La Gran Panxada

Avui he anat a l'Arxiu Municipal del Districte de Les Corts al C/Dolors Masferrer i Bosch, 29. He pogut consultar diferents documents que va fer-ne donació en Bonaventura Batlle Piera. El document que més m'ha cridat l'atenció, i per tant li dedico una entrada al bloc, ha estat un que s'anomenava 'Gran Panxada en honor d'en Vicens Piera'.

Aquest acte d'homenatge cap en Vicenç Piera es va celebrar a l'Hotel España el 22 de febrer de 1923 per part de la "Peña Belmonte de Barcelona". En la invitació podem llegir: "La Peña Belmonte de Barcelona que encara que aficionats a la festa de braus, son per excelencia entusiastas del foot-ball, en recort a l'homenatge a en Vicens Piera, insustituible ala dreta del Barcelona" .

Suposo que ho festejaven al voltant d'una gran menja. Si més no, podem veure que el menú va ser del tot original :

• Encortits Kick-off
• Ous al free-kick
• Peix al shoot
• Fiambres al corner
• Filet amb patates a la panadera
• Enciam al referée
• Biscuit glacée al goal-kick
• Pastisserie al penalty i al tortell
• Fruits melée
• Café carregat
• Licors al goal
• Vi i xampany, al ¿Hip,Hip,Hurra?

Per saber-ne més :
Arxiu Municipal del Districte de Les Corts : Fonts Privats. Personals. Vicenç Piera i Pañella (1922-1964). 2 caixes.
Vicenç Piera i Pañella : Entrada al bloc del 5 de desembre del 2009.
Vicenç Piera i Pañella (II) : Entrada al bloc del 20 de febrer de 2010.
Vicenç Piera i Pañella (III) : Entrada al bloc del 25 d'abril de 2010.
Patadura - Carlos Gardiel : Entrada al bloc del 17 de juliol de 2011.

La branca Piera Esteve

Aquest cop ens centrem amb les diferents cerques trobades a la xarxa sobre la branca de la família Piera Esteve.

Concretament parlem de dos dels fills del matrimoni entre Pau Piera Mans i Rosa Esteve, en Francesc i l'Enric.

Durant la matinada del 6 al 7 d'octubre de l' any 1934, Francesc Piera i Esteve es va unir al comboi que va sortir de L'Hospitalet de Llobregat cap a Barcelona per a anar a defensar la Generalitat de Catalunya. Durant aquell dia Lluis Companys havia realitzat la declaració de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, cosa que va comportar la declaració de l'estat de guerra per part del govern central. Francesc Piera va morir durant el trajecte per la carretera del Morrot, a conseqüència que soldats van disparar contra el dos camions del comboi a prop de l'aeronàutica. La seva mort va ser publicada a La Vanguardia dies després. Els seus amics li rendiren homenatge publicant diversos escrits en els diaris Espill i Llibertat.

El seu germà Enric Piera Esteve va formar part de la lleva de la quinta del biberó tal com ens explica la seva nèta Ester Piera González, en el seu treball que va guanyar el I Premi de recerca per la Pau l'any 2006.

Per saber-ne més :
Treball de Ester Piera González sobre La quinta del biberó.
Noticia Universitat Barcelona : I Premi de Recerca de la Pau.
La Vanguardia, 21 d'octubre de 1934, publicació de la mort de Francesc Piera Esteve.
Entrada a la wikipèdia : La quinta del biberó.
Blog sobre la Guerra Civil Espanyola : Banderas de nuestros abuelos.

Can Grau

Fa temps que en el bloc ja havíem parlat de Can Bruixa i de Can Farinetes, dues de les masíes de Les Corts on van viure la família Piera, però ens faltava la masia a on va començar tot : Can Grau.

Fent una cerca per Internet he pogut trobar el número 6 dels Quaderns d'estudi. "Coneguem Les Corts : Materials per al coneixement del districte. El món rural a Les Corts."

"Un mas establert emfitèuticamnet : Can Grau.
Al bell mig de Les Corts Velles, a l'actual carrer de Les Corts i en el solar que avui ocupen els edificis Trade, s'alçava un dels masos més emblemàtics del terme : Can Grau. Del primitiu edifici hi ha molt poques dades; se sap, però que l'antiga casa fou refeta el 1736, tal com constava a la façana, i que l'última restauració datava de l'any 1901.

En més de 6.000m2., Can Grau comprenia una gran era i un edifici de dos cossos : una de planta baixa, pis i golfes destinat a l'habitatge, i un altre de planta baixa més pis destinat a habitatge i quadra. Una gran palmera creixia tot just davant del cos de la dreta i n'amagava la porta i el balcó de la planta situats entre dos finestrals gòtics decorats amb uns petits caps esculpits. Per sobre s'hi obria una galeria de solana d'onze arcs que havien estat tapiats o tancats amb finestres. La façana es decorà amb un senzills plafons i amb l'escut de les quatre barres de Catalunya i la creu de Sant Jordi. Entre els dos cossos de casa sobresortia una torre quadrada rematada amb balustrada, torre que alguns interpretaren com el bastió d'un clos enmurallat o reducte defensiu de l'antic terme.
El mas, amb la seva gleva de deu mujades, era un alou en domini directe de la catedral de Barcelona, a la qual pagava anualment uns censos de 25 sous i de 14 lliures, respectivament.
Propietat de la família Corts des de meitat del segle XV, es treballava mitjançant arrendataris. L'última hereva Corts, Maria Antònia Corts i Balaguer, professà al monestir de les Jerònimes de Barcelona, al qual intituí com a hereu. Com que ni ella ni el monestir podien atendre directament l'heretat, l'any 1739, Antònia Corts, amb el permís de l'abadessa del convent, va posar-la en mans de tercers : a canvi de censos va transferir a Vicenç Piera i Amat, membre d'una família establerta a la parròquia de Sarrià des de mitjan segle XVI, el domini útil del mas (que es trobava en un estat lamentable) i de totes les propietats que conformaven l'heretat.

El cens anual es fixà en 275 lliures la meitat de les quals havien de ser pagades per Sant Joan i la resta per Nadal. A més, en un termini de tres anys, calia invertir unes 200 lliures en la rehabilitació de la casa. Aquestes quantitats van ser ràpidament recuperada perquè Piera i els seus hereus, sots-establiren peces de terra que els proporcionaren importants rendes anuals, com les sis mujades i mitja que establiren a Tomàs Dolsa i Pau Llorach i on fundaren l'Institut Frenopàtic (1870).
El cens que pertanyia a les monges jerònimes va passar a mans de l'estat com a conseqüència de les lleis desamortitzadores. Posteriorment, l'any 1872, fou comprat pels Piera. D'aquesta manera els que havien estat emfiteutes s'havien transformat en propietaris. L'any 1943 es van vendre la plena propietat de l'edifici, que vint anys més tard (1963) va ser enderrocat."

Cal també fer esment que l'any 1759 : Els Piera de Can Grau sotestableixen la peça de terra al seu parent 9 : Bonaventura Piera amb la condició d'edificar un mas (Can Farinetes).

Per saber-ne més :

Quaderns d'estudi número 6: Coneguem Les Corts
Fotografia Finestra renaixentista de Can Grau. Autor : no identificat (AMDC).

La Branca dels Piera a Terrassa

I continuem amb la recerca de més informació per la xarxa de la branca Piera a Terrassa.

I la sorpresa ha vingut del Bloc de la família Freixa de Terrassa, el divendres 1 de juliol van fer l'entrada al seu bloc sobre la Branca de la Maria.

En aquest arbre podem veure que la mare de la Maria Matalonga Piera és Maria Piera i Alegre, així com els seus avis materns Bonaventura Piera i Carme Alegre. Dels avantpassats d'aquesta branca ja n'haviem parlat anteriorment en altres entrades en aquest bloc : "Els descendents de Bonaventura Piera".

Bonaventura Piera Torras i Carme Alegre Pila van tenir tres filles :

• Ramona Piera Alegre casada amb Jaume Soler. Propietaris de la Pastisseria Soler i Piera, antigament Pastisseria Piera o Xocolates Piera.
  

Pastisseria Soler Piera, Terrassa
C/ Periodista Grané, 192 - 08226 Terrassa
93 785 1840

• Maria Piera i Alegre casada amb Ramon Matalonga Cortés pares de Maria Matalonga Piera que es casarà amb Oriol Freixas Vaucells. Dels quals en parlen en el bloc dels Freixa.

• Antònia Piera i Alegre casada amb Francesc Boladeras Carmona.

Per saber-ne més :
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera l'octubre de 2009.
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera el novembre de 2009.
Entrada al bloc de Can farinetes sobre els descendents de Bonaventura Piera el gener de 2010.
Entrades sobre la Pastisseria Piera al Bloc : Records de Terrassa. Recull de vivències i records de la ciutat de Terrassa.
Entrada sobre Maria Matalonga Piera al Bloc : Els Freixa.

Buscant l'home del milió d'amics : Pere Cusola Piera

Si fullegem la revista del Barça número 41, de l'octubre de 2009, en la pàgina 48 podem trobar la solució de l'enigma del mes anterior.

Quin personatge del barcelonisme va néixer a la Masia ?
Pista : Era conegut com "l'home del milió d'amics".

Com fàcilment es pot deduir, pel títol de l'entrada del bloc, la solució era : Pere Cusola Piera.

Llegint detingudament l'article podem saber que va néixer l'any 1919 i que era fill de la família de masovers establerts a Can Planes. Seguidament ens parlen de la venta de la masia per part dels propietaris al FC Barcelona per poc més de 6 milions de pessetes, del diàleg entre el president del Barça, Agustí Montal Galobart, i el masover, antic atleta del club. Ens expliquen la vida d'en Pere Cusola al servei del club posteriorment, així com la seva mort el dia 27 d'agost de 1987. Però de la família Cusola - Piera ben poca cosa ens diu.

En canvi si que podem trobar més informació sobre els Piera a la Masia de Can Planes en el llibre en el llibre : Masies de Les Corts de Imma Navarro Molleví :
 

" Els fets succeïren entre 1843 i 1847, quan Manuel Pavía y Lacy fou cap polític interí de Barcelona i, trobant-se per aquestes contrades, el sorprengué una partida carlina. S'atansà a Can Planes i demanà ajut als masovers, aleshores una de les branques dels Piera de Les Corts, que ràpidament li feren treure els galons i l'uniforme, el vestiren de pagès i el feren pujar a una olivera. Quan els carlins arribaren al mas i preguntaren pel general, els Piera respongueren que no l'havien vist i que allà solament i eren ells i el mosso que era dalt de l'olivera. En senyal d'agraïment els concedí a la família el privilegi de ser exempts del servei militar els nois de la casa, el qual privilegi conservaren fins l'any 1936." 

Segons les dades que hi ha a l'Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona :

• El 1 de setembre de 1910 : es va incriure un matrimoni Cusola - Piera al jutjat oest de la ciutat. El matrimoni va ser entre Joan Cusola Pujol de Barcelona i Joaquima Piera Llopis de 22 anys de Barcelona, filla de Jaume Piera (difunt) i Maria Llopis. A més Joan Piera Llopis va ser testimoni del matrimoni.
• 13 d'abril de 1917 : Naixement de Jaume Cusola i Piera, fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis. Nét per part paterna d'Antoni Cusola, de La Donzell, i Maria Pujol i per part materna de Jaume Piera i Maria Llopis tots dos de Barcelona.
• 23 de novembre de 1919 : naixement de Pere Cusola Piera, fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis. Nét per part paterna d'Antoni Cusola, de La Donzell, i Maria Pujol i per part materna de Jaume Piera i Maria Llopis tots dos de Barcelona.

Sembla clar que en Pere Cusola Piera era fill de Joan Cusola Pujol i Joaquima Piera Llopis i que va tenir com a mínim un germà : Jaume. Si dels Piera que parlen en els dos articles eren de la mateixa branca, o si aquestes branques estaven relacionades amb la dels Piera de Les Corts és una cosa que encara no puc afirmar. A veure si aquestes vacances puc anar fins l'Arxiu de Les Corts o hi ha algú que llegint aquest bloc pot donar-me alguna informació més...

Per saber-ne més :
Revista del Barça. Enigma del mes (pàgina 48).
El mundo Deportivo. Article sobre Pere Cusola (1a part).
El mundo Deportivo. Article sobre Pere Cusola (2a part). El Periodico. Article sobre la masia.
Necrològica Jaume Piera Cusola.
Les masies de Les Corts : http://w1.bcn.cat/barcelonablog/insolit/les-masies-de-les-corts.

Patadura - Carlos Gardel

A vegades navegar per la xarxa et pot portar a trobar autèntiques meravelles, com és el cas d'aquest bloc argentí dedicat a Carlos Gardel anomenat Gardeles escrit per Marcelo O. Martínez.

L'entrada al bloc publicada el 4 de gener de 2011 està titulada 'La Canción del Barça : Patadura' i és una mostra d'un treball excel·lent que us recomano que busqueu un moment per poder-lo llegir.

Podrem veure i escoltar la versió que va fer Carlos Gardel del tango Patadura dedicat als jugadors del Barça : Josep Samitier, Franz Platko, Josep Sastre, Vicenç Piera i Ricardo Zamora que passaven per un mal moment a causa de les derrotes en una gira que va fer el FC Barcelona per Argentina i Uruguai. En definitiva, una mostra de l'amistat que professava el cantant als jugadors del Barça.

Lletra de Patadura modificada per Gardel

Piantáte de la cancha, dejále el puesto a otro;
de puro patadura estás siempre en orsay;
jamás cachás pelota, la vas de figurita,
y no servís siquiera para patear un hand.
Querés jugar de forward y ser como lo es Piera

pa'hacer como hace Satre,
de media cancha un gol,
querer hacerle goles al colosal Zamora
y ser, como lo es Sami, el mago del balón.

Chingás a la pelota,
chingás en el cariño,
el corazón de Platko
te falta, che, chambón.
Pateando a la ventura,
no se consiguen goles;
con juego y picardía
se altera el marcador.

Piantáte de la cancha que hacés mala figura
con fouls y brusquedades te pueden lastimar.
Te falta tecnicismo, colgá los piparulos.
De linesman hay puesto, si es que querés jugar.
El juego no es pa' otarios, tenélo por consejo,
hay que saber cortarse y ser buen shoteador
en el arco que cuida la dama de tus sueños,
mi shot de enamorado acaba de hacer gol...

Sacate los aspavientos
vos no tenés más chance,
ya ni tocás pelota,
la vas de puro aubol.
Te pasa así en el campo
de amor, donde jugamos:
mientras corrés la liebre
te ganó un corazón.



V4. Toma 4 de 4. Voz: Carlos Gardel. Acompañamiento: José Ricardo - Guillermo Desiderio Barbieri - José María Aguilar (guitarras). Versión 4: Disco (en Francia, año 1929): Nº 188029. Lado: A. Matriz KI 2056-4 (por error en etiqueta disco figura Matriz KI 2056-1). Sello Editor: Odeón. Fecha de grabación: 01-03-1929. Lugar: París (Francia). Total de maquetas grabadas: 1. Se editó en discos en Argentina en 1935: Nº 18931. Lado: B.

Per saber-ne més :

Blog Gardeles de Marcel O. Martínez.
Entrada a la Base de dades de futbol
Mundo Deportivo 11 d'agost de 1929. Galería de Internacionalesa
Mundo Deportivo. 15 de juny de 1960. Defunció de Vicenç Piera.
Mundo Deportivo. 23 de juny de 2004 Autobiografia
Mundo Deportiva. 23 de juny de 2004. Autobiografia (II)
Wikipèdia entrada Vicenç Piera i Pañella

Altres entrades al bloc :

• Vicenç Piera i Pañella
• Vicenç Piera i Pañella (II)
• Vicenç Piera i Pañella (III)
  

Ser o semblar el Carrer de mitja galta

La setmana passada al programa de ràdio on col·labora l'Enric Gomà amb la seva secció La veu humana, va parlar de l'asimetria, una mania seva segons va comentar.

Escoltant la seva intervenció, a partir del minut 2:04 comença a explicar-nos l'anècdota sobre una de les intervencions del seu oncle Manuel Ribas i Piera en les reunions de veïns de casa : "Si canviem el terra de la meitat del pati i l'altre no, semblarà el carrer de mitja galta". On vol destacar l'asimetria del carrer, en aquest cas del pati.

Podem veure que aquesta denominació és força comuna al país, un exemple d'aquest fet és en el bloc de la Gimcana de les Llengües a l'Hospitalet de Llobregat :

"2. Quin carrer es va dir de Mitja Galta en els anys de la Segona República (1931-1936)?

a) La carretera de Santa Eulàlia
b) El carrer Major
c) El carrer de Prat de la Riba
d) L’avinguda de Josep Tarradellas i Joan

Solució : El carrer de Santa Eulàlia es va dir de Mitja Galta durant els anys de la Segona República, època en què l’anticlericalisme abolí totes les mencions religioses dels topònims hospitalencs. Aquesta denominació de “mitja galta” és general al país i s’aplica a les vies que només tenen cases en un costat. A l’Hospitalet, “semblar el carrer de Mitja Galta” significava estar desballestat o incomplet, i s’aplicava a feines inacabades, festes deslluïdes o famílies poc avingudes. "

Per saber-ne més :

- Exemples de carrers de mitja galta a poblacions Catalanes :

• Carrer de Santa Eulàlia de L'Hospitales de Llobregat.
• Carrer de la mitja galta de Ribes (Garraf).
• Carrer de la mitja galta de Mataró (Maresme).

- Secció de "El Cafe de la república" : La veu humana.

- Programa del 30 de juny de 2011.

Llibre : Sants, Hostafranchs, La Bordeta

Aquests dies ha caigut a les meves mans un llibre sobre tres barris de la ciutat de Barcelona : Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

El llibre titulat "Sants, Hostafranchs, La Bordeta. Itinerari per tres Barris de Barcelona" de Josep Maria Vilarrúbia-Estrany editat per La Busca edicions SL ens serveix per conèixer una mica millor la història d'aquests tres barris fent un recorregut pels seus carrers.

L'autor ens demostra el coneixement de la matèria que exposa al llarg de tot l'itinerari, segurament degut al fet que la seva família ha conviscut des de fa més de 100 anys en aquesta zona. cosa que es evident amb el munt d'anècdotes explicades al llarg del llibre.

El més interessant però, es com sempre, quan trobem algunes paraules on es parla de la família Piera. En aquest cas trobem dues referències :

• En la pàgina 40 quan parla de Magda Prunera Brescó cita textualment :

"La seva família, quan era ella petita, vingué a viure a Sants, on de seguida va arrelar a la parròquia
i a l'Orfeó. Professora de solfeig i cant de Josep Maria Carreras, Núria Feliu i d'Angelina Miró, a mi
me n'agrada un altre títol: el de companya de classe a casa de la professora de la meva àvia
Esperança Puig de Vergés."

Recordem que Angelina Miró és filla d'Alexandre Miró i Piera que ja en vàrem
parlar anteriorment en el bloc a causa de l'entrevista que li van fer des del suplement de
Barri d'Horta - Guinardó.

Més dades sobre Angelina Miró :
Cercle Català d'Història : Catalans a la costa Oest del Canadà
Casal Català de Vancouver : Qui va ser Pere d'Alberní
Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana : Llistat de premiats Batista i Roca

• En la pàgina 44 quan estem passejant pel carrer Finlàndia - Sagunt ens diu :

"On avui hi ha l'Escola Perú, era l'antiga Casa els Piera, origen del Foment d'Obres i Construccions, el jardí de la finca arribava més enllà de l'actual carrer Olzinelles, per a la qual cosa, per l'actual carrer Sagunt, antic camí de La Bordeta, és per on es dirigien per anar a aquell rodal."

Que ens reafirma l'anterior entrada al bloc sobre la casa pairal de Cal Ros del Maiol, on en Manuel Ribas i Piera ens explica la relació entre la casa pairal i els Piera.

Més informació sobre Manuel Ribas i Piera en la xarxa :
Article al diari El País : Barcelona, en peligro
Todostuslibros.com : Todos los libros de Manuel Ribas Piera
Aula d'Ecologia : Urbanisme i disseny urbà.

XIX Premi Telax

Aquest pròxim 8 de juliol s'ignagura l'exposició del XIXè Premi Nacional Telax d'art contemporani i avarguandista a la Galeria Antoni Pinyol de la ciutat de Reus.

En la qual ha participat l'Àurea Bellera presentant l'obra "S(h)e wishes 01" la qual ha resultat guanyadora del premi.

El passat dia 28 de maig el jurat format per : Joan Casals, Josep Maria Guinovart, Rosa Ricomà, Albert Isern i Rafael Arasa després de la deliberació on van analitzar i valorar els diferents dossiers presentats pels artistes van decidir l'obra guanyadora, que com hem dit anteriorment ha estat : S(h)e wishes 01.

MOLTES FELICITATS !!!!


Més informació en :
Periòdic d'Andorra : Bellera s'endú el Premi Telax de la sala Antoni Pinyol de Reus.
Art vall - galeria d'art a Andorra.

Casament Josep Piera Pañella i Àngela Cortés

Aquest cop he pujat una foto que m'ha enviat la Montserrat Vilà Fort, que conjuntament amb la seva mare, Teresa Fort Piera, m'han identificat la majoria de persones de la fotografia.

Primer de tot, cal explicar que el motiu de la fotografia és pel casament d'un dels fills del matrimoni Piera Pañella concretament d'en Josep Piera Pañella, segon fill del matrimoni, amb Àngela Cortés. La data d'aquesta foto té que ser de finals dels anys 20 o principis dels 30 del segle XX.

En la primera fila podem reconèixer asseguts : Bonaventura Batlle Josa, Vicenç Piera Almenara, Dolors Pañella Piera (esposa de l'anterior) , Josep Piera Pañella (fill dels anteriors), Àngela Cortés.

En la segona fila comencem pel segon home dret : Vicenç Piera Pañella, Maria Dinarés Comellas (esposa de l'anterior), i cap al final les dues noies són la Remei Garriga Piera al costat de la Teresa Piera Pañella.

En la fila intermitja : primer hi ha una noia, la Magdalena Piera Pañella, després un noiet, en Bonaventura Batlle Piera (fill d'en Bonavetura Batlle Josa), sota seu a la seva esquerra una noia, després l'Angelina Garriga Piera, el meu avi Patrici Armengol Piera i l'última Madrona Piera Almenara.

A l'última fila : Comencem pel segon senyor, sobre el noi Bonaventura Batlle Piera, Pau Armengol i Piera, Anton Batlle Piera (fill d'en Bonaventura Batlle Josa), Joan Fort Piera (al mig sota d'un cable) i al final Esperança Piera Almenara.