 |
| Portada del llibre |
Aquesta entrada és principalment un recull d'extraccions del llibre :
Montjuïc, la muntanya de la ciutat d'
Estanislau Roca i Blanch. En aquestes extraccions es parla sobre les pedreres de la companyia FOCSA i la família Piera, estan en ordre conològic, indicant al començament la pàgina del llibre.
També he afegit un text del bloc Document Barcelona, on es parla de les
Barraques de Montjuïc (I) i que serveix per contextualitzar la impotància que de les pedreres de la muntanya de Montjuïc per la ciutat de Barcelona, com també queda reflexat en aquest fragment de l'
Oda a Barcelona de mossèn Cinto Verdaguer :
Quan á la falda't miro de Montjuich seguda,
m'apar vèuret als brassos d'Alcides gegantí,
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformantse s'hagués quedat aquí.
Y al veure que traus sempre rocam de ses entranyes
per tos casals, que creixen com arbres ab sahó,
apar que diga á l'ona y al cel y á les montanyes:
-Miraula; òs de mos òssos, s'es feta gran com jo!-
Extret del bloc
Document Barcelona
"
Deuen ser incomptables els edificis de Barcelona que han estat
construïts amb pedra de les entranyes de Montjuïc (o Montjuich, com va
escriure's durant molt de temps). Ja des del temps dels romans, Montjuïc
era la gran pedrera que proveïa de matèria primera les edificacions de
la ciutat. En la dècada del 1880, l'activitat de les pedreres va arribar
al seu màxim: donada la gran necessitat de pedra que requeria la
construcció de l'Eixample, les autoritats van decidir abolir els
privilegis dels propietaris particulars sobre les extraccions en la
muntanya. Aquí trobem l'origen del primer barraquisme de Montjuïc. Les pedreres
donaven feina a molta gent, normalment immigrants vinguts de pagès.
Aquestes famílies acostumaven a aixecar barraques a prop del seu lloc de
treball, estalviant-se així llargues distàncies i el preu d'un lloguer.
Les primeres barraques de Montjuïc van aparèixer, doncs, al voltant de
les pedreres. L'any 1914 hi havia 5000 barraques, estructurades en
laberíntics carrers sense nom. Cal tenir en compte que, en aquell temps,
bona part de la muntanya estava asilvestrada i pràcticament
incomunicada de la resta de la ciutat. Aquest fet va propiciar la
marginalització dels col·lectius que s'hi instal·laven, a més de
facilitar la presència d'activitat delictiva. Conscients de l'aïllament
de la muntanya, les autoritats van aprofitar per aixecar-hi un campament
sanitari durant la famosa epidèmia de “grip espanyola” del 1918 (un ús
similar se n'havia fet el 1821, durant una epidèmia de febre groga). I,
encara que no sigui el tema d'aquesta entrada, no podem ignorar l'ús de
la muntanya com a centre de detenció i lloc on s'afusellava els
condemnats a mort."
Pàgina 137
`El 18 de maç de 1893 es va constituir la Sociedad Mercantil Colectiva Piera, Cortinas y Compañia, fundada per Salvador Piera i Jané, Narcís Cortina i Batllorí i Josep Torras i Ferran per a l'explotació de pedreres i la construcció. A partir de la seva contitució, aquesta societat accelerà l'adquisició de finques a Montjuïc, tasca que exerciren altres membres, com el picapedrer Antoni Piera i Sagués, tal com es pot comprovaren el quadre resum dels principals moviments de compra-venda efectuats entre el 1880 i el 1900, en què es palesa l'interès que tenia l'empresa en l'adquisició de sòls per a l'explotació de les pedreres en aquell moment de màxima activitat a Montjuïc.
El procés d'adquisició de finques iniciat per Piera, Cortinas y Compañía, el continuà el Foment d'Obres i Construccions, S.A., fundad set anys més tard, comprant les pedreres que després anava explotant. En el document del 1904 anomenatv "Plano de la Montaña de Montjuich con indicación de las que son propiedad de la Sociedad Anónima Fomento de Obras y Contrucciones" hem vist que apareix una referència de 64,50 ha de superfície que l'empresa tenia en propietat en el sector de ponent i migdia de la muntanya de Montjuïch. En un àlbum de l'empresa FOCSA, de l'any 1924, en relació de les seves propietats, es diu que la més important és la de Montjuïc amb una superfície total de sis-cents cinquanta mil metres quadrats, i que la finca anomenada Prats, d'uns cinquanta-dos mil metres quadrats, estava arrendada a l'Exposició Indústries Elèctriques, i que les altres fiqnues formaven un bloc de prop de sis-cents mil metres quadrats, des del carrer de les Corts (Gran Via) fins al terreny del cemetiri del Sud-oest, comprenent diverses pedreres de roca sorrenca i grans edificis de quadres, tallers, cotxeres, magatzems, bòbila de totxos, amb una maquinària perfeccionada i amb un forn continu rotatori, tipus Hoffmann, amb una capacitat de producció de 14.000 totxos diaris, amb la façana a la Gran Via i a la carretera del Port, i d'una superfície de 45.000 metres quadrats.´
Pàgina 87
`
El Fomento de Obras y Construcciones S.A. es va fundar a Barcelona, davant el notari Sr Josep Ferrer i Bernadas, el dia 3 de juliol de 1900. L'empresa era continuadora de l'antiga societat Piera, Cortinas y Compañia, Sociedad Colectiva. El Consell d'Administració el formaven el president, Agutí Viñata i Vilaseca; director-gerent, Salvador Piera i Jané; consellers, Antoni Piera i Jané, Narcís Cortina i Batllorí, Josep Torres i Ferran, Josep Piera i Jané, Josep Ferrer i Bernadas, Joan Mas i Calmet, Ricard Ramos i Cordero i Guillem Puig Boada. La família Piera hi va aportar pedreres de la muntanya de Montjuïc, i part del capital el varen aportar la Banca Mas Sardà i la Banca Soler i Torra. El capital inicial va ser de 5 milions de pessetes, en accions de 500 ptes., que es va augmentar a 7,5 milions per acord de la Junta General extraòrdinaria d'acionistes el 8 de novembre de 1905. El termini de duració de la Societat es va fixar a noranta anys. L'any 1992 l'empresa es fusionà amb una altra, Construcciones i Contratas S.A. passant-se a denominar Fomento de Construcciones y Contratas.´
Pàgina 130
'
L'empresa FOCSA, el dia 4 de febrer de 1947, coincidint amb una eplotació massiva, i constituint-se com a principal accionista, va fundar FOPIMA (Foment de Pedres i Marbres, S.A.), una altra empresa que tenia com a objectiu principal l'explotació de les pedreres. Fins llavors FOCSA havia explotat les seves pedreres i venia la pedra a empreses de picapedrers (principalment BAU) que la treballaven, i FOCSA els tornava a comprar la pedra tallada. Després de la contitució de FOPIMA, dins de la qual s'incorporà l'empresa de picapedrers BAU, FOCSA llogava a FOPIMA les pedreres mitjançant un cànon. FOPIMA treballava la pedra i la venia. Un dels seus principals clients era FOCSA mateix. Així el negoci era més clar. A FOPIMA, hi treballaven fins a 150 picapedrers amb abundants i moderns mitjans mecànics, i des de l'inici es va anomenar gerent a Antoni Piera i Mas, la persona que fins aleshores havia estat al capdavant de les pedreres FOCSA.
L'empresa FOCSA tenia dues seccions clarament diferenciades : la secció de la pedra i la secció de mabre.'
Pàgina 113
'
Antoni Piera i Mas, la persona que ha estat
més temps com a responsable de la Secció de Pedreres de FOCSA i FOPIMA
(Fomento de Piedras i Mármoles; empresa paral·lela i subsidiària de
FOCSA.'
Pàgina 131
'
La crisi econòmica dels últims anys, que va afectar a tots els sectors de la producció -més especialment la construcció, i dins d'ella sobretot la branca del marbre-, juntament amb la necessitat que l'any 1977 FOCSA havia de disposar d'unes oficines construïdes en un gran solar inmediat i lliure, foren les causes del tancament de FOPIMA.´
Pàgina 101
'
Segons Salvador Piera i Serra, el final de l'explotació massiva es produeix sobtadament quan un capità general de l'exèrcit a mitjans anys cinquanta, un bon dia, visitant el polvorí, es va adonar que s'estava dinamitant per a l'explotació de les pedreres situades en la immediatesa i del perill que comportava. Es va ordenar immediatament la paralització total de l'explotació.´
Per saber-ne més :
Bloc Document de Barcelona : Les Barraques a Montjuïc
Google Books : Montjuïc, la muntanya de la ciutat
Per aconseguir el llibre : Llibreria Laie
Bloc Els Piera de Les Corts : Cal Ros del Maiol
Busca Vicenç Piera i Amat (avi) casat amb Conchita Domenech i (no recordo)
i els seus fills Vicenç(tiet) casat amb Merce amb fills: Vicenç, Anna i Jordi
Joan (mon pare) casat amb Montserrat i amb els fills: Sergi, Oriol i MARC
Maria Angels(tieta) casada amb "Pepe" i amb fills: Miquel i Cristina
Apa! Això és tot! Jo també tinc un abre a casa! si em dius els teus et busco!!
petuneeeeets!