Can Bruixa de la Marina

En l'última entrada del bloc on es feia referència a Can Bruixa es comentava sobre la possibilitat de que alguns membres de la família Piera portessin el nom de la masia més enllà dels pobles de Sants o Les Corts.
"Tots aquests fets o potser un de sol foren suficients per fer néixer en una societat supersticiosa un qualificatiu que arrelà tan fort com per acompanyar als membres de la família més enllà de les Corts i Sants i a les noves cases que establien - Can Bruixa de Marina- a la Bordeta."

 

El passat 1 de juliol de 2012 en l'entrada "Un rebost per Barcelona" al bloc "Memòria de Sants", guanyador del premi al millor bloc d'història, tradicions i patrimoni de Catalunya, es parla d'una masia a la vora de Can Batlló anomenada Can Bruixa.

"...Malauradament avui en dia hem perdut la majoria d'aquestes masies i l’estat de les que ens han arribat, com Cal Bruixa, a tocar de Can Batlló, o la Petita Maria, al triangle de Sants ens ofereix dubtes sobre el seu futur."

 

Podria ser aquesta la casa, de la qual es parlava en el llibre "Masies de les Corts" de Imma Navarro Molleví. Tot sembla indicar que no és així ja que en el llibre 'Masies de Barcelona', en el capitol dedicat al districte de Sants Montjuïch, en l'apartat de Masies existents amb funcions no agrícoles de Sants apareix la següent informació : 

 

Cal Bruixa, abans de Cal Paretó (carrer Parcerisa, núm 8)

"Construïda l'any 1880, la va fer aixecar Josep Elias i Anglí; la seva família va ser la primera que la va habitar. Després la va habitar la família del fill, Josep Elias i Andreu, i posteriorment hi va viure la família de Salvador Rovira i Arbós. Els propietaris de la masia es dedicaven al cultiu i la venda de verdures. En l'actualitat no hi viu ningú i està en molt mal estat de conservació. N'és propietari Oleguer Rovira i Burés i està situada darrera d'un aparcament de cotxes, per on s'hi pot accedir. Està afectada pel pla de remoladació de Can Batlló, i se suposa que l'any 2009 serà enderrocada."

I més endavant en el mateix llibre :
Can Bruixa : és una masia situada en un solar d'ins d'un aparcament privat, al carrer Parcerisa número 8. Està deshabitada.

És un edifici de planta quadrangular amb un cobert adossat a la façana de gregal. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants que desaigüen a les façanes principal i posterior. Tot i que la façana està tapada per la vegetació, es pot veure el portal d'arc escarcer adovellat. Damunt el portal hi ha un finestral amb sortida a un petit balcó d'obra. A l'interior es conserven els sostres amb volta a la planta baixa i el paviment de tova.

Can Bruixa va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX. En aquest primer moment n va ser propietari Josep Elias i Angli, i la propietat es dedicava al cultiu i venda de verdures. Més endavant la va adquirir el pare del propietari actual, conegut com 'en Bruixa', que va acabar de donar nom a la casa. En l'actualitat es troba en mal estat de conservació i no es destina a cap ús. La casa està afectada pel pla de remodelació de Can Batlló, i es preveu que l'enderroquin durant l'any 2009. Al mateix barri de Sants hi havia una masia de planta basilical que rebia el mateix nom i que actualment no existeix.  

 

Per tant, sembla prou clar que la masia del carrer Parcerisa no va ser fundada ni habitada per cap membre de la família Piera. Investigant una mica més per la xarxa vaig trobar un bloc, 'L'Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives d'una ciutat', on es parlava sobre Les masies de l'Hospitalet de Llobregat  i on es comentava la existència d'una casa pairal anomenada Can Bruixa i que justament està situada a la marina, però a la marina de L'Hospitalet de Llobregat.

 

En el plànol de Les masies de l'Hospitalet en el requadre B3 es pot veure al costat de la masia Cal Tres, on estava situada Can Bruixa de la marina de l'Hospitalet.

 

Fins fa poc, en aquest lloc s'estava construïnt un nou edifici d'habitages anomenat Can Bruixa. Ara falta veure si aquesta masia de l'Hospitalet és realment la masia que parlava l'Imma Navarro Molleví en el seu llibre...  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per saber-ne més :

Entrada al bloc sobre Can Bruixa de l'Hospitalet: Les masies de l'Hospitalet de Llobregat
Entrada al bloc sobre Can Bruixa de Sants : Un rebost per Barcelona
Entrada sobre la Marina de l'Hospitalet : 1900...1949 en La Marina de Hospitalet
Promoció Can Bruixa de l'Hospitalet de Llobregat

Tirar gats a mar

Ahir dilluns, en la secció de filologia creativa de l'Enric Gomà dins el programa de 'El Cafè de la República', ens va tornar a sorprendre amb una frase que deien a casa seva, la seva mare, tieta  i  àvia : Tirar gats a mar.

A partir de les seves investigacions, ens explica que en la pàgina 127 del volum III de la 'Història de Barcelona' de Proa s'explica que els tiragats de mar era la manera popular d'anomenar als escombriaires a Barcelona, un càrrec creat al segle XIV. El càrrec "tiragats de mar" el crea el Consell de Barcelona el 1397, el qual era un funcionari municipal que es dedicava a recollir les carronyes de la ciutat i llançar-les al mar a l'arribar el dia.

A la pàgina 76 del volum VIII del Diccionari Aguiló de 1934 de l'Institut d'Estudis Catalans podem trobar la definició de la paraula tiragats : 'El qui tenia per ofici tirar al mar els gats morts de la ciutat : "Aquest dia los honorables consellers provehiren de offici de tiragats", Ardits, I, 196; " Lo dit die los honorables consellers revocants la provisió per llurs immediats precessors consellers feta de l'offici de tiragats a...", Id., II, 179.' 

A la xarxa, també podem trobar un text anomenat 'Gestió de cadàvers d'animals de companyia' publicat per la Facultat de Veterinària de la UAB, on en l'apartat 'Història de la gestió de cadàvers' podem llegir dos paràgrafs força interessants sobre la paraula tiragats.

 

En el primer paràgraf llegim, de la mateixa manera que fa l'Enric Gomà a la ràdio, la creació de l'ofici d'escombriaire a Barcelona el passat segle XIV, anomenat també tiragats : 

 

'Va ser durant l’època medieval quan es varen començar a introduir sistemes de gestió de residus a les ciutats amb l’objectiu de prevenir i controlar vectors sanitaris. També va ser durant aquesta època quan va aparèixer la figura de la persona encarregada de retirar els animals morts dels carrers. Així, trobem que el Consell de Cent, institució que governava la ciutat de Barcelona, va publicar al segle XIV una reglamentació que pretenia millorar la convivència. En aquest reglament es parla de la neteja dels carrers, del bon ús dels espais públics, de la prevenció d’incendis, contaminació i abastiment d’aigua. Dins l’apartat del manteniment de la netedat dels carrers prohibeix llençar les escombraries i els animals morts al carrer “escombraries, terra, ronya ni fer algunes lletgeses ni sutzures, ni encara llançar algunes bèsties mortes”, de tota manera a les ordenances no hi figurava cap lloc on llençar les deixalles. La primera aparició a la historia de la figura de l’escombriaire es remunta al 1399, aquest s’encarregava de recollir els animals morts i altres deixalles que desprenien mala olor i les llençava al mar, per aquest motiu s’anomenava “tirar gats a mar”.

Més endavant, trobem un altre paràgraf on es parla que a principis del segle XX, la gestió de les escombraries de Barcelona va ser assignada a l'empresa FOCSA, creada pels avantpassats de l'àvia de l'Enric Gomà, o sigui la branca de la família Piera de Cal Ros de Maiol de Sants.

 

'Al segle XX es varen crear els primers serveis privats de gestió de residus. Barcelona, va ser la ciutat pionera, que al 1911 va assignar la tasca dels serveis a l’empresa de Foment d’Obres i Construccions, aquest fet va donar lloc a les actuals empreses dedicades a la obra civil de la gestió de residus sòlids urbans, tendència que encara es manté al nostre país.'

Segurament té tota la raó l'Enric quan al final de la seva secció comenta que els rebesavis parlen a través nostre...

 

Per saber-ne més :

Secció 'La veu humana' del dia 22 d'octubre de 2012.

Document de la Facultat de Veterinària de la UAB : Gestió de cadavers d'animals de companyia. 

Diccionari Aguiló : Entrada de la paraula Tiragats

Entrada del 26 de gener de 2009 al bloc 'Iblama' : Anar a tirar gats a mar

Piera apunta a moviments dels màxims accionistes per posar Collet de president abans de la Junta

El fundador d'Espanyol 3.0 parla de les plusvàlues d'Osvaldo: 'Es diu que van multiplicar per 2´7 la seva inversió'

Josep María Piera, fundador de la plataforma opositora Espanyol 3.0, va parlar davant els micròfons de Radio Marca de la convulsa situació institucional del club, avançant possibles moviments al màxim nivell, que implicarien fins i tot un relleu presidencial: "M'han arribat ressons que hi ha moviments defensius interns des del màxim accionariat per posar a Collet de president executiu i no descarto que sigui abans de la Junta” que tindrà lloc els primers dies del mes de novembre. Piera també va parlar del controvertit tema de les plusvàlues generades pel traspàs de Dani Osvaldo a la Roma: “Van multiplicar per 2,7 la inversió, em van explicar que es va dir el dijous en un sopar al Polo. I que si no l'haguessin venut, l'interès era del 5 per cent”. Aquest sopar al qual feia referència Piera és, tal com va apuntar a PericosOnline Punt Ràdio Carlos Stampa, autor de l'aclamada carta on feia una crida a la mobilitazció de l'accionariat perico cara a la JGA, una trobada periòdica que organitza una penya blanc-i-blava i en la que estava prevista de diferents personalitats de l'entorn perico com el periodista Tomás Guasch i el vicepresident del club Sergio Oliveró, per cert un dels pocs membres del Consell juntament amb Francesc Ciprés i Antonio Morales que van renunciar explícitament al cobrament de les esmentades plusvàlues.

Per saber-ne  més :

Noticia a PericosOnline.

Domènec Boada Piera

Domènec Boada Piera va nèixer a Barcelona l'any 1866, era fill de Josep Boada Colominas i  Teresa Piera Mariner. Va tenir dues germanes, la gran, Gertrudis Boada Piera (1864-1957) casada amb Joan Bartra Piera i una de més petita, Teresa Boada Piera.

Els seus avis materns van ser Grau Piera Ros (1794-1869) i Josefa Mariner Iglesias. En Grau era germà d'en Miquel i la Teresa Piera Ros. Així doncs, podem veure que en Domènec Boada tenia com a cosins segons els Piera Jané - propietaris de la Sociedad Regular Colectiva Piera, Cortinas y Compañia -  i els Piera Martí - descendents de la Casota. Aquest fet familiar, serà força destacable al llarg de la seva obra.

Es va casar amb Antònia Barba Closas i van tenir sis fills : Josep, Magdalena, Maria Teresa, Agustina, Domènec i Antònia Boada Barba. 

Arquitecte titular des de l'any 1893, segons es publica el 29 de juny al diari La Vanguardia. Podem observar que molts dels noms de les cases que va dissenyar apareixen els cognoms Piera o Barba. I la majoria d'elles hem vist que pertanyen a familiars seus. A més, moltes d'aquestes edificacions estan en els terrenys que van ser La Casota, terreny propietat dels Piera Martí, cosins seus. En el mapa podem observar millor : 

• Casa Francesc Cairó.
• Casa Antònia Barba.
• Casa Piera Martí.
• Casa Piera Gausachs.
• Casa Antònia Pagés (desapareguda).

Ver Domènec Boada Piera en un mapa más grande

Una mica més lluny dels terrenys de la Casota queden altres de les seves obres, també a Barcelona, anomenades :

• Casa Antoni Piera.  
• Casa Pau Martí.

També va dissenyar altres edificis a Gràcia, el Guinardó o Terrassa. Es va moure d'un estil eclètic cap a un modernisme moderat. Va morir el 28 de gener de 1947 segons l'esquela publicada al diari La Vanguardia.


Per saber-ne més :
Entrada a la wikipèdia sobre Domènec Boada Piera.
Entrada sobre Domènec Boada Piera al web 'Barcelona Modernista'.
Entrada sobre Domènec Boada Piera en el web 'El Poder de la palabra'.
Informació sobre els Piera Saguès en el bloc 'Els Piera de Les Corts'.
Entrada sobre la família Piera Martí al bloc 'Els Piera de Les Corts'.

6 generacions de Pere Màrtir Piera

Muntanya de Sant Pere Màrtir (BCN)

Aquesta concatenació de Pere Màrtirs a la família del Piera començà amb un dels fills del matrimoni entre Francesc Piera Llopart i Antònia Closas Ribas, casats el 18 de setembre de 1767, els quals tingueren dos fills, en Grau i en Pere Màrtir.

1. El Pere Màrtir Piera Closas nascut el 5 de novembre de 1788. Es casà amb Agustina Cardona Prats el 26 de gener de 1816. I tingué també dos fills : en Pere Màrtir i en Pau.
2. En Pere Màrtir Piera Cardona va ser batejat el 20 d'agost de 1822 a la parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. es casà tres cops, amb la primera esposa, Eulàlia Piera i Piera, va tenir dos fills en Pere Màrtir i en Josep.
3. El Pere Màrtir Piera i Piera nasqué el 1851. Va contraure matrimoni amb Maria Rafas Nogués el 16 de novembre de 1876. D'aquesta unió van nèixer dues criatures : en Pere Màrtir i la Maria.
4. En Pere Màrtir Piera Rafas va nèixer el 1874. La seva esposa fou Lluisa Noguera Algué. Es van casar el 12 de setembre de 1896 i tingueren 3 fills : la Maria, en Pere Màrtir i la Lluïsa.
5. El 3 de novembre de 1904 va nèixer a Barcelona el Pere Màrtir Piera Noguera casat amb Carme Guivernau Mestre. Els quals van tenir 5 fills.
   
6. L'últim d'aquesta llista ha estat en Pere Màrtir Piera Guivernau ja que cap dels seus fills porta el nom de Pere Màrtir.

 

Piera: 'El club necessita un canvi: no té capdavanter ni projecte'

L'exdirectiu considera que 'tenim un Consell en crisi' i 'desgastat' del qual Germán de la Cruz seria 'el màxim exponent del despropòsit que ens ha deixat l'estiu'.
 

Redacció, 8:00 h. Josep Mª Piera, exdirectiu del RCD Espanyol i al seu dia cap visible de la plataforma opositora Espanyol 3.0, efectua en l'edició d'avui del diari SPORT unes declaracions on dóna el seu punt de vista sobre la situació institucional del nostre club; en elles, a banda d'expressar la necessitat que hi hagi un canvi rumb a nivell de dirigents i de projecte, critica la gestió de l'òrgan de govern del club, i demana que a la propera JGE es visualitzi l'exigència de fer un canvi.

Crisi econòmica i social

L'exdirectiu assenyala que  “el club necessita un canvi; no té capdavanter ni projecte”. A nivell econòmic, considera que l'Espanyol està “pagant la mala gestió del passat i el demencial desviament de costos de Cornellà. El que va començar sent gratis va acabar convertint-se en molts milions d'euros”. Quelcom que també afecta l'aspecte social: “El desencantament social que estem tenint i que es tradueix en baixes d'abonats. No il·lusionem... la crisi del país repercuteix en l'Espanyol.  Ha influït, sens dubte, en la pèrdua d'abonats i han augmentat les dificultats per millorar els ingressos tot i que el nou contracte de TV em sembla molt positiu. Prisa és millor soci i, a més, amb millors condicions econòmiques”. Piera considera que la crisi en el futbol li agafa a l'Espanyol en un moment molt dolent: “No es quan esclatarà la bombolla, però estem ara més a prop que fa dos anys. Les Administracions, que tanquen hospitals i guarderies, han endurit la seva posició amb els clubs de futbol. En aquest panorama, està la crisi de l'Espanyol. Som un club en crisi esportiva, econòmica i social”.

Crisi esportiva 

A nivell esportiu, Piera creu que ningú “pot discutir la crisi esportiva. Acumulem una segona volta molt dolenta i l'arrencada de competició és decebedora”. L'exdirectiu es mostra crític amb les explicacions de Ramon Planes: “El director esportiu fa ‘zero autocrítica’. Tot és qüestió de mala sort, es fa el sorprès en el cas Álvaro, és incapaç d'explicar el projecte... Tenim un problema, està clar”.

Crisi institucional 

Institucionalment, considera que "tenim un Consell en crisi; no hi ha lideratge. No m'agradava el que exercia Dani, que va acabar sent al final nociu per al club, però existia un lideratge en l'entitat. Ara no tenim capdavanter ni idees ni projecte, excepte el seguir i arribar a l'endemà”. Entén que l'equip de govern està “desgastat, normal després de 14 anys. Sempre hi ha excepcions doncs no tots són còmplices, però és evident amb Condal, De la Cruz, Collet... Porten molts anys i és normal desgastar-se fins i tot fent-ho bé”. I afegeix: “El que més em molesta, a part de la mala gestió, és que quan els convé són propietaris i quan els interessa busquen la fibra del soci... Quan els interessa juguen amb la fidelitat dels seguidors. Una cosa o l'altra”. Especailment crític es mostra en el controvertit tema de les plusvàlues derivades dels traspassos de futbolistes: “És la primera vegada en la història del club que directius o accionistes es lucren amb l'Espanyol. No és il·legal, però moralment no és acceptable, almenys per a mi”. Sobre Condal, diu que "li tinc afecte a Ramon. El conec de fa molts anys,  però no veig que transmeti el lideratge que necessitem, no crec que sigui capaç d'enviar un missatge de confiança i il·lusió”. Força més dur és amb el vicepresident Germán de la Cruz: “És el màxim exponent del despropòsit que ens ha donat l'estiu. La confecció del filial, la sensació d'acabar amb un juvenil que hi havia il·lusionat... Ningú explica que està passant a la Ciutat Esportiva, que és la gran font del club. Germán està desacreditat i ja no l'hi creu ningú. Ningú el defensa, ningú l'entén...”.

Per saber-ne més :
Twitter de Josep Maria Piera.
Recull de les declaracions al diari Sport a PericosOnline.

Cal Ros del Maiol (II)

Cal Ros Maiol

Al Carrer Sagunt, 92 hi ha la casa pairal de Cal Ros del Maiol que actualment és una escola. La poca història que s'ha trobat sobre ella està explicada en la web del propi centre :

"El CEIP PERÚ es troba ubicat al barri de Sants, en una casa pairal situada al carrer Sagunt, números: 90,92 i 94. El propietari de la mateixa, Sr. Antoni Piera i Comas, molt possiblement dedicat al transport de mercaderies, disposava d'un edifici annex, habilitat per les quadres i d'un gran pati posterior, que li devia facilitar la càrrega i descàrrega.

L'Arxiu Històric de Sants es va cremar i no s'han pogut trobar les fonts que desvetllessin la història real del seu fundador.

El que sí s'ha trobat documentat és la intervenció Municipal d'arrendament de l'edifici, per tal d'habilitar-lo com a Escola Pública. El Pre-contracte establia la quantitat de 15.600 pessetes anuals, que havien de ser abonades per trimestres avançats, des de primers de juliol de l'any 1939. El contracte definitiu està signat el 16 de setembre del mateix any, pel Sr. Alcalde de Barcelona, Miquel Mateu i Pla i pel Sr. Rafael Vidal i Batlle, administrador amb poders d'Antoni Piera i Comas. Al costat de la data, s'hi llegeix "Año de la victoria", fent referència directa a la recent acabada Guerra Civil Espanyola."

Sobre les dues portes de l'edifici que donen al carrer Sagunt sembla que hi ha les inicials d'Antoni Piera.

Inicial del cognom

Inicial del nom

Per saber-ne més :

Web de l'escola : CEIP Perú.
Web del Patrimoni Arquitectura de la Generalitat de Catalunya sobre Cal Ros del Maiol.
Entrada al bloc d'Els Piera de les Corts sobre Cal Ros del Maiol.

La Casota

Terrenys de La Casota (Foto Google Maps)

En el llibre de la Fundació Roger de Belfort  : 'Vallfogona de Riucorb. Setanta anys de balneari' de Josep Maria Ustrell i Isidre Piera s'explica la història del balneari de Vallfogona a partir de les vivènces,  anècdotes i records dels que van ser habituals concorrents del balneari, així com de la família fundadora, els Piera Martí.

En el primer capítol, l'autor ens fa un esbós sobre la familía :

'A mitjan segle passat, el cognom Piera era escampat abastamennt per tot el pla de Barcelona i els voltants, puix d'aquella època hi ha notícia que nombroses famílies que l'ostentaven estigueren establertes a les Corts (recordem els carrers Gerard Piera i Madrona Piera, i el passatge Piera, avui encara existents), a Gràcia, a Sants (cal Ros del Maiol) i en altres indrets de l'actual zona urbana de Barcelona.

I bé, una d'elles fou la que residí en una vella casa pairal anomenada "La Casota" que, envoltada de terres de conreu pròpies, era situada en uns terrenys que després es convertiren en la dreta de l'Eixample barceloní i que eren delimitats, aproximadament, pel que més endevant foren els carrers de Roger de Flor i Girona en sentit longitudinal, i els de Mallorca i Aragó en sentit tranversal. Els darrers ocupants de la masia esmentada, en aquella època, foren els esposos Grau Piera Sagués, de Barcelona, i Carme Martí Ortal, de Gràcia, amb llurs fills Maria, Miquel, Lluís i Antoni (els únics supervivents de deu fills que tingueren), de tots els quals intentarem fer un esbós biogràfic, donant una importància especial al de Miquel i Antoni...

A mesura que els germans arribaren a llur majoria d'edat, que s'escaigué sempre després de la mort de la mare, anaren entrant en possessió, succesivament, d'un llegat que establí l'avi matern, Jaume Martí Gausachs, amb usdefruit previ de la mare, a favor de cada un d'ells. Consistia en uns solars relativament extensos, situats a l'Eixample i pels volts de la cruïlla Diputació - Nàpols...".

 

Vicenç Piera Cortés

Esquela de Vicenç Piera Cortés publicada al diari La Vanguardia.

Can Taner

*1964.- La masia de Can Taner i la fonda El Parador del Camino.
(Foto: Dolors Torné i Revista Barça).

En la construcció del Camp Nou es van veure afectades tres masies : Can Granota, Can Planes i Can Taner. 

Can Granota va ser enderrocada, Can Planes és l'actual Masia del Barça. En canvi, Can Taner va tenir una història curiosa.

Sobre els seus inicis podem en el llibre de 'Masies de les Corts' de l'Imma Navarro :

"Al sud-oest del terme de les Corts, al punt on la Travessera creuava la riera Blanca i on actualment es troba el complex esportiu Picadero-Blaugrana 2, hi havia una petita casa de pagès -posteriorment transformada en taverna o parador- coneguda com a Can Tané o Taner, perquè aquest fou el cognom de la família que la construí i habità durant anys..."

Seguint la seva història i els mebres de la família que l'habità, podem veure que :

"Miquel Taner nomenà hereu universal al seu únic fill Bernat Taner, al qual succeí el seu fill Magí Taner. Com que aquest no tenia fills, instituí hereu universal el seu nebot i fill de la seva germana, Pau Amat i Taner, també conegut com Pau Taner i Amat, segons consta en els capítols atorgats per raó del matrimoni entre Pau i Agnès Piera el 19 de novembre de 1795. El fill d'aquests, Magí Amat i Piera, succeí al seu pare segons el testament que es publicà a la mort d'aquest el 22 de gener de 1849..."

Més endevant encara podem trobar un altre referència a un Piera, en aquest cas Guerau Piera, l'últim propietari de Can Taner.
"Vicenç Amat i Mestres succeí al seu pare Magí; a mitjans del nostre segle pertanyia a Guerau Piera descendent dels masovers de la torre Rodona..."

Amb les poques dades que hi ha sobre les dues persones amb cognom Piera a Can Taner no es pot assegurar si realment són descendents del matrimoni de 1645, format per Antoni Piera i Marianna Duró. 

En canvi, el 30 de març de 1930, podem llegir al diari La Vanguardia l'esquela de Joaquima Piera i Piera (1838-1830), filla de Bru Piera Vidal i Marianna Piera Castelló, casada amb Francesc Piera Estadella, on s'especifica que la casa mortuoria era Casa Tané a la Travessera de Collblanc, 30. Mentre que cap dels seus fills s'anomena Gerard, Guerau o Grau si que té un nebot anomenat Gerard Piera i Piera, fill del seu germà Vicenç Piera i Piera i Teresa Piera Estadella.

Potser, l'últim propietari de Can taner era aquest Gerard, nebot de Joaquima Piera. Cal investigar una mica més.
Per saber-ne més :
Entrada al bloc 'Barcelofília' : Can Taner. Masia i fonda. Les Corts (S.XVIII-1965).
Entrada al bloc 'L'Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives de la ciutat': Can taner (o Tané) una masia propera a Collblanc.
Vídeo en YouTube.com: Construcció del Camp Nou.
Revista FC Barcelona (pàgina 56) : Historia viva en el Camp Nou.
Web hemeroteca de La Vanguardia : Esquela de Joaquima Piera Piera.