dijous, 15 de juliol del 2010

Pau Farinetes (II)

Bon dia,

Avui torno a parlar d'en Pau Farinetes o Pau Piera, personatge que té una estatua a la Plaça Comas al Barri de les Corts, ja que he trobat una entrada en un bloc molt interesant sobre Barcelona, Tot Barcelona, el que comenta és força semblant al que vaig dir anteriorment.

"En 1948 es va fundar un grup sardanista al barri de les Corts. D’aquells actes va quedar com a record la reproducció de Pau Piera, àlies Pau Farinetes. La mateixa es va col locar davant de la Casa de la Vila el 1989. L’estàtua original, de fang i de mida “al natural”, havia estat conservada a la masia de Can farinetes, situada al carrer de Joaquim Molins i, es va exposar per primera vegada en una mostra organitzada en “Les Corts”, allà per el 1950. Quaranta anys més tard, es va tenir la idea de fer de bronze i posar-la en la plaça de Comas, tot i que no se sap del cert si, representa el esmentada o, més certament (com diuen els més añejos de la vila), a l’últim regidor de l’Ajuntament de Les Corts, Jaume Esteve i Gibert, que aleshores vivia en aquella masia. La confusió fa i forma part de les llegendes populars i el que compta és el valor simbòlic i de l’escultura. Passin a visitar. Les espera de peu, amb un got de vi a la mà, la barretina com a senyal d’identitat i, la serenitat que a ell, el temps no li afecta, encara que estigui a la intempèrie. Plaça de Comas, (plaça de la Vila). Les Corts."

Per saber-ne més :
Entrada del 24/02/2009 al blog de Tot Barcelona : http://totbarcelona.wordpress.com/page/9/

dimarts, 29 de juny del 2010

Cannes Lions 2010

Josep Maria Piera  ha representat a Espanya en el Jurat de Film de Cannes Lions 2010.




Per saber-ne més :

Web marketing directo de Josep Maria Piera del 9 de juny de 2010

Web marketing directo video de Josep Maria Piera
Web Photgographic Social Vision : Ojos del Sáhara.
Twitter Josep Maria Piera

dijous, 24 de juny del 2010

Wordle

Bon dia,

Avui, enlloc d'escriure sobre algun dels descendents del matrimoni Piera Duró. Canviaré el tema i us comentaré l'aplicació java : Wordle, que he trobat aquest matí a la xarxa.

Wordle serveix per a realitzar núvols de paraules a partir d'un text o un web... L'enllaç de l'aplicació és : http://www.wordle.net/

I el resultat que he obtingut a partir del bloc "Els Piera de les Corts" ha estat :

Wordle: Els Piera de les Corts

diumenge, 20 de juny del 2010

La Branca dels Negrevernis i Piera

En aquesta nova entrada parlaré sobre la branca de l'arbre : Negrevernis Piera. Per tant, fruit d'un matrimoni amb un dels descendents dels Negrevernis, una de les famílies benestants del poble de Sant Vicenç de Sàrria.

L'any 1784 es van casar Magí Negrevernis López, Ciutadà Honrat de Barcelona, amb Teresa Piera Casas, filla de Grau Piera Closas i Francesca Casas Valldepera. Van tenir 8 fills : Vicenç, Josefa, Salvador, Narcís, Eulàlia, Francesc, Josep Oriol i Teresa.

Tal com es pot veure en el document del bloc de la família Negrevernis, es parla de diferents membres : Eulàlia, Salvador i Vicenç Negrevernis. Tots tres germans.






Entrada del bloc La Familia Negrevernis :
http://oculimundinegrevernis.blogspot.com/2009/09/registro-de-propiedades.html

diumenge, 13 de juny del 2010

Angelina Miró i Serrador, de Les Corts a Canadà

Hola,

Aquesta setmana ha estat plena de sorpreses en la premsa catalana, ja que s'ha publicat més d'un d'article on apareixia algun dels descendents del matrimoni Piera - Duró, concretament va ser el casament entre Antoni Piera i Marianna Duró l'onze de juny de 1645.
El passat dissabte al suplement de La Vanguardia van entrevistar a Manuel Ribas i Piera i al Suplement del mes de juny de 'Barris de Horta - Guinardó' van entrevistar a Angelina Miró i Serrador.


Primer de tot parlaré de l'Angelina Miró i Serrador, filla d'Alexandre Miró i Piera, per tant Piera per part de pare. Doncs, com us anava dient, apareix al suplement del "Barris de Horta - Guinardó" una entrevista publicada a l'última pàgina, on parla dels voluntaris del Canadà a la Guerra Civil Espanyola.

Buscant a la xarxa he trobat més informació sobre l'Angelina Miró, per exemple, va ser premiada l'any 2003 per l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana per la seva tasca de divulgació de la cultura i la llengua catalana a Canadà. També existeix una entrevista de l'any 2002 on els nens de 4t B d’E. Primària del CEIP "Les Corts" li pregunten pel seu parent en "Pau Farinetes" -segona entrada d'aquest bloc-.

La relació entre Angelina Miró i Serrador i jo és que és cosina setena del meu pare.

Article al suplement ed Barris de Horta - Guinardó : http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/10_juny/Horta_Guinardo.pdf
Web del Cercle Català d'Història : http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=1vaar00943
Web de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura catalana : http://www.ipecc.cat/batista_crono15_bios.html
Entrevista publicada al Xàfec, butlletí del Casal Català a Vanvouver : http://casalcatala.ca/butlleti/butlleti_25/visita.htm

dissabte, 8 de maig del 2010

Cal Ros del Maiol

Aquesta casa pairal, Cal Ros del Maiol, situada al carrer Sagunt, 92 al barri de Sants també està lligada a la família Piera. Encara que actualment és una escola, el CEIP Perú. La informació sobre aquesta Casa Pairal és escassa. Per la xarxa només he sapigut trobar un escrit que el Sr Manuel Ribas Piera va enviar a l'escola l'any 2009 i on col·labora aportant algunes dades.

"Benvolguts:
Llegeixo a la vostra pàgina web sobre la història de l'Escola, que per haver-se cremat l'Arxiu Històric de Sants no s'han pogut trobar les fonts que desvetllessin la història real del seu fundador.Puc omplir aquest buit. La meva mare a.c.s. portava de primer cognom el de Piera i va néixer l'any 1899 al palauet que ara és l'Escola.Pel que ella explicava i pel que després he sabut, el meu rebesavi Antonio Piera i Ros, provenia de Can Ros del Mayol, a Les Corts. El seu pare es va casar amb una Ros del Mayol. Cal dir a més que a la família, fins arribar al meu avi matern, n'hi havia molts de rossos i després n'hi ha continuat havent. El meu avi també era ros de cabell.La família Piera -que està estudiada en un llibret sobre les Masies de Les Corts- entronca amb tres masies, on hi vivien branques del mateix cognom, tots parents. La meva branca és la de Can Bruixa que fins fa poc encara existia i ara ha quedat només el nom del carrer de Les Corts on hi havia la vella masia.
El meu besavi Anton Piera i Sagués va comprar -gravats però amb un cens a favor d'un aristòcrata local- la casa i pati on ara hi ha l'Escola. La finca també incloïa la punta de l'illa entre Sagunt i Burgos i altres terrenys veïns on hi havia quadres pels animals de Foment. Al cap d'uns anys va redimir el cens i en va passar a ser amo. El meu avi matern, Anton Piera i Jané, amb el seu pare i el seu germà Salvador, foren els fundadors de Fomento de Obras y Construcciones que també explotava unes pedreres a Montjuïc i portava carreus a Madrid principalment amb carros de mules. (Els guarniments de les mules són avui propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que va dir que els exposaria). Després, l'Empresa, sense abandonar el comerç de la pedra, es va anar decantant cap a la construcció (per exemple, l'obertura de la Via Laietana). Els Piera van deixar de ser-ne presidents i gerents cap a final de segle XX, quan van entrar-hi les germanes Koplowitz amb seu a Madrid, on sempre hi havia hagut una delegació. El meu avi, essent gerent del Foment va deixar de viure-hi l'any 1923, per anar-se'n de lloguer a Barcelona, a l'Eixample (carrer Diputació, casa Garriga i Nogués). Allí se sentia més segur a l'època dels pistoleros que mataven patrons. L'any 1939 la va vendre a l'Ajuntament i d'aquí neix l'Escola.
Els seus hereus foren, en parts iguals, els meus oncles Antonio (que esmenta el vostre paper com a transportista i que fou arquitecte i contractista d'obres), Josep i Antoñita, i la meva mare, Carmen, tots ells difunts i que a.C.s. Recordo de petit (abans de la guerra civil) haver anat algun diumenge a la que avui és la vostra Escola a recollir joguines que la mare havia deixat quan es va traslladar a Ciutat.
Confio en que aquesta informació us pugui ésser útil per a alguna cosa.
Ben cordialment,

Manuel Ribas i Piera
Barcelona, març de 2009"
















Web de CEIP Perú : http://sites.google.com/site/escolaperu/
Entrada a la Wikipèdia sobre Manuel Ribas Piera : http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Ribas_i_Piera
Article al diari La Vanguardia on es parla de la realció entre FOCSA i la família Piera : http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/07/19/pagina-6/78538323/pdf.html



diumenge, 2 de maig del 2010

Passatge de Madrona Piera

Bon dia,

Placa del passatge
Avui penjo la infomació sobre la Madrona Piera i Martí, néta per línia paterna de l'Antoni Piera i Rosès promotor de la Casa Piera a Sarrià (explicat en l'anterior entrada del bloc). Podem veure que la madrona Piera té dedicat un passatge del Districte de Les Corts que porta el seu nom des del 1928.



La informació del Passatge en el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona és més aviat minsa :


Imatge del passatge


Nom: Madrona Piera, Passatge de
Descripció: Madrona Piera i Martí (1887 - 1913). En record de la germana soltera de la propietària dels terrenys Eulàlia Piera i Martí. Filla de Joan Piera i Carbonell i Vicenta Martí i Torné.
Data Aprovació: 04/10/1928



Fotografia d'una rtorre del passatge













Enllaç al web del nomenclàtor de la ciutat de Barcelona :

diumenge, 25 d’abril del 2010

Casa Piera

En aquesta entrada al bloc parlaré sobre una descoberta que vaig en la xarxa fer fa poc temps : La Casa Piera.

Segons l'artícle de la wikipèdia :


La Casa Piera es un edificio construido en 1867 por el arquitecto modernista Antoni Valls Galí para el constructor Antoni Piera Rosès en el pueblo de Sarrià, ahora barrio de Barcelona, como residencia habitual. Está situada en el número 4 de la calle del Sagrat Cor. Consta de cuatro plantas, de las que la planta baja tiene un trazado neoclásico. En la fachada figuran las iniciales del promotor y propietario: A(ntoni) P(iera). Está construida sobre una finca creada a partir de la segregación de Can Cotó, propiedad de la familia Rocabert desde 1704. Durante las obras, que duraron casi un año, el Ayuntamiento de Sarrià obligó a los promotores a urbanizar parte de la calle, entonces llamada "Santa Madrona". En su construcción se utilizaron muros y paredes de ladrillo de fábrica macizo, entramados de arcos sobre vigas de madera y una cubierta flotante de triple capa de rasillas sobre listones y vigas de madera. Tan sólo dos años antes, Valls había concluido las Casas Cerdà, que fueron las primeras del barrio barcelonés del Eixample.


Detall de les inicials del promotor.











Arbre d'avantpassats d'AntoniPiea Rosès.











Artícle de la wikipèdia sobre la Casa Piera : http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_Piera

Vicens Piera i Pañella (III)

Amb aquesta nova entrada completo les dades que tinc sobre el cosí del meu avi : en Vicenç Piera i Pañella. I ara s'obren nous interrogants... que caldrà investigar, però de moment ho deixo per més endavant. Si ens fixem la seva àvia materna era Anna Piera, i per tant la pregunta és : tenia alguna relació amb els Piera de les Corts ?
















També penjo la seva partida de naixement al Registe Civil, encara que al principi de l'acta parlen d'una nena és realment la del jugador del Vicenç. Si us fixeu, al final de la partida del registre, parlen ja del naixement d'un nen.








dissabte, 20 de febrer del 2010

Vicenç Piera i Pañella (II)

Encara que ja n'haviem parlat anteriorment, he trobat noves dades del que va ser jugador del Barça : Vicenç Piera, conegut com el ‘noi de Can Bruixa’ va ser un gran extrem del FC Barcelona dels anys 20 del segle passat. Fill de Vicenç Piera propietari de la masia de Can Bruixa de Les Corts, va ser l’últim propietari ja que el 1946 la va fer enderrocar.

Va debutar amb el Barça, l’1 de gener de 1921 contra l’Arenas de Guetxo, després que aquell matí disputés un partit amb un dels equips filials del Barça. Joan Gamper buscava un substitut per Paulino Alcántara que es trobava indisposat per jugar el partit i va ser el jugador Agustí Sancho qui el va recomanà a Gamper. Aquella tarda, com hem dit, va debutar marcant dos gols.

Va arribar a ser internacional tant amb la selecció espanyola com la catalana. Fins i tot va disputar els Jocs Olímpics de 1924.

Artícle de La Vanguardia informant de la seva defunció.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1960/06/14/pagina-35/32729104/pdf.html