar.

Per saber-ne més :

Programa de ràdio : El Cafè de la República

Entrada de l'Enric Gomà Ribas al bloc Els Piera de Les Corts. 
Fitxa en la BD del Departament de Cultura d'Enric Gomà Ribas.
El Periódico de Catalunya : Albert Torras, cronista de Sants ?

Llibre : Sants, Hostafranchs, La Bordeta

Aquests dies ha caigut a les meves mans un llibre sobre tres barris de la ciutat de Barcelona : Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

El llibre titulat "Sants, Hostafranchs, La Bordeta. Itinerari per tres Barris de Barcelona" de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany editat per La Busca edicions SL ens serveix per conèixer una mica millor la història d'aquests tres barris fent un recorregut pels seus carrers.

L'autor ens demostra el coneixement de la matèria que exposa al llarg de tot l'itinerari, segurament degut al fet que la seva família ha conviscut des de fa més de 100 anys en aquesta zona. cosa que es evident amb el munt d'anècdotes explicades al llarg del llibre.

El més interessant però, es com sempre, quan trobem algunes paraules on es parla de la família Piera. En aquest cas trobem dues referències :

• En la pàgina 40 quan parla de Magda Prunera Brescó cita textualment :

"La seva família, quan era ella petita, vingué a viure a Sants, on de seguida va arrelar a la parròquia
i a l'Orfeó. Professora de solfeig i cant de Josep Maria Carreras, Núria Feliu i d'Angelina Miró, a mi
me n'agrada un altre títol: el de companya de classe a casa de la professora de la meva àvia
Esperança Puig de Vergés."

Recordem que Angelina Miró és filla d'Alexandre Miró i Piera que ja en vàrem
parlar anteriorment en el bloc a causa de l'entrevista que li van fer des del suplement de
Barri d'Horta - Guinardó.

Més dades sobre Angelina Miró :
Cercle Català d'Història : Catalans a la costa Oest del Canadà
Casal Català de Vancouver : Qui va ser Pere d'Alberní
Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana : Llistat de premiats Batista i Roca

• En la pàgina 44 quan estem passejant pel carrer Finlàndia - Sagunt ens diu :

"On avui hi ha l'Escola Perú, era l'antiga Casa els Piera, origen del Foment d'Obres i Construccions, el jardí de la finca arribava més enllà de l'actual carrer Olzinelles, per a la qual cosa, per l'actual carrer Sagunt, antic camí de La Bordeta, és per on es dirigien per anar a aquell rodal."

Que ens reafirma l'anterior entrada al bloc sobre la casa pairal de Cal Ros del Maiol, on en Manuel Ribas i Piera ens explica la relació entre la casa pairal i els Piera.

Més informació sobre Manuel Ribas i Piera en la xarxa :
Article al diari El País : Barcelona, en peligro
Todostuslibros.com : Todos los libros de Manuel Ribas Piera
Aula d'Ecologia : Urbanisme i disseny urbà.

Cal Ros del Maiol

Aquesta casa pairal, Cal Ros del Maiol, situada al carrer Sagunt, 92 al barri de Sants també està lligada a la família Piera. Encara que actualment és una escola, el CEIP Perú. La informació sobre aquesta Casa Pairal és escassa. Per la xarxa només he sapigut trobar un escrit que el Sr Manuel Ribas Piera va enviar a l'escola l'any 2009 i on col·labora aportant algunes dades.

"Benvolguts:
Llegeixo a la vostra pàgina web sobre la història de l'Escola, que per haver-se cremat l'Arxiu Històric de Sants no s'han pogut trobar les fonts que desvetllessin la història real del seu fundador.Puc omplir aquest buit. La meva mare a.c.s. portava de primer cognom el de Piera i va néixer l'any 1899 al palauet que ara és l'Escola.Pel que ella explicava i pel que després he sabut, el meu rebesavi Antonio Piera i Ros, provenia de Can Ros del Mayol, a Les Corts. El seu pare es va casar amb una Ros del Mayol. Cal dir a més que a la família, fins arribar al meu avi matern, n'hi havia molts de rossos i després n'hi ha continuat havent. El meu avi també era ros de cabell.La família Piera -que està estudiada en un llibret sobre les Masies de Les Corts- entronca amb tres masies, on hi vivien branques del mateix cognom, tots parents. La meva branca és la de Can Bruixa que fins fa poc encara existia i ara ha quedat només el nom del carrer de Les Corts on hi havia la vella masia.
El meu besavi Anton Piera i Sagués va comprar -gravats però amb un cens a favor d'un aristòcrata local- la casa i pati on ara hi ha l'Escola. La finca també incloïa la punta de l'illa entre Sagunt i Burgos i altres terrenys veïns on hi havia quadres pels animals de Foment. Al cap d'uns anys va redimir el cens i en va passar a ser amo. El meu avi matern, Anton Piera i Jané, amb el seu pare i el seu germà Salvador, foren els fundadors de Fomento de Obras y Construcciones que també explotava unes pedreres a Montjuïc i portava carreus a Madrid principalment amb carros de mules. (Els guarniments de les mules són avui propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que va dir que els exposaria). Després, l'Empresa, sense abandonar el comerç de la pedra, es va anar decantant cap a la construcció (per exemple, l'obertura de la Via Laietana). Els Piera van deixar de ser-ne presidents i gerents cap a final de segle XX, quan van entrar-hi les germanes Koplowitz amb seu a Madrid, on sempre hi havia hagut una delegació. El meu avi, essent gerent del Foment va deixar de viure-hi l'any 1923, per anar-se'n de lloguer a Barcelona, a l'Eixample (carrer Diputació, casa Garriga i Nogués). Allí se sentia més segur a l'època dels pistoleros que mataven patrons. L'any 1939 la va vendre a l'Ajuntament i d'aquí neix l'Escola.
Els seus hereus foren, en parts iguals, els meus oncles Antonio (que esmenta el vostre paper com a transportista i que fou arquitecte i contractista d'obres), Josep i Antoñita, i la meva mare, Carmen, tots ells difunts i que a.C.s. Recordo de petit (abans de la guerra civil) haver anat algun diumenge a la que avui és la vostra Escola a recollir joguines que la mare havia deixat quan es va traslladar a Ciutat.
Confio en que aquesta informació us pugui ésser útil per a alguna cosa.
Ben cordialment,

Manuel Ribas i Piera
Barcelona, març de 2009"

Web de CEIP Perú : http://sites.google.com/site/escolaperu/
Entrada a la Wikipèdia sobre Manuel Ribas Piera : http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Ribas_i_Piera
Article al diari La Vanguardia on es parla de la realció entre FOCSA i la família Piera : http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/07/19/pagina-6/78538323/pdf.html