Casa Piera

En aquesta entrada al bloc parlaré sobre una descoberta que vaig en la xarxa fer fa poc temps : La Casa Piera.

Segons l'artícle de la wikipèdia :


La Casa Piera es un edificio construido en 1867 por el arquitecto modernista Antoni Valls Galí para el constructor Antoni Piera Rosès en el pueblo de Sarrià, ahora barrio de Barcelona, como residencia habitual. Está situada en el número 4 de la calle del Sagrat Cor. Consta de cuatro plantas, de las que la planta baja tiene un trazado neoclásico. En la fachada figuran las iniciales del promotor y propietario: A(ntoni) P(iera). Está construida sobre una finca creada a partir de la segregación de Can Cotó, propiedad de la familia Rocabert desde 1704. Durante las obras, que duraron casi un año, el Ayuntamiento de Sarrià obligó a los promotores a urbanizar parte de la calle, entonces llamada "Santa Madrona". En su construcción se utilizaron muros y paredes de ladrillo de fábrica macizo, entramados de arcos sobre vigas de madera y una cubierta flotante de triple capa de rasillas sobre listones y vigas de madera. Tan sólo dos años antes, Valls había concluido las Casas Cerdà, que fueron las primeras del barrio barcelonés del Eixample.


Detall de les inicials del promotor.











Arbre d'avantpassats d'AntoniPiea Rosès.











Artícle de la wikipèdia sobre la Casa Piera : http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_Piera

Vicens Piera i Pañella (III)

Amb aquesta nova entrada completo les dades que tinc sobre el cosí del meu avi : en Vicenç Piera i Pañella. I ara s'obren nous interrogants... que caldrà investigar, però de moment ho deixo per més endavant. Si ens fixem la seva àvia materna era Anna Piera, i per tant la pregunta és : tenia alguna relació amb els Piera de les Corts ?

També penjo la seva partida de naixement al Registe Civil, encara que al principi de l'acta parlen d'una nena és realment la del jugador del Vicenç. Si us fixeu, al final de la partida del registre, parlen ja del naixement d'un nen.

Vicenç Piera i Pañella (II)

Encara que ja n'haviem parlat anteriorment, he trobat noves dades del que va ser jugador del Barça : Vicenç Piera, conegut com el ‘noi de Can Bruixa’ va ser un gran extrem del FC Barcelona dels anys 20 del segle passat. Fill de Vicenç Piera propietari de la masia de Can Bruixa de Les Corts, va ser l’últim propietari ja que el 1946 la va fer enderrocar.

Va debutar amb el Barça, l’1 de gener de 1921 contra l’Arenas de Guetxo, després que aquell matí disputés un partit amb un dels equips filials del Barça. Joan Gamper buscava un substitut per Paulino Alcántara que es trobava indisposat per jugar el partit i va ser el jugador Agustí Sancho qui el va recomanà a Gamper. Aquella tarda, com hem dit, va debutar marcant dos gols.

Va arribar a ser internacional tant amb la selecció espanyola com la catalana. Fins i tot va disputar els Jocs Olímpics de 1924.

Artícle de La Vanguardia informant de la seva defunció.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1960/06/14/pagina-35/32729104/pdf.html

Els descendents de Bonaventura Piera i Castellet (III)

En aquesta entrada en el blog faig referència a l’últim article publicat per Ana Fernández sobre els descendents de Bonaventura Piera en la Circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa.

En aquest article ens esbossa la vida de Bonaventura Piera i Torras i el seu gendre Jaume Soler i Sobirà casat amb Ramona Piera i Alegre. Així com la reforma de l’establiment l’any 1906 que va patir un incendi el 14 de febrer de 1934.

L'article ha estat publicat el mes de desembre de 2009 al Butlletí del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·lecionisme de Terrassa en les pàgines 3 i 4 : http://www.terrassa.net/files/3498-1524-fit_pdf/GFNidCT459.pdf

Article publicat a La Vanguardia on es parla sobre el violent incendi que va patir la pastisseria Piera l'any 1934 : http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1934/02/07/pagina-19/33153663/pdf.html?search=piera

Vicenç Piera Pañella

Aquesta setmana, parlaré de l'última troballa feta a la xarxa, com sempre també és un descendent dels Piera de les Corts : En Vicenç Piera i Pañella a més de ser cosí germà del meu avi, Patrici Armengol i Piera, va ser l'últim propietari de Can Bruixa abans que l'enderroquessin vers l'any 1946.

Fill de Vicenç Piera Almenara i Dolors Pañella, va ser el fill gran de 4 germans (els altres tres van ser : Josep, Magdalena i Teresa), va nèixer el 12 de juny de 1903 a Barcelona i morir el 13 de juny de 1960 als 56 anys.

Va ser jugador del FC Barcelona durant tretze temporades, a més de defensar la samarreta de la selecció española 15 vegades. Les seves xifres al Barça són espectaculars :

-Temporades al club: 1920-33

-Partits jugats: 395

-Gols: 123

-Títols:

• 1 Lliga (1928/29)
• 4 Campionats d’Espanya (1921/22, 24/25, 25/26 i 27/28)
• 10 Campionats de Catalunya (1920/21, 21/22, 23/24, 24/25, 25/26, 26/27, 27/28, 29/30, 30/31 i 31/32).

Com a gran jugador de l'època va participar en diferents en campanyes publicitàries :

Cinzano : És una marca italiana de vermut. Els vermuts de Cinzano daten de 1757 i de la botiga d'herbes de Torí dels germans, Giovanni Giacomo i Carlo Stefano Cinzano, que van crear un nou "rosso de vermut" (vermut vermell) utilitzant plantes aromàtiques dels Alps italians amb una (encara secreta) recepta que combina 35 ingredients, entre els quals s'inclouen marduix, farigola i una espècie d'achillea coneguda com a milfulles d'almesc'. Va arribar a ser conegut com el "vermut de Torí" i va demostrar ser popular entre la burgesia. Després va sorgir Cinzano Bianco, basat en una combinació diferent d'herbes que van incloure artemisia, canyella, clau d'olor, fruits cítrics i gentiana. Va ser seguit per la versió Extra Dry. L'exportació dels seus productes va començar el 1890 Argentina, Brasil i Estats Units, entre altres.A París el 1912, Cinzano va ser el primer producte a ser anunciat en un cartell de neó.

Cinzano va ser un negoci familiar fins a 1985. A començaments d'aquell any la família de Marone, industrials de Torí, van començar a vendre accions del negoci, culminant el 1992 amb un acord per transformar Cinzano International en propietat íntegrament d'International Distillers and Vintners Limited, subsidiària de Grand Metropolitan. Per aquest temps, la participació en les vendes de Cinzano a Europa era d'un sol dígit, lluny del seu principal competidor, Martini. A conseqüència d'una fusió el 1997, Grand Metropolitan es va transformar en Diageo; dos anys després, Diageo va vendre Cinzano al Grup Campari.

Pàgines web sobre Vicenç Piera i Planella :
http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/jugadors_de_llegenda/piera.html
http://www.fcbarcelonaonline.com/piera.html

Els descendents de Bonaventura Piera i Castellet (II)

Aquest mes de novembre s'ha publicat la segona part de l'article sobre els Piera de Terrassa.

En aquest nou article l'autora, Ana Fernández Álvarez, ens parla d'en Josep Piera i Piera (4/11/1885-26/05/1949), besnèt de Bonaventura Piera i Castellet, el qual va continuar amb el negoci arran de la mort de Joan Piera i Muns (24/03/1859-02/07/1861).

També ens explica la tranformació de l'empresa : Xocolata Piera a Xocolata Piera i Bruguera (1918) fins arribar a Xocolata Ortí, Piera i Bruguera(1924).

L'article que faig referència ha estat publicat el mes de novembre de 2009 al Butlletí del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·lecionisme de Terrassa en les pàgines 3 i 4 :

http://www.terrassa.net/files/3498-1479-fit_pdf/GFNidCT458.pdf

Salvador Negrevernis Piera

Navegant per la xarxa he trobat un altre blog que també es parla de la familia dels Piera, en aquest cas però dels Piera de Sarrià. Concretament, aquest blog està dedicat a la familia Negrevernis. I té algunes entrades on es fa referència sobre els Piera.

Avui us poso el link sobre Salvador Negrevernis i Piera nascut l'any 1792 i mort el 1857. Fill de Magí Negrevernis Lópes, Ciutadà Honrat de Barcelona, i Teresa Piera Casas.

http://oculimundinegrevernis.blogspot.com/2009/09/salvador-negrevernis-piera.html

Els descendents de Bonaventura Piera Castellet

Durant aquests dies d'octubre he trobat a la xarxa una altra branca de descendents dels Piera de Sant Vicenç de Sarrià. Aquest Piera, anomenat Bonaventura Piera i Castellet va marxar cap a Terrassa on es dedica a la fabricació i venda de xocolata. Fundant el que més endavant seria la fàbrica coneguda com a Xocolata Piera.

L'article que faig referència ha estat publicat el mes d'octubre de 2009 al Butlletí del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·lecionisme de Terrassa en les pàgines 3 i 4 :
http://www.terrassa.net/files/3498-1437-fit_pdf/GFNidCdT-457.pdf

Fotografia Piera Almenara

En aquesta imatge de la segona dècada del segle XX, podem veure a part de la familia Piera Almenara posant per una fotografia en el camp. Passem a identificar les diferents persones que apareixen :

En la fila inferior (d' esquerra a dreta) : Patrici Armengol i Piera, Francesc Armengol i Font, Anna Piera i Almenara, criatura sense indentificar, Magdalena Almenares Pelfort, Remei Piera i Almenara i Josep Garriga i Pavia.

En la fila superior (d'esquerra a dreta) : Joan Fort i Veneri i Madrona Piera i Almenara.

Francesc Armengol i Anna Piera eren matrimoni i les dues criatures de la fotografia són els seus fills. La Remei i la Madrona eren germanes de l'Anna Piera i totes tres eren filles de Magdalena Almenares. En Josep Garriga i en Joan Fort eren les parelles de la Remei i la Madrona respectivament.

Fotografia : Arxiu de les Corts IF 5091 ll.1.3.2/PIE

Can Bruixa

A mitjan segle XVIII, enmig dels camps de les Corts, Guerau Piera i Agnès Llopart, van aixecar el mas conegut com de Can Bruixa, en un indret situat dins del marge sud del camí de Barcelona a les Corts i entre la riera de Quatre Camins i el torrent de Can Feu, dit antigament de Llobet. Una referència que avui pot semblar un jeroglífic, perquè les terres on hi havia la masia amb el pas dels anys han canviat molt. Com a referència d’aquesta construcció i per al record n'ha quedat el carrer de Can Bruixa, un vial que es va obrir al començament dels anys cinquanta en terres d’aquesta propietat, cedides per Josep Piera i Estruch amb la condició que dugués aquest nom.

El mas, amb un edifici central i amb una gran era davant, es trobava en l’espai on avui hi ha els edificis dels carrers Galileu, 295-297, i Can Bruixa, 13-17, mentre que la porta d’entrada estava a la travessera Vella, avui Marquès de Sentmenat, un indret que també urbanísticament ha canviat amb l’obertura del carrer Galileu.

Quant al nom o malnom de Can Bruixa, té l'origen en l’estranya virtut que els Piera-Llopart tenien amb els animals, perquè compraven animals amb nafres, famèlics i malalts i en poc temps els curaven i els refeien, cosa que els permetia vendre'ls més tard a un preu més alt. Això, vist per gent de l’època, que no ho entenia, feia que fàcilment els relacionessin amb la bruixeria.

Article del suplement del districte de Les Corts de Maig de 2006.

http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/06_maig/Les_Corts.pdf

Fotografia : Can Bruixa, l’any 1896 (facilitada per B. Batlle i Piera. AMD les Corts).