Teresa Piera Almenara

Fa poc dies que he rebut del Registre Civil de Barcelona la partida de naixement de la Teresa Piera Almenara, germana de la meva besàvia Anna, filles de  Vicenç Piera Estruch de Les Corts i de Magdalena Almenara Pelfort de Molins de Rei.

Com podem veure en la seva partida va nèixer el 7 de gener de 1893 al poble de Sants, pocs anys després una barriada de Barcelona (1897). I va ser la petita de set germans, podem observar que els seus pares ja eren força grans 50 anys el pare i 40vanys la mare segons llegim.

Es va casar amb Sadurní Esteve i va tenir tres fills. Va morir jove el 13 de juny de 1840 a Barcelona.

En la Hemeroteca de La Vanguardia podem trobar alguna notícia sobre ella, per exemple el dia 30 de novembre de 1927 es parla d'una expropiació d'uns terrenys a ella i a la seva germana Madrona en l'apartat de Comisión municipal Permanente.

Cantar el duo de l'africana

Verema

Aquest passat divuit de gener un altre cop en el programa del Cafè de la República, l'Enric Gomà va parlar sobre una anècdota  de la seva àvia Piera, la Carme Piera de Sants. 

El programa anava sobre quin era el significat "d'agafar una turca", petició que havia realitzat en Joan Barril en un programa anterior. En resum quines poden ser les diverses maneres de dir : emborratxar-se. Per exemple : agafar un trompa, agafar un pet, agafar una merla, engatar-se...

El significat de borratxa és : Botella de cuir, o carbassa, per a vi. D'aquí vindria la paraula emborratxar-se.










Per saber-ne més :

Programa de ràdio : 18/01/2012 La veu humana 
Wikipèdia El dúo de La africana
YouTube : El dúo de La africana

Estudi genètic cognoms catalans

Actualment, en el nostre país hi ha en marxa un estudi sobre els cognoms catalans mitjançant el cromosoma Y que es passa per la línia paterna, aquest projecte està dirigit per tres investigadors de l'IBE (Institut de Biologia Evolutiva) i finançat per l'Institut d'Estudis Catalans.

Encara que en la relació de 50 cognoms no hi ha el cognom Piera, he trobat que és interesant fer-ne menció.

El projecte consisteix en el següent :

"En el genoma, un dels cromosomes, el cromosoma Y, té un comportament únic: en tenen només els homes i es passa de pare a fill. De fet, determina la masculinitat. Els cognoms tenen un comportament semblant: encara que en tenen homes i dones, els cognoms que s’acaben transmetent són els dels homes: els néts d’una dona no portaran el seu cognom.

El sistema actual, amb un nom personal i un o dos cognoms que marquen el llinatge s’estableix a la baixa edat mitjana, encara que no se sistematitza fins molt després.

No tots els cromosomes Y són iguals: hi trobem un tipus de variació que s’acumula lentament (els anomenats haplogrups) i que es troba en freqüències diferents en poblacions diferents, mentre que altres variants muten molt més de pressa i són pràcticament particulars d’un individu o una família.

Ens proposem utilitzar la variació en el cromosoma Y per a estudiar els cognoms catalans, valencians i balears. Hem seleccionat 50 cognoms, dels quals pretenem analitzar el cromosoma Y en 50 homes, per tal de respondre les preguntes que detallem en l’apartat següent.

Aquest projecte està dirigit per Francesc Calafell, David Comas i Jaume Bertranpetit, i ha estat finançat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Objectiu: objectiu que es pretén adreçar amb el seu estudi (GervsLat: antropònims germànics contra llatins; Gent.: gentilicis estrangers; PoliFreq: relació entre nombre de fundadors i freqüència d’un cognom; Hebreu: possibles cognoms hebreus; Àrab: possibles cognoms àrabs; Basc: possibles cognoms bascos)."

Per saber-ne més :

Web sobre els Cognoms catalans.
Relació dels 50 cognoms a estudi : Llista dels cognoms.
Web Institut de Biologia Evolutiva.
Web de Inici d'un estudi genètic dels cognoms catalans en la UPF.
Facebook : Un atles genètic sobre els cognoms catalans.
Reportatge a la revista 'El Temps'.
Reportatge al programa "Divendres" de TV3. 

Bon Nadal i Bon Any 2012 !!!!

Bon Nadal i Bon Any 2012 !!!!

**_██_*。*.  /★\ .˛* .˛.*.★* *★ 。*
˛.  (´• ̮•)*˛°*   /.♫.♫\*˛.* ˛  _Π_____. * ˛*
.° ( . • . ) ˛°. /• '♫ ' •\.˛*.   /______/~＼*. ˛*.。˛* ˛. *。
* (...'•'.. ) *˛╬╬╬╬╬˛°. ｜田田 ｜門｜╬╬╬╬ .
¯˜"*°••°*"˜¯`´¯˜"*°••°*"˜¯` ´¯˜"*°´¯˜"*°••°*"˜¯`´¯˜"*°

Daniel Dalmases i Piquet

Arxiu Municipal de Les Corts

A l'Arxiu Municipal del districte de Les Corts hi ha dues caixes amb el fons privat que va fer donació en Daniel Dalmases i Piquet (1921-1992), en una de les caixes hi ha un volum anomenat 'Daniel Dalmases. Les Corts 1921-1992' on hi ha relatada la seva vida i la d'alguns dels seus familiars.

El més interessant és que podem trobar el text d'una conferència que va donar a Les Corts que s'anomena : "Texto de la charla pronunciada en la concejalía-Delegada del Distrito XI (Plaza Comas) el día 15 de noviembre de 1958" del qual destaquem un petit fragment :

"...Bajo este aspecto, me ha sido muy grata mi presentación como descendiente de una de las familias antiguas de la barriada. Efectivamente, por línea materna mi abuelo se llamó Piquet i Piera y mi bisabuelo Piquet i Cuyàs. De manera que en tres generaciones reuno los apellidos Piquet, Piera y Cuyàs, profusamente reiterados a través de la pequeña historia del pueblo de Las Corts. Me ha sido posible comprobar también la ascendencia remota de varios línajes de Sarriá y Las Corts, como procedientes de la Segarra : El mismo linaje Piera, antes de su permanencia de siglos en el viejo Sarriá, procedía de la Segarra..."

Ara queda esbrinar si el seu avi matern estava emparentat amb els Piera d'aquest bloc. Però, sobretot que vol dir amb això de que "me ha sido posible comprobar la ascendencia remota como procedientes de la Segarra...". Si la dada més antiga que tenim és la del matrimoni entre Antoni Piera i Marianna Duró del 11 de juny de 1645 a Sarrià.

 

Pau Farinetes a la xarxa

En Pau Farinetes s'està convertint en una figura mediàtica en la xarxa i com a mostra he recullit un petit mostrari de fotografies personalitzades que existeixen sobre ell....

Cal recordar també que en Pau Farinetes és :

• El protagonista del passseig virtual per Les Corts.
• Va ser part important de la campanya de les darreres eleccions municipals a l'Ajuntament de Barcelona en el Districte de Les Corts per la CUP amb el lema "revoluciona LES CORTS".
• A més de diversos perfils en el Facebook.

I per acabar un vídeo penjat al YouTube :

Esposalles, l'arxiu de matrimonis de la Catedral de Barcelona

Durant aquesta setmana, he rebut un missatge de correu de la llista de GenCatalana de la Mª Lluïsa Paytubí i Aparicio, on es parla de la digitalització de les esposalles de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona per l'equip de l'Anna Cabré, directora del Cenre d'Estudis Demogràfics de la UAB.

Aquest projecte anomenat "Five Centuries of Marriage" té el suport econòmic de IDEAS Programme de la Comissió Europea. Concretament es digitalitzarà els matrimonis de les 250 parròquies de la diòcesis de Barcelona en el període de 1451 fins 1905.

"Cinco siglos de bodas. El menos tecnológico, en apariencia, de los proyectos españoles financiados es el de Anna Cabré, de la Universidad Autònoma de Barcelona, llamado Cinco siglos de matrimonios. Pero solo apariencia. Sin tecnología -ordenadores- sería imposible analizar la información contenida en un registro continuo de los matrimonios celebrados en una diócesis catalana a lo largo de 450 años, una auténtica mina de oro para los investigadores. "No hay nada igual", dice Cabré. "En 1408 Benedicto XIII, el Papa Luna, visitó Barcelona y se encontró con que faltaba dinero para acabar de construir la catedral. Les otorgó entonces una tasa de matrimonios, con ocho categorías, desde los nobles hasta los pobres de solemnidad, que no pagaban nada. La tasa siguió aplicándose hasta bien entrado el siglo XIX". Entre 1451 y 1906, noventa parroquias enviaron los registros de sus matrimonios a la catedral de Barcelona, donde eran copiados por amanuenses. Estas copias sobrevivieron así a la quema de archivos de parroquias en Cataluña y "se han conservado milagrosamente", señala Cabré.

Así, ahora hay 244 gruesos libros con información sobre 700.000 uniones, que a menudo incluyen la procedencia de los contrayentes, oficio, edad... Los documentos son manuscritos y en gran parte en paleografía, así que hace falta expertos para descifrarla. El primer objetivo de Cabré es construir una base de datos que ponga la información a disposición de toda la comunidad científica. Ya esto presenta "un reto de enorme dificultad", explica la investigadora. Por eso colaborarán con el Centro de Visión por Computador, que desarrollará técnicas de análisis de textos para el vaciado de los libros."

Text extret del reportatge del diari de 'El País' del 27 de febrer de 2010. 

Per saber-ne més :
Blog "Els Piera de Les Corts": Anna Cabré i Pla
Article La Vanguardia sobre els ERC Adwards.

Altres vídeos a la xarxa d'Anna Cabré

Conferència d'Anna Cabré en el marc del cicle "Catalunya 2050" a l'Ateneu  

Entrevista a Anna Cabré i Plà, Catedrática de Geografía Humana de la UAB, a "La tertulia"

   

Anna Cabré en la "Agenda Ciudadana"

Reforma de Barcelona

En el diari Nuevo Mundo, del dia 12 de març de 1908, podem trobar aquesta fotografia. L'home de més a la dreta és segons el peu de pàgina : Antoni Piera. En aquest grup de persones es pot veure entre d'altres a : Josep de Sentmenat o Bonaventura Bassegoda... 

Si la data de la fotografia és de l'any 1908, només  es pot tractar de : Antoni Piera Jané. Ja que el seu pare Antoni Piera Sagués va morir l'any 1904 i el seu fill, Antoni Piera Comas, va nèixer l'any 1897 per tant encara era un nen. 

La fotografia pertany a l'article titulat : 'La Reforma de Barcelona' que tracta sobre l'obertura d'una avinguda a la part vella de Barcelona : la Gran Via de Les Corts Catalanes per part de l'empresa Sociedad de Fomento de Obras y Construcciones,  que implicava la destrucció de més de 450 edificis.

Per saber-ne més :
Diari Nuevo Mundo del dia 12 de març de 1908

Entrada al blog 'Els Piera de Les Corts' : Junta General de Fomento y Obras 

Web sobre La internacionalitzacion de dos grandes empresas constructoras españolas : FCC y Dragados
Article a La Vanguardia sobre : El lobby constructor

Arborar - La veu humana

El passat 18 d'octubre de 2011, l'Enric Gomà va tornar a explicar una anècdota lingüística de la família, concretament de la seva mare, Carme Ribas Piera, en la seva secció del programa de ràdio de 'El Cafè de la República, La veu humana. 

Aquest cop ens parla del Moviment 15M i les manisfestacions dels indignats, el que serveix per explicar-nos com la paraula arborats és sinònim de indignats. També ens diu que la seva tia Carmen, germana gran de la seva mare, utilitzava la paraula volat per referir-se a indignat.

Una curiositat més és la no-paraula desarborar, i utilitzo "no-paraula" perquè no apareix en cap diccionari, però en tot cas el seu significat sembla força evident. Simplement el contrari d'arborar.

Les entrades del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans de les dues paraules comentades :

Arborar

1 v. tr. [LC] [TRA] Posar l’arbre o els arbres (a una nau).
2 1 tr. [TRA] Hissar al cim d’un arbre d’una nau (una bandera o alguna altra cosa).
2 2 tr. [LC] Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur.
2 3 intr. pron. [LC] [AGR] Alzinar-se .
3 1 tr. [LC] Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava el foc. Arboraren tot el poble.
3 2 tr. [TRA] per ext. Un vent de tempesta arborava les onades.
3 3 intr. pron. [LC] Arborar-se el foc. Arborar-se de set. Arborar-se d’indignació. Arborar-se el mar.

Volat -ada

1 adj. [LC] Que s’ha irritat, enutjat, molt.
2 adj. [AF] En tip., que apareix a la part superior de la ratlla. El punt volat.

Per saber-ne més : 

Entrada a la wikipèdia del Moviment 15M
Programa de ràdio 'La Veu humana'.

http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=arborar&operEntrada=0
http://ca.wiktionary.org/wiki/arborar

Casa Piera (II)

Ara farà cosa d'uns dies vaig rebre un missatge de correu d'en Sergi Rodríguez, on explicava que en l'últim número de la Revista : "Crònica de Sarrià" havien publicat un artícle sobre la Casa Piera, escrit per ell mateix.

Tant ràpid com vaig poder, vaig dirigir-me a la llibreria Artos del c/ Major, 6 de Sàrria a comprar la revista. Concretament, el número 10 del mes de juliol de 2011. L'article és una ampliació de l'entrada de la wiquipèdia que ja vam parlar-ne en el bloc, el passat 25 d'abril de 2010. 

Podem trobar més informació també en el web sobre l'Historia de Sarrià de Joaquim Margenat i Padrós, en l'entrada número 33 : La casa d'Antoni Piera Rosès, l'autor del qual també és en Sergi Rodríguez. 

La finca està situada en el c/ Sagrat Cor, 4 de Sarrià i va ser construida per l'Arquitecte Antoni Valls i Galí l'any 1867 per encàrrec d'Antoni Piera Rosès, fill de Grau Piera Pagès i Madrona Rosès.

Per saber més :
Revista Crònica de Sarrià  - Sergi Rodríguez - Periodista i filòsof. Professor de la UAO. Juliol 2011 pàgina 23.
Entrada en wikipèdia sobre La Casa Piera. 
Entrada en el web Història de Sarrià : La casa d'Antoni Piera Rosès 
Entrada al Blog 'Els Piera de Les Corts' : Casa Piera.