Angelina Miró i Serrador, de Les Corts a Canadà

Hola,

Aquesta setmana ha estat plena de sorpreses en la premsa catalana, ja que s'ha publicat més d'un d'article on apareixia algun dels descendents del matrimoni Piera - Duró, concretament va ser el casament entre Antoni Piera i Marianna Duró l'onze de juny de 1645.

El passat dissabte al suplement de La Vanguardia van entrevistar a Manuel Ribas i Piera i al Suplement del mes de juny de 'Barris de Horta - Guinardó' van entrevistar a Angelina Miró i Serrador.

Primer de tot parlaré de l'Angelina Miró i Serrador, filla d'Alexandre Miró i Piera, per tant Piera per part de pare. Doncs, com us anava dient, apareix al suplement del "Barris de Horta - Guinardó" una entrevista publicada a l'última pàgina, on parla dels voluntaris del Canadà a la Guerra Civil Espanyola.

Buscant a la xarxa he trobat més informació sobre l'Angelina Miró, per exemple, va ser premiada l'any 2003 per l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana per la seva tasca de divulgació de la cultura i la llengua catalana a Canadà. També existeix una entrevista de l'any 2002 on els nens de 4t B d’E. Primària del CEIP "Les Corts" li pregunten pel seu parent en "Pau Farinetes" -segona entrada d'aquest bloc-.

La relació entre Angelina Miró i Serrador i jo és que és cosina setena del meu pare.

Article al suplement ed Barris de Horta - Guinardó : http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/10_juny/Horta_Guinardo.pdf
Web del Cercle Català d'Història : http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=1vaar00943
Web de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura catalana : http://www.ipecc.cat/batista_crono15_bios.html
Entrevista publicada al Xàfec, butlletí del Casal Català a Vanvouver : http://casalcatala.ca/butlleti/butlleti_25/visita.htm

Cal Ros del Maiol

Aquesta casa pairal, Cal Ros del Maiol, situada al carrer Sagunt, 92 al barri de Sants també està lligada a la família Piera. Encara que actualment és una escola, el CEIP Perú. La informació sobre aquesta Casa Pairal és escassa. Per la xarxa només he sapigut trobar un escrit que el Sr Manuel Ribas Piera va enviar a l'escola l'any 2009 i on col·labora aportant algunes dades.

"Benvolguts:
Llegeixo a la vostra pàgina web sobre la història de l'Escola, que per haver-se cremat l'Arxiu Històric de Sants no s'han pogut trobar les fonts que desvetllessin la història real del seu fundador.Puc omplir aquest buit. La meva mare a.c.s. portava de primer cognom el de Piera i va néixer l'any 1899 al palauet que ara és l'Escola.Pel que ella explicava i pel que després he sabut, el meu rebesavi Antonio Piera i Ros, provenia de Can Ros del Mayol, a Les Corts. El seu pare es va casar amb una Ros del Mayol. Cal dir a més que a la família, fins arribar al meu avi matern, n'hi havia molts de rossos i després n'hi ha continuat havent. El meu avi també era ros de cabell.La família Piera -que està estudiada en un llibret sobre les Masies de Les Corts- entronca amb tres masies, on hi vivien branques del mateix cognom, tots parents. La meva branca és la de Can Bruixa que fins fa poc encara existia i ara ha quedat només el nom del carrer de Les Corts on hi havia la vella masia.
El meu besavi Anton Piera i Sagués va comprar -gravats però amb un cens a favor d'un aristòcrata local- la casa i pati on ara hi ha l'Escola. La finca també incloïa la punta de l'illa entre Sagunt i Burgos i altres terrenys veïns on hi havia quadres pels animals de Foment. Al cap d'uns anys va redimir el cens i en va passar a ser amo. El meu avi matern, Anton Piera i Jané, amb el seu pare i el seu germà Salvador, foren els fundadors de Fomento de Obras y Construcciones que també explotava unes pedreres a Montjuïc i portava carreus a Madrid principalment amb carros de mules. (Els guarniments de les mules són avui propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que va dir que els exposaria). Després, l'Empresa, sense abandonar el comerç de la pedra, es va anar decantant cap a la construcció (per exemple, l'obertura de la Via Laietana). Els Piera van deixar de ser-ne presidents i gerents cap a final de segle XX, quan van entrar-hi les germanes Koplowitz amb seu a Madrid, on sempre hi havia hagut una delegació. El meu avi, essent gerent del Foment va deixar de viure-hi l'any 1923, per anar-se'n de lloguer a Barcelona, a l'Eixample (carrer Diputació, casa Garriga i Nogués). Allí se sentia més segur a l'època dels pistoleros que mataven patrons. L'any 1939 la va vendre a l'Ajuntament i d'aquí neix l'Escola.
Els seus hereus foren, en parts iguals, els meus oncles Antonio (que esmenta el vostre paper com a transportista i que fou arquitecte i contractista d'obres), Josep i Antoñita, i la meva mare, Carmen, tots ells difunts i que a.C.s. Recordo de petit (abans de la guerra civil) haver anat algun diumenge a la que avui és la vostra Escola a recollir joguines que la mare havia deixat quan es va traslladar a Ciutat.
Confio en que aquesta informació us pugui ésser útil per a alguna cosa.
Ben cordialment,

Manuel Ribas i Piera
Barcelona, març de 2009"

Web de CEIP Perú : http://sites.google.com/site/escolaperu/
Entrada a la Wikipèdia sobre Manuel Ribas Piera : http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Ribas_i_Piera
Article al diari La Vanguardia on es parla de la realció entre FOCSA i la família Piera : http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2009/07/19/pagina-6/78538323/pdf.html

Passatge de Madrona Piera

Bon dia,

Placa del passatge

Avui penjo la infomació sobre la Madrona Piera i Martí, néta per línia paterna de l'Antoni Piera i Rosès promotor de la Casa Piera a Sarrià (explicat en l'anterior entrada del bloc). Podem veure que la madrona Piera té dedicat un passatge del Districte de Les Corts que porta el seu nom des del 1928.

La informació del Passatge en el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona és més aviat minsa :

Imatge del passatge

Nom: Madrona Piera, Passatge de
Descripció: Madrona Piera i Martí (1887 - 1913). En record de la germana soltera de la propietària dels terrenys Eulàlia Piera i Martí. Filla de Joan Piera i Carbonell i Vicenta Martí i Torné.
Data Aprovació: 04/10/1928

Fotografia d'una rtorre del passatge

Enllaç al web del nomenclàtor de la ciutat de Barcelona :

http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0

Enllaç al google earth :

http://maps.google.es/maps?hl=es&q=passatge+de+madrona+piera,+barcelona&rlz=1R2RNTN_caES377&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=Passatge+de+Madrona+Piera,+08028+Barcelona&gl=es&ei=XnHlS-GKLYfe-QaAk9XoAw&sa=X&oi=geocode_result&ct=image&resnum=1&ved=0CBkQ8gEwAA

Enllaç sobre un estudi sobre la Expansió urbana i planejament a Barcelona de Joan Roca Albert :

http://www.ub.es/geocrit/sv-76.htm

Casa Piera

En aquesta entrada al bloc parlaré sobre una descoberta que vaig en la xarxa fer fa poc temps : La Casa Piera.

Segons l'artícle de la wikipèdia :


La Casa Piera es un edificio construido en 1867 por el arquitecto modernista Antoni Valls Galí para el constructor Antoni Piera Rosès en el pueblo de Sarrià, ahora barrio de Barcelona, como residencia habitual. Está situada en el número 4 de la calle del Sagrat Cor. Consta de cuatro plantas, de las que la planta baja tiene un trazado neoclásico. En la fachada figuran las iniciales del promotor y propietario: A(ntoni) P(iera). Está construida sobre una finca creada a partir de la segregación de Can Cotó, propiedad de la familia Rocabert desde 1704. Durante las obras, que duraron casi un año, el Ayuntamiento de Sarrià obligó a los promotores a urbanizar parte de la calle, entonces llamada "Santa Madrona". En su construcción se utilizaron muros y paredes de ladrillo de fábrica macizo, entramados de arcos sobre vigas de madera y una cubierta flotante de triple capa de rasillas sobre listones y vigas de madera. Tan sólo dos años antes, Valls había concluido las Casas Cerdà, que fueron las primeras del barrio barcelonés del Eixample.


Detall de les inicials del promotor.











Arbre d'avantpassats d'AntoniPiea Rosès.











Artícle de la wikipèdia sobre la Casa Piera : http://es.wikipedia.org/wiki/Casa_Piera

Vicens Piera i Pañella (III)

Amb aquesta nova entrada completo les dades que tinc sobre el cosí del meu avi : en Vicenç Piera i Pañella. I ara s'obren nous interrogants... que caldrà investigar, però de moment ho deixo per més endavant. Si ens fixem la seva àvia materna era Anna Piera, i per tant la pregunta és : tenia alguna relació amb els Piera de les Corts ?

També penjo la seva partida de naixement al Registe Civil, encara que al principi de l'acta parlen d'una nena és realment la del jugador del Vicenç. Si us fixeu, al final de la partida del registre, parlen ja del naixement d'un nen.

Vicenç Piera i Pañella (II)

Encara que ja n'haviem parlat anteriorment, he trobat noves dades del que va ser jugador del Barça : Vicenç Piera, conegut com el ‘noi de Can Bruixa’ va ser un gran extrem del FC Barcelona dels anys 20 del segle passat. Fill de Vicenç Piera propietari de la masia de Can Bruixa de Les Corts, va ser l’últim propietari ja que el 1946 la va fer enderrocar.

Va debutar amb el Barça, l’1 de gener de 1921 contra l’Arenas de Guetxo, després que aquell matí disputés un partit amb un dels equips filials del Barça. Joan Gamper buscava un substitut per Paulino Alcántara que es trobava indisposat per jugar el partit i va ser el jugador Agustí Sancho qui el va recomanà a Gamper. Aquella tarda, com hem dit, va debutar marcant dos gols.

Va arribar a ser internacional tant amb la selecció espanyola com la catalana. Fins i tot va disputar els Jocs Olímpics de 1924.

Artícle de La Vanguardia informant de la seva defunció.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1960/06/14/pagina-35/32729104/pdf.html

Els descendents de Bonaventura Piera i Castellet (III)

En aquesta entrada en el blog faig referència a l’últim article publicat per Ana Fernández sobre els descendents de Bonaventura Piera en la Circular Informativa del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa.

En aquest article ens esbossa la vida de Bonaventura Piera i Torras i el seu gendre Jaume Soler i Sobirà casat amb Ramona Piera i Alegre. Així com la reforma de l’establiment l’any 1906 que va patir un incendi el 14 de febrer de 1934.

L'article ha estat publicat el mes de desembre de 2009 al Butlletí del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·lecionisme de Terrassa en les pàgines 3 i 4 : http://www.terrassa.net/files/3498-1524-fit_pdf/GFNidCT459.pdf

Article publicat a La Vanguardia on es parla sobre el violent incendi que va patir la pastisseria Piera l'any 1934 : http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1934/02/07/pagina-19/33153663/pdf.html?search=piera

Vicenç Piera Pañella

Aquesta setmana, parlaré de l'última troballa feta a la xarxa, com sempre també és un descendent dels Piera de les Corts : En Vicenç Piera i Pañella a més de ser cosí germà del meu avi, Patrici Armengol i Piera, va ser l'últim propietari de Can Bruixa abans que l'enderroquessin vers l'any 1946.

Fill de Vicenç Piera Almenara i Dolors Pañella, va ser el fill gran de 4 germans (els altres tres van ser : Josep, Magdalena i Teresa), va nèixer el 12 de juny de 1903 a Barcelona i morir el 13 de juny de 1960 als 56 anys.

Va ser jugador del FC Barcelona durant tretze temporades, a més de defensar la samarreta de la selecció española 15 vegades. Les seves xifres al Barça són espectaculars :

-Temporades al club: 1920-33

-Partits jugats: 395

-Gols: 123

-Títols:

• 1 Lliga (1928/29)
• 4 Campionats d’Espanya (1921/22, 24/25, 25/26 i 27/28)
• 10 Campionats de Catalunya (1920/21, 21/22, 23/24, 24/25, 25/26, 26/27, 27/28, 29/30, 30/31 i 31/32).

Com a gran jugador de l'època va participar en diferents en campanyes publicitàries :

Cinzano : És una marca italiana de vermut. Els vermuts de Cinzano daten de 1757 i de la botiga d'herbes de Torí dels germans, Giovanni Giacomo i Carlo Stefano Cinzano, que van crear un nou "rosso de vermut" (vermut vermell) utilitzant plantes aromàtiques dels Alps italians amb una (encara secreta) recepta que combina 35 ingredients, entre els quals s'inclouen marduix, farigola i una espècie d'achillea coneguda com a milfulles d'almesc'. Va arribar a ser conegut com el "vermut de Torí" i va demostrar ser popular entre la burgesia. Després va sorgir Cinzano Bianco, basat en una combinació diferent d'herbes que van incloure artemisia, canyella, clau d'olor, fruits cítrics i gentiana. Va ser seguit per la versió Extra Dry. L'exportació dels seus productes va començar el 1890 Argentina, Brasil i Estats Units, entre altres.A París el 1912, Cinzano va ser el primer producte a ser anunciat en un cartell de neó.

Cinzano va ser un negoci familiar fins a 1985. A començaments d'aquell any la família de Marone, industrials de Torí, van començar a vendre accions del negoci, culminant el 1992 amb un acord per transformar Cinzano International en propietat íntegrament d'International Distillers and Vintners Limited, subsidiària de Grand Metropolitan. Per aquest temps, la participació en les vendes de Cinzano a Europa era d'un sol dígit, lluny del seu principal competidor, Martini. A conseqüència d'una fusió el 1997, Grand Metropolitan es va transformar en Diageo; dos anys després, Diageo va vendre Cinzano al Grup Campari.

Pàgines web sobre Vicenç Piera i Planella :
http://www.fcbarcelona.cat/web/catala/club/historia/jugadors_de_llegenda/piera.html
http://www.fcbarcelonaonline.com/piera.html

Els descendents de Bonaventura Piera i Castellet (II)

Aquest mes de novembre s'ha publicat la segona part de l'article sobre els Piera de Terrassa.

En aquest nou article l'autora, Ana Fernández Álvarez, ens parla d'en Josep Piera i Piera (4/11/1885-26/05/1949), besnèt de Bonaventura Piera i Castellet, el qual va continuar amb el negoci arran de la mort de Joan Piera i Muns (24/03/1859-02/07/1861).

També ens explica la tranformació de l'empresa : Xocolata Piera a Xocolata Piera i Bruguera (1918) fins arribar a Xocolata Ortí, Piera i Bruguera(1924).

L'article que faig referència ha estat publicat el mes de novembre de 2009 al Butlletí del Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·lecionisme de Terrassa en les pàgines 3 i 4 :

http://www.terrassa.net/files/3498-1479-fit_pdf/GFNidCT458.pdf

Salvador Negrevernis Piera

Navegant per la xarxa he trobat un altre blog que també es parla de la familia dels Piera, en aquest cas però dels Piera de Sarrià. Concretament, aquest blog està dedicat a la familia Negrevernis. I té algunes entrades on es fa referència sobre els Piera.

Avui us poso el link sobre Salvador Negrevernis i Piera nascut l'any 1792 i mort el 1857. Fill de Magí Negrevernis Lópes, Ciutadà Honrat de Barcelona, i Teresa Piera Casas.

http://oculimundinegrevernis.blogspot.com/2009/09/salvador-negrevernis-piera.html