dimarts, 1 d’abril del 2014

Pau Farinetes a la pel·lícula 'Casablanca'

Pau Farinetes, el nom Artístic d'en Pau Piera i Piera, va ACTUAR a la gran pel · lícula de Michael Curtiz, 'Casablanca' (1942). Podem veure'l en Fotogram un, un baño Una de les escenes més famoses del cine, En que apareix en pla imprimación un, al CoStat d'en Humphrey Bogart i Louis Amstrong.  

Fotograma del film "Casablanca"

Argumento:
Rick Blaine (Humphrey Bogart) és un estatunidenc murri i cínic expatriat a Casablanca. Dirigeix el «Rick's Café Américain» ('El Cafè Americà d'en Rick'), un cabaret i sala de joc que atrau una clientela variada, que va des de francesos col·laboracionistes i oficials nazis, fins a refugiats de guerra i malfactors diversos. Encara que Rick diu que és neutral en totes les qüestions, es descobreix que va ser a Etiòpia per combatre la invasió italiana del 1935 i que va lluitar en el bàndol republicà en la Guerra Civil espanyola contra el dictador Franco.
Ugarte (Peter Lorre), un delinqüent de baixa estofa, arriba al local amb uns salconduits obtinguts després d'assassinar doscorreus alemanys. Aquests passis permeten que el portador pugui viatjar lliurement per l'Europa controlada pels alemanys i arribar a països neutrals com Portugal, cosa que implica poder fugir a Amèrica. Els papers, doncs, tenen un valor inestimable per a qualsevol dels refugiats que hi ha a Casablanca, i Ugarte planeja d'obtenir una bona picossada venent-los al club al millor postor. Tanmateix, abans que aquest intercanvi pugui tenir lloc, Ugarte és arrestat per la policia local, per ordre del capità de policia francès Louis Renault (Claude Rains), un oportunista corrupte que diu de si mateix que «no tinc cap convicció... vaig on em dugui el vent, i el vent que ara preval resulta ser el de Vichy». Tot i així, Renault i els nazis no saben que Ugarte havia confiat els papers a Rick perquè «... d'alguna manera, i perquè em menysprea, és l'únic en qui confio.»En aquest punt, la persona que és la causa de l'amargor de Rick entra altre cop a la seva vida. La seva examant, Ilsa Lund (Ingrid Bergman), arriba amb el seu marit Viktor László (Paul Henreid), un fugitiu de la resistència txeca buscat pels nazis. La parella necessita els papers per anar-se'n cap a Amèrica i perquè László pugui continuar la lluita des d'allà.
Ferrari (Sydney Greenstreet), rival de Rick en els negocis i una figura influent en el submón criminal de Casablanca, parla amb Laszlo i li fa entendre que Rick té els papers. László es troba amb Rick en privat, i aquest es nega a cedir-li els documents tot dient-li que en pregunti la raó a la seva dona. Són interromputs en plena discussió per un grup d'oficials nazis encapçalats pel major Strasser (Conrad Veidt) que comencen a cantar «Die Wacht am Rhein», una cançó patriòtica alemanya. En resposta, László s'aixeca i demana a l'orquestra que toqui «La marsellesa», l'himne nacional francès prohibit, símbol de llibertat. L'orquestra mira Rick cercant la seva aprovació i aquest assenteix amb el cap. László comença a cantar; al principi és tot sol, però després el fervor patriòtic massa temps reprimit s'encomana a la multitud i tothom hi participa en el cant, tot aconseguint fer callar els alemanys. Com a venjança, Strasser ordena a Renault que clausuri el club.
Aquella nit, al local ja desert, Ilsa s'encara a Rick. Quan aquest es nega a donar-li els salconduits, ella l'amenaça amb una pistola, però és incapaç de disparar, i acaba confessant a Rick que encara l'estima. Li explica que, quan el va conèixer i se'n va enamorar a París, creia que el seu marit havia mort intentant escapar-se d'un camp de concentració nazi. Més tard, amb l'exèrcit alemany a punt d'entrar a la ciutat i quan havien acordat de fugir-ne junts, va saber que László era viu i que estava amagat; és per aquest motiu que va abandonar Rick sense cap explicació, per tornar al costat d'un László malalt.
Amb aquesta revelació, l'amargor de Rick es dissol i els amants es reconcilien. Rick declara que l'ajudarà, i per encoratjar-la li fa creure que es quedarà amb ella quan Lászlo se'n vagi. László apareix inesperadament, després d'haver pogut fugir d'una batuda de la policia en una reunió de la resistència, i mentre els dos homes parlen, Ilsa resta amagada.
László revela que és conscient de l'amor de Rick per Ilsa i intenta que Rick utilitzi els salconduits per salvar-la. Tanmateix, la policia arriba i arresta László amb una acusació de conveniència. Rick convenç Renault d'alliberar-lo prometent que el podrà detenir per un delicte molt més greu: el de la possessió dels salconduits robats. Per convèncer Renault, Rick li explica que a ell només li interessa poder anar-se'n a Amèrica amb Ilsa.
Tanmateix, quan Renault intenta arrestar finalment László, Rick se li encara i el força a punta de pistola a ajudar el fugitiu a escapar-se. Ja al camp d'aviació, al darrer moment, Rick fa embarcar Ilsa amb el seu home en l'avió amb destinació a Lisboa, tot dient-li que si no ho fes, a ella li sabria greu: «Potser no avui, potser no demà, però aviat i per la resta de la teva vida».
Com que Renault havia avisat el major Strasser, aquest arriba just quan l'avió ja corria per la pista per enlairar-se i, quan tracta d'avisar telefònicament la torre de control perquè aturin l'enlairament, Rick el mata d'un tret. Quan la patrulla de policia arriba, Renault els diu que «arrestin els sospitosos habituals», protegint així Rick. Una vegada sols, Renault suggereix d'anar-se'n junts de Casablanca i que s'uneixin tots dos a la França lliure a Brazzaville. Després de dir això, s'endinsen en la boira amb una de les frases més memorables de la història del cinema: «Louis, em penso que això és el començament d'una gran amistat

Avui, 1 d'abril de 2014 un Molts països - Unidad Regne, Estats Units, Suecia, Canadá, Alemanya, Polonia, Rusia ... - es celebra el dia de l'engany o Día de los Inocentes en anglès. In Aquest dia es Contacto costum realitzar inocentades, por Això avui se fet aquesta Entrada al bloque!! Espero Que nos hagi agradat.  


Per més de sable ne:
Entrada wiquipèdia Sobre  el Día de los Inocentes
Entrada Viquipèdia Sobre pel · lícula Casablanca
Entrada Sobre en Pau Farinetes al bloque ' Els Piera de Les Corts "
2a entrada ¿Sobre en Pau Farinetes al bloque ' Els Piera de Les Corts "

dimecres, 26 de febrer del 2014

Una col·lecció d'antiguitats al barri del Guinardó

Aquest passat diumenge, 23 de febrer de 2014, en el TN migdia van emetre un reportatge anomenat "Una col·leció d'antiguitats" on es parlava de : "La gran finca de principis del segle passa on va viure la família del dr. Ramon Pla, al barri del Guinardó, és un dels tresors amagats en el brogit de Barcelona. La casa, on hi ha una col·lecció d'antiguitats de valor incalculable, va passar a mans de l'Ajuntament amb la mort de la filla del doctor, Núria, però s'ha de gestionar respectant les seves últimes voluntats: convertir la casa en museu i obrir els jardins al públic."

Precisament, en aquest reportatge s'entrevista a la Presidenta de l'Associació per a l'Estudi del Moble, Mònica Piera, la qual és Doctora en Historia de l'Art. Especialitat en moble i arts decoratives. Al llarg de la seva vida ha escrit diversos llibres sobre la matèria : 


  • El mueble en Cataluña / Angle Editorial / 978-84-88811-54-7.
  • El mueble y los interiores desde Carlos IV a la época isabelina / Ajuntament de Barcelona. Direcció de Serveis Editorials  / 978-84-9850-340-1.
  • Audàcia i delicadesa / Fundació Privada Mascort / 978-84-612-2197-4.
Així com diversos articles :
  • Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent?  /  Barcelona quaderns d'història. núm. 17 (2011).
  • El comercio de muebles en Cataluña durante el siglo XVIII Separata de la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. (2011).
  • Els Cadirers de boga a la Barcelona de la fi del segle XVIII Afers : Fulls de Recerca i Pensament. núm. 37 (2000).
  • "Quan és jove per fer bonic i quan és gran per no fer fàstic". Tocadores y lavamanos en la vivienda catalana de la época moderna Cuadernos de Historia Moderna. núm. 8 (2009).


  • La Cómoda y el tocador, muebles de prestigio en la sociedad catalana del siglo XVIII / Pedralbes : revista d'història moderna. núm. 25 (2005).
  • La Calaixera o cómoda catalana y sus variantes tipológicas en el siglo XVIII / Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2002.
Per saber-ne més :
Enllaç al reportatge de TV3 : "Una col·lecció d'antiguitats"
Fitxa de Mònica Piera en l'acadèmia.edu.
Web de l'Associació per a l'Estudi del Moble.
Bloc : Memòria dels barris : Família Pla Monseny.
Bloc : Memòria dels barris : L'herència de la Sra Pla.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Carrer del Pare Pere Piera i Estadella - Sant Boi del Llobregat

Imatge del carrer del Pare Pere Piera Estadella
A la localitat de Sant Boi de Llobregat l'any 1916 es va dedicar un carrer a un membre de la família dels Piera, en Pere Piera i Estadella (1850-1916), religiós de l'ordre de Sant Joan de Déu, fill de Vicenç Piera i Piera i Teresa Estadella

La raó de dedicar-li un carrer es degut a que el 31 de gener de 1912, com a Superior del Manicomi de Sant Boi, va signar el contracte amb la "Compañia Barcelonesa de Eletricidad" per proporcionar llum i electricitat a tot el manicomi.

Informació trobada en el bloc Joan Vendrell i Campmany, on hi ha una entrada del passat 8 de juny de 2012 titulada : "Cuatro calles de Sant Boi de Llobregat perpetúan la memoria de algunas de las personas que hicieron posible la realidad de sus emblemáticos y prestigiosos establecimientos psiquiátricos", que es parla dels carrers Doctor Antoni Pujadas i Mayans, Sant Benito Menni, Pare Pere Piera i Estadella i Baldiri Net i Figueras. 

La transcripció del paràgraf que parla d'en Pare Piera és la següent : 

"PARE PERE PIERA I ESTADELLA
Fue Superior de la comunidad de Hermanos de San Juan de Dios, de Sant Boi de Llobregat,  desde el 31 de enero de 1912 hasta 1914. Durante su mandato se firmó el contrato con la Compañía Barcelonesa de Electricidad, para proporcionar luz y fuerza motriz a todo el Sanatorio. Por esta circunstancia, en 1916 el Ayuntamiento acordó conceder a su nombre, una calle del municipio."



No és l'únic Piera i Estadella, que té relació amb l'Ordre Hospitalària de Sant Joan de Déu infermer, en Joan Piera Estadella va col·laborar conjuntament amb en Benet Menni en la fundació de l'antic Hospital de Sant Joan de Déu a Les Corts amb una aportació consistent en mobles i eines per l'Hospital.

Per saber-ne més :
Entrada Doble toponomia en una calle de Sant Boi de Llobregat dedicada a un hermano de San Juan de Dios al bloc 'Joan Vendrell i Campmany'.
Entrada Aprovada la construccion de una gruta a la Virgen de Lourdes... al bloc 'Joan Vendrell i Campmany'.
Entrada Hospital de Sant Joan de Déu al bloc 'Can Farinetes'.

dissabte, 25 de gener del 2014

Cosir i repuntejar : Història demogràfica de Sarrià

Ja fa temps que us vaig parlar sobre el projecte Five Centuries of marriages (5CofM), ara us mostro un artícle d'un bloc, Cosir i repuntejar, que parla dels resultats d'aquest projecte a la vila de Sarrià. Podem observar que un dels cognoms més freqüents en els llibres d'esposalles era el de Piera, o sigui que caldrà anar a fer una visita a l'Arxiu de la Catedral... de moment us deixo amb el text :      

Història demogràfica de Sarrià

"Ahir 22 de març va venir Anna Cabré, directora del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, al cafè científic. Ens va parlar de la seva recerca en demografia històrica, basada en els llibres d'esposalles de la Catedral de Barcelona i subvencionada per la Unió Europea: Cinc segles de casaments. Five Centuries of Marriages (5CofM). A project of Historical Demography in the Barcelona Area.

Es veu que va coincidir l'acabament de la catedral amb una visita de Benet XIII, el Papa Luna, el 1408, camí de Peníscola; i com el bisbe es deuria queixar que es van quedar sense diners per acabar la construcció, el papa va dictar una ordre conforme els qui es volien casar havien de pagar una taxa. El recull de les taxes omplia el llibre de les esposalles. Les taxes eren diferents, segons el nivell econòmic de la parella. La tarifa general era de 4 sous. Els més pobres, es casaven amore dei, és a dir, gratis. Els més rics pagaven una quota més elevada, de fins a 8 o 16 sous. Les parròquies don se celebraven els casaments nobles eren la del Pi i la de Sant Just i Pastor.

Aquests llibres d'esposalles, que la Catedral de Barcelona té recollits des de 1451 fins al 1905, són una font rica d'informació, ja que hi consta el nom dels contraents, l'estat civil, la professió, la parròquia on contreien matrimoni i el pagament. Així es pot fer un estudi transversal del nivell social segons la parròquia. Per què es va aturar el 1905? doncs perquè va canviar la tecnologia, i el recull del pagament de la taxa es va fer d'una altra manera i la recollia la parròquia. En total hi ha set-cents mil matrimonis celebrats en dues-centes parròquies, recollits en vuitanta o noranta llibres, durant cinc segles. El buidat l'han fet trenta-cinc persones.

A les parròquies de Sarrià, entre 1451 i 1861 es van celebrar uns 3.600 matrimonis, segons els llibres d'esposalles. La major part (entorn el 70%) dels contraents eren pagesos. El lloc de residència dominant era el dels marits, és a dir, que la dona era la que es desplaçava. Els cognoms més freqüents són Piera i Amat; després Casanoves i Serra. Els noms més abundosos: Joan, Josep i Francesc. A diferència d'altres parròquies, Vicenç era més freqüent. Entre les dones, el nom més freqüent amb diferència era Maria; després, Eulàlia i Teresa. Es veu també com al 1860 el contingut d'aquests llibres, que abans era català, passa a ser en castellà.
"

Per saber-ne més :
Entrada "Història demogràfica de Sarrià" al bloc "Cosir i repuntejar".
Entrada "Esposalles, l'arxiu de matrimonis de la Catedral de Barcelona" al Bloc "Els Piera de Les Corts"
Vídeo de l'Àgència Catalana de Notícies sobre l'Arxiu de matrimonis de la Catedral.
Web The Document Analysis Group.
Arxiu pdf : "Five Centuries of marriages". 

dissabte, 18 de gener del 2014

Conferència : "Los Sex Pistols no tenían razón" de Josep Maria Piera


En un entorno cada vez más globalizado y competitivo, para la consecución del éxito, una empresa tiene que tener presente la gestión global de la marca. El branding es un elemento clave para ofrecer, tanto a empresas como a instituciones, el desarrollo de una estrategia potente y destacada.
José María Piera, Vicepresidente Ejecutivo de la agencia *S,C,P,F…,  nos habla en «Los Sex Pistols no tenían razón» sobre el pasado, presente y futuro en la construcción de las marcas y los grandes cambios que está viviendo el sector.

Conferencia en castellano impartida dentro del marco del Máster en Branding de ELISAVA.



Per saber-ne més :
Conferència a Elisava : "Los Sex Pistols no tenían razón" de Josep Maria Piera. 
Anuncis esmentats en la conferència :

APPLE


BANC SABADELL

diumenge, 29 de desembre del 2013

Barcelona Metròpolis : El senyor Tonet de Sants

Tal com ens va anunciar l'Enric Gomà en l'anterior entrada del bloc, Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts, ha publicat en la revista Barcelona Metròpolis, un article d'un Piera, en aquest cas del seu besavi Antoni Piera i Jané conegut com a : Antonet o Tonet.

Amb el seu particular estil, l'Enric Gomà, ens explica una part de la història de la família. Ho fa d'una manera amena i plena de detalls tot curiosos. Ens parla de l'afició als toros del besavi i del seu germà, Salvador, de la mateixa manera que coneixem nous detalls de la fundació del Foment d'Obres i Construccions (FCC). Un article que val molt la pena de llegir. 

I de la mateixa manera que en la seva etapa a Catalunya Ràdio, apreníem "noves paraules" en la seva secció de filologia creativa, La veu humana. En aquesta biografia, en canvi, podem aprendre una "vella paraula" : mirinyac, una peça de roba interior del segle XIX. 

L'adreça de correu del blog és : elspiera@gmail.com

Més informació :
Biografia El senyor Tonet de Sants a Barcelona Metròpolis.

dissabte, 23 de novembre del 2013

Vicenç Piera : Un mito del Barça nacido en una masia de Les Corts

Aquest passat 16 de novembre, vaig tenir una gran alegria al rebre un missatge al facebook dels Piera de Les Corts, on des del setmanari digital "El Català" es posaven en contacte per informar de la publicació d'un nou article, amb el títol de : "Vicenç Piera: Un mito nacido en una masia de Les Corts", la veritat és que l’article està ben treballat i ens expliquen alguns aspectes de la vida esportiva o orígens d’en Vicenç Piera. També, hi ha alguna referència a la seva dona : Maria Dinarés Comellas, gran seguidora del FC Barcelona.
La pàgina del setmanari ‘El Català’ és força interessant. És un setmanari digital dedicat als esports que del Districte de Les Corts de Barcelona, com per exemple el Real Club de Polo, Club Esportiu Mediterrani i el FC Barcelona entre d’altres. En resum un web que cal visitar.

Per saber-ne més :

Entrada sobre Vicenç Piera en el semanari El Català

divendres, 1 de novembre del 2013

Panallets 2013


Avui, 1 de novembre, dia de Tots Sants, gràcies a l'última entrada Els panellets de Cal Piera del "Block de... Els Freixa" m'ha portat a pensar en la Pastisseria Piera de Terrassa, actualment Pastisseria Soler Piera : "Una Pastisseria tradicional e innovadora, Cafeteria, Bomboneria, Pà, Cátering per encarreg. Familía pastissera des de l'any 1861", segons diuen en la seva descripció del Google+.


La pastisseria estava antigament situada al carrer de la Fontvella, passada la cantonada amb el carrer Puig Novell, al costat del Gran Casino. Després es va traslladar al carrer Periodista Grané, 192. De la mateixa manera que a canviat d'ubicació, també al llarg de la seva extensa història ha anat canviant de nom : Pastisseria Bonaventura Piera, per després ser la Pastisseria Piera i finalment la Pastisseria Soler Piera


Per saber-ne més :
Entrada 'Els panallets de Cal Piera' del blog : Block de... els Freixa.
Entrada 'Les mones de ca l'Anoll i Cal Piera' del blog Records de Terrassa.
Entrada 'Una cantonada plena d'històries' del blog Records de Terrassa.
Entrada 'Els panallets i les pastisseries al 1935' del blog Records de Terrassa. 

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Retirada de la pràctica esportiva de Vicenç Piera

En les pàgines del llibre : "Cròniques del Barça (1899-1991)" del Diari Observador de l'actualidad.
Hi ha una fotografia del partit homenatge per la retirada del mòn del futbol a Vicenç Piera, jugat el 2 de febrer de 1933 . Aquella temporada 1932-1933, Vicenç Piera només va jugar 13 partits.


Al partit va assistir el President de la Generalitat Francesc Macià i el seu secretari Joan Alavedra. A l'àlbum de record que se li va fer entrega a Vicenç Piera durant el descans del partit, Francesc Macià va escriure la següent dedicatòria : "Amb tota cordialitat al gran jugador Vicenç Piera".

L'endemà al diari 'Mundo Deportivo' publicaven a la primera i quarta pàgina la crònica del partit de comiat entre el FC Barcelona i una selecció de jugadors de diferents equips de la Lliga Espanyola (RCD Espayol, Athletic Club, València CF i Atlético de Madrid). La selecció va vèncer 3 a 2. 

També es poden llegir diverses declaracions d'afecte cap a l'homenetjat, per part dels companys d'equi i rivals, així com de directius dels equips que van cedir jugadors per l'homenatge. Exemple d'aquestes mostres d'afecte són :

Jack Greenwell, entrenador del FC Barcelona (1917-1923 i 1931-1933) va declarar : "Uno de los jugadores más disciplinados, por no decir el mejor entre ellos. ha sido Vicente Piera".

I no deixen de ser curioses les declaracions de l'àrbit del partit amistós, el senyor Espelta : "He de hacer constar mi satisfacción por haberme designado el Colegio Catalán de Árbitros para el arbitraje de este partido. En primer lugar, como árbitro, en segundo como socio del Barcelona y en
tercero como admirador de los jugadores nobles y disciplinados.



Per saber-ne més :

Primera pàgina del dia 3 de febrer de 1933 del Mundo Deportivo.
Quarta pàgina del dia 3 de febrer de 1933 del Mundo Deportivo.
Pàgina 12 del dia 3 de febrer de 1933 del diari La Vanguardia.



dijous, 19 de setembre del 2013

The black dog. Stories from Spanish Civil War

Els germans Salvans Piera, Joan i Ignasi, van liderar el cinema amateur a Terrassa els anys trenta del segle vint. Una relació de la seva filmografia és :

- Joan Salvans :
  • 1932 : Aigua (Copa d'art de Cine-Nizo al concurs del CEC), i Turisme (Premi Casa Sàbat).
  •  1933 : Sant Llorenç de Munt (Medalla d'Argent del CEC)Esquí (Medalla d'Honor del CEC i Copa de l'ACA), i Reportatdes Ferm (Medalla d'Argent del CEC i Copa Serrahima).
  • 1934 : Pallars i Ribagorça (Medalla Argent del CEC), Diaris (Medalla Vermell, d'honor del CEC) i Premis (Premi Lluís Balta de la Federació al millor films de viatges).

  • 1935 : Morriña (Medalla d'Argent) i No diguis mai... (Premi Arguments 16mm).
  • 1936 : L'enemic de Venus (Medalla de Coure d'argument de CEC i Premi Arguments 16mm).
 - Ignasi Salvans :
  •  1933 : Orient (Medalla d'Honor del CEC).
  • 1934 : Escenes de la costa (Medalla d'Argent del CEC).
  •  1935 : Concert Costa (Premi Reportatges 16mm de la Federació); Pot i Pit (Premi Tema Lliure 16mm de la Federació, Copa Unión Films SA). i Evocació (Medalla d'Argent per a Tema Lliure 16 mm de la Federació).
  • Uns insfants (Premi documentals de la Federació).   
 
Films que tingueren un èxit notable, com ho demostra el número de projeccions que tingueren en diverses localitats, en total foren 47 : 21 a Terrassa, 17 a Barcelona, 3 a Sabadell i 1 a Badalona, Manresa, Mataró, Vilanova i Madrid. Ignasi Salvans va continuar realitzant films després del conflicte, Joan Salvans morí en la guerra civil, assesinat sis dies després de l'inici de la guerra civil juntament amb el seu pare, Francesc Salvans Armengol.
En la xarxa podem trobar un exemple de la fimografia de Joan i Ignasi Salvans i Piera, en la pel·lícula "The black dog. Stories from the Spanish Civil War" :
 
 - The black dog. Stories from the Spanish Civil War (El perro negro. Historias de la guerra civil española). (Holanda-Hungría, 2004) (B/N, 84 m.)
Ficha técnica. Dirección: Péter Forgács. Montaje: Kati Juhász. Productora: Lumen Film Norte Prinsengracht. IMDb
Material original rodado por: Jose Ernesto Diaz Noriega, Joan Salvans i Piera, Ignacio Salvans i Piera, Modest Solsona, Isadoro Navarrete, Daniel Jorro, Jesus Visa, Juan Vallbona, Russell Palmer.
Comentario: Poético collage de películas caseras, registradas casi al descuido por artistas amateurs, Joan i Salvans y Joan Ernesto Díaz Noriega. Ernesto, estudiante de clase media de Madrid, sobrevive a la guerra; Joan, un industrial catalán, muere asesinado seis días después del estallido del conflicto. Sus filmes, sus historias, nos conducen a través de la España de los años 30 y 40. Estas películas se convierten en la original historia de una vida personal, que nos lleva a conocer el pasado oculto, los matices históricos, del desarrollo de la guerra. “El Perro Negro” establece en nosotros una profunda conexión entre la imaginación, la memoria, y nuestra mirada para con nuestra propia vida privada.


“...es mas la historia de un crimen
que la lucha por un mundo mas justo y mejor"

Salut! Ricardo




Per saber-ne més :

Pel·lícula "The black dog. Stories from Spanish Civil War" en Vimeo.
Web Péter Forgács.
Document : "El cinema amateur català en temps de la Generallitat, la seva inserció a Terrassa i el lideratge de la família Salvans".
Document : "Cinema civil. Un exemple : Edelweiss Films".