Piera Gausachs

En l'entrada al bloc del passat mes de setembre dedicada a en Domènec Boada Piera, es podia veure que una de les cases de les quals parlàvem, Casa Piera Gausachs, no semblava tenir una relació directe amb l'arquitecte. Però, investigant una mica si que podem veure una relació entre els cognoms Piera Gausachs i els Boada Piera :

• Francisca Piera Gausachs era la mare de Montserrat Roig i Piera que es casà amb Baltasar Bartra Boada, que tingueren 5 fills. Baltasar era nebot de Domènec Boada i per tant fill de Gertrudis Boada i Piera i Joan Bartra i Piera. Així doncs, Francisca Piera Gausachs era consogra de Gertrudis Boada Piera.

Francisca Piera (asseguda) - L'Altaveu nº 36

Francisca Piera Gausachs, filla de Gerard Piera Mariné i Francesca Gausach Suñol, es va casar amb l'hereu de la Masia de la Serra, en Josep Roig, els origens dels quals es remonten fins el 1540. Van tenir 9 fills. Va morir el 19 de març de 1925 a Sant Pere de Ribes.

En la masia de la Serra, segons la documentació existent, s'ha conreat la terra i elaborat vi des de fa més de 16 generacions. Actualment en la casa pairal hi ha el celler : Vega de Ribes, de la qual obté el raïm de les vinyes de la mateicxa finca, on es practica l'agricultura ecològica juntament amb altres cultius i ramaderia.

•  A més, podria ser que haguès estat un matrimoni doble entre germans, ja que per les mateixes dates hi ha el casament entre Pau Roig i Montaner i Maria Piera Gausachs. del qual tingueren 10 fills. 

• També per les mateixes dates hi ha un matrimoni entre Rafael Barba Closas potser germà d'Antònia Barba Closas, muller de Domènec Boada, i Eulàlia Piera Gausachs.

 

Per saber-ne més :
Web de la Bodega Vega de Ribes
Número 36 de la revista l'Altaveu de Sant Pere de Ribes
Web sobre la  Masia de la Serra

Bon Nadal i Bones restolines !

Avui, després de la missa del gall, en algunes parròquies es mengen les restolines, paraula inventada i que en la definició escrita per Joan Solà seria :

 

"Les restolines eren la menja lleugera que es feia tradicionalment abans o/i després de la missa del Gall, dins mateix de l’església, al voltant d’una mica de xera i amb alguna simbomba que roncava mentre la gent se saludava i la xicalla reia enjogassada: quatre neules, uns trossets de torrons, potser un parell d’ametlles, i un porronet de ratafia. Com que es feia en aquella primeríssima hora matinal, doncs al vers hi esqueien les matines dels capellans, les quals, però, després imposaven la rima que dèiem. En algun indret la paraula encara és viva, si “viva” vol dir que la gent gran encara l’ha coneguda o que en algun ambient (religiós o d’escoltisme) s’ha anat transmetent, a cavall de la nadala o ja amb un significat una mica “evolucionat” cap a un pa amb tomàquet en taula ben parada i ornamentada i amb estufa elèctrica i potser amb copa de xampany o de cava”.

Aquesta paraula apareix en diverses versions de la cançò de Nadal : Fum, Fum, Fum, encara que en altres versions enlloc de restolines es parla de rostolines, escudines, escaldines...

El vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia,
FUM, FUM, FUM.

 

Aquí dalt de la muntanya,
FUM, FUM, FUM (2)
si n’hi ha dos pastorets,
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
mengen ous i butifarra,
FUM, FUM, FUM.

 

Qui dirà més gran mentida?
FUM, FUM, FUM (2)
ja repon el majoral,
amb gran cabal, amb gran cabal,
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades,
FUM, FUM, FUM.

 

Nit enllà el sol els desperta,
FUM, FUM, FUM (2)
veuen l’àngel resplendent
que els va dient, que els va dient:
“Ara és nat a l’establia,
Déu infant, fill de Maria”,
FUM, FUM, FUM

 

A vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM (2)
és el dia de Nadal,
molt principal, molt principal.
En sortir de les matines
farem bones restolines,
FUM, FUM, FUM.

 

Déu nos do unes santes festes,
FUM, FUM, FUM (2),
faci fred, facil calor,
serà el millor, serà el millor,
de Jesús fer gran memòria
perquè ens vulgui dalt la Glòria,
FUM, FUM, FUM.

 

BON NADAL i FELIÇ ANY NOU !

 

Per saber-ne més :

Entrada de la paraula restolines en el web rodamots.

Secció del programa 'El Cafè de la República', La veu humana, on es parla de la paraula restolines.

Melodia de la cançò : Fum, Fum, Fum

 

Nou disc de Paul Fuster

El pròper 11 de febrer de 2013 a les 19:30 a la sala d'Assaig del Palau de la Música on presentarà el nou disc 'Repte'.  

 

"Paul Fuster, en català per primera vegada, ens oferirà un concert intimista a la petita sala de Domènech i Montaner al Palau de la Música. En format trio (banjo, bateria i guitarra barítona) oferirà una especial adaptació del seu darrer treball Repte."

"Trobo molt underground cantar en català"

Per saber-ne més :
El cardiólogo Valentín Fuster y su hijo, Paul, unidos en Dominical.
Entrada al bloc 'Els Piera de Les Corts' : Descendents de la Branca Negrevernis Piera 
Web Tresc sobre el concert de Paul Fuster
Web sobre el concert de Paul Fuster en Nitbcn.com
Entrevista publicada el 31 de gener de 2012 al setmanari Butxaca.

Eleccions 2012 : RCD Espanyol

El passat 20 de novembre al diari Sport van publicar una notícia sobre la intervenció de Josep Maria Piera a les elecions del RCD Espanyol.

"Josep Maria Piera tuvo que cambiar su discurso en el apartado de ruegos y preguntas a causa del cariz que estaban tomando los acontecimientos. El exdirectivo no quiso crear más división suavizo sus críticas, aunque no por ello dejó de rogarle a Joan Collet, a quién le auguró de manera anticipada la victoria, que "analice lo que ha sucedido para que haya esta división" y que piense en la totalidad del club y sus accionistas "y no en solo dos personas". Calificó la situación de "crítica" y se mostró preocupado "por la visión que percibo". Pidió unidad y "caminar todos juntos"."

Article del diari Sport

 

FOCSA. La seu del Carrer Balmes, 36-42

La seu de e FOCSA es va construir l'any 1924 al carrer Balmes 36-42 de Barcelona. La construcció de l'edifici fou dirigida per l'arquitecte i conseller de l'empresa Jaume Torres i Grau (1879-1945). L'any 1925 va ser premiat en el Concurs d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona.

L'edifici és representatiu del noucentisme classicista. La composició de la façana en pedra de Montjuïc, combina elements clàssics amb trets d'origen barroc aconseguint una severa monumentalitat. A la cornisa que corona el conjunt hi ha quatre escultures al·legòriques fetes per Josep Tenas i Alives (1892-1943).

En l'actualitat és la seu de l'empresa de Fomento de Construcciones y Constratas (FCC), resultat de la fusió entre Fomento de Obras y Construcciones i Construcciones y Contratas. Segons el bloc  "Dinero y política" :

"Esta compañía tiene la sede social en un añejo y señorial inmueble de la calle Balmes, entre Diputació y Consell de Cent. Sin embargo, tanto su consejo de administración en pleno como su estado mayor directivo, residen en Madrid. Con motivo de la asamblea, se traslada desde la Villa y Corte una gran comitiva, flanqueada por varias docenas de periodistas.

Un ritual que se repite una vez al año, desde que en 1992 la catalana Fomento de Obras y Construcciones (Focsa), feudo de las familias Piera y Mas-Sardà, fue absorbida por la madrileña Construcciones y Contratas (Conycon)...

En 1986, Conycon ya era el principal accionista de la empresa barcelonesa e impuso de consejero delegado a un hombre de su confianza, Guillermo Visedo. Posteriormente, Focsa y Conycon formalizaron su fusión, de la que emergió la actual FCC."

Jordi Pujol, a la sazón presidente de la Generalitat, pidió de forma encarecida a las hermanas Koplowitz que la empresa resultante estableciera la sede social en Barcelona, pese a que el mando lo ostentaba la madrileña Conycon. Las Koplowitz accedieron de inmediato a semejantes deseos y desde entonces, cuando ya van transcurridos 16 años, el domicilio se ha mantenido en la capital catalana."

Per saber-mes :

Web amb la biografia de : Josep Torras Clavé

Entrada de Jaume Torres Grau a la wikipèdia.
Entrada del Concurs anual d'Edificis Artístics a la wikipèdia.
Entrada sobre la seu de FCC a Barcelona publicada al Bloc 'Dinero y política'

Can Bruixa de la Marina

En l'última entrada del bloc on es feia referència a Can Bruixa es comentava sobre la possibilitat de que alguns membres de la família Piera portessin el nom de la masia més enllà dels pobles de Sants o Les Corts.
"Tots aquests fets o potser un de sol foren suficients per fer néixer en una societat supersticiosa un qualificatiu que arrelà tan fort com per acompanyar als membres de la família més enllà de les Corts i Sants i a les noves cases que establien - Can Bruixa de Marina- a la Bordeta."

 

El passat 1 de juliol de 2012 en l'entrada "Un rebost per Barcelona" al bloc "Memòria de Sants", guanyador del premi al millor bloc d'història, tradicions i patrimoni de Catalunya, es parla d'una masia a la vora de Can Batlló anomenada Can Bruixa.

"...Malauradament avui en dia hem perdut la majoria d'aquestes masies i l’estat de les que ens han arribat, com Cal Bruixa, a tocar de Can Batlló, o la Petita Maria, al triangle de Sants ens ofereix dubtes sobre el seu futur."

 

Podria ser aquesta la casa, de la qual es parlava en el llibre "Masies de les Corts" de Imma Navarro Molleví. Tot sembla indicar que no és així ja que en el llibre 'Masies de Barcelona', en el capitol dedicat al districte de Sants Montjuïch, en l'apartat de Masies existents amb funcions no agrícoles de Sants apareix la següent informació : 

 

Cal Bruixa, abans de Cal Paretó (carrer Parcerisa, núm 8)

"Construïda l'any 1880, la va fer aixecar Josep Elias i Anglí; la seva família va ser la primera que la va habitar. Després la va habitar la família del fill, Josep Elias i Andreu, i posteriorment hi va viure la família de Salvador Rovira i Arbós. Els propietaris de la masia es dedicaven al cultiu i la venda de verdures. En l'actualitat no hi viu ningú i està en molt mal estat de conservació. N'és propietari Oleguer Rovira i Burés i està situada darrera d'un aparcament de cotxes, per on s'hi pot accedir. Està afectada pel pla de remoladació de Can Batlló, i se suposa que l'any 2009 serà enderrocada."

I més endavant en el mateix llibre :
Can Bruixa : és una masia situada en un solar d'ins d'un aparcament privat, al carrer Parcerisa número 8. Està deshabitada.

És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Tot i que la façana està tapada per la vegetació, es pot veure el portal d'arc escarcer adovellat. Damunt el portal hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d'obra. A l'interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.

Can Bruixa va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX. En aquest primer moment n va ser propietari Josep Elias i Angli, i la propietat es dedicava al cultiu i venda de verdures. Més endavant la va adquirir el pare del propietari actual, conegut com 'en Bruixa', que va acabar de donar nom a la casa. En l'actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló, i es preveu que l'enderroquin durant l'any 2009. Al mateix barri de Sants hi havia una masia de planta basilical que rebia el mateix nom i que actualment no existeix.  

 

Per tant, sembla prou clar que la masia del carrer Parcerisa no va ser fundada ni habitada per cap membre de la família Piera. Investigant una mica més per la xarxa vaig trobar un bloc, 'L'Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives d'una ciutat', on es parlava sobre Les masies de l'Hospitalet de Llobregat  i on es comentava la existència d'una casa pairal anomenada Can Bruixa i que justament està situada a la marina, però a la marina de L'Hospitalet de Llobregat.

 

En el plànol de Les masies de l'Hospitalet en el requadre B3 es pot veure al costat de la masia Cal Tres, on estava situada Can Bruixa de la marina de l'Hospitalet.

 

Fins fa poc, en aquest lloc s'estava construïnt un nou edifici d'habitages anomenat Can Bruixa. Ara falta veure si aquesta masia de l'Hospitalet és realment la masia que parlava l'Imma Navarro Molleví en el seu llibre...  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per saber-ne més :

Entrada al bloc sobre Can Bruixa de l'Hospitalet: Les masies de l'Hospitalet de Llobregat
Entrada al bloc sobre Can Bruixa de Sants : Un rebost per Barcelona
Entrada sobre la Marina de l'Hospitalet : 1900...1949 en La Marina de Hospitalet
Promoció Can Bruixa de l'Hospitalet de Llobregat

Tirar gats a mar

Ahir dilluns, en la secció de filologia creativa de l'Enric Gomà dins el programa de 'El Cafè de la República', ens va tornar a sorprendre amb una frase que deien a casa seva, la seva mare, tieta  i  àvia : Tirar gats a mar.

A partir de les seves investigacions, ens explica que en la pàgina 127 del volum III de la 'Història de Barcelona' de Proa s'explica que els tiragats de mar era la manera popular d'anomenar als escombriaires a Barcelona, un càrrec creat al segle XIV. El càrrec "tiragats de mar" el crea el Consell de Barcelona el 1397, el qual era un funcionari municipal que es dedicava a recollir les carronyes de la ciutat i llançar-les al mar a l'arribar el dia.

A la pàgina 76 del volum VIII del Diccionari Aguiló de 1934 de l'Institut d'Estudis Catalans podem trobar la definició de la paraula tiragats : 'El qui tenia per ofici tirar al mar els gats morts de la ciutat : "Aquest dia los honorables consellers provehiren de offici de tiragats", Ardits, I, 196; " Lo dit die los honorables consellers revocants la provisió per llurs immediats precessors consellers feta de l'offici de tiragats a...", Id., II, 179.' 

A la xarxa, també podem trobar un text anomenat 'Gestió de cadàvers d'animals de companyia' publicat per la Facultat de Veterinària de la UAB, on en l'apartat 'Història de la gestió de cadàvers' podem llegir dos paràgrafs força interessants sobre la paraula tiragats.

 

En el primer paràgraf llegim, de la mateixa manera que fa l'Enric Gomà a la ràdio, la creació de l'ofici d'escombriaire a Barcelona el passat segle XIV, anomenat també tiragats : 

 

'Va ser durant l’època medieval quan es varen començar a introduir sistemes de gestió de residus a les ciutats amb l’objectiu de prevenir i controlar vectors sanitaris. També va ser durant aquesta època quan va aparèixer la figura de la persona encarregada de retirar els animals morts dels carrers. Així, trobem que el Consell de Cent, institució que governava la ciutat de Barcelona, va publicar al segle XIV una reglamentació que pretenia millorar la convivència. En aquest reglament es parla de la neteja dels carrers, del bon ús dels espais públics, de la prevenció d’incendis, contaminació i abastiment d’aigua. Dins l’apartat del manteniment de la netedat dels carrers prohibeix llençar les escombraries i els animals morts al carrer “escombraries, terra, ronya ni fer algunes lletgeses ni sutzures, ni encara llançar algunes bèsties mortes”, de tota manera a les ordenances no hi figurava cap lloc on llençar les deixalles. La primera aparició a la historia de la figura de l’escombriaire es remunta al 1399, aquest s’encarregava de recollir els animals morts i altres deixalles que desprenien mala olor i les llençava al mar, per aquest motiu s’anomenava “tirar gats a mar”.

Més endavant, trobem un altre paràgraf on es parla que a principis del segle XX, la gestió de les escombraries de Barcelona va ser assignada a l'empresa FOCSA, creada pels avantpassats de l'àvia de l'Enric Gomà, o sigui la branca de la família Piera de Cal Ros de Maiol de Sants.

 

'Al segle XX es varen crear els primers serveis privats de gestió de residus. Barcelona, va ser la ciutat pionera, que al 1911 va assignar la tasca dels serveis a l’empresa de Foment d’Obres i Construccions, aquest fet va donar lloc a les actuals empreses dedicades a la obra civil de la gestió de residus sòlids urbans, tendència que encara es manté al nostre país.'

Segurament té tota la raó l'Enric quan al final de la seva secció comenta que els rebesavis parlen a través nostre...

 

Per saber-ne més :

Secció 'La veu humana' del dia 22 d'octubre de 2012.

Document de la Facultat de Veterinària de la UAB : Gestió de cadavers d'animals de companyia. 

Diccionari Aguiló : Entrada de la paraula Tiragats

Entrada del 26 de gener de 2009 al bloc 'Iblama' : Anar a tirar gats a mar

Piera apunta a moviments dels màxims accionistes per posar Collet de president abans de la Junta

El fundador d'Espanyol 3.0 parla de les plusvàlues d'Osvaldo: 'Es diu que van multiplicar per 2´7 la seva inversió'

Josep María Piera, fundador de la plataforma opositora Espanyol 3.0, va parlar davant els micròfons de Radio Marca de la convulsa situació institucional del club, avançant possibles moviments al màxim nivell, que implicarien fins i tot un relleu presidencial: "M'han arribat ressons que hi ha moviments defensius interns des del màxim accionariat per posar a Collet de president executiu i no descarto que sigui abans de la Junta” que tindrà lloc els primers dies del mes de novembre. Piera també va parlar del controvertit tema de les plusvàlues generades pel traspàs de Dani Osvaldo a la Roma: “Van multiplicar per 2,7 la inversió, em van explicar que es va dir el dijous en un sopar al Polo. I que si no l'haguessin venut, l'interès era del 5 per cent”. Aquest sopar al qual feia referència Piera és, tal com va apuntar a PericosOnline Punt Ràdio Carlos Stampa, autor de l'aclamada carta on feia una crida a la mobilitazció de l'accionariat perico cara a la JGA, una trobada periòdica que organitza una penya blanc-i-blava i en la que estava prevista de diferents personalitats de l'entorn perico com el periodista Tomás Guasch i el vicepresident del club Sergio Oliveró, per cert un dels pocs membres del Consell juntament amb Francesc Ciprés i Antonio Morales que van renunciar explícitament al cobrament de les esmentades plusvàlues.

Per saber-ne  més :

Noticia a PericosOnline.

Domènec Boada Piera

Domènec Boada Piera va nèixer a Barcelona l'any 1866, era fill de Josep Boada Colominas i  Teresa Piera Mariner. Va tenir dues germanes, la gran, Gertrudis Boada Piera (1864-1957) casada amb Joan Bartra Piera i una de més petita, Teresa Boada Piera.

Els seus avis materns van ser Grau Piera Ros (1794-1869) i Josefa Mariner Iglesias. En Grau era germà d'en Miquel i la Teresa Piera Ros. Així doncs, podem veure que en Domènec Boada tenia com a cosins segons els Piera Jané - propietaris de la Sociedad Regular Colectiva Piera, Cortinas y Compañia -  i els Piera Martí - descendents de la Casota. Aquest fet familiar, serà força destacable al llarg de la seva obra.

Es va casar amb Antònia Barba Closas i van tenir sis fills : Josep, Magdalena, Maria Teresa, Agustina, Domènec i Antònia Boada Barba. 

Arquitecte titular des de l'any 1893, segons es publica el 29 de juny al diari La Vanguardia. Podem observar que molts dels noms de les cases que va dissenyar apareixen els cognoms Piera o Barba. I la majoria d'elles hem vist que pertanyen a familiars seus. A més, moltes d'aquestes edificacions estan en els terrenys que van ser La Casota, terreny propietat dels Piera Martí, cosins seus. En el mapa podem observar millor : 

• Casa Francesc Cairó.
• Casa Antònia Barba.
• Casa Piera Martí.
• Casa Piera Gausachs.
• Casa Antònia Pagés (desapareguda).

Ver Domènec Boada Piera en un mapa más grande

Una mica més lluny dels terrenys de la Casota queden altres de les seves obres, també a Barcelona, anomenades :

• Casa Antoni Piera.  
• Casa Pau Martí.

També va dissenyar altres edificis a Gràcia, el Guinardó o Terrassa. Es va moure d'un estil eclètic cap a un modernisme moderat. Va morir el 28 de gener de 1947 segons l'esquela publicada al diari La Vanguardia.


Per saber-ne més :
Entrada a la wikipèdia sobre Domènec Boada Piera.
Entrada sobre Domènec Boada Piera al web 'Barcelona Modernista'.
Entrada sobre Domènec Boada Piera en el web 'El Poder de la palabra'.
Informació sobre els Piera Saguès en el bloc 'Els Piera de Les Corts'.
Entrada sobre la família Piera Martí al bloc 'Els Piera de Les Corts'.

6 generacions de Pere Màrtir Piera

Muntanya de Sant Pere Màrtir (BCN)

Aquesta concatenació de Pere Màrtirs a la família del Piera començà amb un dels fills del matrimoni entre Francesc Piera Llopart i Antònia Closas Ribas, casats el 18 de setembre de 1767, els quals tingueren dos fills, en Grau i en Pere Màrtir.

1. El Pere Màrtir Piera Closas nascut el 5 de novembre de 1788. Es casà amb Agustina Cardona Prats el 26 de gener de 1816. I tingué també dos fills : en Pere Màrtir i en Pau.
2. En Pere Màrtir Piera Cardona va ser batejat el 20 d'agost de 1822 a la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. es casà tres cops, amb la primera esposa, Eulàlia Piera i Piera, va tenir dos fills en Pere Màrtir i en Josep.
3. El Pere Màrtir Piera i Piera nasqué el 1851. Va contraure matrimoni amb Maria Rafas Nogués el 16 de novembre de 1876. D'aquesta unió van nèixer dues criatures : en Pere Màrtir i la Maria.
4. En Pere Màrtir Piera Rafas va nèixer el 1874. La seva esposa fou Lluisa Noguera Algué. Es van casar el 12 de setembre de 1896 i tingueren 3 fills : la Maria, en Pere Màrtir i la Lluïsa.
5. El 3 de novembre de 1904 va nèixer a Barcelona el Pere Màrtir Piera Noguera casat amb Carme Guivernau Mestre. Els quals van tenir 5 fills.
   
6. L'últim d'aquesta llista ha estat en Pere Màrtir Piera Guivernau ja que cap dels seus fills porta el nom de Pere Màrtir.